28
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
7:21h
Sopar de Nadal al Círculo Ecuestre. El convoca l'Institut Espanyol d'Analistes Financers (IEAF), que aplega el més triat dels directius, assessors bancaris i gestors de fons d'inversió, i que es reuneix per lliurar els seus guardons anuals. Qui serà el principal homenatjat, el president de la CEOE, Joan Rosell, entra al saló de la tercera planta acompanyat per la cúpula de l'entitat, Cirus Andreu Cabot, president de la delegació catalana, directiu de Banc Sabadell, i Jordi Gual (president de CaixaBank). També es pot veure Joan Hortalà, síndic de la Borsa, i Òscar Tusquets. També hi és Josep Maria Sánchez, director general de Política Financera, Assegurances i Tresor.
Malgrat el "bon rotllo" i les rialles al saló de l'Ecuestre, no tot són alegries a la casa del ric. Els sap molt de greu la mala imatge que tenen. Les desgràcies van començar amb la caiguda de Lehman Brothers. Vàries intervencions durant l'acte incideixen en això.
Cirus Andreu Cabot introdueix Rosell, que rebrà la insígnia d'or de l'Institut. El president de la CEOE intervé en castellà, com tots els qui fan ús de la paraula. I escoltant-lo, queda clar que els "taurons" també pateixen. Rosell es lamenta de la situació del sistema financer, que no travessa per un bon moment. Es dol sobretot de la mala imatge que té el sector, que considera "injusta", i fa una crida a reconstruir-la. Insisteix en això. Es veu que sap que tindran feina.
Sobre el context polític, Rosell assegura que se'ns obre un nou escenari i cal una nova agenda política i social" en què ningú té majoria i caldrà dialogar molt. També sobre Catalunya: "Un dels problemes és el català, que ve de segles. És el moment de posar-se d'acord". Rosell ha demanat que "des de l'Estat entenguin el que passa aquí, i des d'aquí entenguin el que passa allí". I tampoc es descuida -potser és l'esperit nadalenc- de l'agenda social, tot dient que "entre tots hem d'intentar empènyer la gent que s'ha quedat a la cuneta".
Recullen el premi d'investigació Rafael Termes un grup d'economistes de la Universitat de Navarra pel seu treball sobre "Wall Street i la (ir)rellevància de l'ètica: la formació del caràcter dels analistes financers". Un d'ells, Ignacio Ferrero, es queixa també en la seva intervenció que el prestigi de la professió està molt baix, "només per davant de la classe política". Algunes rialles al saló.
L'IEAF va ser fundat el 1964 per un grup de persones en el qual destacava Rafael Termes, que va ser un home important en el sistema bancari espanyol i president de l'Associació Espanyola de la Banca. I molt proper a l'Opus Dei. Un altre nom rellevant de la casa ha estat César Alierta, expresident de Telefònica.
En una de les taules, una senyora gran, que va començar a treballar en assessoria financera els anys setanta, comenta l'elecció de Trump: "És molt primari, però als Estats Units sempre elegeixen a qui veuen com a model, en aquest cas un guanyador. Aquí, que som uns envejosos, elegim mediocres". Sobre el procés, no deixa canya dreta: "Això és una utopia. A més, aquí no hi ha gestors. Mireu els bascos, aquests sí que són llestos. Són empresaris, saben el que és gestionar".
Però seria erroni creure que els assistents formen un bloc homogeni. Un jove analista en fons d'inversió explica que ell representa una petita assessoria, res a veure amb els grans, "i que ja fem prou explicant-ho", i defensa l'honestedat dels bons professionals del sector. A la sortida, mentre els cambrers van recollint les darreres taules, una figura coneguda del país critica que totes les intervencions es fessin en castellà: "Diuen que hi ha moltes persones castellanes que no entenen el català. Jo diria que com que hi ha molta gent castellana que entén el català, hem de parlar en català".
Malgrat el "bon rotllo" i les rialles al saló de l'Ecuestre, no tot són alegries a la casa del ric. Els sap molt de greu la mala imatge que tenen. Les desgràcies van començar amb la caiguda de Lehman Brothers. Vàries intervencions durant l'acte incideixen en això.
Cirus Andreu Cabot introdueix Rosell, que rebrà la insígnia d'or de l'Institut. El president de la CEOE intervé en castellà, com tots els qui fan ús de la paraula. I escoltant-lo, queda clar que els "taurons" també pateixen. Rosell es lamenta de la situació del sistema financer, que no travessa per un bon moment. Es dol sobretot de la mala imatge que té el sector, que considera "injusta", i fa una crida a reconstruir-la. Insisteix en això. Es veu que sap que tindran feina.
Sobre el context polític, Rosell assegura que se'ns obre un nou escenari i cal una nova agenda política i social" en què ningú té majoria i caldrà dialogar molt. També sobre Catalunya: "Un dels problemes és el català, que ve de segles. És el moment de posar-se d'acord". Rosell ha demanat que "des de l'Estat entenguin el que passa aquí, i des d'aquí entenguin el que passa allí". I tampoc es descuida -potser és l'esperit nadalenc- de l'agenda social, tot dient que "entre tots hem d'intentar empènyer la gent que s'ha quedat a la cuneta".
Recullen el premi d'investigació Rafael Termes un grup d'economistes de la Universitat de Navarra pel seu treball sobre "Wall Street i la (ir)rellevància de l'ètica: la formació del caràcter dels analistes financers". Un d'ells, Ignacio Ferrero, es queixa també en la seva intervenció que el prestigi de la professió està molt baix, "només per davant de la classe política". Algunes rialles al saló.
L'IEAF va ser fundat el 1964 per un grup de persones en el qual destacava Rafael Termes, que va ser un home important en el sistema bancari espanyol i president de l'Associació Espanyola de la Banca. I molt proper a l'Opus Dei. Un altre nom rellevant de la casa ha estat César Alierta, expresident de Telefònica.
En una de les taules, una senyora gran, que va començar a treballar en assessoria financera els anys setanta, comenta l'elecció de Trump: "És molt primari, però als Estats Units sempre elegeixen a qui veuen com a model, en aquest cas un guanyador. Aquí, que som uns envejosos, elegim mediocres". Sobre el procés, no deixa canya dreta: "Això és una utopia. A més, aquí no hi ha gestors. Mireu els bascos, aquests sí que són llestos. Són empresaris, saben el que és gestionar".
Però seria erroni creure que els assistents formen un bloc homogeni. Un jove analista en fons d'inversió explica que ell representa una petita assessoria, res a veure amb els grans, "i que ja fem prou explicant-ho", i defensa l'honestedat dels bons professionals del sector. A la sortida, mentre els cambrers van recollint les darreres taules, una figura coneguda del país critica que totes les intervencions es fessin en castellà: "Diuen que hi ha moltes persones castellanes que no entenen el català. Jo diria que com que hi ha molta gent castellana que entén el català, hem de parlar en català".