25
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
28
de novembre
a la
13:40h
La seu del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), situada al carrer Provença de Barcelona, és un bon exemple de la situació global de la formació. Parets acabades de pintar, despatxos estrenats recentment, la sensació de mudança acabada de fer -no hi falten els quadres que encara cal penjar- i algunes obres pendents que s'allargaran durant mesos. És en aquest context que l'antiga Convergència celebra aquest dissabte, a la Universitat Pompeu Fabra -emplaçament inèdit respecte del tradicional hotel de Bellaterra o bé el World Trade Center barceloní-, el primer consell nacional de la nova etapa, presidit per Mercè Conesa. Una cita que amenaça de reobrir les tensions fundacionals que van marcar el naixement del PDECat ara fa quatre mesos en un congrés que va ser molt mogut.
"Es mesclen moltes coses, encara", arrenca un dirigent consultat. Quines són? La confecció de la direcció, encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí, que va obrir ferides entre famílies; el règim d'incompatibilitats, previst de resoldre al gener; el futur de la plataforma d'Artur Mas, que es convertirà en la fundació del partit; i les incògnites sobre les perspectives electorals del PDECat, que no té candidat definit ni a la Generalitat ni a l'ajuntament de Barcelona. La cúpula Pascal-Bonvehí "ha entrat amb ganes de renovar i de fer les coses diferents", segons assenyalen al partit, però es troben amb "problemes". Aquests sectors consultats sostenen que els qui van perdre la pugna pel lideratge -el grup articulat al voltant de Jordi Turull- no han "assimilat" els nous temps.
"És curiós que es queixin, tenint en compte que no es van presentar mai", recorda un dirigent consultat per NacióDigital. Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, no va arribar mai a formalitzar candidatura a ser coordinador general. Va estar mesos teixint complicitats amb dirigents territorials i quadres rellevants -inclosos Bonvehí i la consellera Neus Munté, aquests dos finalment dins la cúpula- i tenia com a home fort Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i membre del corrent Moment Zero. "Les pugnes entre tots els sectors van fer emergir l'alternativa de Pascal", rememoren dirigents consultats. El seu nom estava en la ment de Mas des del maig i va ser ràpidament apadrinada per dirigents com Josep Rull o Santi Vila, que sense el règim d'incompatibilitats hauria volgut formar part de l'executiva.
L'origen de les incompatibilitats
El quadre d'incompatibilitats que regeix els càrrecs orgànics no s'explica sense aquestes tensions internes. "Hi havia gent que se'ns acostava a demanar que féssim evident que Turull no es podia presentar, i d'altres que ens demanaven que es deixés la porta oberta", destaca un dirigent implicat en la confecció del règim vigent a nivell estatutari. Ara el cercle que va sortir perdedor del congrés espera que les cinc persones de la cúpula afectades per les limitacions. Són Neus Munté, Lluís Guinó, Elsa Artadi, Albert Batet i Montserrat Candini, que acumulen més de dos càrrecs entre orgànics i institucionals.
"Qui té més opcions de no haver deixar cap càrrec és Artadi, pel seu càrrec rellevant a Palau", destaca una font consultada. És directora general de coordinació interdepartamental i, per tant, una peça clau en l'engranatge de Carles Puigdemont. "La resta tindran complicat defensar que acumulen més de dos responsabilitats dins i fora del partit", manté un altre dirigent. La qüestió no es resoldrà fins al gener, però en aquest consell nacional ja se sentiran veus que reclamaran una solució més aviat. "És un assumpte troncal del congrés que cal complir", manté una veu coneixedora de la situació i que admet les "dificultats" associades a deixar càrrecs. Guinó, Batet i Candini haurien de decidir si renuncien a ser diputats o bé alcaldes dels seus municipis.
En essència, sostenen des de diversos sectors, la clau és mantenir la voluntat de "renovació" exhibida al congrés. "Ja no es poden imposar les coses de manera vertical", manté una veu del partit. En aquest sentit, a la formació no va passar desapercebut que Joan Maria Piqué, excap de premsa de Mas a la Generalitat, perdés la votació per ser conseller nacional. L'ha vençut Susana Rivero, d'àmplia trajectòria dins la família liberal del PDECat. "És un nou avís", mantenia ahir al vespre un dirigent consultat.
