12
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
11:05h
El Govern, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana han acordat aquest dilluns en una reunió a Palau congelar totes les tarifes del transport públic per al 2017. Així ho ha explicat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una compareixença posterior a la trobada. "Això suposa un gran esforç", ha assegurat l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau. A la cita també hi han assistit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el vicepresident de l'Àrea Metropolitana i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda.
En una compareixença en què els periodistes no han pogut fer preguntes, Puigdemont i Colau han realitzat dos anuncis més en relació al transport públic que també es posaran en marxa l'any que ve. Una és l'extensió de la T-12 de transport públic gratuït per a nens i joves fins als de 16 anys, cosa que ERC havia demanat reiteradament. Fins ara s'aplicava fins als de 15 anys, i a partir del 2017 serà vàlida fins al 31 de desembre per a tots aquells que compleixin els 16 en l'any en curs.
A més, es crearà una targeta de transport per quan hi hagi episodis de contaminació, que podria anomenar-se t-episodi ambiental, i fomentar així que es deixi el cotxe a casa quan hi hagi molta pol·lució. Aquest títol de transport serà integrat –vàlid per tots els transports públics-, i constarà de dos viatges, un d'anada i un de tornada, amb uns preus similars als de la T-10. El d'una zona tindrà un preu d'1,80 euros, a raó de 0,90 euros el viatge –un de la T-10 surt per 0,95 euros-, i només es vendrà quan la Generalitat declari que hi ha un episodi de contaminació. Aquesta situació es pot donar un parell de cops cada any.
Demandes a l'Estat
Les administracions catalanes han tornat a evidenciar la rebaixa de les aportacions de l'Estat al transport públic barceloní i li han exigit revertir-ho. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, les noves mesures, especialment la congelació de tarifes, suposaran l'any que ve que el cost del servei s'incrementi en uns 20 milions d'euros, dels quals les administracions catalanes n'assumiran la meitat i demanen que de l'altra meitat se'n faci càrrec l'Estat. Les administracions confien en el fet que la manca de majoria de l'executiu de Rajoy faci que s'avingui a acceptar les seves reivindicacions.
.jpg)
Els darrers anys el govern espanyol no ha parat de reduir les seves aportacions al transport públic barceloní, fins al punt que ha passat de posar-hi 173 milions el 2008 a 98 aquest 2016. Han reclamat que l'any que ve el govern espanyol n'aporti 108 i el 2018, 147 milions. Puigdemont ha ressaltat que reclamen a l'Estat que apliqui "el mateix criteri" que té amb la Comunitat de Madrid, on beneficia 6,4 milions d'habitants. A Catalunya en són 5 milions de comarques, i li demana que en siguin 5,5 de 13 comarques. Amb aquest canvi exigeixen que es mantingui l'aportació al sistema de 19,6 euros per habitant. Aquestes demandes seran traslladades a través d'una carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Rull ha posat de manifest que al llarg del 2016 s'ha arribat al rècord d'usuaris del transport públic, i ha denunciat el maltractament que pateixen comarques com l'Anoia, el Bages, el Berguedà, una part d'Osona, el Ripollès i el Moianès. "Demanem que hi hagi aportacions lògiques i previsibles per part de l'Estat", ha assegurat el conseller de Territori i Sostenibilitat, que ha destacat que Catalunya sí que ha posat en marxa una llei de finançament del transport públic. Una assignatura, han assenyalat totes les administracions presents a la trobada, pendent a l'Estat.
El nou context
Colau i Puigdemont han volgut ressaltar que el transport públic i el seu finançament és un dels apartats en què es pot materialitzar la nova etapa de "diàleg" que promou el nou govern de Mariano Rajoy, de moment sense cap resultat concret. "L'Estat té una ocasió única i molt fàcil per arribar a un acord concret per una cosa tan necessària", ha destacat l'alcaldessa de Barcelona.
"No podem demanar als ciutadans que paguin més en un context de precarietat", ha assegurat Colau, que ha demanat –com Puigdemont- "immediatesa" a l'hora d'abordar qüestions concretes a través del diàleg. En la carta enviada a Montoro, les tres administracions demanen que els pressupostos de l'Estat per al 2017 incloguin una partida per a l'ATM de 108,6 milions d'euros, la qual cosa permetria -segons el document- "reduir a zero el dèficit previst per al 2017".
