10
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
12
de desembre
a les
16:48h
"L'amiant flotava en l'ambient i, fins i tot, queia als entrepans dels treballadors, estava per tot arreu i no hi havia protecció". Així recorda Benedicto Martino els seus primers anys treballant en una fàbrica en contacte amb l'amiant, un mineral molt utilitzat a la indústria per les seves múltiples aplicacions i gran resistència. Ell és un més d'entre els milers de treballadors de Catalunya que van produir frens, teulades, revestiments tèrmics o canonades i que ara pateix cada cop que va a una revisió mèdica.
L'amiant és un mineral gairebé indestructible però s'erosiona molt fàcilment i es desfà en micropartícules que es barregen amb l'aire. "Una sola d'aquestes partícules aspirada per una persona pot provocar un càncer de pulmó, i jo vaig estar exposat a l'amiant 14 anys", explica. Actualment és president de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya i alerta que l'administració "no està preparada" pel "pic" de casos que es pot produir cap al 2020. Martino assegura que la Generalitat hauria de crear unitats específiques als hospitals per tenir controlats els treballadors exposats a l'amiant. "Calen proves com el TAC (tomografia axil·lar computada) de pit sencer, i també des de laringe fins al sistema digestiu", reclama.
L'època daurada de l'amiant
A partir de les dècades dels 70 i 80, l'estat espanyol es va convertir en un dels principals fabricants de productes amb amiant. "Fins als 80 i 90 s'exportava a tot el món, però especialment a Europa, on ja començava a estar prohibit", explica l'advocat del Col·lectiu Ronda, Àlex Tisminetzky. La situació va permetre a les empreses productores de derivats de l'amiant ubicades en territori espanyol tenir beneficis milionaris.
Tot i això, en aquesta època, entre el final del franquisme i els primers anys de la democràcia, les mesures de seguretat i prevenció "brillaven per la seva absència". "Vaig començar a treballar cap al 87, en una premsa de pastilles de frens, i només ens donaven una mascareta a la setmana. Acabava tota bruta i els mocs ens sortien negres", relata Martino. "Les empreses anaven a fer diners", conclou.
De la prohibició...
Tot i que l'amiant va ser prohibit a partir del 2002 arran d'una directiva europea, les conseqüències d'aquest període de màxims nivells de treballadors exposats al mineral es perceben en l'actualitat. Totes les malalties causades per l'amiant tenen un període de latència d'entre 30, 40 o 50 anys. Com afirma Martino, aquesta circumstància pot fer que a partir del 2020 hi hagi un "pic" d'afectats.
En aquest sentit, el periodista Rober Amado, autor del llibre Peregrinos del Amianto, assegura que les forquilles dels epidemiòlegs experts en la matèria calculen que el 2030 es podria produir el "punt àlgid" de malalties causades pel contacte amb l'amiant. A més, recorda que hi ha diversos estudis que alerten d'aquestes circumstàncies. És el cas d'un informe elaborat per Angel Cárcoba, del departament de Salut de Comissions Obreres. Malgrat tot, des del departament de Treball afirmen l'administració no ha fet cap tipus de previsió amb relació a aquesta problemàtica. Des que el material es va prohibir, però, sí que s'obliga a les empreses a fer un pla de treball i prevenció que ha de ser aprovat pel departament.
El contacte amb l'amiant pot produir "malalties molt greus com l'asbestosi". "En aquest cas, la partícula d'amiant entra al pulmó i fa unes petites cicatrius i el pulmó no pot obrir-se i tancar-se bé", detalla Tisminetzky. Però aquest mineral també pot provocar càncer de pulmó i mesotelioma (càncer de pleura). Aquest últim és un tipus de càncer pulmonar "molt dolorós" que "quan és diagnosticat donen de tres a sis mesos" i pràcticament tots els casos estan produïts per l'amiant. Paco Puche, enginyer industrial membre de l'Associació de Víctimes de l'Amiant i d'Ecologistes en Acció, que "entre 1.000 i 2.000 persones moren cada any a Espanya per l'exposició a l'amiant dels últims 50 anys". "El fet que s'hagi prohibit genera una falsa imatge, perquè segueix produint estralls. Mata més gent que els accidents de trànsit!", conclou.
Les principals empreses que treballaven amb el mineral a Catalunya eren Uralita (Cerdanyola del Vallès), Rocalla (Castelldefels), La Maquinista i Macosa (comprades per Alstom a principis dels 90), i Honeywell (Prat de Llobregat). "Són multinacionals que tenien molta força", explica l'advocat del Col·lectiu Ronda sobre aquestes companyies que segueixen destinant grans quantitats de recursos a defensar-se en seu judicial. "Al principi els jutges concedien pensions a la gent que tenia càncer causat per l'amiant però no donaven cap responsabilitat a l'empresa perquè no se sabia que era dolent", afirma. ...a la batalla judicial
El Col·lectiu Ronda va aconseguir desmuntar aquesta línia jurisprudencial entre els anys 2005 i 2007. "Vam començar fer una tasca d'investigació de normativa", recorda Tisminetzky. L'objectiu era demostrar que des dels anys 40 hi havia lleis que obligaven a prendre mesures de prevenció com el canvi de roba, les mascaretes o la prohibició d'escombrar sobre superfícies que no estiguessin mullades. "Si hi havia norma, és que hi havia coneixement dels problemes que podia causar i es van començar a guanyar casos", argumenta el lletrat.
