29
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
30
de novembre
a les
10:57h
El consell assessor per la reforma horària ha començat a explicar algunes de les iniciatives que recollirà la proposta de llei que presentarà al Parlament els propers mesos, al mateix temps que el govern dóna un impuls a la reforma amb una primera campanya de difusió. A NacióDigital hem tingut accés en exclusiva a l'esborrany de proposta de llei i hem recollit les principals novetats que contempla, i que també es resumeixen en les conclusions que els experts han consensuat a les "taules quadrangulars". D'entre les més polèmiques es troben, tal com explica l'impulsor de la reforma, Fabian Mohedano, el canvi en l’horari escolar o el pacte a què han arribat la patronal i els sindicats per permetre una modificació de les jornades laborals.
La llei, que hauria d'estar en marxa al setembre del 2018, permetrà adaptar els horaris de Catalunya a un ritme més eficient i saludable. En concret, les finalitats de la normativa, tal com recull la proposta, són "assolir uns nivells alts de conciliació, afavorir la pràctica d'activitats que fomentin activitats més saludables, millorar el rendiment escolar, incrementar el temps de descans", així com assolir la igualtat entre homes i dones, entre d'altres. Tanmateix, per dur-la a terme, “cal que totes les peces encaixin alhora”, com va reconèixer ahir la consellera de la Presidència, Neus Munté.
1. L’horari escolar acabaria a les 16h. La reforma horària proposa un horari escolar que començarà a les 8.30h del matí i acabarà a les 16h., amb un temps breu per dinar entre les 12h. i les 14h. “L’horari no és tan diferent del que ja imparteixen moltes escoles, que acaben a les 16.30h. o, com a molt, a les 17h.”, detalla Mohedano. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i els diversos agents del sector es mostren favorables a un canvi en els horaris escolars i el calendari, sempre que vagi acompanyat de més conciliació laboral. A més, la proposta del consell assessor recomana que les activitats extraescolars per als infants es realitzin, al matí, de les 8h. a les 9h., i a la tarda, de les 16h. a les 19h. També preveu que l’horari lectiu a les universitats acabi a les 19h., en comptes de a les 21h., i que es puguin fer servir els equipaments universitaris, com ara les biblioteques, tots els dies de l’any les 24 hores. El Consell Escolar i el Consell Interuniversitari serien els òrgans encarregats de reformar els horaris a l’educació i de fer-ne un seguiment de la seva aplicació.
2. Jornades més flexibles i un distintiu per a les empreses que compleixin la llei. Tal com explica el president del consell assessor, "la Generalitat no té competències per modificar els horaris laborals de l'empresa privada, però sí per motivar pactes". Per això, aquestes darreres setmanes la patronal catalana (Fepime, Foment i Pimec) i els principals sindicats (CC OO i UGT) han arribat a “un acord molt important” que permetrà, en les properes negociacions col·lectives, començar a adaptar el teixit productiu als nous horaris. El pacte resumeix deu objectius, entre els quals destaca el foment d’una jornada compactada que no hauria d’allargar-se més tard de les 18h., i que hauria de permetre una pausa de dinar entre les 12h. i les 14h. A més, també aposta per la flexibilitat horària, la reducció de les hores extraordinàries no pactades i la incorporació del concepte de conciliació laboral. Per fomentar aquests canvis, tal com recull la proposta, es crearà "un distintiu d'empresa promotora del nou horari per a les empreses que acreditin, durant el període de transició, l’aplicació de mesures, accions i pràctiques que contribueixin a l'assoliment i objectius de la llei".
3. El "prime time" televisiu, entre les 20h. i les 23h. Alhora, la proposta de llei que es presentarà en breu també contempla que el “prime time” televisiu abraci, com a la resta de països europeus, l'horari entre les 20h. i les 23h. Avui dia, l’hora punta de la major part de canals televisius és de les 22h. a mitjanit, fins i tot a la pública. Així, per exemple, una de les sèries més vistes de TV3, Merlí, que té un públic juvenil, comença a dos quarts d’onze. “Tampoc podem enganyar la ciutadania. Mentre que podem promoure un canvi d’horaris en els mitjans públics, a les cadenes privades no ho podem forçar”, va reconèixer ahir Munté. L'esborrany de proposta, però, recull que l'obligació pot ser "aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual que utilitzen l’espectre radioelèctric a l’empara d’una llicència atorgada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, d'acord amb la Llei 22/2005".
