27
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
28
de novembre
a la
13:19h
Toti Soler és història viva de la música catalana. Sense ell i la seva visió àmplia del fet musical, no es podria entendre moltes de les coses que passen avui en dia, ara que el compositor celebra més de cinc dècades de professió. Després de més de cinquanta discos acompanyant a d'altres artistes, i després de tastar els camins de la cançó, del rock, del flamenc, de l'orientalisme o de la clàssica, Soler presenta Transparències, el trenta-dosè disc que signa amb el seu nom. Minimalista i ambiental, el disc és una obra magnífica de vuit peces que acaronen els sentits, sempre a partir de l'aliment més pur de l'ànima: la poesia.
"Arribo a la poesia gràcies al meu pare, que n'era un enamorat", explica Soler. "I després va ser l'Ovidi. Treballar amb ell em va fer descobrir poetes extraordinaris". És Ovidi Montllor una peça clau a la trajectòria, i a la vida, de Toti Soler. "Ovidi era un monstre i un geni dient poesia", confessa, admirat. Amb ell l'unia una relació especial i molt íntegra. I amb ell va gravar poemes d'Espriu, Sagarra, Estellés o Papasseit, una tasca enorme de difusió del gran poder de la paraula, del compromís intel·lectual amb la gent i amb la terra. "L'Ovidi era autèntic i no tenia pèls a la llengua", afirma. "La gent reconeixia aquesta veritat. Fa quaranta anys, ell ja explicava les coses que passen ara".
Un país amb "mancances culturals molt greus"
"L'Ovidi també va pronosticar allò que passaria als 80: que la democràcia, en comptes de ser un benefici per l'art i la cultura, va ser una destrucció. Sense que ningú se m'emprenyi, em sembla que és ben clar que, amb l'arribada de Jordi Pujol, tot se'n va anar a fer punyetes", rebla. "Només van quedar uns escollits. Són uns poquets que no fan mal i que donen la imatge que tenim cultura, quan és mentida. No tenim cultura", sosté, resignat. "La prova que no en tenim és que no hi ha demanda. El Liceu no podria subsistir sense diners públics! Imagina't les coses petites, la gent corrent que no estem protegits per res, ni vivim dels ajuts. Aquests no existim".
"Em sembla que ningú s'estranyarà si dic que arrosseguem unes mancances culturals molt greus", subratlla Soler. "Si no hi ha demana, la gent no contracta", un fet que provoca que els músics treballin per pocs diners, per pura supervivència. "A la ràdio només hi ha música comercial –exclama–. Les ràdios i les teles s'han convertit en els departaments comercials de les discogràfiques. I ens preguntem on és la cultura? Crec que vivim un miratge", afirma, contundent, potser empès per l'esperit de l'amic i company, de l'Ovidi, que passejava pels marges i ara es veu convertit en un referent. "La diferència d'ara amb aquells temps és que ara no protestem", afirma, sense perdre el somriure.
Transparències i més de 50 anys de trajectòria
Aquest 2016 ha suposat un any especial per a Toti Soler, rubricat amb el concert que va celebrar al Teatre de Sarrià i que servia per commemorar més de cinquanta anys de trajectòria. "Volia fer un acte de celebració amb la gent amb qui treballo habitualment, sense cap convidat". Fets que parlen de com és un músic que abans de dedicar-s'hi, ja ho era. "Així ho deien els meus pares, que abans de parlar vaig cantar, i afinant!". Soler prové de la guitarra clàssica i es va fer gran amb la descoberta de Miles Davis ("una gran troballa") i, després, amb el folk americà, el rock, la guitarra elèctrica i la "voluntat d'estripar, com quan tocava amb en Pau Riba". També, amb la cançó de tota la vida.
Fins arribar a les Transparències que donen formar i nom al seu nou disc. "La idea de transparència comença amb la Vida secreta, del 2005". Però, què són les transparències? "Crec que el nom defineix clarament què són aquestes músiques –explica–. A partir de moltes improvisacions, he buscat combinar coses plaents, d'un cert benestar, amb d'altres que són més aviat de sofriment i soledat". Una música que "dóna molta pau", amb peces que tenen referents propis, com L'alquimista, que és basat en Palau i Fabre i en la ràbia que portava continguda. O La pluja, basat en un poema de joventut de Pere Quart, sobre la pluja dolça que agrada els pagesos i va xopant la terra.
Un diàleg viu amb la poesia, una constant a la seva obra, "tot i que sempre m'agrada puntualitzar que jo no sóc un cantautor. Sóc un músic que puntualment ha musicat alguns poemes". Un músic que té un enorme camp de visió, que beu de fonts tan diverses com l'orientalisme, el folk o el flamenc. Un compositor que segueix recollint inspiracions en poemes, en ambients sonors, en pensaments que sobrevolen llocs i records. Potser per reivindicar la força creativa d'allò que és, en realitat: un compositor majúscul que ha escrit una pàgina molt destacada de la història musical dels darrers cinquanta anys d'aquest país.
