David Vann: «Hi ha milions d'ignorants que han trobat en Trump el candidat ideal»

David Vann (Illa Adak, Alaska, 1966) va deixar estabornit mig món amb Sukkwan Island, una novel·la que va provocar un tall profund en milers de lectors. Amb aquella obra, el món va descobrir una prosa estremidora, una manera de dir a través del paisatge, una història que removia perquè explicava coses de nosaltres, de la vida i del propi autor. Tot sense caure en paranys ni obvietats. Després d'aquella primera aventura i de quatre novel·les més, L'aquari (Edicions del Periscopi, 2016) obre una nova via. "Amb Goat Mountain (2013), vaig decidir que ja havia escrit prou sobre la meva pròpia família –explica–. Tot el que feia tenia massa a veure amb històries violentes que han poblat la meva vida. Amb cinc suïcidis i un assassinat ja n'hi havia prou".
 
Escriptor i professor, un somriure permanent no oculta –ni ho pretén– un passat turbulent i massa real: el seu pare es va suïcidar quan només tenia 13 anys, després que li demanés d'anar a passar un any amb ell a una illa d'Alaska. D'aquella experiència en va patir la catarsi de Sukkwan Island, una novel·la curta de la sèrie Legend of a suicide. Una obra que deixava sense alè, però que va trigar 12 anys a publicar. Una crítica elogiosa, l'any 2008, al The New York Times el va portar directe a l'èxit i a dedicar-se de ple a l'escriptura gràcies al fitxatge per Harper Collins. Després de recollir multitud de guardons, l'any 2011 va guanyar, a Catalunya, el prestigiós Premi Llibreter.
 
"La meva vida i la meva família han funcionat molt bé com a material literari, però va arribar un punt en què vaig sentir que ja n'hi havia prou, que ja havia escrit prou sobre els llocs que havien estat importants per a nosaltres, com Alaska o Califòrnia", detalla. Goat Mountain és la fita on volia arribar com a tragèdia, literària i vital. "Aquella novel·la era una explicació de l'infern, que és una representació exterior del paisatge malèfic que tots portem a l'interior. Per mi, aquest llibre va ser un punt i final, i vaig arribar a pensar que no tornaria a escriure mai més". Però no va ser així, i poc després va començar a escriure una novel·la sobre Medea, amb l'acció situada fa una 3.000 anys. "M'agrada aquest nou projecte, perquè tots els meus llibres són tragèdies gregues", precisa.
 
Els peixos i la conducta humana, un gran conte de fades
 
Mentre acabava la història de Medea, Vann va començar a tenir visions d'una nena petita i d'un senyor gran en un aquari públic. "M'encanten els peixos, que van ser la meva primera passió. De petit, amb l'edat de la Caitlin, jo tenia set peixeres". El primer relat publicat de David Vann es deia, precisament, Ictiologia. "Sempre he vist la conducta humana en els peixos –confessa–. Quan em va venir la imatge, sabia que aquell senyor gran seria important. I vaig seguir escrivint, fent que la relació entre mare i filla es convertís en una acció dramàtica". Ara centrada en un nou paisatge, Seattle, que es transforma i torna a esdevenir un paratge natural, "com si fos una ciutat subaquàtica", rebla l'autor.
 
Un any després d'acabar el llibre, Vann es va adonar que L'aquari era un relat nadalenc. "Necessitava escriure alguna cosa positiva i allò era una història diferent. Fins i tot em vaig reconciliar amb la meva pròpia mare", confessa. Amb tot, i malgrat que és "un nou camí", a la nova obra no deixen de sortir temes recurrents com la família desintegrada o els fantasmes del passat. "L'aquari explora els límits de l'amor i del perdó. Em costa molt imaginar-me un llibre sense aquests ingredients". En aquest sentit, Vann es considera un escriptor neoclàssic. "Escric tragèdies gregues i drames. En els darrers 2.500 anys, no hem canviat gaire: la família continua creant-nos i destruint-nos. I els nostres pares continuen sent déus".
 
