03
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
04
de desembre
a les
11:04h
Demà diumenge, els italians decidiran en referèndum si aproven el projecte de reforma constitucional que l’executiu de Matteo Renzi proposa a la ciutadania. S’esgoten les darreres hores abans d’una consulta decisiva per Itàlia, però també per Europa, que tem la inestabilitat que pot afectar un dels països fundadors de la UE. L’editorial del Financial Times expressa l’opinió de poderosos cercles financers i polítics: Renzi ha de continuar encara que perdi. L’estabilitat està per davant de tot. La sensació més estesa és que al convertir la consulta en una aposta personal, Renzi ha acabat fent del referèndum constitucional –reforma del Senat, modificació de 47 articles, supressió d’organismes i càrrecs electes- un plebiscit sobre la seva figura.
Ahir, els líders polítics van esgotar els darrers recursos en una campanya en què
s’ha dit de tot. Mentre el primer ministre assegurava que el resultat es decidiria per un grapat de vots, la majoria de sondejos continuava donant una majoria pel “no” que en alguna enquesta arriba fins al 7%. La darrera veu de pes que ha aparegut per donar suport al “sí” ha estat la del molt respectat Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea i exprimer ministre. Prodi ha dit que la reforma proposada li sembla insuficient, però que ell dóna suport al “sí” per “la meva història personal i per les conseqüències exteriors del triomf del no”. Tot un avís.
Un front heterogeni pel "no"
El front opositor al projecte de reforma constitucional és molt heterogeni. Hi ha, és cert, el bloc transversal populista del país, que comprèn del Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, força de protesta d’ideologia difusa, a la dreta de Silvio Berlusconi i la xenòfoba Lega Nord. Però també el sindicat majoritari CGIL i dos exprimers ministres com Mario Monti, tecnòcrata i liberal, i Massimo d’Alema, dirigent històric de l’esquerra italiana. S’estan passant a cobrar molts comptes pendents i les enquestes dibuixen un triomf del “no” a les urnes.
La campanya ha permès totes les demagògies. A la notícia que s’havia incrementat sensiblement el vot dels italians a l’exterior fins a 1,6 milions de sufragis, Matteo Salvini, el dirigent de la Lega Nord, va reaccionar assegurant que es tracta de vots “comprats”.
Europa mira a Itàlia… i a Àustria, que demà també celebra eleccions, en aquest cas presidencials, amb resultat incert entre l’ecologista Van der Bellen i l’ultra Norbert Hofer. Europa es mirarà al mirall aquest diumenge i no sap si s’agradarà.
Ahir, els líders polítics van esgotar els darrers recursos en una campanya en què
s’ha dit de tot. Mentre el primer ministre assegurava que el resultat es decidiria per un grapat de vots, la majoria de sondejos continuava donant una majoria pel “no” que en alguna enquesta arriba fins al 7%. La darrera veu de pes que ha aparegut per donar suport al “sí” ha estat la del molt respectat Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea i exprimer ministre. Prodi ha dit que la reforma proposada li sembla insuficient, però que ell dóna suport al “sí” per “la meva història personal i per les conseqüències exteriors del triomf del no”. Tot un avís.
Un front heterogeni pel "no"
El front opositor al projecte de reforma constitucional és molt heterogeni. Hi ha, és cert, el bloc transversal populista del país, que comprèn del Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, força de protesta d’ideologia difusa, a la dreta de Silvio Berlusconi i la xenòfoba Lega Nord. Però també el sindicat majoritari CGIL i dos exprimers ministres com Mario Monti, tecnòcrata i liberal, i Massimo d’Alema, dirigent històric de l’esquerra italiana. S’estan passant a cobrar molts comptes pendents i les enquestes dibuixen un triomf del “no” a les urnes.
La campanya ha permès totes les demagògies. A la notícia que s’havia incrementat sensiblement el vot dels italians a l’exterior fins a 1,6 milions de sufragis, Matteo Salvini, el dirigent de la Lega Nord, va reaccionar assegurant que es tracta de vots “comprats”.
Europa mira a Itàlia… i a Àustria, que demà també celebra eleccions, en aquest cas presidencials, amb resultat incert entre l’ecologista Van der Bellen i l’ultra Norbert Hofer. Europa es mirarà al mirall aquest diumenge i no sap si s’agradarà.