Antoni Balmón: «Podem i la nova política han caducat»

Diu que el 12 d'octubre ell era dins de l'ajuntament treballant mentre a Badalona esclatava la polèmica perquè l'equip de govern va decidir obviar que era el Dia de la Hispanitat i va obrir. També el 6-D va estar reunit al seu despatx, encara que fos festiu. L'alcalde de Cornellà de Llobregat i secretari d'Acció Política del PSC, Antoni Balmón (Barcelona, 1960), és un dirigent que es defineix contrari a les actuacions simbòliques o de "gesticulació". Peça clau en la cúpula liderada per Miquel Iceta i interlocutor en les reunions per refer ponts amb el PSOE, Balmón considera que cal un "bany de realitat" a Catalunya perquè s'abandoni la via rupturista. 

- Som en un context real d'una possible reforma de la Constitució?

- Vivim una època de molta gesticulació. S'expressen només maneres i formes però, en cap cas, contingut. Si el PP vol una legislatura estable ha d'obrir aquest camí. Nosaltres estem en condicions de poder forçar, des del punt de vista positiu i constructiu, aquesta obertura.

- El diàleg que ofereix el govern espanyol és una simple escenificació?

- La política ara mateix es mou així, en escenaris teatrals. Ara bé, que es comencin a moure les fitxes està bé i tots hem de ser conscients que qui mourà millor aquesta fitxa serà Euskadi. Euskadi pot donar una bossa d'aire a Catalunya, un camí raonable des del punt de vista de sortir del carreró sense sortida. Ens pot servir a tots com a excusa positiva i constructiva per trobar una nova lectura de la Constitució espanyola en relació a la política territorial.

- Per què és Euskadi l'exemple a seguir?

- Perquè vol fer un camí diferent del nostre però pot avançar. Ens pot donar una excusa a Catalunya de com trobar un lloc on poder-nos enganxar. Entre l'immobilisme del PP i també el de Catalunya, perquè ja portem cinc anys i hem passat del placebo a fer-nos mal, apareix una proposta que crec que pot contribuir i que pot ajudar a construir nous ponts. És evident que el PP, i això ho puc entendre, es resisteix a obrir un espai que saps com comença però no on acabarà.
 
- On ha de començar i on ha d'acabar aquest procés?

- Per nosaltres, el punt de partida és obrir la reforma constitucional i, si em preguntes a mi, el punt d'arribada hauria de ser la declaració de Granada, que ja sé que no podrà ser al cent per cent. Si s'obre una ponència constitucional tots hem de ser capaços de treballar perquè acabi bé. La confluència d'una proposta realment federal i el camí d'Euskadi, que no és de trencament sinó d'aprofundiment de la relació, obre un escenari interessant per qui no vulgui un xoc i una gran frustració.

- A la comissió pactada entre el PNB i el PSE s'inclou parlar del dret a decidir i del reconeixement com a nació, dos conceptes dels quals el PSOE no en vol ni sentir a parlar.

- Si només obrim la reforma constitucional per un tema territorial serà un fracàs, perquè això voldrà dir que pensem que la societat no necessita reformar-se i això és fals. Hem de reformar el nostre sistema polític, necessitem reformar la Constitució perquè garanteixi drets i necessitem reflexionar sobre la nostra estructura com a país. Pel que fa a la reforma territorial cal fer una lectura avançada sense prejudicis. Hi ha coses que podran ser i altres que no. Hi ha un debat sobre el concepte de nació que, de fet, ja en parla l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.

- José Luis Rodríguez Zapatero parlava de l'Espanya plurinacional. Ha fet el PSOE una regressió en aquest reconeixement?

- El problema de les paraules a mi m'interessa ben poc perquè les paraules al final s'utilitzen per frenar. A mi m'interessa el contingut. Si tu tens una estructura d'estat amb unes garanties competencials, econòmiques, de descentralització i de més responsabilitat crec que li pots posar el nom que vulguis. S'han de dir les coses com són: això seria un estat federal. S'ha d'assumir que Espanya sempre ha estat una suma de pobles que han tingut una voluntat d'acord per tirar endavant, mai ha estat una estructura territorial única. Si el PP és intel·ligent i entén on som, guanyarem molt.

- El PSOE està realment disposat a impulsar una reforma de la Constitució capaç de seduir Catalunya?

- Aquí tothom està situat en una mirada curta i electoral per veure qui fa mal a l'altre. No es pot gestionar una reforma constitucional, com ha passat a Itàlia, com a excusa per fer caure un govern. Si tu fas un front constitucional és perquè una majoria estem d'acord en què cal modernitzar les nostres normes. L'actual classe política ha de demostrar que té aquesta voluntat. El PSOE com a mínim és l'única força política que té un document consensuat i ara coincidim tots que s'ha d'impulsar.
 
- Posarà la reforma sobre la taula de negociació amb el PP com a condició?

- Sembla que hagin passat mil anys des de la votació del PSOE a la investidura de Rajoy i s'ha passat del PSOE traïdor al PSOE determinant. A mi m'interessa que es demostri que és determinant per diferents causes, tant socials com econòmiques, com a l'hora d'afrontar reformes. 

- Els socialistes han de donar suport als pressupostos del PP?

- Depèn. Hi ha companys que diran que no, però depèn. A veure, si la CUP pot donar suport al Govern de CDC, amb tot el que significa, per què nosaltres no podem en uns pressupostos? Ara la nostra posició és no, però ja veure com són els comptes.

- No és una paradoxa que el PSOE sigui determinant sent més dèbil que mai internament?

- El resultat de les urnes ja ens donava aquesta força, el problema és que nosaltres vam fer una gestió interna patètica. La vida la conformen persones i diferents idees. No es pot desvincular un polític de la naturalesa humana. Vam cometre molts errors.

- El PSC també?

- El PSC va intentar aguantar una coherència. És veritat que també internament estava en un procés de primàries i això va accentuar algunes coses. Hem redescobert que en una situació de feblesa podem ser determinants i tenir una força. Es tracta de ser útil per a la gent. Jo em puc posar mil samarretes, cada dia una, sense aportar res i sense ser útil per a ningú.

- Qui es posa mil samarretes?

- El populisme. De dretes i d'esquerres. És una forma de fer la revolució a l'hora del te. Pots ser crític amb els poders públics, faltaria més, però pensar que tu pots substituir la funció d'un poder públic posant-te una samarreta i criticant no va enlloc. El més important de la política és que qui la fa no té caducitat ni data consumir preferentment. El problema de la nova política és que tenia una data de caducitat i ja ha caducat. Això és problema de qui va encunyar aquest concepte.

 - Vol dir que Podem "ha caducat"?

- Com a nova política sí, és evident. Té els mateixos drames que qualsevol partit: dependència dels ingressos de l'Estat per poder garantir la seva acció política i ara té gent que governa i ha d'anar més enllà de la samarreta.

- Però justament els comuns han fet forat en l'àrea metropolitana, on el PSC ha estat tradicionalment fort.

- Més que nova política el que han aconseguit és atraure una nova generació. Però la diferència d'aquesta generació respecte d'altres és que el vot és un kleenex. Per tant, a les properes poden votar una altra cosa.

- Considera, doncs, que el vot a Podem o als comuns és efímer?

- Les dades ho diuen. A Euskadi Podem va obtenir 320.000 vots al juny. Un mes i mig més tard, només 150.000 vots a les eleccions basques, 170.000 vots menys. Si ens fixem en Catalunya, aquest juny els vots van baixar respecte el 20-D. Un dia guanyen uns i, un altre dia, uns altres. Es consolidaran però dins d'un espai generacional que és volàtil. El vot busca en aquests moments amortitzar la por, i veure si hi ha utilitat i credibilitat.

