30
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
01
de desembre
a les
16:01h
Cap al mes de maig, quan només portava quatre mesos com a president, Carles Puigdemont ja desgranava en privat quin era el seu model ideal per avançar en el procés cap a la independència. Sostenia que estava disposat a escoltar l'Estat si feia una proposta similar a aquesta: permetre un referèndum en què el vot negatiu fos representat per una oferta de reforma constitucional, en cas que les institucions espanyoles la volguessin posar damunt la taula. Amb el pas dels mesos, el president de la Generalitat va apostar sense embuts pel referèndum, però Mariano Rajoy segueix quiet. Ara proclama als quatre vents una voluntat de diàleg que, de moment, exclou precisament allò sobre el qual el Govern vol dialogar: el referèndum.
Quina és l'estratègia que té en marxa l'executiu català per afrontar aquesta nova etapa? Té dues branques, fonamentalment. La primera es basa en reclama bilateralitat en totes aquelles qüestions relacionades amb el procés. "Ja no ens poden fer propostes basades en el règim comú", resumeixen al Palau de la Generalitat. En aquest context s'emmarquen, per exemple, les negatives a participar en la conferència de presidents autonòmics -prevista per al gener i encara sense ordre del dia- i a liderar la negociació pel nou model de finançament. La segona branca és que cada conseller -alguns, com Jordi Jané (Interior), ja ho han fet- es reuneixi amb el ministre corresponent i esgoti el marc autonòmic.
El repartiment de rols entre Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras també és una part rellevant en aquesta estratègia. El president pretén interlocutar de forma exclusiva amb Rajoy, i preveu reunir-s'hi a principis del 2017. Junqueras, que ahir va presentar uns pressupostos que inclouen partides destinades a fer el referèndum d'independència, gaudeix d'un bon nivell d'interlocució amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i a la Moncloa valoren el seu tarannà "perquè separa el referèndum i la independència de la resta de temes i això és pràctic i permet tenir un diàleg raonable". S'hi veurà demà en el Consell de Política Fiscal i Financera, on possiblement s'atorgui una dècima més de marge a les autonomies per fer dèficit. Això suposarien 220 milions d'euros més d'oxigen per a les finances catalanes.
L'endemà, Puigdemont es reunirà amb el nou delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, amb qui abordarà la possibilitat de reunir-se aviat amb Rajoy. A la Moncloa, segons fonts consultades per NacióDigital, asseguren que no assistir a la conferència de presidents no passarà factura al president català a l'hora de trobar-se amb el líder del PP tot i que altres fonts de l'executiu central si que valorarien que fes "algun tipus de gest". I és que no cobrar "cap factura" per la no assistència no implica que no existeixi una forta molèstia per aquest fet o per la intervenció de Puigdemont davant del rei Felip Vi i Sáenz de Santamaría en un acte a Foment del Treball de fa dues setmanes. Indiquen que tan ràpid com Puigdemont demani trobar-s'hi Puigdemont serà rebut, ja sigui abans o després de la conferència de presidents.
El càstig al PDECat
Ja hi ha interlocutors a la Moncloa que, amb certa malícia, elogien el tarannà dialogant de Junqueras -a qui, d'altra banda, no dubten a qualificar de "radical"- en qüestions sectorials davant dels postulats i la "poca empatia" de Puigdemont. De fet, el govern espanyol té una actitud deliberada d'arraconar el PDECat, entre altres coses aprofitant que l'antiga CDC és ara al grup mixt al Congrés. Aquest dimecres Cristóbal Montoro ha tractat les línies mestres econòmiques de la legislatura, entre altres grups amb ERC, i n'ha deixar fora l'altre partit governant a Catalunya.
El president manté que, fins ara, el govern espanyol no ha fet res més que anunciar diàleg, i que això no equival a posar-lo en pràctica. En la sessió de control d'aquest dimecres, però, ha mirat de mostrar la seva cara més conciliadora a l'hora d'abordar la celebració del referèndum per la via pactada. "Hi creiem i hi treballem", ha defensat Puigdemont en resposta a la CUP, que li exigia -com ja ha fet durant la negociació prèvia a la presentació dels comptes- encetar ja la campanya pel referèndum.
El fet que a la partida destinada a la votació del 2017 no hi figuri explícitament la paraula referèndum no ha passat desapercebut a la Moncloa. Tanmateix, el govern espanyol ja ha fet saber que estudiarà els comptes amb lupa per veure si hi ha algun indici d'irregularitat. El ministre de Justícia, Rafael Catalá -al capdavant de l'aparell judicial de l'Estat-, va insinuar ahir que només actuarien quan s'aprovessin els comptes. El clima general a Catalunya és que els números es tramitaran amb complicacions, però es confia en un acord. L'anomenada "operació diàleg" hi impacta de ple.
El marge pels pactes
El secretari d'Economia, Pere Aragonès, s'ha encarregat d'advertir que hi ha qui es deixarà seduir per la "pastanaga" del govern espanyol. No falten veus dins d'ERC i la CUP que observen certa "lentitud" del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) amb el procés, sempre segons l'argument de la "manca de majoria social" que determinats sectors detecten al voltant de la independència. Al Govern, però, neguen qualsevol afirmació similar -sovint atribuïda a l'entorn d'Artur Mas- i mantenen que el rumb cap al referèndum no és negociable.
Té marge Rajoy per oferir pactes? Des de la Moncloa assenyalen que n'hi ha més ara en minoria que no pas en temps de majoria absoluta, també perquè el PSOE -defensor d'obrir les mires amb Catalunya amb el referèndum com a línia vermella i de qui depèn Rajoy per aprovar lleis- desitja algun gest. "Amb majoria absoluta, sectors del PP no haurien entès perquè Rajoy feia concessions. Ara, en canvi, seria més fàcil fer-les sempre i quant l'agenda sobiranista s'aparqui", avisen evitant més concrecions.
Mentrestant, com deia avui al matí Aragonès, el Govern serà en tots aquells fòrums multilaterals que permetin defensar els interessos econòmics i socials de Catalunya. Ara bé, en clau de procés, negociació exclusivament bilateral. Puigdemont defensa que el país s'ho ha guanyat a les urnes.
Quina és l'estratègia que té en marxa l'executiu català per afrontar aquesta nova etapa? Té dues branques, fonamentalment. La primera es basa en reclama bilateralitat en totes aquelles qüestions relacionades amb el procés. "Ja no ens poden fer propostes basades en el règim comú", resumeixen al Palau de la Generalitat. En aquest context s'emmarquen, per exemple, les negatives a participar en la conferència de presidents autonòmics -prevista per al gener i encara sense ordre del dia- i a liderar la negociació pel nou model de finançament. La segona branca és que cada conseller -alguns, com Jordi Jané (Interior), ja ho han fet- es reuneixi amb el ministre corresponent i esgoti el marc autonòmic.
El Govern no té previst liderar cap negociació de tipus bilateral i avisa Madrid que fer grans anuncis sobre voluntat d'entesa no és negociar
El repartiment de rols entre Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras també és una part rellevant en aquesta estratègia. El president pretén interlocutar de forma exclusiva amb Rajoy, i preveu reunir-s'hi a principis del 2017. Junqueras, que ahir va presentar uns pressupostos que inclouen partides destinades a fer el referèndum d'independència, gaudeix d'un bon nivell d'interlocució amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i a la Moncloa valoren el seu tarannà "perquè separa el referèndum i la independència de la resta de temes i això és pràctic i permet tenir un diàleg raonable". S'hi veurà demà en el Consell de Política Fiscal i Financera, on possiblement s'atorgui una dècima més de marge a les autonomies per fer dèficit. Això suposarien 220 milions d'euros més d'oxigen per a les finances catalanes.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, amb el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya Foto: ACN
L'endemà, Puigdemont es reunirà amb el nou delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, amb qui abordarà la possibilitat de reunir-se aviat amb Rajoy. A la Moncloa, segons fonts consultades per NacióDigital, asseguren que no assistir a la conferència de presidents no passarà factura al president català a l'hora de trobar-se amb el líder del PP tot i que altres fonts de l'executiu central si que valorarien que fes "algun tipus de gest". I és que no cobrar "cap factura" per la no assistència no implica que no existeixi una forta molèstia per aquest fet o per la intervenció de Puigdemont davant del rei Felip Vi i Sáenz de Santamaría en un acte a Foment del Treball de fa dues setmanes. Indiquen que tan ràpid com Puigdemont demani trobar-s'hi Puigdemont serà rebut, ja sigui abans o després de la conferència de presidents.