"Arribo a la poesia gràcies al meu pare, que n'era un enamorat", explica Soler. "I després va ser l'Ovidi. Treballar amb ell em va fer descobrir poetes extraordinaris". És Ovidi Montllor una peça clau a la trajectòria, i a la vida, de Toti Soler. "Ovidi era un monstre i un geni dient poesia", confessa, admirat. Amb ell l'unia una relació especial i molt íntegra. I amb ell va gravar poemes d'Espriu, Sagarra, Estellés o Papasseit, una tasca enorme de difusió del gran poder de la paraula, del compromís intel·lectual amb la gent i amb la terra. "L'Ovidi era autèntic i no tenia pèls a la llengua", afirma. "La gent reconeixia aquesta veritat. Fa quaranta anys, ell ja explicava les coses que passen ara".
Un país amb "mancances culturals molt greus"
"L'Ovidi també va pronosticar allò que passaria als 80: que la democràcia, en comptes de ser un benefici per l'art i la cultura, va ser una destrucció. Sense que ningú se m'emprenyi, em sembla que és ben clar que, amb l'arribada de Jordi Pujol, tot se'n va anar a fer punyetes", rebla. "Només van quedar uns escollits. Són uns poquets que no fan mal i que donen la imatge que tenim cultura, quan és mentida. No tenim cultura", sosté, resignat. "La prova que no en tenim és que no hi ha demanda. El Liceu no podria subsistir sense diners públics! Imagina't les coses petites, la gent corrent que no estem protegits per res, ni vivim dels ajuts. Aquests no existim".
Toti Soler Foto: Adrià Costa
"Em sembla que ningú s'estranyarà si dic que arrosseguem unes mancances culturals molt greus", subratlla Soler. "Si no hi ha demana, la gent no contracta", un fet que provoca que els músics treballin per pocs diners, per pura supervivència. "A la ràdio només hi ha música comercial –exclama–. Les ràdios i les teles s'han convertit en els departaments comercials de les discogràfiques. I ens preguntem on és la cultura? Crec que vivim un miratge", afirma, contundent, potser empès per l'esperit de l'amic i company, de l'Ovidi, que passejava pels marges i ara es veu convertit en un referent. "La diferència d'ara amb aquells temps és que ara no protestem", afirma, sense perdre el somriure.
Transparències i més de 50 anys de trajectòria
Aquest 2016 ha suposat un any especial per a Toti Soler, rubricat amb el concert que va celebrar al Teatre de Sarrià i que servia per commemorar més de cinquanta anys de trajectòria. "Volia fer un acte de celebració amb la gent amb qui treballo habitualment, sense cap convidat". Fets que parlen de com és un músic que abans de dedicar-s'hi, ja ho era. "Així ho deien els meus pares, que abans de parlar vaig cantar, i afinant!". Soler prové de la guitarra clàssica i es va fer gran amb la descoberta de Miles Davis ("una gran troballa") i, després, amb el folk americà, el rock, la guitarra elèctrica i la "voluntat d'estripar, com quan tocava amb en Pau Riba". També, amb la cançó de tota la vida.
Fins arribar a les Transparències que donen formar i nom al seu nou disc. "La idea de transparència comença amb la Vida secreta, del 2005". Però, què són les transparències? "Crec que el nom defineix clarament què són aquestes músiques –explica–. A partir de moltes improvisacions, he buscat combinar coses plaents, d'un cert benestar, amb d'altres que són més aviat de sofriment i soledat". Una música que "dóna molta pau", amb peces que tenen referents propis, com L'alquimista, que és basat en Palau i Fabre i en la ràbia que portava continguda. O La pluja, basat en un poema de joventut de Pere Quart, sobre la pluja dolça que agrada els pagesos i va xopant la terra.
Toti Soler Foto: Adrià Costa
Un diàleg viu amb la poesia, una constant a la seva obra, "tot i que sempre m'agrada puntualitzar que jo no sóc un cantautor. Sóc un músic que puntualment ha musicat alguns poemes". Un músic que té un enorme camp de visió, que beu de fonts tan diverses com l'orientalisme, el folk o el flamenc. Un compositor que segueix recollint inspiracions en poemes, en ambients sonors, en pensaments que sobrevolen llocs i records. Potser per reivindicar la força creativa d'allò que és, en realitat: un compositor majúscul que ha escrit una pàgina molt destacada de la història musical dels darrers cinquanta anys d'aquest país.