Elements que configuren el relat nadalenc que fa de L'aquari un conte de fades modern, sobretot en l'escena situada al bosc i en la relació que la nena estableix amb una mare. "Els contes de fades sempre m'han agradat molt, perquè són històries gairebé inconscients i la meva escriptura també ho és". Vann no pensa ni té un programa previ, li agrada que l'acció el sorprengui, tal com va passar a Sukkwan Island amb el gir de la meitat. "Mai havia pogut escriure sobre la pena que vaig sentir quan va morir el meu pare. Invertir la situació va possibilitar que ho pogués fer". L'inconscient, en l'escriptura, allibera allò que tenim soterrat. "Els contes són el nostre lligam més proper amb els somnis, amb els indicis profunds i tèrbols del nostre interior".
 
Donald Trump, "pitjor del què som capaços d'imaginar-nos"
 
David Vann sempre s'ha valgut de paisatges tèrbols i gèlids per explicar situacions pertorbadores. I així és com veu el futur del seu país, els Estats Units, després de les darreres eleccions presidencials. "Fa sis anys, a França, ja vaig dir que hi havia desenes de milers de ciutadans als EUA que eren idiotes absoluts –rebla, amb contundència–. Són votants de la dreta més extrema, que van en contra dels seus propis interessos i que tenen unes prioritats molt conservadores i religioses. És impossible debatre amb ells". En aquell moment, dos diaris francesos van criticar-lo per ser massa anti-americà. "Però jo només manifestava la impossibilitat de canviar la mentalitat d'aquesta gent. Només voten el candidat que els donarà més drets de portar armes, o aquell qui estigui contra l'avortament". Fins arribar a Donald Trump.
 
"Tots aquests ciutadans es creuen falsedats increïbles sobre el món, i molts són racistes. Al meu país, per desgràcia, hi ha desenes de milions d'ignorants, i han trobat en Donald Trump el candidat ideal", etziba. "Ara bé, confesso que fins al final no em vaig creure que podia sortir elegit". L'elecció de Trump el va deixar horroritzat. "Tenim un home de la supremacia blanca a la Casa Blanca!", crida, mentre obre els braços. "Jo em pensava que la gent tindria alguna mena de dignitat. Pensava que la classe treballadora rural dels EUA veuria que Trump era massa. Però m'he equivocat. Encara som pitjors del què em pensava que érem! Tinc una visió més negativa dels EUA ara que abans".
 
En aquest sentit, Vann creu que, a partir del gener, tot podria ser irreversible. "Si Trump és capaç de designar tres jutges conservadors al Tribunal Suprem, això serà un llegat que patirem durant 30 anys i que farà que el país retrocedeixi. La seva herència no es podrà canviar fàcilment, perquè el Suprem és intocable i ho decideix tot: avortament, el dret a portar armes, etc. S'imagina 4.000 funcionaris de la més extrema dreta i que promulguen la supremacia blanca al Govern? O que es mostren misògins o contraris a Europa?", es pregunta. "Trump serà pitjor del què som capaços d'imaginar-nos", denuncia. "No tan sols tindrem racistes i ultranacionalistes al Govern, sinó una tornada al pitjor conservadorisme i als valors familiars més hipòcrites, aquell que neguen els drets humans més bàsics".
 
Idees contundents que no amaguen res del que es pensa, amb un esperit crític inqüestionable i granític. Potser per això el proper projecte de David Vann –immediatament posterior a Medea–, serà un llibre sobre el divorci, que conté tot allò que pensa sobre el matrimoni. "Serà un llibre amb molt de sexe, molt diferent a la resta. Fa vuit anys que escric llibre per any i ara em sento bloquejat. No sé on aniré a partir d'aquí. Només sé que he començat la traducció d'una llibre que no té cap acció dramàtica: Les metamorfosis d'Ovidi". Si l'enllesteix, l'autor confessa que significarà un gir absolut, de 180º. Sense deixar el camp on Vann sempre ha aconseguit grans fites, i on se sent més còmode: el drama que viu en un paisatge inoblidable.