28
de novembre
del
2016
Actualitzat
a la
13:51h
Malgrat que el PSOE està en mans d'una gestora, entre bambolines hi ha una poderosa dirigent movent fils: la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz. Ella té el comandament de la federació més gran del partit, la que ostenta el 40% del pes dins del comitè federal i, per tant, la que té la clau per marcar el rumb del PSOE. Per això no és gens estrany que, després de reunir-se amb la gestora i de pronunciar una conferència a Madrid per explicar el seu projecte per a Catalunya, el líder del PSC, Miquel Iceta, decidís anar dijous fins a Sevilla per seure cara a cara amb Díaz i posar totes les cartes sobre la taula.
La reunió va ser llarga, de més de tres hores, però és que la crisi entre el PSC i el PSOE té de rerefons discrepàncies profundes sobre el reconeixement de Catalunya i la manera d'afrontar el conflicte territorial. Fonts coneixedores del contingut de la reunió expliquen que no es va parlar de les futures mesures orgàniques que es prenguin, tot i que Díaz no es va estar de retreure a Iceta que els socialistes catalans participessin en la votació del comitè federal que va decidir abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy i després, finalment, no en respectessin el resultat.
La voluntat de les dues parts és mantenir "la unitat". Ara bé, caldrà veure com. Mentre que Iceta ha defensat que no és necessari fer canvis en el protocol de relacions signat l'any 1978, Díaz ha assenyalat en les darreres setmanes l'"asimetria" que, al seu judici, significa que el PSC tingui representació en els òrgans de direcció del PSOE mentre que als òrgans de direcció del PSC no hi ha cap representant del PSOE. Tot i això, per molts canvis que es puguin fer en les relacions, Iceta és conscient que per resoldre les formes primer cal afrontar els problemes de fons. El primer, la inacció davant del problema català.
La insistència perquè reconeguin Catalunya com a nació
Davant un any en què el xoc de Catalunya amb l'Estat anirà in crescendo, el PSC necessita muscular-se per ser vist com l'abanderat d'una tercera via. I per això cal que el PSOE es mogui. Així li va plantejar Iceta a Díaz, que li va demanar que, davant d'un PP que ofereix diàleg però es manté enrocat, els socialistes tinguin "capacitat d'iniciativa i de proposta". Sobretot en un moment en què hi ha possibilitats que el Govern deixi la cadira buida tant en la reunió de presidents autonòmics com en una eventual negociació d'un nou sistema de finançament. "El PSC necessita que el PSOE l'ajudi, que lideri la resolució de la situació i li demani al PP que es mogui", demana la cúpula dels socialistes catalans, que alerten del perill que ningú representi la veu catalana si l'executiu català renuncia a negociar. O bé que sigui Podem qui assumeixi aquest paper, un fet que condemnaria el PSC a una major irrellevància a Catalunya.
De la capacitat de resposta que tingui el PSOE en els pròxims mesos en dependrà també la relació amb el PSC. "No n'hi ha prou amb dir que tots dos volem la unitat. Algunes coses tenen a veure amb les paraules però altres tenen a veure amb els fets", insisteix un dirigent de la direcció del PSC. En la reunió amb Díaz, Iceta va poder detectar que el PSOE entén que cal actuar i fer "coses diferents" a les que s'han fet fins ara. "Que ho entengui, però, no vol dir que entengui algunes de les conseqüències que això pot tenir", reconeixen des del carrer Nicaragua. Admetre que Catalunya és una nació n'és un clar exemple. "No ho acaben de veure. Seguirem fent l'esforç per intentar-los convèncer que reconèixer que Catalunya és una nació no significa una ruptura amb Espanya", insisteixen des de la direcció del PSC.
