10
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
11
de desembre
a la
13:04h
"Els anuncio que els pressupostos del 2017 inclouran una convocatòria d'oferta d'ocupació pública de 7.000 llocs de treball que abastarà: 2.500 metges i infermers i infermeres, 2.000 mestres, 500 mossos d'esquadra, 150 bombers, 300 persones de personal tributari, entre d'altres". Aquest va ser un dels principals anuncis del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el discurs d'obertura de l'últim debat de política general. Després d'anys de retallades en els llocs de treball de la funció pública catalana, feia pública una incorporació notable de personal. Tot i això, el seu vicepresident, Oriol Junqueras, va confirmar amb força precisió la xifra global donada pel cap de l'executiu català, durant la presentació del projecte de pressupostos del 2017, els quals preveien 6.923 noves places per a l'administració pública, però no en les proporcions amb què les va anunciar Puigdemont.
Així, els comptes elaborats pel Govern, eleven el nombre de llocs de treball per a docents no universitaris en 3.599 places més respecte els vigents del 2015 (1.599 més del que hauria anunciat el president català) i el nombre de metges i personal sanitari en 1.637 places més (863 per sota d'allò avançat per Puigdemont). Així mateix, el nombre d'agents dels Mossos d'Esquadra i de bombers seria inferior en els pressupostos del que hauria exposat el president en el debat de política general, mentre que el personal de l'Agència Tributària de Catalunya hauria crescut més del previst. A banda, els pressupostos crearien 36 noves places per a personal de justícia i 5 per a agents rurals, i en destruiria 47 dels sistemes penitenciaris, àmbits no concretats en el còmput de Puigdemont. La comparativa entre l'anunci de principis d'octubre i el detall del projecte de comptes és la següent.
A què es deu aquesta diferència? Segons expliquen portaveus del departament d'Economia i Hisenda i d'algunes de les conselleries implicades, el cert és que -malgrat la similitud de la xifra global- es tracta de dues magnituds diferents. Així, Puigdemont hauria anunciat el nombre de places que sortirien a concurs d'ocupació pública durant el 2017. És a dir, aquells llocs de treball fixos que es crearien en base a consolidar feines que actualment estarien exercint treballadors interins o amb noves incorporacions directament com a personal funcionari o laboral fix.
Per contra, els pressupostos preveuen el topall de persones que, en total, poden arribar a treballar en cada àmbit, en cadascuna de les modalitats possibles -fixos o temporals-, per bé que rarament s'arriben a ocupar el màxim de places previstes (sempre se'n preveuen més, per cobrir imprevistos). Així, si un funcionari pateix una baixa i un interí ha d'ocupar la seva plaça fins que no rebi l'alta, aquell lloc de treball comptabilitza com a dues places en els comptes i només com a una en el còmput de Puigdemont.
De fet, les ofertes d'ocupació -allò anunciat pel president català- no estan previstes estrictament en els pressupostos, sinó que s'obren convocatòries al llarg de l'any tenint en compte sempre -això sí- el topall de places fixes incorporades en els comptes. Ara bé, com en el cas del topall de despesa pressupostada, que estigui prevista una quantitat de places no implica que aquesta s'esgoti, sinó que l'executiu estaria capacitat per fer-ho. El fet que Puigdemont situés les ofertes d'ocupació pública com un element que integraria el pressupost, per bé que tècnicament no hi estan previstes, podia contribuir a certa confusió.
D'aquesta manera, a nivell pràctic, què explica que el president català anunciés una incorporació de 2.500 metges i infermers i, en canvi, els pressupostos només augmentin el nombre de places en 1.637? Pot significar que, tot i que el nombre màxim de treballadors en l'àmbit de la salut només creixi com a molt en 1.637, hi hagi 863 places més que es consolidin amb treballadors fixos en llocs llocs fins ara ocupats per interins.
I què explica que Puigdemont avancés una oferta d'ocupació per a 2.000 docents i que els pressupostos incrementin en 3.599 el nombre de places? Pot voler dir que el marge per incorporar personal temporal per a suplències, cobrir baixes o resoldre urgències serà superior en el curs vinent, per bé que 2.000 llocs ocupats ara per interins es consolidarien igualment amb treballadors fixos. Les necessitats laborals en el sector de l'educació fluctua molt i, per tant, el marge que necessita l'administració per incorporar temporalment empleats és molt elevada, expliquen des d'Economia -i de fet, el pacte amb la CUP inclou cobrir abans les baixes a les escoles i instituts-. A banda, també fan notar que, durant l'etapa de pròrroga pressupostària, es van contractar docents per reforçar les escoles d'inclusió social, malgrat que això no estava previst en els comptes del 2015, i per això ara aquestes incorporacions es regularitzen en els nous pressupostos, malgrat que l'oferta d'ocupació ja es fes en el seu moment.
