El passat mes de maig, l'Audiència Nacional va negar de nou a l'Ángela González una indemnització que el ministeri de Justícia no li volia pagar i va exculpar Espanya del seu cas tirant per terra 12 anys de batalla legal. El seu exmarit, denunciat 30 vegades per ella, va matar la seva filla i es va suïcidar després. Les Nacions Unides havien dictaminat, a través del seu Comitè per l'Eliminació de la Discriminació de la Dona, que Espanya havia estat negligent en no protegir l'Ángela i la seva filla del maltractador. És un cas que il·lustra amb cruesa extrema fins a quin punt els partits secunden reivindicacions contra la violència de gènere però no són capaços d'afrontar la problemàtica fins a les últimes conseqüències i acabar amb les escletxes legals que deixen les víctimes a la intempèrie. Per això, aquest 25-N, dia internacional contra la violència de gènere, cal reivindicar la igualtat i la coeducació per prevenir, els recursos necessaris per protegir i la dignitat i el respecte per a les víctimes.
Testimonis esfereïdors. El NacióDigital d'avui és especial. La violència de gènere ens indigna i volem posar el nostre granet de sorra a la tasca de sensibilització de moltes entitats que avui, arreu del territori, faran activitats reivindicatives. Hem afegit excepcionalment un llaç violeta a la nostra capçalera i l'opinió és monogràfica. Als habituals d'Esteve Plantada, Patrícia Gabancho i Manel Lucas se'ls afegeixen el psicòleg i agent d'igualtat Rubén Sánchez i Nerea Novo de feminicidio.net. A banda, la nostra redacció ha treballat a fons el tema. Sara González us porta un testimoni esfereïdor de l'infern pel que pot passar una víctima, Cristina Gardeexplica amb dades com la xacra no s'atura i Isaac Melerdetalla les mancances en l'àmbit judicial. Recuperem també l'entrevista a la periodista Natza Farré. Us en seguirem parlant avui amb més continguts.
Mas busca el seu lloc. Setmanes després del seu "pas al costat", Artur Mas va anunciar la creació d'un moviment polític que, anant més enllà d'una CDC en vies de refundació, n'eixamplés l'espai. Perdre la porpra de la presidència i el sotracs del calendari li ho han impedit. Ara reformula la idea en el marc d'un PDECat en ebullició i on encara cou alguna ferida del congrés fundacional, tal i com explica Oriol March en una completa informació. Mas és un actiu pel procés i pel seu partit, però encara busca el seu lloc sense perdre de vista el que faci al final de la legislatura Carles Puigdemont.
Black Friday, l'aperitiu del consumisme nadalenc. La tradició americana d'un divendres amb grans descomptes comercials previs al Nadal arrela a Catalunya. Enguany serà el tercer. Hem preparat una guia amb les principals marques i ofertes per si voleu tirar una mica (tampoc no cal perdre la xaveta) de targeta de crèdit i regalar-vos algun caprici o avançar amb els regals.
Vist i llegit
L'exalcaldessa de València, Rita Barberá, va ser enterrada ahir a la seva ciutat. Finalment hi va assistir la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, a més del president del govern, Mariano Rajoy. El seu antic partit segueix buscant-ne rèdits. A El País l'articulista Manuel Jabois escriviaRafael Hernando, portavoz forense.
El passadís
Fa més d'un any que tot són males notícies a Unió. L'angoixant situació econòmica amb els 22 milions de deute que han deixat el partit en concurs de creditors i la pràctica extinció institucional han fet que la seva continuïtat estigui en entredit. Lliures, la plataforma política que impulsen l'ex de CDC Antoni Fernández Teixidó i l'exdirigent democristià Roger Muntañola (que havia arribat a postular-se per succeir Josep A. Duran i Lleida), intenta pescar sense manies entre els pocs militants que queden a la formació democristiana i això ha creat tensions i nervis.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1905 un grup de militars espanyols assaltaven i saquejaven a Barcelona les redaccions i la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya. El primer havia publicat un acudit que va indignar la milícia. El govern espanyol va suspendre garanties constitucionals i impulsar la llei de Jurisdiccions, que limitava les llibertats. La resposta va ser la Solidaritat Catalana, una coalició catalanista que incloïa de carlins a republicans (entre ells Francesc Macià i Francesc Cambó) i que va arrasar a les eleccions a les Corts de 1907. Aquest reportatge de TV3 ens atansa a la història del !Cu-Cut!
L'aniversari
Un 25 de novembre de 1915 va néixer el dictador xilè Augusto Pinochet. Va morir el 2006 després d'haver presidit el país entre 1973 i 1990. A Pinochet no el van deposar, va cedir el poder i va seguir uns anys com a cap de les forces armades i senador vitalici. Com a Espanya, on el dictador Franco va morir al llit, la memòria històrica encara és motiu de controvèrsia a Xile. Pinochet va arribar al poder després de dirigir, amb suport de l'administració Nixon, el cop militar contra el socialista Salvador Allende. Prefereixo no enllaçar-vos cap contingut del dictador, culpable de milers de morts i desapareguts. Optaré pel darrer discurs radiofònic d'Allende aquell 11 de setembre de 1973 quan els pinochetistes eren a la porta del Palacio de la Moneda. "La Història és nostra i la fan els pobles", va deixar dit.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.