28
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
18:37h
Acollir un infant sense llar pot semblar un gest altruista, però està carregat de responsabilitat. La Generalitat ha engegat una campanya que aquest dilluns s'ha presentat a Sabadell per trobar famílies acollidores per a un centenar de nens de 0 a 6 anys. Clara Caballero és un exemple del compromís que s’ha de tenir a l’hora de prendre la decisió d’obrir les portes a un nen petit i de com pot canviar la vida d’una família. Aquest dilluns ha estat amb la seva filla d'acollida a Sabadell.
Caballero, resident a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), es va sumar al programa d’acollida fa cinc anys i mig. “Teníem una amiga que era acollidora, i quan veus els ulls d’un nen quan arriba, que ha estat maltractat, amb un dèficits, i de quan marxa, és diferent, i això com a persona aporta molt”, explica a NacióDigital.
La família de Caballero està qualificada com d'acollida d’urgència i diagnòstic, i des de l’inici i fins ara ha acollit cinc menors que han acabat amb mesures diferents. Actualment, a casa els acompanya una nena d’un any, que fa quatre mesos que conviu amb ella, el seu marit i els seus tres fills, de 7, 10 i 12 anys.
“Els petits són uns grans acollidors, entenen molt bé què vol dir acollir, i és un gran valor afegit en la vida, perquè ells ho han tingut tot, i rebre uns nens que saben que han estat maltractats i que han patit tants problemes és una gran lliçó”, explica.
El moment de la separació
Com a família d’acollida, saben que arribarà un moment què els separaran del petit. “Ho suportes com pots, el dia que et diuen que ha de marxar saps que és el millor per a ell, i l’acompanyes”, assegura.
Hi ha un procés establert de "separació" que en el cas d’una adopció pot ser d’una o dues setmanes, depenent del que necessiti el petit. “Després toca passar el dol”, afegeix Caballero.
Amb tot, recomana plenament l’experiència. “Acollir un infant et transforma la manera de viure, ets en un cercle i no ho pots trencar, i quan et diuen si vols seguir, et tronen a trucar i torna a venir un altre nen a casa”, apunta. Mentrestant, la petita seguirà a casa de la Clara, gaudint del caliu d’una llar a l’espera que la seva situació es resolgui.
Caballero, resident a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), es va sumar al programa d’acollida fa cinc anys i mig. “Teníem una amiga que era acollidora, i quan veus els ulls d’un nen quan arriba, que ha estat maltractat, amb un dèficits, i de quan marxa, és diferent, i això com a persona aporta molt”, explica a NacióDigital.
La família de Caballero està qualificada com d'acollida d’urgència i diagnòstic, i des de l’inici i fins ara ha acollit cinc menors que han acabat amb mesures diferents. Actualment, a casa els acompanya una nena d’un any, que fa quatre mesos que conviu amb ella, el seu marit i els seus tres fills, de 7, 10 i 12 anys.
“Els petits són uns grans acollidors, entenen molt bé què vol dir acollir, i és un gran valor afegit en la vida, perquè ells ho han tingut tot, i rebre uns nens que saben que han estat maltractats i que han patit tants problemes és una gran lliçó”, explica.
El moment de la separació
Com a família d’acollida, saben que arribarà un moment què els separaran del petit. “Ho suportes com pots, el dia que et diuen que ha de marxar saps que és el millor per a ell, i l’acompanyes”, assegura.
Hi ha un procés establert de "separació" que en el cas d’una adopció pot ser d’una o dues setmanes, depenent del que necessiti el petit. “Després toca passar el dol”, afegeix Caballero.
Amb tot, recomana plenament l’experiència. “Acollir un infant et transforma la manera de viure, ets en un cercle i no ho pots trencar, i quan et diuen si vols seguir, et tronen a trucar i torna a venir un altre nen a casa”, apunta. Mentrestant, la petita seguirà a casa de la Clara, gaudint del caliu d’una llar a l’espera que la seva situació es resolgui.