El cas dels mossos i els treballadors de la Hisenda catalana
Ara bé, què ocorre en el cas dels mossos o dels treballadors de l'Agència Tributària de Catalunya, que han de ser obligatòriament funcionaris i, per tant, no pot existir aquesta diferència entre places fixes i temporals? Si el president català va anunciar una major oferta d'ocupació de policies que el nombre de places augmentades en el pressupost és perquè fins ara no s'havien incorporat tots els agents que la pròrroga del 2015 preveia com a topall. En teoria, doncs, durant el 2017 s'ofertaran les places ja previstes i no ocupades fins ara i s'aprofitarà el major marge que permeten els nous comptes per fer encara més incorporacions.
Pel que fa la Hisenda catalana, el nombre de places noves creat és superior a l'anunci de Puigdemont. Això es deu al fet de preveure noves incorporacions en el futur, a mesura que aquesta estructura d'estat assumeixi competències i previsiblement acabi recaptant tots els impostos pagats a Catalunya, si es compleix el full de ruta. De fet, tot i que el sostre de places previstos als pressupostos és de 903 treballadors -884 dels quals, funcionaris-, el departament d'Economia preveu acabar l'any amb una plantilla de 800 persones -un sostre que, vistos els antecedents, ja costarà de complir, per bé que es busca incorporar el personal que fins ara treballa en les oficines liquidadores dels registradors de la propietat-.
Un 10,5% més de places per a alts càrrecs
Per altra banda, l'annex de personal del projecte de pressupostos presenta igualment les dades de les places màximes previstes també segons el tipus de relació laboral. I en aquest cas també es trenca una tònica dels darrers anys, quan s'havia anat retallant l'estructura directiva de l'administració, ja que el nombre màxim d'alts càrrecs, directius i eventuals -personal de confiança- del sector públic català creix aquest cop de manera notable respecte els comptes del 2015: de 512 a 566, un 10,5% més. La creació del nou departament d'Afers Exteriors, però, no explica tot l'augment del nombre d'alts càrrecs, ja que la conselleria de Raül Romeva només en pot tenir un màxim de 32, segons els pressupostos, i l'increment total és de 54.
En canvi, el nombre de treballadors fixos i temporals passa d'un sostre de 220.143 a un de 227.012, un 3,1% més. D'aquests, només 9.926 serien temporals, tot i que aquesta categoria és on el nombre màxim de places creix més, i ho fa en un 17,4%. L'evolució de cada tipus d'empleat és la següent:
Així, els comptes elaborats pel Govern, eleven el nombre de llocs de treball per a docents no universitaris en 3.599 places més respecte els vigents del 2015 (1.599 més del que hauria anunciat el president català) i el nombre de metges i personal sanitari en 1.637 places més (863 per sota d'allò avançat per Puigdemont). Així mateix, el nombre d'agents dels Mossos d'Esquadra i de bombers seria inferior en els pressupostos del que hauria exposat el president en el debat de política general, mentre que el personal de l'Agència Tributària de Catalunya hauria crescut més del previst. A banda, els pressupostos crearien 36 noves places per a personal de justícia i 5 per a agents rurals, i en destruiria 47 dels sistemes penitenciaris, àmbits no concretats en el còmput de Puigdemont. La comparativa entre l'anunci de principis d'octubre i el detall del projecte de comptes és la següent.
NOVES PLACES PREVISTES EN ELS PRESSUPOSTOS EN RELACIÓ A LES ANUNCIADES PER PUIGDEMONT
Per contra, els pressupostos preveuen el topall de persones que, en total, poden arribar a treballar en cada àmbit, en cadascuna de les modalitats possibles -fixos o temporals-, per bé que rarament s'arriben a ocupar el màxim de places previstes (sempre se'n preveuen més, per cobrir imprevistos). Així, si un funcionari pateix una baixa i un interí ha d'ocupar la seva plaça fins que no rebi l'alta, aquell lloc de treball comptabilitza com a dues places en els comptes i només com a una en el còmput de Puigdemont.
