09
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
11:44h
El govern espanyol tot just ha començat a treballar en el projecte de pressupostos del 2017 i ja sap que haurà de preveure despeses elevades per fer front a compromisos de despesa en nou armament. Així, el consell de ministres d'aquest divendres ha aprovat ajornar fins a l'exercici vinent el pagament de 716,8 milions d'euros que anaven destinats a 18 programes especials d'armament (PEA) del ministeri de Defensa, motiu pel qual la despesa que haurà d'afrontar aquest departament l'any que ve està prevista ara en 1.824,5 milions d'euros. Una quantitat notable, tenint en compte que el pressupost del ministeri era aquest 2016 de 5.734,3 milions, escassament tres vegades la quantitat ja prevista el 2017 per a aquests programes.
El portaveu de l'executiu central, Íñigo Méndez de Vigo, ha passat per alt aquesta informació durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, però sí que es pot comprovar en les referències d'aquest publicades més tard al web de La Moncloa. A què es deu, però, aquesta mesura?
Els PEA són programes que es van començar a implementar durant l'executiu de José María Aznar -i mantinguts per governs posteriors- per tal d'incentivar la indústria armamentística amb encàrrecs per quantitats molt elevades i a lliurar a mig termini. La inversió inicial per fabricar aquestes comandes era també cara i, per aconseguir-la, es realitzava amb préstecs del mateix executiu central a un interès molt baix a les empreses concessionàries. Segons el Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, aquests programes s'aniran pagant fins el 2030 i resten pendents abonaments per una quantitat d'entre 27.000 i 30.000 milions d'euros.
El TC va impedir la fórmula d'increment de crèdit per decret
Tot i que era una despesa prevista, sistemàticament aquesta no s'incloïa als pressupostos de l'Estat i, per això, el govern espanyol havia d'incrementar per decret les partides del ministeri de Defensa cada anys per unes quantitats properes als 900 milions d'euros. Aquesta fórmula, però, ha mort, ja que els grups de l'oposició van recórrer-la al Tribunal Constitucional, que el juliol passat ja va anul·lar la partida extraordinària afegida el 2014 asseverant que, d'aprovar-se, ho havia d'haver fet el Congrés i no l'executiu, sense debat parlamentari. L'octubre apareixia una altra sentència molt similar que anul·lava per la mateixa raó el crèdit extraordinari del 2015.
Per aquest motiu, el consell de ministres va aprovar el 22 de juliol iniciar negociacions per reprogramar les anualitats previstes, davant la incapacitat manifesta de pagar la que corresponia al 2016, pel fet que ja no podia usar el subterfugi d'incrementar via decret el pressupost de Defensa -i a més, llavors, ja no gaudia de majoria al Congrés-. I això que aquest any aquest departament ja ha vist augmentat el seu crèdit en 1.164 milions d'euros, quantitat que equival al 43,1% dels increments pressupostaris de tots els ministeris, fins l'octubre, segons les dades del ministeri d'Hisenda.
D'aquesta manera, el nou pressupost del 2017 haurà de preveure per primer cop des del començament el pagament de les anualitats compromeses per abonar els PEA, fet que fa preveure que la partida inicial del pressupost de Defensa creixerà notablement respecte els comptes aprovats per al 2016.
El portaveu de l'executiu central, Íñigo Méndez de Vigo, ha passat per alt aquesta informació durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, però sí que es pot comprovar en les referències d'aquest publicades més tard al web de La Moncloa. A què es deu, però, aquesta mesura?
Els PEA són programes que es van començar a implementar durant l'executiu de José María Aznar -i mantinguts per governs posteriors- per tal d'incentivar la indústria armamentística amb encàrrecs per quantitats molt elevades i a lliurar a mig termini. La inversió inicial per fabricar aquestes comandes era també cara i, per aconseguir-la, es realitzava amb préstecs del mateix executiu central a un interès molt baix a les empreses concessionàries. Segons el Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, aquests programes s'aniran pagant fins el 2030 i resten pendents abonaments per una quantitat d'entre 27.000 i 30.000 milions d'euros.
El TC va impedir la fórmula d'increment de crèdit per decret
Tot i que era una despesa prevista, sistemàticament aquesta no s'incloïa als pressupostos de l'Estat i, per això, el govern espanyol havia d'incrementar per decret les partides del ministeri de Defensa cada anys per unes quantitats properes als 900 milions d'euros. Aquesta fórmula, però, ha mort, ja que els grups de l'oposició van recórrer-la al Tribunal Constitucional, que el juliol passat ja va anul·lar la partida extraordinària afegida el 2014 asseverant que, d'aprovar-se, ho havia d'haver fet el Congrés i no l'executiu, sense debat parlamentari. L'octubre apareixia una altra sentència molt similar que anul·lava per la mateixa raó el crèdit extraordinari del 2015.
Per aquest motiu, el consell de ministres va aprovar el 22 de juliol iniciar negociacions per reprogramar les anualitats previstes, davant la incapacitat manifesta de pagar la que corresponia al 2016, pel fet que ja no podia usar el subterfugi d'incrementar via decret el pressupost de Defensa -i a més, llavors, ja no gaudia de majoria al Congrés-. I això que aquest any aquest departament ja ha vist augmentat el seu crèdit en 1.164 milions d'euros, quantitat que equival al 43,1% dels increments pressupostaris de tots els ministeris, fins l'octubre, segons les dades del ministeri d'Hisenda.
D'aquesta manera, el nou pressupost del 2017 haurà de preveure per primer cop des del començament el pagament de les anualitats compromeses per abonar els PEA, fet que fa preveure que la partida inicial del pressupost de Defensa creixerà notablement respecte els comptes aprovats per al 2016.
| Dos acords per valor de 40,3 milions d'euros |
|---|
| A més de la reprogramació dels pagaments dels programes especials, el consell de ministres ha autoritzat també aquest divendres la celebració d'un acord marc per a la contractació del transport per carretera de vehicles, bestiar equí i material al servei de l'Exèrcit de Terra per un valor de 14,9 milions, entre 2017 i 2020, així com un altre acord marc per valor de 25,4 milions per al manteniment durant els mateixos anys de diverses aeronaus de l'Exèrcit de l'Aire, material urgent del mateix i subministrament de reposicions per a les seves armes. En total, doncs, adjudicacions per un total de 40,3 milions com a màxim. |