20
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:29h
La crema de fotos del rei seguirà penalitzada a l'estat espanyol, ja que la majoria política a les Corts perquè el codi penal mantingui aquest delicte és clara. El PP, el PSOE i C's han unit aquest dimarts els seus vots per evitar que prosperés una proposició no de llei d'ERC a la comissió de Justícia del Congrés que reclamava reformar la llei per despenalitzar les injúries a la corona. Els republicans només han rebut el suport d'Units Podem i de Compromís -com a representant del grup mixt, on està integrat el PDECat-, mentre que el PNB no ha assistit al debat.
La diputada d'ERC Ester Capella ha defensat que aquest delicte "afecta els fonaments bàsics d'un estat democràtic", ja que "el respecte de la llibertat d'expressió amb tota la seva amplitud és el que defineix la qualitat democràtica d'un país", i ha atribuït la seva existència a la "concepció medieval de l'estat espanyol en relació a la monarquia". Així, situant la crema de fotos del rei com un exercici de llibertat d'expressió que "no fa mal a ningú ni lesiona cap bé d'interès general", ha defensat que "cap demòcrata hauria de permetre que cremar una foto sigui considerat delicte, comporti la possibilitat que et vinguin a buscar a casa i et duguin amb furgoneta a l'Audiència Nacional per imposar pena penal", ja que això és "una autèntica bogeria, una desproporció i una utilització perversa del codi penal".
En aquest sentit, ha demanat imaginar què passaria si en un país àrab o asiàtic tanquessin "a la presó un membre de l'oposició per cremar la fotografia d'un monarca", moment en què es titllaria l'estat de "règim opressor i poc democràtic". "A Espanya o Afganistan, engarjolar algú per cremar una foto és senyal de baix nivell democràtic", ha sentenciat. Tanmateix, malgrat definir la monarquia espanyola com "una institució medieval" que és "hereva de la restitució monàrquica franquista", ha rebutjat la via de la crema de fotos que va dur uns independentistes a declarar a l'Audiència Nacional i ha optat per expressar "el rebuig d'altres maneres, com el debat polític i protestes al carrer".
Als EUA no seria delicte
Al seu torn, Enric Bataller (Compromís) ha apuntat que "als EUA s'entén que actes com una crema d'una bandera nacional no són ultratges sinó actes que són exercici de la seva llibertat d'expressió" i ha rebutjat que s'hagi d'"imposar l'acceptació d'una determinada forma de govern per damunt d'altres igualment legítims", atès que el delicte no és l'ultratge a la institució del cap d'estat, sinó al rei i a la seva família. En una línia similar, Jaume Moya (En Comú Podem), ha donat suport a la iniciativa emparant-se en la llibertat d'expressió, després de citar casos de legislació internacional o cites de polítics i pensadors, com aquella famosa atribuïda a Voltaire: "No estic d'acord amb el que vostè em diu però faré tot el possible perquè vostè ho pugui fer".
Per contra, Marcial Gómez (C's) ha justificat el seu rebuig perquè, "si s'abusa de la llibertat per damunt del respecte, la convivència se'n ressent" i, a més, "el bé jurídic preservat no és el ciutadà Felip, sinó la institució de la corona, que representa a tots els espanyols". En aquest sentit, ha demanat a ERC que condemni les agressions a simpatitzants de la selecció espanyola o membres de Societat Civil Catalana a Barcelona o els atacs a les seus de C's.
El Govern també va apel·lar al delicte d'injúries contra la senyera
Igualment, el socialista Pedro José Muñoz ha admès que la redacció dels articles del codi penal "és millorable", però ha assegurat que no van referits a la injúria al rei, sinó també a ultratges a Espanya, a les seves comunitats i als seus símbols. "En alguns casos estarem més d'acord o no, però aquest delicte té algun sentit", ha afirmat, i ha apuntat que a França, Itàlia o Alemanya també existeixen delictes d'ultratges. Així, negant que es tracti d'una qüestió de llibertat d'expressió, ha asseverat que "no s'ha detingut mai ningú per aquests delictes, sinó per no comparèixer per al judici d'aquests casos" i ha recordat que el Govern va demanar que s'inclogués el delicte d'injúria a la senyera en el judici contra les agressions feixistes a la delegació de la Generalitat a Madrid en motiu de l'11 de Setembre.