De fet, quan es va segellar la declaració de Granada l'estiu del 2013, Susana Díaz defensava que es podia parlar de tot sempre i quan es garantís la sobirania espanyola i la igualtat de drets de tots els espanyols. A aquestes declaracions s'agafen els socialistes catalans per seguir fent pedagogia a nivell intern. "De tots depèn la millora de la imatge dels socialistes", conclou el PSC. De la capacitat del PSOE de liderar un nou encaix de Catalunya a Espanya en depèn el futur dels socialistes catalans. Iceta posarà tota la carn a la graella i, després de Díaz, s'anirà reunint amb els secretaris generals de la resta de federacions.
La reunió va ser llarga, de més de tres hores, però és que la crisi entre el PSC i el PSOE té de rerefons discrepàncies profundes sobre el reconeixement de Catalunya i la manera d'afrontar el conflicte territorial. Fonts coneixedores del contingut de la reunió expliquen que no es va parlar de les futures mesures orgàniques que es prenguin, tot i que Díaz no es va estar de retreure a Iceta que els socialistes catalans participessin en la votació del comitè federal que va decidir abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy i després, finalment, no en respectessin el resultat.
La voluntat de les dues parts és mantenir "la unitat". Ara bé, caldrà veure com. Mentre que Iceta ha defensat que no és necessari fer canvis en el protocol de relacions signat l'any 1978, Díaz ha assenyalat en les darreres setmanes l'"asimetria" que, al seu judici, significa que el PSC tingui representació en els òrgans de direcció del PSOE mentre que als òrgans de direcció del PSC no hi ha cap representant del PSOE. Tot i això, per molts canvis que es puguin fer en les relacions, Iceta és conscient que per resoldre les formes primer cal afrontar els problemes de fons. El primer, la inacció davant del problema català.
La insistència perquè reconeguin Catalunya com a nació
Davant un any en què el xoc de Catalunya amb l'Estat anirà in crescendo, el PSC necessita muscular-se per ser vist com l'abanderat d'una tercera via. I per això cal que el PSOE es mogui. Així li va plantejar Iceta a Díaz, que li va demanar que, davant d'un PP que ofereix diàleg però es manté enrocat, els socialistes tinguin "capacitat d'iniciativa i de proposta". Sobretot en un moment en què hi ha possibilitats que el Govern deixi la cadira buida tant en la reunió de presidents autonòmics com en una eventual negociació d'un nou sistema de finançament. "El PSC necessita que el PSOE l'ajudi, que lideri la resolució de la situació i li demani al PP que es mogui", demana la cúpula dels socialistes catalans, que alerten del perill que ningú representi la veu catalana si l'executiu català renuncia a negociar. O bé que sigui Podem qui assumeixi aquest paper, un fet que condemnaria el PSC a una major irrellevància a Catalunya.
De la capacitat de resposta que tingui el PSOE en els pròxims mesos en dependrà també la relació amb el PSC. "No n'hi ha prou amb dir que tots dos volem la unitat. Algunes coses tenen a veure amb les paraules però altres tenen a veure amb els fets", insisteix un dirigent de la direcció del PSC. En la reunió amb Díaz, Iceta va poder detectar que el PSOE entén que cal actuar i fer "coses diferents" a les que s'han fet fins ara. "Que ho entengui, però, no vol dir que entengui algunes de les conseqüències que això pot tenir", reconeixen des del carrer Nicaragua. Admetre que Catalunya és una nació n'és un clar exemple. "No ho acaben de veure. Seguirem fent l'esforç per intentar-los convèncer que reconèixer que Catalunya és una nació no significa una ruptura amb Espanya", insisteixen des de la direcció del PSC.
De fet, quan es va segellar la declaració de Granada l'estiu del 2013, Susana Díaz defensava que es podia parlar de tot sempre i quan es garantís la sobirania espanyola i la igualtat de drets de tots els espanyols. A aquestes declaracions s'agafen els socialistes catalans per seguir fent pedagogia a nivell intern. "De tots depèn la millora de la imatge dels socialistes", conclou el PSC. De la capacitat del PSOE de liderar un nou encaix de Catalunya a Espanya en depèn el futur dels socialistes catalans. Iceta posarà tota la carn a la graella i, després de Díaz, s'anirà reunint amb els secretaris generals de la resta de federacions.