El govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras aprova avui els seus segons pressupostos. Els primers no els va poder ni tramitar i es va haver de conformar amb prorrogar els de 2015. La situació va comportar una moció de confiança que Puigdemont va superar amb l'aposta pel referèndum vinculant. La CUP té ara una actitud més oberta malgrat que el tràmit d'esmenes serà costerut. Els pressupostos arriben en un marc de procés independentista i, per tant, d'unilateralitat. De moment, el govern espanyol ja amenaça amb impugnar-los per les estructures d'estat i la partida pel referèndum, i el president avisa que Catalunya ja no negociarà res multilateralment malgrat el que li demanen el PSC, el PP i C's, tal com recullOriol March.
Novetats a la llei d'acompanyament. De moment les reformes legals i tributàries annexes als comptes que es presenten avui inclouen diverses mesures de tipus fiscal i que afecten els consumidors, com ara la prohibició de repartir bosses de plàstic. Els detalla Roger Tugasen aquest informe. Junts pel Sí i la CUP van presentar ahir la llei per crear l'impost a les grans fortunes que tenen patrimoni no productiu a nom d'empreses. Es tramitarà en paral·lel als pressupostos.
La pobresa es fa (malauradament) lloc. Aquest migdia Òmnium Cultural, ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i Coop57 presenten una nova iniciativa col·lectiva contra la pobresa i per la transformació social. L'independentisme lliga tant com pot el procés i els temes socials, però també ho fan altres espais. També avui la tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, presentarà les mesures per combatre l'anomenat "sensellarisme" i al Congrés es debatrà una iniciativa de Podem-En Comú sobre pobresa energètica. El cas de l'àvia de Reus, que encara espera resolució per part de la Generalitat, sobrevolarà el debat.
Penelopisme educatiu. Mariano Rajoy ja va dir que les revàlides de la LOMCE -la llei Wert, vaja- no comptarien per obtenir el títol. Ahir, a la conferència sectorial d'educació, que reuneix el ministeri i les comunitats, es va acordar que així fos. El PSOE canta victòria perquè considera que és la prova fefaent de la seva influència i ja agafa revolada per, amb el PP i C's, refer la norma. Veurem si una llei feta a tres, i malgrat que deixi els governs català i basc arraconats, ofereix un marc més estable que l'actual i, com Penèlope, no seguim teixint i desteixint.
Vist i llegit
Ahir recordàvem el sisè aniversari de l'Ara. L'exdirector del diari, Carles Capdevila, escrivia un article en què enumerava el munt de coses que han passat (i han canviat) des del 2010, tant en la política com en la nostra quotidianitat. Pel que fa als poders polítics, a l'establishment, deia que "assistim a la seva decadència, patim la seva resistència desesperada" i admetia que es pot fer "molt llarga".
El passadís
El PDECat va celebrar ahir la primera reunió del seu comitè nacional. És un òrgan d'una seixantena de persones del qual en formen part els dotze membres de la direcció executiva, el president del partit i la seva número dos, Artur Mas i Neus Munté respectivament, més els encarregats de les sectorials, els caps de llista i els consellers. I no hi cabien a la sala. La nova seu del PDECat és més petita que la tenia CDC al carrer Còrsega i no té grans àmbits. Hi ha una sala més gran que la que van ocupar ahir els dirigents però encara està en obres. Esperen poder-hi fer la propera reunió i cabre-hi sense massa estretors.
L'efemèride
Paco Signes (conegut com a Paco Telefunken) era qui havia de tenir el dubtós honor, la matinada de tal dia com avui fa tres anys, d'acabar amb les emissions de Canal 9, la televisió pública valenciana que el govern del PP va destrossar primer i tancar després. S'hi va acabar negant i no va ser fins unes hores després que personal del jutjat va executar el fos de la imatge. El canvi polític al País Valencià possibilitarà el retorn de les emissions.
L'aniversari
Un 29 de novembre de l'any 1899 naixia el Futbol Club Barcelona. Per mi és el millor del món, però hi pot haver altres opinions. L'entitat ha aconseguit, tant en el futbol com en les seves seccions, desenes de títols. Cap dels més importants se li ha resistit. El Barça ha estat també un símbol que ha servit per donar empara a reivindicacions socials i polítiques, i no ha estat aliè als moviments polítics i socials del país. Jugadors com Samitier, Kubala, Cruyff, Maradona, Guardiola, Koeman, Ronadinho, Xavi o Messi han marcat les èpoques daurades i plenes de copes des que un suís resident a Barcelona, Joan Gamper, va fundar el club al gimnàs Solé. El documentalFC Barcelona Confidencial explicava el funcionament del club per dins quan el presidia Joan Laporta, anys en què va fer un important salt en tots els àmbits.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.