20
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
21
de desembre
a les
7:21h
Junts pel Sí i la CUP uniran els seus vots aquesta tarda per tombar les esmenes de la totalitat de la resta de grups al projecte de pressupostos del Govern. A partir d'aquí, però, tornaran a seure a banda i banda de la mesa negociadora, ja que els anticapitalistes no han garantit, ni molt menys, el vot favorable als comptes, el qual hauria de tenir lloc el 8 i 9 de febrer, si res fa que aquell ple s'endarrereixi. Depenent de com evolucionin un seguit d'àmbits durant la tramitació parlamentària, les bases de la CUP es decantaran cap a una o altra opció el 28 de gener.
En tot cas, la votació per admetre a tràmit els comptes no és innòcua, ja que, un cop superin aquest primer debat, quedarà fixat el sostre de despesa i les partides totals de cada departament. Així, els grups formalment només podran negociar com es reparteixen internament els recursos que el projecte del Govern atribueix a cada conselleria. Un dels elements que hi haurà damunt la taula, per tant, serà com aprofitar la dècima de dèficit permesa de més per al 2017, ja que l'executiu va elaborar el projecte de pressupostos amb un sostre del 0,5%. I, mentre el vicepresident català, Oriol Junqueras, prefereix preservar aquest marge per afrontar possibles eventualitats com suspensions d'alguns impostos, la CUP reclama incrementar les partides socials. Malgrat tot, el Govern també admet que s'ha reservat cert marge de maniobra per negociar i fer alguns cessions, tot i que no grans canvis. Aquests són els cinc punts claus de la negociació que avui comença formalment:
1. Fiscalitat. El debat sobre els impostos va obrir-se dimecres passat, amb la intervenció del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, a la comissió d'Economia, moment en què va defensar la política fiscal inclosa als pressupostos i va alertar dels riscos d'incrementar els tributs. Formalment, però, aquest meló es tornarà a obrir dimecres vinent, amb el debat a la totalitat de la llei d'acompanyament als pressupostos -on hi ha incloses les reformes fiscals-, i dijous, amb el debat a la totalitat de la proposició de llei del nou impost sobre els béns no productius. Tot i això, la CUP, com el PSC i Catalunya Sí que es Pot, reclamarà canvis en l'IRPF i en els impostos al patrimoni o a successions, per fer-los més progressius i incrementar-ne la recaptació. El PDECat, però, ja ha avisat que no admetrà més canvis impositius.
2. Referèndum. Les tres partides que preveuen recursos per finançar el referèndum són un dels principals arguments dels anticapitalistes per facilitar la tramitació dels pressupostos. Tot i això, reclamen que la defensa que se'n faci sigui contundent i, en aquest sentit, recelen dels dubtes de dirigents com la presidenta del consell nacional del PDECat, Mercè Conesa. Tot i això, els xocs poden venir per una altra banda, ja que C's i PP previsiblement qüestionaran els comptes per incloure aquestes partides i en demanaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, el qual pot aturar la tramitació del projecte fins un màxim d'un mes.
3. Procés constituent. La CUP va situar dissabte el procés constituent, junt al referèndum i a la despesa social, com un dels tres pilars que faran decantar el seu vot als pressupostos. El cert, però, és que alguns dels compromisos per impulsar-lo, votats en el debat de política general, van tard, com la creació d'una comissió de seguiment del procés constituent -havia d'estar constituïda el 20 de novembre- i d'un consell assessor del procés constituent -tenia aquest dimarts com a data límit per estar llest-. Igualment, tot i que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, confia que s'acordin aquests organismes els propers dies, també admet a NacióDigital que la primera fase del procés constituent -de base ciutadana- no es podrà desenvolupar com estava pactat, perquè el nou horitzó del referèndum obliga a concentrar els esforços dels propers mesos dels sobiranistes en les campanyes de participació i de foment del vot afirmatiu. Caldrà veure si hi ha acord entre Junts pel Sí i la CUP en el nou format del procés.
4. Educació. Un dels col·lectius que pressionarà més durant la negociació pressupostària serà el del sector de l'educació. En un article a NacióDigital, el portaveu nacional de la USTEC -el principal sindicat de l'ensenyament públic-, Ramon Font, avisava que, si la Generalitat no preveia la incorporació de 6.000 nous mestres, es plantejaria organitzar vagues en el sector durant la tramitació parlamentària. La mesura, que quantifica en uns 80 milions d'euros, té el suport de la CUP, i serà un dels elements de discussió a l'hora d'afrontar com s'utilitza el marge de maniobra extra de despesa. De fet, els sindicats del sector ja van anunciar dimarts una concentració aquest dimecres al Parlament i una vaga el 9 de febrer -dia previst de l'aprovació dels comptes-, si no s'atenien un seguit de reivindicacions, entre les quals una reducció de l'horari lectiu o la disminució de les taxes d'interinitat. El Govern, en els pressupostos, ja augmenta la plantilla de docents en 3.599 o 2.000 places, segons el mètode de càlcul.
