24
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
21
de desembre
a les
10:54h
Dr. Strange (Scott Derrickson) i Bèsties fantàstiques i on trobar-les (David Yates), la darrera pel·lícula de la saga Harry Potter, coincideixen atzarosament a la cartellera. Les dues són protagonitzades per mags, són farcides d'efectes especials d'última generació i reivindiquen la fantasia. Però ho fan des de llocs, ambicions i intencions molt diferents. Ara bé, si us heu de decidir per una, i només, una, aquí teniu les nostres cinc raons per les aventures del Dr. Strange:
- Perquè és un deliri i això ens encanta.Dr. Strange va molt passada de rosca, però és entretinguda en cadascun dels 155 minuts que dura. Acció rere acció, efecte rere efecte i espectacle non-stop. Bèsties fantàstiques i on trobar-les aguanta molt dignament, però és la repetició d'una recepta ja vista, païda i resolta sobradament. Els productors haurien de saber que més del mateix acostuma a provocar empatxos molt indigestos.
- Perquè fa riure. L'humor és un dels gran segells de la megalomania que acompanya l'univers Marvel. Hi ha acció a dojo, però les espurnes d'humor que reactiven la història són constants, com ja passava a The Avengers i Deadpool. En canvi, Bèsties fantàstiques i on trobar-les es pren massa seriosament el que no deixa de ser una broma ridícula. I faria molta més gràcia si tothom fos conscient que és una gran broma ridícula, com ho és Dr. Strange.
- Perquè és màgica. Els dos films són protagonitzats per mags, però uns són la repera i altres, psè. Dr. Strange té tocs de fantasia pop que semblen extrets d'un viatge psicotròpic dels 70, quan Woodstock era el camp de proves de tota mena de substàncies no gaire legals. Bèsties fantàstiques i on trobar-les juga a ser fantasiosa, però ho fa amb trucs que ja hem vist, que es fan repetitius i que ja cansen, per molt que siguin extraordinaris.
- Perquè és fresca i enlluernadora. A Bèsties fantàstiques i on trobar-les tot sembla cartró-pedra, malgrat els milions d'euros invertits. A Dr. Strange, tot és cartró-pedra, però no ho sembla, perquè està pensada per sorprendre, per ser flexible, per meravellar. Ho aconsegueix a base d'enlluernar-nos, lluny de la foscor que envolta el món artificialment obscur de les darreres adaptacions de J.K.Rowling.
- Perquè és veritablement adulta. Malgrat que les dosis de misticisme "nivell usuari" de Dr. Strange puguin ruboritzar-nos, malgrat que les teories de dimensions paral·leles i multiversos faci temps que estiguin de saldo, almenys és un film que ens tracta com a adults. Bèsties fasntàstiques i on trobar-les també ho vol fer, però acaba sent una mena de farsa on et fan empassar bou per bèstia (mai millor dit) grossa.
I un bonus track:
- Perquè tants bons actors no poden equivocar-se. Benedict Cumberbatch, Chiwetel Ejiofor, Rachel McAdams o Tilda Swinton són part de Dr. Strange. Poca broma. Tant de talent no pot haver-se equivocat de cop, oi?