Finalment, Farncisco Molinero (PP) ha rebutjat igualment reformar el codi penal per despenalitzar les injúries a les institucions espanyoles perquè aquests articles "protegeixen el manteniment de l'ordre polític que promou la Constitució" i "no castiguen el pretés ultratge perquè sí, sinó a l'insult o la barrera que protegeix el nucli intangible de la dignitat de les persones".
La diputada d'ERC Ester Capella ha defensat que aquest delicte "afecta els fonaments bàsics d'un estat democràtic", ja que "el respecte de la llibertat d'expressió amb tota la seva amplitud és el que defineix la qualitat democràtica d'un país", i ha atribuït la seva existència a la "concepció medieval de l'estat espanyol en relació a la monarquia". Així, situant la crema de fotos del rei com un exercici de llibertat d'expressió que "no fa mal a ningú ni lesiona cap bé d'interès general", ha defensat que "cap demòcrata hauria de permetre que cremar una foto sigui considerat delicte, comporti la possibilitat que et vinguin a buscar a casa i et duguin amb furgoneta a l'Audiència Nacional per imposar pena penal", ja que això és "una autèntica bogeria, una desproporció i una utilització perversa del codi penal".
En aquest sentit, ha demanat imaginar què passaria si en un país àrab o asiàtic tanquessin "a la presó un membre de l'oposició per cremar la fotografia d'un monarca", moment en què es titllaria l'estat de "règim opressor i poc democràtic". "A Espanya o Afganistan, engarjolar algú per cremar una foto és senyal de baix nivell democràtic", ha sentenciat. Tanmateix, malgrat definir la monarquia espanyola com "una institució medieval" que és "hereva de la restitució monàrquica franquista", ha rebutjat la via de la crema de fotos que va dur uns independentistes a declarar a l'Audiència Nacional i ha optat per expressar "el rebuig d'altres maneres, com el debat polític i protestes al carrer".
Als EUA no seria delicte
Al seu torn, Enric Bataller (Compromís) ha apuntat que "als EUA s'entén que actes com una crema d'una bandera nacional no són ultratges sinó actes que són exercici de la seva llibertat d'expressió" i ha rebutjat que s'hagi d'"imposar l'acceptació d'una determinada forma de govern per damunt d'altres igualment legítims", atès que el delicte no és l'ultratge a la institució del cap d'estat, sinó al rei i a la seva família. En una línia similar, Jaume Moya (En Comú Podem), ha donat suport a la iniciativa emparant-se en la llibertat d'expressió, després de citar casos de legislació internacional o cites de polítics i pensadors, com aquella famosa atribuïda a Voltaire: "No estic d'acord amb el que vostè em diu però faré tot el possible perquè vostè ho pugui fer".
Per contra, Marcial Gómez (C's) ha justificat el seu rebuig perquè, "si s'abusa de la llibertat per damunt del respecte, la convivència se'n ressent" i, a més, "el bé jurídic preservat no és el ciutadà Felip, sinó la institució de la corona, que representa a tots els espanyols". En aquest sentit, ha demanat a ERC que condemni les agressions a simpatitzants de la selecció espanyola o membres de Societat Civil Catalana a Barcelona o els atacs a les seus de C's.
El Govern també va apel·lar al delicte d'injúries contra la senyera
Igualment, el socialista Pedro José Muñoz ha admès que la redacció dels articles del codi penal "és millorable", però ha assegurat que no van referits a la injúria al rei, sinó també a ultratges a Espanya, a les seves comunitats i als seus símbols. "En alguns casos estarem més d'acord o no, però aquest delicte té algun sentit", ha afirmat, i ha apuntat que a França, Itàlia o Alemanya també existeixen delictes d'ultratges. Així, negant que es tracti d'una qüestió de llibertat d'expressió, ha asseverat que "no s'ha detingut mai ningú per aquests delictes, sinó per no comparèixer per al judici d'aquests casos" i ha recordat que el Govern va demanar que s'inclogués el delicte d'injúria a la senyera en el judici contra les agressions feixistes a la delegació de la Generalitat a Madrid en motiu de l'11 de Setembre.
Finalment, Farncisco Molinero (PP) ha rebutjat igualment reformar el codi penal per despenalitzar les injúries a les institucions espanyoles perquè aquests articles "protegeixen el manteniment de l'ordre polític que promou la Constitució" i "no castiguen el pretés ultratge perquè sí, sinó a l'insult o la barrera que protegeix el nucli intangible de la dignitat de les persones".