13 de desembre: la unitat sobiranista es rifa a Madrid

ERC no donarà suport a una proposta del PDECat per negociar el referèndum al Congrés el dia que els militants de la CUP que van cremar fotos del rei declaren a l'Audiència Nacional. També són protagonistes del dia la Sagrada Família, Xavier Albertí, el Foro Babel i Antoni Tàpies

13 de desembre del 2016
Actualitzat a les 8:31h

Tornem-hi. Avui al vespre, al Congrés, es debat una moció del Partit Demòcrata Català (PDECat) que és conseqüència d'una interpel·lació de Francesc Homs a la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, la de l'"operació diàleg". El text demana, entre altres coses, que es creï un grup de treball al parlament espanyol que en tres mesos resolgui l'actual atzucac acordant "un referèndum". El PDECat estaria disposat a que s'hi negociés "la pregunta, la data, el quòrum i el marc legal". De nou, els 254 diputats sobre 350 de PP, PSOE i C's diran "no". La novetat no és l'enèsim "no". Ho és que l'independentisme no voti junt malgrat que al seu dia va acordar anar sempre de la mà a la cambra en els temes relacionats amb el procés. ERC s'abstindrà, tal com va explicar ahir en primíciaRoger Tugas.

Estratègies divergents. Els republicans són partidaris que, si hi ha negociació, sigui entre governs i no al Congrés, on els grups catalans estan en minoria. Insinuen que Homs va per lliure i que debilita el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que té encarregat organitzar el referèndum. Els exconvergents pensen, en canvi, que qualsevol ocasió és bona per posar en contradicció els partits estatals i volen obrir joc allà on puguin. Avui, però, en contradicció hi quedaran els sobiranistes. El dia no és, doncs, el millor però és que ha triat, amb el seu habitual voluntarisme, Demòcrates de Catalunya per presentar la plataforma del "sí" al referèndum del setembre.

Citats a l'Audiència Nacional. La unitat de l'independentisme passa per Madrid al vespre, a la carrera de San Jerónimo, i al matí a l'Audiència Nacional del carrer Génova. Tres militants de l'esquerra independentista van ser ahir detinguts pels Mossos per haver cremat fotos de Felip VI la passada Diada. A dos més la policia no els va poder detenir i aquest matí han viatjat cap a Madrid en autocar. Els detinguts declararan a primera hora. Les detencions van reobrir la polèmica entre el Govern i la CUP, que acusa Junts pels Sí i els Mossos de posar en perill el procés i demana la dimissió del conseller Jordi Jané. Llegiu si no el que explicava la Nora Miralles, que ahir esperava que la vinguessin a buscar al Bages, a Isaac Meler. La desobediència és una altra cara d'una descoordinació que a aquestes alçades ja es pot pagar molt cara.

La Sagrada Família paga però no es toca. El regidor d'Arquitectura de Barcelona, Daniel Mòdol, presenta aquest matí les noves mesures per la millora de la qualitat arquitectònica i patrimonial. Ell volia crear una comissió específica del tema per la Sagrada Família després de titllar-la de "mona de Pasqua". En declaracions a NacióDigital que recull Jordi Bes, la tinent d'alcalde d'Urbanisme Janet Sanz explica que no hi haurà comissió específica (el monument no es toca) però que pagarà tot el permís d'obres que li toqui i caldrà buscar solució per les columnes que envaeixen la vorera del carrer Mallorca.


Vist i llegit

Carles Castro és un dels periodistes més coneguts de La Vanguardia. S'ha especialitzat en llegir les enquestes, creuar-ne les dades i obtenir-ne unes lectures que, sovint, tenen la virtut de coincidir amb els desitjos editorials del Grupo Godó. Ahir publicava El somni català, que volia demostrar una possible punxada de l'independentisme des del 27-S. En el marc d'una "operació diàleg" que entusiasma als que al seu dia van ser partidaris de la ja finiquitada tercera via, l'article sostenia que "Catalunya comença a assimilar un possible pacte amb Madrid i deixa enrere el trienni rupturista". Dels continguts del pacte res se'n sap. S'intueix, però, que només un referèndum vinculant, que no està damunt cap taula del govern espanyol, resoldria el dilema.


 El passadís

Les mesures en favor de la transparència han fet que els sous dels directius públics estiguin en escrutini permanent. A vegades, per no saltar-se la norma, les administracions han de recórrer, en el cas de les empreses públiques, a una certa picaresca. És el que passa al Teatre Nacional de Catalunya. El seu director, Xavier Albertí, que el passat setembre es va saber que seguirà en el càrrec fins el 2021 cobra 84.919 euros bruts a l'any. Aquesta retribució inclou una excepció. Si el director artístic del teatre fa de director d'escena en suma 25.000 més. És el que ha passat aquesta temporada amb la sarsuela catalana l'Aplec del Remei. La seva retribució s'ha enfilat als 109.663 euros, just al llindar màxim després de deixar tres centenars d'euros pel camí. I és que 109.663 euros és també el sou d'un conseller del Govern i no el pot superar cap directiu públic. Per cert que no tots els teatres públics fan públics els seus dels seus directius.


 L'efemèride

Tal dia com avui de fa vint anys es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el Foro Babel, una plataforma cívica que va agitar el debat identitari a Catalunya, singularment en l'àmbit lingüístic. Entre els impulsos diversos intel·lectuals de l'esquerra com ara Francesc de Carreras, Félix Pérez Romera, José Ribas, Félix de Azúa, Victoria Camps, Juan Marsé o Rosa Regàs. Reivindicaven combatre una suposada hegemonia nacionalista i l'arraconament del castellà. Anys després, i no amb els mateixos protagonistes, Ciutadans, fundat el 2005, es reivindicaria com a continuador d'aquest espai, ja inactiu. Iniciatives cíviques com Societat Civil Catalana o CLAC (Centro Libre. Arte y Cultura) n'han recollit el testimoni però sense una orientació esquerrana.


 L'aniversari

Un 13 de desembre de l'any 1923 naixia a Barcelona el pintor Antoni Tàpies, un dels mestres de l'informalisme i un dels artistes catalans més destacats del segle XX. Obres seves decoren la sala on es fan les reunions del Govern a la Generalitat o els passadissos del Parlament. Entre les seves obres més populars hi ha l'homenatge a Picasso davant el Parc de la Ciutadella o el Mitjó, a la seu de la fundació que acull la seva obra al carrer Aragó. De formació autodidacta, va morir a Barcelona el 2012. L'any de la seva mort El Matí de Catalunya Ràdio li va dedicar un monogràfic que podeu recuperar aquí.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital


Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.