El canvi suposa que les pensions per als afectats augmentin significativament i que en alguns casos els jutges obliguin les empreses a pagar indemnitzacions. Tot i això, el procés judicial pot allargar-se fins a sis anys. "L'important és que al llarg d'aquest temps les persones vegin que la compensació va augmentant", comenta Tisminetzky.
En aquest sentit, la quantitat pot partir d'una pensió de viduïtat de 500 euros per malaltia comuna, créixer fins a 1.400 quan la Seguretat Social reconeix que es tracta d'una malaltia professional i pujar fins a un 50% pagat per l'empresa si es determina que l'afecció és culpa seva. Això va acompanyat del fet que la justícia cada vegada reconeix més malalties causades per l'amiant. Darrerament, un jutjat social de Barcelona ha considerat provat que un càncer d'esòfag va ser causat per l'exposició al mineral, fet que donaria cobertura a malalties del sistema digestiu, més enllà dels pulmons.
No tots els casos veuen la llum
Les dificultats, però, no han desaparegut. Si bé l'administració té un registre d'empreses amb treballadors exposats a l'amiant, el RERA, no totes s'hi van apuntar des del primer moment. "Es va voler ocultar el problema", assegura Tisminetzky. El fet que una empresa estigui registrada, implica que els seus treballadors passin revisions periòdiques per detectar qualsevol malaltia. Segons l'última avaluació del Programa de Vigilància de la Salut dels Treballadors Exposats a l'Amiant (PIVISTEA), a Catalunya hi ha 413 empreses registrades i 3.486 treballadors.
A més a més, en les seves conclusions es critica que hi ha una "reduïda taxa de reconeixement com a malalties professionals. "S'han diagnosticat en el Programa 3.398 malalties derivades de l'exposició a l'amiant i, d'aquestes, tenim coneixement que s'han reconegut com a malaltia professional 64 casos, el que suposa un 1,88% del total de malalties diagnosticades", assegura l'informe.
Més difícil és comptabilitzar el nombre d'afectats com les famílies dels treballadors i les persones que entraven en contacte amb el mineral de manera indirecta. "És impossible calcular amb exactitud la gent que ha estat exposada: tallers d'automòbils, forns de pa, dones que rentaven la roba dels seus marits treballadors. Tots poden haver entrat en contacte amb l'amiant", adverteix el president de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya.
L'amiant és un mineral gairebé indestructible però s'erosiona molt fàcilment i es desfà en micropartícules que es barregen amb l'aire. "Una sola d'aquestes partícules aspirada per una persona pot provocar un càncer de pulmó, i jo vaig estar exposat a l'amiant 14 anys", explica. Actualment és president de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya i alerta que l'administració "no està preparada" pel "pic" de casos que es pot produir cap al 2020. Martino assegura que la Generalitat hauria de crear unitats específiques als hospitals per tenir controlats els treballadors exposats a l'amiant. "Calen proves com el TAC (tomografia axil·lar computada) de pit sencer, i també des de laringe fins al sistema digestiu", reclama.
L'època daurada de l'amiant
A partir de les dècades dels 70 i 80, l'estat espanyol es va convertir en un dels principals fabricants de productes amb amiant. "Fins als 80 i 90 s'exportava a tot el món, però especialment a Europa, on ja començava a estar prohibit", explica l'advocat del Col·lectiu Ronda, Àlex Tisminetzky. La situació va permetre a les empreses productores de derivats de l'amiant ubicades en territori espanyol tenir beneficis milionaris.
Tot i això, en aquesta època, entre el final del franquisme i els primers anys de la democràcia, les mesures de seguretat i prevenció "brillaven per la seva absència". "Vaig començar a treballar cap al 87, en una premsa de pastilles de frens, i només ens donaven una mascareta a la setmana. Acabava tota bruta i els mocs ens sortien negres", relata Martino. "Les empreses anaven a fer diners", conclou.
Treballadors en contacte amb l'amiant els anys 80 Foto: Benedicto Martino
De la prohibició...
Tot i que l'amiant va ser prohibit a partir del 2002 arran d'una directiva europea, les conseqüències d'aquest període de màxims nivells de treballadors exposats al mineral es perceben en l'actualitat. Totes les malalties causades per l'amiant tenen un període de latència d'entre 30, 40 o 50 anys. Com afirma Martino, aquesta circumstància pot fer que a partir del 2020 hi hagi un "pic" d'afectats.