Debat ideològic i fundació
Al llarg de les últimes setmanes, Pascal s'ha mostrat més bel·ligerant contra l'espai polític dels "comuns" que estan bastint Ada Colau i Xavier Domènech. Els demana que es mullin sobre què votaran al referèndum d'independència del 2017 i manté que el PDECat els haurà de combatre ideològicament "des del carril central del sobiranisme". Amb els responsables sectorials ja triats, el partit centrarà els propers mesos a enfortir el discurs. L'informe polític -cinquè punt de l'ordre del dia- abordarà aquesta qüestió. "Sense fer ideologia estem morts", manté un dirigent de l'antiga Convergència.
El consell nacional també servirà per fer un informe sobre el procés independentista -punt sisè de l'ordre del dia- i per aprovar -punt setè- la "proposta de nova fundació". Està previst que sigui Mas qui ho defensi. En essència, la plataforma que va anunciar al febrer passarà a convertir-se en la fundació del PDECat. La idea de Pascal, expressada al seu entorn, és que sigui un "think tank potent", a l'estil dels grans partits europeus i nord-americans, que nodreixi la formació d'idees més enllà de les urgències del moment.
El paper de Puigdemont
Un dels aspectes més comentats del congrés fundacional va ser la cloenda breu que en va fer el president Carles Puigdemont. Un discurs de menys de deu minuts que va sorprendre la concurrència. Puigdemont va intervenir directament en la confecció de la direcció -es va reunir amb Pascal, Bonvehí i Mas en els dies previs a la presentació de candidatures- i va demanar a Santi Vila que es presentés a la presidència del consell nacional, però no intervé directament en el dia a dia. Això no vol dir, això sí, que no passi sovint per la seu del carrer Provença. "Això és casa seva", sostenen a la sala de màquines del PDECat.
Tanmateix, Puigdemont no participarà avui en el consell nacional perquè serà a Euskadi, fent costat a Iñigo Urkullu en la seva presa de possessió com a lehendakari. L'agenda institucional, per tant, li impedirà explicar els avenços del camí independentista i quines són les prioritats de l'executiu fins al referèndum. El document que es va enviar fa una setmana als consellers nacionals preveu un informe sobre el procés.
Cuminal marca distàncies
L'últim punt de l'ordre del dia, el "torn obert de paraules" -novè en l'ordre del dia-, és on hi haurà qui aixecarà la veu per tractar assumptes polèmics com les incompatibilitats. Qüestions de família -i famílies- que vénen de lluny i que motiven decisions com la de Jordi Cuminal, exresponsable de comunicació de CDC, diputat al Parlament i molt proper a Francesc Homs, que ha sol·licitat a la direcció deixar de ser conseller nacional, segons ha avançat Efe. Cuminal va ser l'encarregat de presentar al plenari del congrés fundacional les propostes de nom que la militància va tombar amb vehemència.
"Es mesclen moltes coses, encara", arrenca un dirigent consultat. Quines són? La confecció de la direcció, encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí, que va obrir ferides entre famílies; el règim d'incompatibilitats, previst de resoldre al gener; el futur de la plataforma d'Artur Mas, que es convertirà en la fundació del partit; i les incògnites sobre les perspectives electorals del PDECat, que no té candidat definit ni a la Generalitat ni a l'ajuntament de Barcelona. La cúpula Pascal-Bonvehí "ha entrat amb ganes de renovar i de fer les coses diferents", segons assenyalen al partit, però es troben amb "problemes". Aquests sectors consultats sostenen que els qui van perdre la pugna pel lideratge -el grup articulat al voltant de Jordi Turull- no han "assimilat" els nous temps.
Jordi Turull, durant el debat de la qüestió de confiança. Foto: Adrià Costa
"És curiós que es queixin, tenint en compte que no es van presentar mai", recorda un dirigent consultat per NacióDigital. Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, no va arribar mai a formalitzar candidatura a ser coordinador general. Va estar mesos teixint complicitats amb dirigents territorials i quadres rellevants -inclosos Bonvehí i la consellera Neus Munté, aquests dos finalment dins la cúpula- i tenia com a home fort Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i membre del corrent Moment Zero. "Les pugnes entre tots els sectors van fer emergir l'alternativa de Pascal", rememoren dirigents consultats. El seu nom estava en la ment de Mas des del maig i va ser ràpidament apadrinada per dirigents com Josep Rull o Santi Vila, que sense el règim d'incompatibilitats hauria volgut formar part de l'executiva.
L'origen de les incompatibilitats
El quadre d'incompatibilitats que regeix els càrrecs orgànics no s'explica sense aquestes tensions internes. "Hi havia gent que se'ns acostava a demanar que féssim evident que Turull no es podia presentar, i d'altres que ens demanaven que es deixés la porta oberta", destaca un dirigent implicat en la confecció del règim vigent a nivell estatutari. Ara el cercle que va sortir perdedor del congrés espera que les cinc persones de la cúpula afectades per les limitacions. Són Neus Munté, Lluís Guinó, Elsa Artadi, Albert Batet i Montserrat Candini, que acumulen més de dos càrrecs entre orgànics i institucionals.
"Qui té més opcions de no haver deixar cap càrrec és Artadi, pel seu càrrec rellevant a Palau", destaca una font consultada. És directora general de coordinació interdepartamental i, per tant, una peça clau en l'engranatge de Carles Puigdemont. "La resta tindran complicat defensar que acumulen més de dos responsabilitats dins i fora del partit", manté un altre dirigent. La qüestió no es resoldrà fins al gener, però en aquest consell nacional ja se sentiran veus que reclamaran una solució més aviat. "És un assumpte troncal del congrés que cal complir", manté una veu coneixedora de la situació i que admet les "dificultats" associades a deixar càrrecs. Guinó, Batet i Candini haurien de decidir si renuncien a ser diputats o bé alcaldes dels seus municipis.
En essència, sostenen des de diversos sectors, la clau és mantenir la voluntat de "renovació" exhibida al congrés. "Ja no es poden imposar les coses de manera vertical", manté una veu del partit. En aquest sentit, a la formació no va passar desapercebut que Joan Maria Piqué, excap de premsa de Mas a la Generalitat, perdés la votació per ser conseller nacional. L'ha vençut Susana Rivero, d'àmplia trajectòria dins la família liberal del PDECat. "És un nou avís", mantenia ahir al vespre un dirigent consultat.
Debat ideològic i fundació
Al llarg de les últimes setmanes, Pascal s'ha mostrat més bel·ligerant contra l'espai polític dels "comuns" que estan bastint Ada Colau i Xavier Domènech. Els demana que es mullin sobre què votaran al referèndum d'independència del 2017 i manté que el PDECat els haurà de combatre ideològicament "des del carril central del sobiranisme". Amb els responsables sectorials ja triats, el partit centrarà els propers mesos a enfortir el discurs. L'informe polític -cinquè punt de l'ordre del dia- abordarà aquesta qüestió. "Sense fer ideologia estem morts", manté un dirigent de l'antiga Convergència.
Artur Mas durant un consell nacional de Convergència Foto: Isaac Meler
El consell nacional també servirà per fer un informe sobre el procés independentista -punt sisè de l'ordre del dia- i per aprovar -punt setè- la "proposta de nova fundació". Està previst que sigui Mas qui ho defensi. En essència, la plataforma que va anunciar al febrer passarà a convertir-se en la fundació del PDECat. La idea de Pascal, expressada al seu entorn, és que sigui un "think tank potent", a l'estil dels grans partits europeus i nord-americans, que nodreixi la formació d'idees més enllà de les urgències del moment.
El paper de Puigdemont
Un dels aspectes més comentats del congrés fundacional va ser la cloenda breu que en va fer el president Carles Puigdemont. Un discurs de menys de deu minuts que va sorprendre la concurrència. Puigdemont va intervenir directament en la confecció de la direcció -es va reunir amb Pascal, Bonvehí i Mas en els dies previs a la presentació de candidatures- i va demanar a Santi Vila que es presentés a la presidència del consell nacional, però no intervé directament en el dia a dia. Això no vol dir, això sí, que no passi sovint per la seu del carrer Provença. "Això és casa seva", sostenen a la sala de màquines del PDECat.
Tanmateix, Puigdemont no participarà avui en el consell nacional perquè serà a Euskadi, fent costat a Iñigo Urkullu en la seva presa de possessió com a lehendakari. L'agenda institucional, per tant, li impedirà explicar els avenços del camí independentista i quines són les prioritats de l'executiu fins al referèndum. El document que es va enviar fa una setmana als consellers nacionals preveu un informe sobre el procés.
Cuminal marca distàncies
L'últim punt de l'ordre del dia, el "torn obert de paraules" -novè en l'ordre del dia-, és on hi haurà qui aixecarà la veu per tractar assumptes polèmics com les incompatibilitats. Qüestions de família -i famílies- que vénen de lluny i que motiven decisions com la de Jordi Cuminal, exresponsable de comunicació de CDC, diputat al Parlament i molt proper a Francesc Homs, que ha sol·licitat a la direcció deixar de ser conseller nacional, segons ha avançat Efe. Cuminal va ser l'encarregat de presentar al plenari del congrés fundacional les propostes de nom que la militància va tombar amb vehemència.