09
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
17:32h
El govern espanyol contraposa l'operació diàleg que ha impulsat amb la cimera pel referèndum que Carles Puigdemont ha convocat pel 23 de desembre, la qual veu com un "símptoma de la unilateralitat" que veu en l'acció de l'executiu català. De fet, el portaveu del govern estatal, Íñigo Méndez de Vigo, ha situat la trobada com una "exigència dels radicals de la CUP" per aprovar els pressupostos, mentre que ha destacat la "mà estesa i diàleg la vicepresidenta amb totes les forces polítiques catalanes".
En aquest sentit, ha desitjat que "els catalans i la resta d'espanyols vegin els que estan actuant pel diàleg i quins estan asseguts en la unilateralitat", en referència a l'actitud dels executius espanyol i català, respectivament. "La política del diàleg és el que resol els problemes dels ciutadans", ha asseverat, i ha afirmat que, des de Madrid, se seguirà treballant amb aquest objectiu. De fet, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ja va avisar dijous que la cimera era un "xantatge".
Tot i això, Méndez de Vigo ha apuntat que encara no hi ha data per a una trobada entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, tot i que ha apuntat que el president espanyol "parlarà amb tots els presidents" i espera que tots assisteixin a la reunió de presidents autonòmics, ja que "seria sorprenent" que algun no ho fes, atès que s'hi "debatran qüestions que afecten els ciutadans de matèria que estan transferides a les comunitats autònomes". Sigui com sigui, ha assegurat que "amb Catalunya hi ha un ampli camp de diàleg" i "hi ha moltes matèries de les quals es pot parlar", com els pressupostos de l'Estat, el FLA, el finançament autonòmic o les inversions, així com "la idea de demanar al Govern que no aprovi lleis que són manifestament inconstitucionals". Per aixà, ha destacat que, si Puigdemont descarta negociar amb l'Estat qüestions concretes, pot semblar que no li interessen "els problemes de la gent corrent".
D'aquesta manera, com un exemple de la voluntat de diàleg, també amb els grups de l'oposició, el també ministre d'Educació ha anunciat un projecte de reial decret llei per ampliar el calendari d'aplicació de la Lomce. En concret, tal com va prometre Rajoy en el discurs d'investidura, la mesura elimina per ara les revàlides de l'ESO i el batxillerat i deixa en suspens les iniciatives previstes i encara no aplicades. No s'elimina, però, l'obligació que la Generalitat pagui 6.000 a cada nen que hagi de ser educat en castellà en un centre privat per manca d'oferta pública en aquesta llengua.
Millo hi veu una oportunitat
Amb un altre to s'ha expressat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui ha assegurat que veu la cimera com una "oportunitat" per "posar per davant el diàleg a la confrontació". Així, ha fet una crida a les entitats participants a fer una "reflexió" per impedir una "col·lisió que ningú no vol i que seria un fracàs col·lectiu". "Si hi ha reunions d'entitats independentistes, que aquestes serveixin també per reflexionar sobre la necessitat de rectificar el rumb de col·lisió per reconvertir-lo a un rumb a bon port", ha precisat.
Així mateix, també ha assegurat que, a l'espera de l'informe definitiu, la informació de la qual disposa no posa de manifest "cap activitat d'especial rellevància" que tingui a veure amb una actuació de "caràcter il·legal". "No he detectat incidència especialment remarcable", ha precisat Millo.
C's discrepa del delegat del govern espanyol
Així mateix, C's ha reclamat a Carles Puigdemont que, en lloc de convocar "cimeres per dividir els catalans", assisteixi a la conferència de presidents autonòmics per negociar "reivindicacions justes" per a Catalunya, com ara la millora en el sistema de finançament, la xarxa de rodalies o les escoles bressol. La diputada Sonia Sierra ha discrepat de Millo i ha donat per fet que la cimera no servirà perquè els independentistes tornin a l'escenari de la legalitat.
En referència al possible avançament del referèndum assenyalat pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la diputada de C's ha dit que "és igual que diguin que el conflicte serà al setembre o al març" i ha exigit que deixin de banda la celebració de la consulta, ja que ni tan sols s'incloïa al programa electoral de Junts pel Sí.
