Enfilem la recta final d’una setmana intensa. Avui el punt d’atenció serà al Palau de la Generalitat i demà, lògicament, al clàssic del Camp Nou entre el Barça i el Madrid que serà una bona pedra de toc per veure fins a quin punt els barcelonistes ens hem de començar a preocupar o no. La setmana que ve alguns fareu pont per davant amb la Constitució i altres per darrera amb la Immaculada. Pels que no en feu cap, la setmana entretallada serà una bona murga. El nostre calendari festiu serà tema de controvèrsia en setmana d'aqüeducte com aquesta ho ha estat la proposta de reforma horària. Per cert que encara podeu votar a l’enquesta sobre els nous horaris escolars. Per ara, i malgrat els problemes que s'intueixen per conciliar, hi ha més partidaris que siguin, tal com es proposa, de 8.30 a 12 i de 14 a 16h.
El guant de seda de Millo. Mariano Rajoy i el PP han fet una aposta per Enric Millo com a delegat del seu govern a Catalunya i el volen fer lluir. Avui serà protagonista en la recepció del dia de la Constitució a Barcelona i a la tarda es reunirà amb Carles Puigdemont a Palau. De nou, el diàleg a l'espera de la visita del president a la Moncloa. I, de nou, a l’espera que tot plegat s’ompli d'algun tipus de contingut.
El puny de ferro de Montoro. El govern espanyol tenia ahir, a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, una magnifica ocasió per fer que el relat de Millo es traslladés al terreny dels fets. Però no. El vicepresident Oriol Junqueras hi va ser i va parlar clar quan va proclamar el que no hauria ni de sorprendre ni d’enutjar a ningú: que Catalunya aspira a un referèndum per decidir el seu futur i no a reformar el finançament. Més enllà d’això, cap flexibilitat amb el repartiment del dèficit i, com va passar amb l’impost dels dipòsits bancaris, l’Estat legisla i impedeix a la Generalitat recaptar. Ara amb l’impost a les begudes ensucrades, que el consell de ministres aprovarà avui per reial decret. Oriol March i Joan Serra expliquen en aquesta crònica els assumptes enquistats entre el vicepresident i el ministre.
Vist i llegit
El deute públic de Catalunya ha seguit creixent. Segons les darreres dades, el segon trimestre de 2016 va incrementar en 2.078 milions arribant als 74.757. És molt, el 36% del nostre producte interior brut. Però segur que no és tant com assegurava ahir l’editorial del diari El Mundo, que la situava en un astronòmic 370% del PIB. Devia ser un error de picatge, però el cas és que el rotatiu que dirigeix Pedro G. Cuartango ho aprofitava per demanar duresa de l’Estat i tancar l’aixeta al Govern amb l’argument que els diners provinents dels crèdits del Fons de Liquiditat Autonòmica es gasten en estructures d’estat, diplomàcia i el referèndum.
El passadís
El PP català ja no està per festes. Els periodistes de la crònica municipal barcelonina, i també els de la política que s’hi sumaven, estaven acostumats a rebre en ple estiu la convocatòria a l’aperitiu nadalenc d’Alberto Fernández Díaz. A la Barca del Salamanca del Port Olímpic, un dels restaurants favorits de l’exministre Jorge Fernández Díaz, s’hi donaven cita els periodistes i també la direcció del PP cridats pel grup municipal a Barcelona. L’any passat, les eleccions del 20-D van ser l’argument per no organitzar res. De moment no consta que ho hagin delegat en el "dialogant" Millo.
L'efemèride
Aquesta setmana parlem molt de Fidel Castro, que va morir dissabte, i de Cuba. Tal dia com avui de fa just 60 anys, el 1956, arribava a les seves costes des de Mèxic el iot Granma. A bord, 82 revolucionaris del moviment guerriller 26 de juliol que, amb ànim d’acabar amb la dictadura, del control de l’illa per part del govern americà i de la mala situació dels camperols, es proposaven enderrocar Fulgencio Batista. Des de la Sierra Maestra, a la part oriental de l’illa, van anar guanyant posicions fins entrar a l’Havana i, liderats per Castro i Ernesto Che Guevara, fer-se amb el poder.
L'aniversari
Un 2 de desembre de l’any 1940 naixia a Xàtiva, a la Costera, el cantautor valencià Raimon. Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70. Cançons com Al Vent o Diguem no! van ser la banda sonora de la protesta. En els darrers anys ha musicat poetes com Ausias March. Fa uns dies el cantautor, resident a Barcelona, premi d’Honor de les Lletres Catalanes i que en els darrers anys ha rebut reconeixements que fins fa poc se li negaven al País Valencià, va anunciar que es retiraria al maig després de fer dotze concerts al Palau de la Música. Esteve Plantada en va fer un perfil amb algunes de les seves cançons. Us deixo també Veles e Vents en un recital al Palau Sant Jordi.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.