En aquest sentit, el periodista Rober Amado, autor del llibre Peregrinos del Amianto, assegura que les forquilles dels epidemiòlegs experts en la matèria calculen que el 2030 es podria produir el "punt àlgid" de malalties causades pel contacte amb l'amiant. A més, recorda que hi ha diversos estudis que alerten d'aquestes circumstàncies. És el cas d'un informe elaborat per Angel Cárcoba, del departament de Salut de Comissions Obreres. Malgrat tot, des del departament de Treball afirmen l'administració no ha fet cap tipus de previsió amb relació a aquesta problemàtica. Des que el material es va prohibir, però, sí que s'obliga a les empreses a fer un pla de treball i prevenció que ha de ser aprovat pel departament.
El contacte amb l'amiant pot produir "malalties molt greus com l'asbestosi". "En aquest cas, la partícula d'amiant entra al pulmó i fa unes petites cicatrius i el pulmó no pot obrir-se i tancar-se bé", detalla Tisminetzky. Però aquest mineral també pot provocar càncer de pulmó i mesotelioma (càncer de pleura). Aquest últim és un tipus de càncer pulmonar "molt dolorós" que "quan és diagnosticat donen de tres a sis mesos" i pràcticament tots els casos estan produïts per l'amiant. Paco Puche, enginyer industrial membre de l'Associació de Víctimes de l'Amiant i d'Ecologistes en Acció, que "entre 1.000 i 2.000 persones moren cada any a Espanya per l'exposició a l'amiant dels últims 50 anys". "El fet que s'hagi prohibit genera una falsa imatge, perquè segueix produint estralls. Mata més gent que els accidents de trànsit!", conclou.
Les principals empreses que treballaven amb el mineral a Catalunya eren Uralita (Cerdanyola del Vallès), Rocalla (Castelldefels), La Maquinista i Macosa (comprades per Alstom a principis dels 90), i Honeywell (Prat de Llobregat). "Són multinacionals que tenien molta força", explica l'advocat del Col·lectiu Ronda sobre aquestes companyies que segueixen destinant grans quantitats de recursos a defensar-se en seu judicial. "Al principi els jutges concedien pensions a la gent que tenia càncer causat per l'amiant però no donaven cap responsabilitat a l'empresa perquè no se sabia que era dolent", afirma.
El Col·lectiu Ronda va aconseguir desmuntar aquesta línia jurisprudencial entre els anys 2005 i 2007. "Vam començar fer una tasca d'investigació de normativa", recorda Tisminetzky. L'objectiu era demostrar que des dels anys 40 hi havia lleis que obligaven a prendre mesures de prevenció com el canvi de roba, les mascaretes o la prohibició d'escombrar sobre superfícies que no estiguessin mullades. "Si hi havia norma, és que hi havia coneixement dels problemes que podia causar i es van començar a guanyar casos", argumenta el lletrat.
El canvi suposa que les pensions per als afectats augmentin significativament i que en alguns casos els jutges obliguin les empreses a pagar indemnitzacions. Tot i això, el procés judicial pot allargar-se fins a sis anys. "L'important és que al llarg d'aquest temps les persones vegin que la compensació va augmentant", comenta Tisminetzky.
En aquest sentit, la quantitat pot partir d'una pensió de viduïtat de 500 euros per malaltia comuna, créixer fins a 1.400 quan la Seguretat Social reconeix que es tracta d'una malaltia professional i pujar fins a un 50% pagat per l'empresa si es determina que l'afecció és culpa seva. Això va acompanyat del fet que la justícia cada vegada reconeix més malalties causades per l'amiant. Darrerament, un jutjat social de Barcelona ha considerat provat que un càncer d'esòfag va ser causat per l'exposició al mineral, fet que donaria cobertura a malalties del sistema digestiu, més enllà dels pulmons.
No tots els casos veuen la llum
Les dificultats, però, no han desaparegut. Si bé l'administració té un registre d'empreses amb treballadors exposats a l'amiant, el RERA, no totes s'hi van apuntar des del primer moment. "Es va voler ocultar el problema", assegura Tisminetzky. El fet que una empresa estigui registrada, implica que els seus treballadors passin revisions periòdiques per detectar qualsevol malaltia. Segons l'última avaluació del Programa de Vigilància de la Salut dels Treballadors Exposats a l'Amiant (PIVISTEA), a Catalunya hi ha 413 empreses registrades i 3.486 treballadors.
A més a més, en les seves conclusions es critica que hi ha una "reduïda taxa de reconeixement com a malalties professionals. "S'han diagnosticat en el Programa 3.398 malalties derivades de l'exposició a l'amiant i, d'aquestes, tenim coneixement que s'han reconegut com a malaltia professional 64 casos, el que suposa un 1,88% del total de malalties diagnosticades", assegura l'informe.
Més difícil és comptabilitzar el nombre d'afectats com les famílies dels treballadors i les persones que entraven en contacte amb el mineral de manera indirecta. "És impossible calcular amb exactitud la gent que ha estat exposada: tallers d'automòbils, forns de pa, dones que rentaven la roba dels seus marits treballadors. Tots poden haver entrat en contacte amb l'amiant", adverteix el president de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya.