07
de desembre
del
2016
Actualitzat
a la
13:49h
Ha mort Llorenç Planes (1945-2016), un símbol del catalanisme cultural i polític de la Catalunya Nord, denominació que tant va contribuir a consolidar. Planes desapareix just enmig de la protesta que viu el territori per la seva inclusió en una macroregió amb capital a Tolosa que el Consell d’Estat francès ha decretat –després de fortes polèmiques- que es digui Occitània. Les peticions perquè hi hagués alguna referencia a la identitat catalana en la nova denominació no han estat escoltades.
El nom de Llorenç Planes és una cita obligada per entendre la realitat de Catalunya Nord. Enginyer agrònom de professió, va treballar de valent per acostar la població agrícola dels dos costats de la frontera. L’aparició del seu “El petit llibre de Catalunya Nord”, aparegut el 1974, va ser cabdal per consolidar aquesta terme. Planes tenia clar que la qüestió de noms era molt rellevant per reforçar la identitat del territori. Sempre explicava que era erroni donar a la Catalunya Nord algun nom (com el Rosselló) que fos anterior al Tractat dels Pirineus perquè era una manera de legitimar la frontera. El primer a utilitzar el terme Catalunya Nord va ser un altre intel·lectual nord-català, Alfons Miàs, els anys trenta.
Va ser promotor cultural, impulsor d’Òmnium Cultural en el territori (la seva dona, Montserrat Biosca, presideix l’entitat a la Catalunya Nord), ha estat present en quasi tots els projectes amb segell catalanista que han sorgit des de finals dels anys seixanta. Va ser un actiu col·laborador de La Falç, butlletí nascut el 1970 editat pel Comitè Rossellonès d’estudis i Animació (CREA), que va néixer “contra la colonització capitalista del Rosselló” i per “enfortir l’esperit de resistència del poble català sencer”. Eren altres temps.
A mitjan dels vuitanta, Llorenç Planas va ser un dels fundadors del partit Unitat Catalana, que va aconseguir tenir representació en diversos municipis, entre ells Perpinyà, gràcies a un pacte amb l’aleshores alcalde Jean-Paul Alduy, que va suposar un avenç sensible en la recuperació de la llengua catalana a la ciutat. El mateix Planas va ser elegit regidor i fou tinent d’alcalde de Sant Nazari, on ha mort.
El nom de Llorenç Planes és una cita obligada per entendre la realitat de Catalunya Nord. Enginyer agrònom de professió, va treballar de valent per acostar la població agrícola dels dos costats de la frontera. L’aparició del seu “El petit llibre de Catalunya Nord”, aparegut el 1974, va ser cabdal per consolidar aquesta terme. Planes tenia clar que la qüestió de noms era molt rellevant per reforçar la identitat del territori. Sempre explicava que era erroni donar a la Catalunya Nord algun nom (com el Rosselló) que fos anterior al Tractat dels Pirineus perquè era una manera de legitimar la frontera. El primer a utilitzar el terme Catalunya Nord va ser un altre intel·lectual nord-català, Alfons Miàs, els anys trenta.
Va ser promotor cultural, impulsor d’Òmnium Cultural en el territori (la seva dona, Montserrat Biosca, presideix l’entitat a la Catalunya Nord), ha estat present en quasi tots els projectes amb segell catalanista que han sorgit des de finals dels anys seixanta. Va ser un actiu col·laborador de La Falç, butlletí nascut el 1970 editat pel Comitè Rossellonès d’estudis i Animació (CREA), que va néixer “contra la colonització capitalista del Rosselló” i per “enfortir l’esperit de resistència del poble català sencer”. Eren altres temps.
A mitjan dels vuitanta, Llorenç Planas va ser un dels fundadors del partit Unitat Catalana, que va aconseguir tenir representació en diversos municipis, entre ells Perpinyà, gràcies a un pacte amb l’aleshores alcalde Jean-Paul Alduy, que va suposar un avenç sensible en la recuperació de la llengua catalana a la ciutat. El mateix Planas va ser elegit regidor i fou tinent d’alcalde de Sant Nazari, on ha mort.