Qui és qui no vol diàleg? Ni el govern espanyol ni el català accepten ser assenyalats com els culpables de l'enfrontament institucional. Vivim una autèntica batalla pel relat. Mariano Rajoy ha situat en posicions ofensives a Soraya Sáenz de Santamaría i a Enric Millo. Diu que està disposat a rebre ja a Carles Puigdemont, que no tindria problema en fer alguna concessió sempre dins del marc legal i fins i tot contraposa Oriol Junqueras, a qui consideren més pràctic, a Puigdemont tal com expliquem en aquesta crònica amb Oriol March després de parlar-ne amb uns i altres. L'executiu català accepta el diàleg multilateral pels temes derivats del dia a dia, de la gestió autonòmica, però insisteix que ha de ser bilateral pels temes del procés. I després de cinc anys de xarop de bastó es pregunta fins a quin punt pot ser ara creïble un diàleg que, lògicament, hauria de dur associat algun tipus de resultat.
Buscant la magnanimitat de l'Estat. Avui Oriol Junqueras participarà en un d'aquests fòrums bilaterals als que el Govern no vol deixar d'assistir malgrat que sàpiga que el relat del diàleg col·lisiona amb el de la desconnexió i que hi ha poc a pelar. A Madrid participarà, amb la resta de consellers d'Economia i Hisenda de les autonomies del règim comú, al Consell de Política Fiscal i Financera. El repartiment del sostre de dèficit públic entre administracions i el proper model de finançament seran damunt la taula tal com explica Roger Tugas. En aquest darrer tema, Junqueras deixarà que valencians i balears, que comparteixen problemàtica, duguin la veu cantant.
Sopar català amb el Comandante. Les cendres de Fidel Castro ja recorren Cuba a l'espera de ser enterrades a Santiago de Cuba aquest cap de setmana. Ahir, de matinada, es va fer l'acte polític en el seu record a la plaça de la Revolució, a l'Havana. D'aquest funeral polític (que no es vol que sigui el de la revolució) ens en va fer una crònica Sofia Cabanes. I no us perdeu l'article d'opinió de Josep-Lluís Carod-Rovira, que recorda el sopar que, com a líder d'ERC, va tenir a mitjans dels anys 90 amb Castro. "Les deseo a ustedes mucha suerte", va xiuxiuejar a cau d'orella el líder cubà a Carod després que li exposés el seu projecte polític. El retrat que fa d'aquella nit val la pena.
La sida no se'n va. L'any 1981 es va registrar oficialment el primer cas de sida al món. El 1985 la malaltia es popularitzava amb la mort de l'estrella de Hollywood Rock Hudson. L'Organització Mundial de la Salut va declarar l'any 1988 l'1 de desembre com a Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. En els darrers anys, ha reculat després que als 90, i especialment en alguns països africans, es convertís en una autèntica epidèmia. Alerta però perquè els casos repunten a Catalunya d'acord amb el que explica Cristina Garde. I el tractament més eficaç encara no el tenim a mà al nostre país recorda Maria Rubio.
Vist i llegit
Fa uns mesos el director de cine Fernando Trueba va dir, en motiu de ser guardonat amb un premi nacional (espanyol) que no se sentia espanyol, que era un sentiment que no havia experimentat "ni durant cinc minuts". No perquè se sentís català o finès. Simplement perquè no se sentia res. Mesos després la seva afirmació li ha costat el boicot patriòtic a la seva pel·lícula La reina de España. A El País Manuel Jabois escrivia un aclaridor (i indignat) article sobre el tema i els que se senten ferits quan s'ataca Espanya i mai quan s'ataca els espanyols ens els seus drets.
El passadís
Alberto Núñez Feijóo va ser el convidat dilluns al Cercle d'Economia. Va dictar una conferència i entre el públic hi havia, a més dels socis, periodistes i membres de la junta, l'empresari galaico-català Amancio López. No és un qualsevol. D'origen humil, ha aixecat a Catalunya un potent imperi hoteler, el grup Hotusa. Té una bona relació amb Feijóo però sobre tot amb el president del govern, Mariano Rajoy. A la Moncloa no se'ls devia escapar res del que va dir el president gallec, etern aspirant a la successió. En aquesta entrevista a El Mundo, López donava pistes de les seves idees.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1994 els Mossos d'Esquadra començaven a assumir les competències de seguretat ciutadana a Catalunya. Després d'uns primers anys dedicats a preparar la seva expansió pel territori i a tasques d'escorta i vigilància d'edificis, la policia catalana es convertia en integral malgrat que en alguns assumptes, com ara el terrorisme o el control d'infraestructures crítiques, ha de conviure encara amb els cossos estatals. El desplegament va començar a la comarca d'Osona. Tres anys després, i fruit del pacte del Majèstic entre el PP i CiU, assumirien també les competències de trànsit. Els Mossos, un cos de 17.000 agents, van acabar de cobrir el territori l'any 2008 amb les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.
L'aniversari
L'u de desembre de 1935 naixia a Nova York el director de cine Woody Allen. És un mestre de la comèdia i un dels cineastes més respectats i influents. Fa una pel·lícula cada any. Ha obtingut quatre premis Oscar, un com a director i tres al guió original. També ha actuat com a clarinetista. Es va consagrar amb la pel·lícula Manhattan i Nova York ha estat la seva ciutat icònica. Si em deixeu aconsellar-vos-en una, trio Match Point encara que passés a Londres. El 2008 va estrenar Vicky Cristina Barcelona després de rodar a la nostra capital. La música de les seves pel·lícules també val la pena.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.