De fet, les ofertes d'ocupació -allò anunciat pel president català- no estan previstes estrictament en els pressupostos, sinó que s'obren convocatòries al llarg de l'any tenint en compte sempre -això sí- el topall de places fixes incorporades en els comptes. Ara bé, com en el cas del topall de despesa pressupostada, que estigui prevista una quantitat de places no implica que aquesta s'esgoti, sinó que l'executiu estaria capacitat per fer-ho. El fet que Puigdemont situés les ofertes d'ocupació pública com un element que integraria el pressupost, per bé que tècnicament no hi estan previstes, podia contribuir a certa confusió.
Dues pacients a la consulta d'un CAP. Foto: ACN
D'aquesta manera, a nivell pràctic, què explica que el president català anunciés una incorporació de 2.500 metges i infermers i, en canvi, els pressupostos només augmentin el nombre de places en 1.637? Pot significar que, tot i que el nombre màxim de treballadors en l'àmbit de la salut només creixi com a molt en 1.637, hi hagi 863 places més que es consolidin amb treballadors fixos en llocs llocs fins ara ocupats per interins.
I què explica que Puigdemont avancés una oferta d'ocupació per a 2.000 docents i que els pressupostos incrementin en 3.599 el nombre de places? Pot voler dir que el marge per incorporar personal temporal per a suplències, cobrir baixes o resoldre urgències serà superior en el curs vinent, per bé que 2.000 llocs ocupats ara per interins es consolidarien igualment amb treballadors fixos. Les necessitats laborals en el sector de l'educació fluctua molt i, per tant, el marge que necessita l'administració per incorporar temporalment empleats és molt elevada, expliquen des d'Economia -i de fet, el pacte amb la CUP inclou cobrir abans les baixes a les escoles i instituts-. A banda, també fan notar que, durant l'etapa de pròrroga pressupostària, es van contractar docents per reforçar les escoles d'inclusió social, malgrat que això no estava previst en els comptes del 2015, i per això ara aquestes incorporacions es regularitzen en els nous pressupostos, malgrat que l'oferta d'ocupació ja es fes en el seu moment.
El cas dels mossos i els treballadors de la Hisenda catalana
Ara bé, què ocorre en el cas dels mossos o dels treballadors de l'Agència Tributària de Catalunya, que han de ser obligatòriament funcionaris i, per tant, no pot existir aquesta diferència entre places fixes i temporals? Si el president català va anunciar una major oferta d'ocupació de policies que el nombre de places augmentades en el pressupost és perquè fins ara no s'havien incorporat tots els agents que la pròrroga del 2015 preveia com a topall. En teoria, doncs, durant el 2017 s'ofertaran les places ja previstes i no ocupades fins ara i s'aprofitarà el major marge que permeten els nous comptes per fer encara més incorporacions.
Pel que fa la Hisenda catalana, el nombre de places noves creat és superior a l'anunci de Puigdemont. Això es deu al fet de preveure noves incorporacions en el futur, a mesura que aquesta estructura d'estat assumeixi competències i previsiblement acabi recaptant tots els impostos pagats a Catalunya, si es compleix el full de ruta. De fet, tot i que el sostre de places previstos als pressupostos és de 903 treballadors -884 dels quals, funcionaris-, el departament d'Economia preveu acabar l'any amb una plantilla de 800 persones -un sostre que, vistos els antecedents, ja costarà de complir, per bé que es busca incorporar el personal que fins ara treballa en les oficines liquidadores dels registradors de la propietat-.
Un 10,5% més de places per a alts càrrecs
Per altra banda, l'annex de personal del projecte de pressupostos presenta igualment les dades de les places màximes previstes també segons el tipus de relació laboral. I en aquest cas també es trenca una tònica dels darrers anys, quan s'havia anat retallant l'estructura directiva de l'administració, ja que el nombre màxim d'alts càrrecs, directius i eventuals -personal de confiança- del sector públic català creix aquest cop de manera notable respecte els comptes del 2015: de 512 a 566, un 10,5% més. La creació del nou departament d'Afers Exteriors, però, no explica tot l'augment del nombre d'alts càrrecs, ja que la conselleria de Raül Romeva només en pot tenir un màxim de 32, segons els pressupostos, i l'increment total és de 54.
En canvi, el nombre de treballadors fixos i temporals passa d'un sostre de 220.143 a un de 227.012, un 3,1% més. D'aquests, només 9.926 serien temporals, tot i que aquesta categoria és on el nombre màxim de places creix més, i ho fa en un 17,4%. L'evolució de cada tipus d'empleat és la següent:
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE MÀXIM DE TREBALLADORS DEL SECTOR PÚBLIC CATALÀ, PER TIPUS DE RELACIÓ LABORAL