4. Fomentar les compres al migdia i promoure el transport col·lectiu. La proposta de llei, tal com s’ha consensuat en la taula quadrangular en l’àmbit del comerç, proposa establir una franja horària de les 7h. a les 19.30h. També preveu la instauració de jornades compactades, que permetrien tancar els establiments més aviat i fomentar les compres al migdia. Serien, segons la proposta de llei, les administracions locals les que promourien el seu compliment. El text també preveu la promoció del transport públic amb “tarifes especials per incentivar-ne l’ús” a una nova hora punta. Alhora, també contempla reduir el temps dels desplaçaments i compactar l’horari per fer un ús més racional i evitar els trajectes al migdia al domicili. Per això, però, caldria l’adaptació dels espais de treball amb menjadors i serveis de restauració.
5. L’horari intensiu a l’administració. La proposta de llei també recull la necessitat de generalitzar l’horari intensiu a l’administració, amb permanència obligada fins a les 15h. per garantir el servei públic a la ciutadania de dilluns a divendres. Així mateix, la llei hauria de contemplar la possibilitat d’acabar la jornada, a voluntat personal i segons les necessitats, fins a les 18h. També en aquest apartat, es demana l’adopció de l’anomenat e-govern, que té per objectiu reduir els tràmits presencials.
6. L’exemple del teatre en la cultura i l’oci. Tal com va explicar ahir Neus Munté, els horaris culturals i d’oci també s’hauran de modificar: de 9h. del matí a les 2.30h. de la matinada. Com a exemple, la consellera va posar el cas d’alguns teatres, que han fet grans esforços per poder oferir horaris per a tota la família. “L’exemple d’un sector farà que d’altres també s’hi sumin”, va resumir. Alhora, la proposta de llei també contempla fomentar les activitats esportives i adaptar els horaris de biblioteques, museus i cinemes als nous hàbits.
7. El temps per als àpats, a l’europea. Avui dia a Catalunya, el temps per esmorzar és de 9h. a 11h.; el del dinar, de 14h. a 16h.; i el de sopar, de 21h. a 23h. En canvi, la proposta de llei preveu que els àpats s’adaptin a un horari més europeu. Així, l’esmorzar seria de 7h. a 9h.; el dinar, de 12h. a 14h.; i el sopar, de 19h. a 21h.
La llei, que hauria d'estar en marxa al setembre del 2018, permetrà adaptar els horaris de Catalunya a un ritme més eficient i saludable. En concret, les finalitats de la normativa, tal com recull la proposta, són "assolir uns nivells alts de conciliació, afavorir la pràctica d'activitats que fomentin activitats més saludables, millorar el rendiment escolar, incrementar el temps de descans", així com assolir la igualtat entre homes i dones, entre d'altres. Tanmateix, per dur-la a terme, “cal que totes les peces encaixin alhora”, com va reconèixer ahir la consellera de la Presidència, Neus Munté.
1. L’horari escolar acabaria a les 16h. La reforma horària proposa un horari escolar que començarà a les 8.30h del matí i acabarà a les 16h., amb un temps breu per dinar entre les 12h. i les 14h. “L’horari no és tan diferent del que ja imparteixen moltes escoles, que acaben a les 16.30h. o, com a molt, a les 17h.”, detalla Mohedano. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i els diversos agents del sector es mostren favorables a un canvi en els horaris escolars i el calendari, sempre que vagi acompanyat de més conciliació laboral. A més, la proposta del consell assessor recomana que les activitats extraescolars per als infants es realitzin, al matí, de les 8h. a les 9h., i a la tarda, de les 16h. a les 19h. També preveu que l’horari lectiu a les universitats acabi a les 19h., en comptes de a les 21h., i que es puguin fer servir els equipaments universitaris, com ara les biblioteques, tots els dies de l’any les 24 hores. El Consell Escolar i el Consell Interuniversitari serien els òrgans encarregats de reformar els horaris a l’educació i de fer-ne un seguiment de la seva aplicació.