El càstig al PDECat
Ja hi ha interlocutors a la Moncloa que, amb certa malícia, elogien el tarannà dialogant de Junqueras -a qui, d'altra banda, no dubten a qualificar de "radical"- en qüestions sectorials davant dels postulats i la "poca empatia" de Puigdemont. De fet, el govern espanyol té una actitud deliberada d'arraconar el PDECat, entre altres coses aprofitant que l'antiga CDC és ara al grup mixt al Congrés. Aquest dimecres Cristóbal Montoro ha tractat les línies mestres econòmiques de la legislatura, entre altres grups amb ERC, i n'ha deixar fora l'altre partit governant a Catalunya.
El president manté que, fins ara, el govern espanyol no ha fet res més que anunciar diàleg, i que això no equival a posar-lo en pràctica. En la sessió de control d'aquest dimecres, però, ha mirat de mostrar la seva cara més conciliadora a l'hora d'abordar la celebració del referèndum per la via pactada. "Hi creiem i hi treballem", ha defensat Puigdemont en resposta a la CUP, que li exigia -com ja ha fet durant la negociació prèvia a la presentació dels comptes- encetar ja la campanya pel referèndum.
Sectors de Madrid elogien l'actitud "pràctica" de Junqueras amb Sáenz de Santamaría i la contraposen al discurs dur de Puigdemont davant del rei a Foment
El fet que a la partida destinada a la votació del 2017 no hi figuri explícitament la paraula referèndum no ha passat desapercebut a la Moncloa. Tanmateix, el govern espanyol ja ha fet saber que estudiarà els comptes amb lupa per veure si hi ha algun indici d'irregularitat. El ministre de Justícia, Rafael Catalá -al capdavant de l'aparell judicial de l'Estat-, va insinuar ahir que només actuarien quan s'aprovessin els comptes. El clima general a Catalunya és que els números es tramitaran amb complicacions, però es confia en un acord. L'anomenada "operació diàleg" hi impacta de ple.
El marge pels pactes
El secretari d'Economia, Pere Aragonès, s'ha encarregat d'advertir que hi ha qui es deixarà seduir per la "pastanaga" del govern espanyol. No falten veus dins d'ERC i la CUP que observen certa "lentitud" del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) amb el procés, sempre segons l'argument de la "manca de majoria social" que determinats sectors detecten al voltant de la independència. Al Govern, però, neguen qualsevol afirmació similar -sovint atribuïda a l'entorn d'Artur Mas- i mantenen que el rumb cap al referèndum no és negociable.
Té marge Rajoy per oferir pactes? Des de la Moncloa assenyalen que n'hi ha més ara en minoria que no pas en temps de majoria absoluta, també perquè el PSOE -defensor d'obrir les mires amb Catalunya amb el referèndum com a línia vermella i de qui depèn Rajoy per aprovar lleis- desitja algun gest. "Amb majoria absoluta, sectors del PP no haurien entès perquè Rajoy feia concessions. Ara, en canvi, seria més fàcil fer-les sempre i quant l'agenda sobiranista s'aparqui", avisen evitant més concrecions.
Mentrestant, com deia avui al matí Aragonès, el Govern serà en tots aquells fòrums multilaterals que permetin defensar els interessos econòmics i socials de Catalunya. Ara bé, en clau de procés, negociació exclusivament bilateral. Puigdemont defensa que el país s'ho ha guanyat a les urnes.