- Quins canvis es poden produir en la relació entre el PSC i el PSOE ara que la comissió mixta dels dos partits s'ha reunit ja una vegada?

- M'agrada la cuina del xup-xup i no les peces congelades que les fas en cinc minuts. Es va produir un desencontre molt important on tots dos en som responsables. Ara hem d'evitar que la situació conjuntural posi en crisi una actuació conjunta i comuna d'un projecte que ha fet moltes coses. La comissió és un espai de reflexió i de respecte on es pot parlar tranquil·lament de què ha passat, i analitzar si hi ha mecanismes per millorar la relació, però mai per anar enrere. Ara estem ressituant el to políticament. Quan has tingut massa interferències, tant internes com externes, i on tothom ha fet una híper actuació, el que hem d'aclarir és què diuen els papers i parlar. Després vindrà la part de la relació interna, que és la menor.

- El PSOE pressiona el PSC perquè deixi de defensar que Catalunya és una nació?

- Ningú ens ho va plantejar a la reunió. Es va parlar d'aquest tema perquè està recollit en una resolució congressual del PSC, però no com a condició sine qua non de res. El PSC és sobirà en les seves resolucions congressuals, que marquen un horitzó. El punt de partida és obrir una ponència de reforma constitucional i el punt d'arribada és, per nosaltres, Granada. Nosaltres defensem que Catalunya es defineixi com a nació. No són elements incompatibles.

- I si no és incompatible, per què el PSOE no ho accepta?

- Les formacions polítiques han de construir una proposta de reforma que permeti obtenir un suport important a Catalunya, però també a Espanya. El pitjor error que es pot cometre és pensar que la reforma està pensada només per a Catalunya. La reforma ha de donar vies de sortida a molta gent que estan conjunturalment en un bloc, però que amb una sèrie de propostes podria sentir-se vinculat i esperançat. Aquesta no serà tan sols una pels partits que iniciaran la reforma constitucional, sinó també per a les formacions que a Catalunya han plantejat un camí sense sortida i que d'alguna forma han de buscar com retornen a mantenir la seva posició i no trencar a la vegada.
 
- Creu que el Govern de Puigdemont complirà la seva promesa de "referèndum o referèndum"?

- Jo crec que el que volen fer saben que no ho faran. El Govern només genera lleis i decisions per continuar gesticulant i demostrar que Espanya ho tomba tot. Això té un problema: i és que tu quedes paralitzat. Imagino que se senten còmodes, però, per darrere, qui gestiona l'àrea econòmica ha de buscar acords.

- Si no es fa aquest referèndum serà un fracàs de l'independentisme?

- Jo mai ho valoraré així. Crec que un bany de realitat a la gent val la pena. El Govern ha de crear una estratègia que permeti seguir l'estela d'Euskadi. Catalunya quedarà l'any que ve atrapada en la seva pròpia dinàmica perquè no va enlloc.

- Miquel Iceta és el millor candidat per frenar els comuns a les pròximes eleccions catalanes?

- Quan tu estàs escollint un president estàs escollint algú que s'asseurà a parlar amb 25 més i no algú que anirà a una tertúlia de La Sexta. Aquesta generació ha de madurar també. Miquel Iceta és madur en sentit polític i no està amortitzat. Està preparat.

- Ara que després del congrés inicia una nova etapa, què ha de fer el PSC per ressituar-se en el panorama polític català?

- Trencar dos retrovisors per conduir millor el seu projecte polític. Un, el de l'esquerra, que és tot allò que ha sigut. Dos, el d'intentar ser similar als comuns i ser fidel a la nostra forma d'actuar dins del segle XXI. Repeteixo: no som gent de fer la revolució a l'hora del te ni de posar-nos una samarreta i pensar que aquí ha acabat la nostra acció política. Hem de trobar un pacte social amb els poders públics i ajudar al clima territorial per evitar el xoc i el trencament.