Al seu torn, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha manifestat, en referència a la cimera, que "qualsevol mesura unilateral" com les relatives a aquest procés "està condemnada al fracàs". "És un nou error", ha recalcat Iceta a Palma, on ha comparegut davant dels mitjans acompanyat per la presidenta del Govern balear i secretària general del PSIB, Francina Armengol, amb motiu d'una jornada de treball conjunta d'aquest divendres. "Fa molt temps que diem que el problema de l'encaix de Catalunya a Espanya només pot abordar-se per la via del diàleg, els pactes i la negociació", ha remarcat.
Per això, ha afirmat que el procés, si no és "un fracàs", pot comportar "riscos per al futur de Catalunya i per a l'autogovern" i ha lamentat que Puigdemont es troba en un "carreró sense sortida" on va entrar quan va assenyalar que només contempla l'alternativa de "referèndum o referèndum", i ha asseverat que el president català "només representa als independentistes, que no són majoria, i que per tant ha de defensar no només els seus interessos sinó els de tots".
CCOO sí que assistirà a la cimera
En tot cas, ja van arribant les primeres confirmacions d'assistents a la cimera. D'aquesta manera, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha assegurat que el sindicat hi anirà, però per aconseguir una consulta pactada amb l’Estat. En una roda de premsa, ha afirmat que el sindicat té voluntat de participar en "tot allò que acompanyi un procés de negociació amb l'Estat, ja que estem davant d'un conflicte polític que reclama solucions polítiques". "Cal acordar com exercir el dret a decidir de manera efectiva i legal", ha insistit. Per contra, el líder de CCOO ha apuntat que no assistiran a la reunió a fer de "palmeros" de cap opció política sobre el referèndum.
Tot i això, s'ha mostrat sorprès pel fet d'assabentar-se de la cimera pels mitjans de comunicació i ha lamentat que el Govern convoqui ara els agents socials per debatre sobre el referèndum, però, no ho fes abans per acordar solucions sobre els problemes socials i laborals, com la formació professional, la llei de transparència, la renda garantida de ciutadania. "Ens agradaria també que se'ns convoques per parlar d'aquestes coses. Hi ha molta gent que espera amb urgència una resposta a aquests temes", ha sentenciat.
En aquest sentit, ha desitjat que "els catalans i la resta d'espanyols vegin els que estan actuant pel diàleg i quins estan asseguts en la unilateralitat", en referència a l'actitud dels executius espanyol i català, respectivament. "La política del diàleg és el que resol els problemes dels ciutadans", ha asseverat, i ha afirmat que, des de Madrid, se seguirà treballant amb aquest objectiu. De fet, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ja va avisar dijous que la cimera era un "xantatge".
Tot i això, Méndez de Vigo ha apuntat que encara no hi ha data per a una trobada entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, tot i que ha apuntat que el president espanyol "parlarà amb tots els presidents" i espera que tots assisteixin a la reunió de presidents autonòmics, ja que "seria sorprenent" que algun no ho fes, atès que s'hi "debatran qüestions que afecten els ciutadans de matèria que estan transferides a les comunitats autònomes". Sigui com sigui, ha assegurat que "amb Catalunya hi ha un ampli camp de diàleg" i "hi ha moltes matèries de les quals es pot parlar", com els pressupostos de l'Estat, el FLA, el finançament autonòmic o les inversions, així com "la idea de demanar al Govern que no aprovi lleis que són manifestament inconstitucionals". Per aixà, ha destacat que, si Puigdemont descarta negociar amb l'Estat qüestions concretes, pot semblar que no li interessen "els problemes de la gent corrent".
D'aquesta manera, com un exemple de la voluntat de diàleg, també amb els grups de l'oposició, el també ministre d'Educació ha anunciat un projecte de reial decret llei per ampliar el calendari d'aplicació de la Lomce. En concret, tal com va prometre Rajoy en el discurs d'investidura, la mesura elimina per ara les revàlides de l'ESO i el batxillerat i deixa en suspens les iniciatives previstes i encara no aplicades. No s'elimina, però, l'obligació que la Generalitat pagui 6.000 a cada nen que hagi de ser educat en castellà en un centre privat per manca d'oferta pública en aquesta llengua.
Millo hi veu una oportunitat
Amb un altre to s'ha expressat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui ha assegurat que veu la cimera com una "oportunitat" per "posar per davant el diàleg a la confrontació". Així, ha fet una crida a les entitats participants a fer una "reflexió" per impedir una "col·lisió que ningú no vol i que seria un fracàs col·lectiu". "Si hi ha reunions d'entitats independentistes, que aquestes serveixin també per reflexionar sobre la necessitat de rectificar el rumb de col·lisió per reconvertir-lo a un rumb a bon port", ha precisat.
Així mateix, també ha assegurat que, a l'espera de l'informe definitiu, la informació de la qual disposa no posa de manifest "cap activitat d'especial rellevància" que tingui a veure amb una actuació de "caràcter il·legal". "No he detectat incidència especialment remarcable", ha precisat Millo.
C's discrepa del delegat del govern espanyol
Així mateix, C's ha reclamat a Carles Puigdemont que, en lloc de convocar "cimeres per dividir els catalans", assisteixi a la conferència de presidents autonòmics per negociar "reivindicacions justes" per a Catalunya, com ara la millora en el sistema de finançament, la xarxa de rodalies o les escoles bressol. La diputada Sonia Sierra ha discrepat de Millo i ha donat per fet que la cimera no servirà perquè els independentistes tornin a l'escenari de la legalitat.
En referència al possible avançament del referèndum assenyalat pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la diputada de C's ha dit que "és igual que diguin que el conflicte serà al setembre o al març" i ha exigit que deixin de banda la celebració de la consulta, ja que ni tan sols s'incloïa al programa electoral de Junts pel Sí.
Francina Armengol i Miquel Iceta, aquest divendres. Foto: Europa Press
Al seu torn, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha manifestat, en referència a la cimera, que "qualsevol mesura unilateral" com les relatives a aquest procés "està condemnada al fracàs". "És un nou error", ha recalcat Iceta a Palma, on ha comparegut davant dels mitjans acompanyat per la presidenta del Govern balear i secretària general del PSIB, Francina Armengol, amb motiu d'una jornada de treball conjunta d'aquest divendres. "Fa molt temps que diem que el problema de l'encaix de Catalunya a Espanya només pot abordar-se per la via del diàleg, els pactes i la negociació", ha remarcat.
Per això, ha afirmat que el procés, si no és "un fracàs", pot comportar "riscos per al futur de Catalunya i per a l'autogovern" i ha lamentat que Puigdemont es troba en un "carreró sense sortida" on va entrar quan va assenyalar que només contempla l'alternativa de "referèndum o referèndum", i ha asseverat que el president català "només representa als independentistes, que no són majoria, i que per tant ha de defensar no només els seus interessos sinó els de tots".
CCOO sí que assistirà a la cimera
En tot cas, ja van arribant les primeres confirmacions d'assistents a la cimera. D'aquesta manera, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha assegurat que el sindicat hi anirà, però per aconseguir una consulta pactada amb l’Estat. En una roda de premsa, ha afirmat que el sindicat té voluntat de participar en "tot allò que acompanyi un procés de negociació amb l'Estat, ja que estem davant d'un conflicte polític que reclama solucions polítiques". "Cal acordar com exercir el dret a decidir de manera efectiva i legal", ha insistit. Per contra, el líder de CCOO ha apuntat que no assistiran a la reunió a fer de "palmeros" de cap opció política sobre el referèndum.
Tot i això, s'ha mostrat sorprès pel fet d'assabentar-se de la cimera pels mitjans de comunicació i ha lamentat que el Govern convoqui ara els agents socials per debatre sobre el referèndum, però, no ho fes abans per acordar solucions sobre els problemes socials i laborals, com la formació professional, la llei de transparència, la renda garantida de ciutadania. "Ens agradaria també que se'ns convoques per parlar d'aquestes coses. Hi ha molta gent que espera amb urgència una resposta a aquests temes", ha sentenciat.