En una compareixença en què els periodistes no han pogut fer preguntes, Puigdemont i Colau han realitzat dos anuncis més en relació al transport públic que també es posaran en marxa l'any que ve. Una és l'extensió de la T-12 de transport públic gratuït per a nens i joves fins als de 16 anys, cosa que ERC havia demanat reiteradament. Fins ara s'aplicava fins als de 15 anys, i a partir del 2017 serà vàlida fins al 31 de desembre per a tots aquells que compleixin els 16 en l'any en curs.
A més, es crearà una targeta de transport per quan hi hagi episodis de contaminació, que podria anomenar-se t-episodi ambiental, i fomentar així que es deixi el cotxe a casa quan hi hagi molta pol·lució. Aquest títol de transport serà integrat –vàlid per tots els transports públics-, i constarà de dos viatges, un d'anada i un de tornada, amb uns preus similars als de la T-10. El d'una zona tindrà un preu d'1,80 euros, a raó de 0,90 euros el viatge –un de la T-10 surt per 0,95 euros-, i només es vendrà quan la Generalitat declari que hi ha un episodi de contaminació. Aquesta situació es pot donar un parell de cops cada any.
Demandes a l'Estat
Les administracions catalanes han tornat a evidenciar la rebaixa de les aportacions de l'Estat al transport públic barceloní i li han exigit revertir-ho. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, les noves mesures, especialment la congelació de tarifes, suposaran l'any que ve que el cost del servei s'incrementi en uns 20 milions d'euros, dels quals les administracions catalanes n'assumiran la meitat i demanen que de l'altra meitat se'n faci càrrec l'Estat. Les administracions confien en el fet que la manca de majoria de l'executiu de Rajoy faci que s'avingui a acceptar les seves reivindicacions.
Reunió de Puigdemont i Colau al Palau de la Generalitat. Foto: Adrià Costa
Els darrers anys el govern espanyol no ha parat de reduir les seves aportacions al transport públic barceloní, fins al punt que ha passat de posar-hi 173 milions el 2008 a 98 aquest 2016. Han reclamat que l'any que ve el govern espanyol n'aporti 108 i el 2018, 147 milions. Puigdemont ha ressaltat que reclamen a l'Estat que apliqui "el mateix criteri" que té amb la Comunitat de Madrid, on beneficia 6,4 milions d'habitants. A Catalunya en són 5 milions de comarques, i li demana que en siguin 5,5 de 13 comarques. Amb aquest canvi exigeixen que es mantingui l'aportació al sistema de 19,6 euros per habitant. Aquestes demandes seran traslladades a través d'una carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Rull ha posat de manifest que al llarg del 2016 s'ha arribat al rècord d'usuaris del transport públic, i ha denunciat el maltractament que pateixen comarques com l'Anoia, el Bages, el Berguedà, una part d'Osona, el Ripollès i el Moianès. "Demanem que hi hagi aportacions lògiques i previsibles per part de l'Estat", ha assegurat el conseller de Territori i Sostenibilitat, que ha destacat que Catalunya sí que ha posat en marxa una llei de finançament del transport públic. Una assignatura, han assenyalat totes les administracions presents a la trobada, pendent a l'Estat.
El nou context
Colau i Puigdemont han volgut ressaltar que el transport públic i el seu finançament és un dels apartats en què es pot materialitzar la nova etapa de "diàleg" que promou el nou govern de Mariano Rajoy, de moment sense cap resultat concret. "L'Estat té una ocasió única i molt fàcil per arribar a un acord concret per una cosa tan necessària", ha destacat l'alcaldessa de Barcelona.
"No podem demanar als ciutadans que paguin més en un context de precarietat", ha assegurat Colau, que ha demanat –com Puigdemont- "immediatesa" a l'hora d'abordar qüestions concretes a través del diàleg. En la carta enviada a Montoro, les tres administracions demanen que els pressupostos de l'Estat per al 2017 incloguin una partida per a l'ATM de 108,6 milions d'euros, la qual cosa permetria -segons el document- "reduir a zero el dèficit previst per al 2017".