L'ofec dels comptes autonòmics va dur el govern de Mariano Rajoy a crear l'anomenat fons de liquiditat autonòmica (FLA), que ha permès a les comunitats accedir a crèdit després que la manca d'hisendes pròpies i la crisi fessin que se'ls tanquessin els mercats. Els unionistes ho presenten com un favor del magnànim govern central a una administració, la catalana, mal gestionada i que gasta massa en qüestions "identitàries". El Govern argumenta que sense un dèficit fiscal de 15.000 milions d'euros anuals no caldria cap línia de crèdit. Roger Tugas us explica que, per al 2017, any de "desconnexió", Oriol Junqueras ha previst demanar al FLA uns 8.000 milions d'euros, segons costa en documents del mateix Govern. El 70% del deute públic català està en mans de Cristóbal Montoro. Pot ser una dificultat en cas d'independència no pactada... o un incentiu per acordar-la. Aquesta tarda hi ha Consell de Política Fiscal i Financera a Madrid però Junqueras no hi anirà perquè té debat al Parlament. Es parlarà, de nou, dels marges d'endeutament.
Pendents de si "queda repartit". No consta que la Generalitat hagi comprat dècims del sorteig de Nadal de la loteria espanyola que es rifa avui al matí, però si els toqués tampoc eixugaria el dèficit. Estarem pendents del sorteig, dels premis i de si cauen a Catalunya. Cristina Garde ha preparat una guia per seguir-ho. Els catalans ens hi hem gastat de mitjana uns seixanta euros per cap. El primer premi mai ha tocat a les comarques de Tarragona, que l'any passat sí que van rebre part del segon. Va ser en una residència d'avis a Roda de Berà. Jonathan Oca hi va ser ahir per explicar com els ha anat. Avui no ens escaparem dels tòpics que saluden el Nadal... "ha quedat molt repartit", "un barri molt colpejat per la crisi" o "per tapar forats" tornaran a obrir els informatius amb els afortunats clients de qualsevol bar ruixats de cava.
Com tornaran els diners? A qui aquest cop no els ha tocat la loteria és als bancs, que avui poden patir de valent a la borsa. La justícia europea va obligar ahir la banca espanyola a retornar els diners cobrats per les clàusules sòl de les hipoteques. Les devolucions per un dels punts que es considerava més abusiu poden moure's entre els 5.000 i els 7.600 milions a tot l'Estat. Ens interessa com afectarà les entitats i els seus accionistes, però també als que estem hipotecats. Isaac Meler ens ho explica, i també detalla com cal fer-ho per reclamar.
Vist i llegit
José María Aznar va evitar els retrets a Mariano Rajoy en la seva carta de renúncia a la presidència d'honor del PP. Però la distància és notable des de fa anys. Els que envolten Aznar i el voldrien veure encara al timó del carrer Gènova veuen en Rajoy un polític dèbil i incapaç d'escometre reformes. Una d'elles és Cayetana Álvarez de Toledo, que va ser cap d'Opinió d'El Mundo i, a través de la FAES, va ser captada com a diputada del PP. Ara és la cara pública de la plataforma espanyolista Libres e Iguales i en aquestarticle a El Mundo sospirava ahir pel seu retorn. Veurem si Aznar alimenta l'aznarisme.
El passadís
Els "comuns" esperen tenir a punt a la primavera el seu nou partit. De moment han posat en marxa "Un País En Comú", un procés participatiu per a la confluència entre Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem i Equo. La nova formació serà respectuosa amb les identitats sexuals: el formulari d'inscripció per rebre informació es pot realitzar com a home o dona però també com a home o dona transgènere. I amb una cinquena opció, la de "gènere fluid". Segons expliquen, és la persona "que no s'identifica amb cap dels dos gèneres binaris establerts de forma única".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1990 Lech Walesa arribava a la presidència de Polònia completant el relleu als comunistes prosoviètics, que havien anat perdent el poder després de la caiguda del mur de Berlín. Fins aleshores, aquest electricista de les drassanes de Gdansk havia liderat Solidaritat, la primera central sindical independent del bloc de l'est. Però no era un obrer qualsevol, ja que feia anys que tenia suport de potències occidentals i del Vaticà i el 1983 havia rebut ja el Premi Nobles de la Pau. Un cop al govern, Walesa va pilotar el trànsit d'una economia planificada a una de lliure mercat, però el 1995 va ser derrotat a les urnes. Aquest documental de El Mundo en glosa la figura.
L'aniversari
Un 22 de desembre de l'any 1933 naixia a Roda de Ter (Osona) l'escriptor Emili Teixidor, que va morir el 2012 a Barcelona. Amic de Miquel Martí i Pol, pedagog, mestre i articulista, Teixidor va escriure nombrosos títols de literatura infantil i juvenil. En la seva maduresa li va arribar la fama com a novel·lista amb El llibre de les mosques o Pa Negre, que va ser adaptada amb èxit al cine per Agustí Villaronga retratant la duresa dels primers anys del franquisme. Poc abans de morir, i aprofitant que la Universitat de Vic l'investia doctor honoris causa, Carles Capdevila el va entrevistar per parlar de literatura, de política i del càncer que patia.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.