2. Jornades més flexibles i un distintiu per a les empreses que compleixin la llei. Tal com explica el president del consell assessor, "la Generalitat no té competències per modificar els horaris laborals de l'empresa privada, però sí per motivar pactes". Per això, aquestes darreres setmanes la patronal catalana (Fepime, Foment i Pimec) i els principals sindicats (CC OO i UGT) han arribat a “un acord molt important” que permetrà, en les properes negociacions col·lectives, començar a adaptar el teixit productiu als nous horaris. El pacte resumeix deu objectius, entre els quals destaca el foment d’una jornada compactada que no hauria d’allargar-se més tard de les 18h., i que hauria de permetre una pausa de dinar entre les 12h. i les 14h. A més, també aposta per la flexibilitat horària, la reducció de les hores extraordinàries no pactades i la incorporació del concepte de conciliació laboral. Per fomentar aquests canvis, tal com recull la proposta, es crearà "un distintiu d'empresa promotora del nou horari per a les empreses que acreditin, durant el període de transició, l’aplicació de mesures, accions i pràctiques que contribueixin a l'assoliment i objectius de la llei".
3. El "prime time" televisiu, entre les 20h. i les 23h. Alhora, la proposta de llei que es presentarà en breu també contempla que el “prime time” televisiu abraci, com a la resta de països europeus, l'horari entre les 20h. i les 23h. Avui dia, l’hora punta de la major part de canals televisius és de les 22h. a mitjanit, fins i tot a la pública. Així, per exemple, una de les sèries més vistes de TV3, Merlí, que té un públic juvenil, comença a dos quarts d’onze. “Tampoc podem enganyar la ciutadania. Mentre que podem promoure un canvi d’horaris en els mitjans públics, a les cadenes privades no ho podem forçar”, va reconèixer ahir Munté. L'esborrany de proposta, però, recull que l'obligació pot ser "aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual que utilitzen l’espectre radioelèctric a l’empara d’una llicència atorgada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, d'acord amb la Llei 22/2005".
4. Fomentar les compres al migdia i promoure el transport col·lectiu. La proposta de llei, tal com s’ha consensuat en la taula quadrangular en l’àmbit del comerç, proposa establir una franja horària de les 7h. a les 19.30h. També preveu la instauració de jornades compactades, que permetrien tancar els establiments més aviat i fomentar les compres al migdia. Serien, segons la proposta de llei, les administracions locals les que promourien el seu compliment. El text també preveu la promoció del transport públic amb “tarifes especials per incentivar-ne l’ús” a una nova hora punta. Alhora, també contempla reduir el temps dels desplaçaments i compactar l’horari per fer un ús més racional i evitar els trajectes al migdia al domicili. Per això, però, caldria l’adaptació dels espais de treball amb menjadors i serveis de restauració.
5. L’horari intensiu a l’administració. La proposta de llei també recull la necessitat de generalitzar l’horari intensiu a l’administració, amb permanència obligada fins a les 15h. per garantir el servei públic a la ciutadania de dilluns a divendres. Així mateix, la llei hauria de contemplar la possibilitat d’acabar la jornada, a voluntat personal i segons les necessitats, fins a les 18h. També en aquest apartat, es demana l’adopció de l’anomenat e-govern, que té per objectiu reduir els tràmits presencials.
6. L’exemple del teatre en la cultura i l’oci. Tal com va explicar ahir Neus Munté, els horaris culturals i d’oci també s’hauran de modificar: de 9h. del matí a les 2.30h. de la matinada. Com a exemple, la consellera va posar el cas d’alguns teatres, que han fet grans esforços per poder oferir horaris per a tota la família. “L’exemple d’un sector farà que d’altres també s’hi sumin”, va resumir. Alhora, la proposta de llei també contempla fomentar les activitats esportives i adaptar els horaris de biblioteques, museus i cinemes als nous hàbits.
7. El temps per als àpats, a l’europea. Avui dia a Catalunya, el temps per esmorzar és de 9h. a 11h.; el del dinar, de 14h. a 16h.; i el de sopar, de 21h. a 23h. En canvi, la proposta de llei preveu que els àpats s’adaptin a un horari més europeu. Així, l’esmorzar seria de 7h. a 9h.; el dinar, de 12h. a 14h.; i el sopar, de 19h. a 21h.
Consulta les conclusions de les "taules quadrangulars" per a la reforma horària