21
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
9:20h
El papa Francesc ha fet un nou gest d’obertura en anunciar, al final de l’anomenat Any de la Misericòrdia, que els sacerdots poden donar l’absolució a les dones que avortin i als metges que les atenguin sense haver de demanar autorització als seus bisbes. El fet suposa un altre moviment del pontífex envers els sectors progressistes de l’Església. Francesc ja havia establert aquesta facultat de perdó als sacerdots, però només durant l’any jubilar que ara conclou. Ara ha estès aquesta potestat de manera indefinida.
Es tracta d’un gest amb molta càrrega simbòlica perquè el tema de l’avortament és molt delicat i equival a entrar en el moll de l’os de la doctrina catòlica en tema de moral. Per això, el Papa avança amb cautela i recorda que l’avortament és “un pecat greu” i que suposa la mort d’un innocent. Però per força, la nova decisió papal generarà inquietud en un sector de l’església, el més conservador, que està molt enfrontat al vicari de Crist.
Però el pontífex, com sol fer en moltes ocasions, calcula tots els seus moviments i intenta compensar les seves decisions. En el mateix moment que atorgava la capacitat de perdonar l’avortament, ha expressat el perdó també als membres de la Fraternitat de Sant Pius X, l’orde creat per monsenyor Lefebvre, d’orientació integrista i oposat al Concili. De fet, les converses entre Roma i els seguidors lefebvrians sembla que estan ja molt madures i és imminent que els cismàtics tradicionalistes retornin a la disciplina vaticana.
L'episcopat nord-americà continua a la dreta
Entre els sectors crítics amb el pontificat de Francesc hi ha un ampli nucli de prelats dels Estats Units. L'episcopat dels EUA, històricament liberal, va experimentar un brusc gir cap a posicions conservadores durant els papats de Joan Pau II i Benet XVI. Francesc ja ha nomenat diversos bisbes si alguns cardenals, però la cúpula catòlica encara té una majoria conservadora. Aquests dies, els bisbes s'han renovat la direcció de l'Església nord-americana i han elegit uns prelats de línia més aviat conservadora. El cardenal Daniel Di Nardo ha estat elegit president i l'arquebisbe de Los Angeles, José Gómez, vicepresident. Gómez és un aspirant a cardenal i és conegut com a membre de l'Opus Dei. Però fins ara, Francesc s'ha resistit a elevar-lo al Sacre Col·legi.
Es tracta d’un gest amb molta càrrega simbòlica perquè el tema de l’avortament és molt delicat i equival a entrar en el moll de l’os de la doctrina catòlica en tema de moral. Per això, el Papa avança amb cautela i recorda que l’avortament és “un pecat greu” i que suposa la mort d’un innocent. Però per força, la nova decisió papal generarà inquietud en un sector de l’església, el més conservador, que està molt enfrontat al vicari de Crist.
Però el pontífex, com sol fer en moltes ocasions, calcula tots els seus moviments i intenta compensar les seves decisions. En el mateix moment que atorgava la capacitat de perdonar l’avortament, ha expressat el perdó també als membres de la Fraternitat de Sant Pius X, l’orde creat per monsenyor Lefebvre, d’orientació integrista i oposat al Concili. De fet, les converses entre Roma i els seguidors lefebvrians sembla que estan ja molt madures i és imminent que els cismàtics tradicionalistes retornin a la disciplina vaticana.
L'episcopat nord-americà continua a la dreta
Entre els sectors crítics amb el pontificat de Francesc hi ha un ampli nucli de prelats dels Estats Units. L'episcopat dels EUA, històricament liberal, va experimentar un brusc gir cap a posicions conservadores durant els papats de Joan Pau II i Benet XVI. Francesc ja ha nomenat diversos bisbes si alguns cardenals, però la cúpula catòlica encara té una majoria conservadora. Aquests dies, els bisbes s'han renovat la direcció de l'Església nord-americana i han elegit uns prelats de línia més aviat conservadora. El cardenal Daniel Di Nardo ha estat elegit president i l'arquebisbe de Los Angeles, José Gómez, vicepresident. Gómez és un aspirant a cardenal i és conegut com a membre de l'Opus Dei. Però fins ara, Francesc s'ha resistit a elevar-lo al Sacre Col·legi.