5. Renda garantida de ciutadania. La major part de l'oposició dóna suport a les demandes de la plataforma en defensa de la renda garantida de ciutadania, que estan protagonitzant un dejuni i que aquest dimarts faran una manifestació, empenyent per una entesa que cada cop sembla menys llunyana. Així, malgrat que el Govern també està d'acord amb la demanada, qüestions com els terminis d'aplicació divideixen les parts, i els grups de l'oposició -entre els quals, la CUP- reclamen que, per demostrar el compromís amb la iniciativa, els pressupostos incloguin una partida explícita per finançar-la. L'executiu, però, destaca que els comptes ja amplien el pressupost per a la Renda Mínima d'Inserció i les polítiques d'ocupació vinculades fins als 243 milions d'euros, 70 milions més que el 2015. Per accelerar-ne l'aplicació, la CUP proposa "crear un fons interdepartamental per treure diners de les partides supèrflues i implementar la Renta Garantida abans":
En tot cas, la votació per admetre a tràmit els comptes no és innòcua, ja que, un cop superin aquest primer debat, quedarà fixat el sostre de despesa i les partides totals de cada departament. Així, els grups formalment només podran negociar com es reparteixen internament els recursos que el projecte del Govern atribueix a cada conselleria. Un dels elements que hi haurà damunt la taula, per tant, serà com aprofitar la dècima de dèficit permesa de més per al 2017, ja que l'executiu va elaborar el projecte de pressupostos amb un sostre del 0,5%. I, mentre el vicepresident català, Oriol Junqueras, prefereix preservar aquest marge per afrontar possibles eventualitats com suspensions d'alguns impostos, la CUP reclama incrementar les partides socials. Malgrat tot, el Govern també admet que s'ha reservat cert marge de maniobra per negociar i fer alguns cessions, tot i que no grans canvis. Aquests són els cinc punts claus de la negociació que avui comença formalment:
1. Fiscalitat. El debat sobre els impostos va obrir-se dimecres passat, amb la intervenció del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, a la comissió d'Economia, moment en què va defensar la política fiscal inclosa als pressupostos i va alertar dels riscos d'incrementar els tributs. Formalment, però, aquest meló es tornarà a obrir dimecres vinent, amb el debat a la totalitat de la llei d'acompanyament als pressupostos -on hi ha incloses les reformes fiscals-, i dijous, amb el debat a la totalitat de la proposició de llei del nou impost sobre els béns no productius. Tot i això, la CUP, com el PSC i Catalunya Sí que es Pot, reclamarà canvis en l'IRPF i en els impostos al patrimoni o a successions, per fer-los més progressius i incrementar-ne la recaptació. El PDECat, però, ja ha avisat que no admetrà més canvis impositius.
2. Referèndum. Les tres partides que preveuen recursos per finançar el referèndum són un dels principals arguments dels anticapitalistes per facilitar la tramitació dels pressupostos. Tot i això, reclamen que la defensa que se'n faci sigui contundent i, en aquest sentit, recelen dels dubtes de dirigents com la presidenta del consell nacional del PDECat, Mercè Conesa. Tot i això, els xocs poden venir per una altra banda, ja que C's i PP previsiblement qüestionaran els comptes per incloure aquestes partides i en demanaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, el qual pot aturar la tramitació del projecte fins un màxim d'un mes.
3. Procés constituent. La CUP va situar dissabte el procés constituent, junt al referèndum i a la despesa social, com un dels tres pilars que faran decantar el seu vot als pressupostos. El cert, però, és que alguns dels compromisos per impulsar-lo, votats en el debat de política general, van tard, com la creació d'una comissió de seguiment del procés constituent -havia d'estar constituïda el 20 de novembre- i d'un consell assessor del procés constituent -tenia aquest dimarts com a data límit per estar llest-. Igualment, tot i que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, confia que s'acordin aquests organismes els propers dies, també admet a NacióDigital que la primera fase del procés constituent -de base ciutadana- no es podrà desenvolupar com estava pactat, perquè el nou horitzó del referèndum obliga a concentrar els esforços dels propers mesos dels sobiranistes en les campanyes de participació i de foment del vot afirmatiu. Caldrà veure si hi ha acord entre Junts pel Sí i la CUP en el nou format del procés.
4. Educació. Un dels col·lectius que pressionarà més durant la negociació pressupostària serà el del sector de l'educació. En un article a NacióDigital, el portaveu nacional de la USTEC -el principal sindicat de l'ensenyament públic-, Ramon Font, avisava que, si la Generalitat no preveia la incorporació de 6.000 nous mestres, es plantejaria organitzar vagues en el sector durant la tramitació parlamentària. La mesura, que quantifica en uns 80 milions d'euros, té el suport de la CUP, i serà un dels elements de discussió a l'hora d'afrontar com s'utilitza el marge de maniobra extra de despesa. De fet, els sindicats del sector ja van anunciar dimarts una concentració aquest dimecres al Parlament i una vaga el 9 de febrer -dia previst de l'aprovació dels comptes-, si no s'atenien un seguit de reivindicacions, entre les quals una reducció de l'horari lectiu o la disminució de les taxes d'interinitat. El Govern, en els pressupostos, ja augmenta la plantilla de docents en 3.599 o 2.000 places, segons el mètode de càlcul.
5. Renda garantida de ciutadania. La major part de l'oposició dóna suport a les demandes de la plataforma en defensa de la renda garantida de ciutadania, que estan protagonitzant un dejuni i que aquest dimarts faran una manifestació, empenyent per una entesa que cada cop sembla menys llunyana. Així, malgrat que el Govern també està d'acord amb la demanada, qüestions com els terminis d'aplicació divideixen les parts, i els grups de l'oposició -entre els quals, la CUP- reclamen que, per demostrar el compromís amb la iniciativa, els pressupostos incloguin una partida explícita per finançar-la. L'executiu, però, destaca que els comptes ja amplien el pressupost per a la Renda Mínima d'Inserció i les polítiques d'ocupació vinculades fins als 243 milions d'euros, 70 milions més que el 2015. Per accelerar-ne l'aplicació, la CUP proposa "crear un fons interdepartamental per treure diners de les partides supèrflues i implementar la Renta Garantida abans":
2/2 "Què proposem? Crear un fons interdepartamental per treure diners de les partides supèrflues i implementar la Renta Garantida abans" pic.twitter.com/zxNGraDohq
— CUP Països Catalans (@cupnacional) 19 de desembre de 2016