22
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
7:48h
La possibilitat d'una mobilització independentista el Dia de la Constitució fa setmanes que circula en cercles sobiranistes. Les veus consultades per NacióDigital indiquen que tot va néixer en el marc de la mesa de partits i entitats que coordina bona part de les iniciatives reivindicatives, i que un dels defensors més entusiastes de la possibilitat d'obrir simbòlicament els ajuntaments el 6-D era el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Finalment, però, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -a qui es va encarregar pensar el tipus de mobilització del Dia de la Constitució- s'ha decantat per instar els càrrecs electes a treballar i a organitzar actes "cívics, socials i solidaris". Per què ha estat així? Quins condicionants hi ha hagut? Quines són les claus del proper 6-D? Aquests són els cinc punts essencials de la mobilització.
1. Protecció dels funcionaris
Una de les consignes que repeteixen al Govern i al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) és que, mentre no s'aprovin les lleis de desconnexió i el país entri -teòricament- en una nova etapa a efectes normatius, no s'ha de "tensionar" el cos de funcionaris. Ho ha reiterat aquest dilluns la coordinadora general dels nacionalistes, Marta Pascal, que s'ha adherit als actes del 6-D posant com a condició que no els treballadors públics no es vegin afectats per hipotètiques conseqüències.
Alguns alcaldes consultats demanen també "deixar de banda" els funcionaris i carregar la responsabilitat només sobre els electes fins que no s'hagi de fer efectiva la ruptura, però Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, no ha tancat la porta a què els treballadors públics que ho vulguin puguin treballar si l'ajuntament així ho decideix. Dirigents sobiranistes consultats assenyalen que ja hi ha empleats que "treballen en dies de festa" -de la mateixa manera que també ho fan els electes-, però que en aquest cas no se'ls vol posar en un compromís. "Posem per cas que tenia comprat un viatge per fer pont i l'ajuntament decideix obrir: es corre el risc que quedi assenyalat si no ve", destaca un alt responsable municipal del PDECat.
2. Arreu del país
La crida de l'AMI és a tots els electes, no necessàriament als equips de govern. Això, traduït, vol dir que l'acció es pot fer de manera institucional o per part d'electes que no siguin de l'executiu municipal. "L'ideal seria que l'acció es fes a tots els municipis del país, que els electes que se sentin cridats facin un acte", destaquen veus consultades. Una de les interpretacions que es fan és que aquest caire mobilitzador també treu pressió als comuns, que s'hi poden adherir a títol individual, si ho volen.
El manifest que s'està coent farà referència a que la Constitució no respon als anhels actuals dels catalans, una idea que va més enllà de l'independentisme i que també busca atreure l'espai polític que lidera Ada Colau. Anna Gabriel, diputada de la CUP, va ser una de les persones que es va posar en contacte amb l'ajuntament de Barcelona per explorar la possibilitat que obrís les portes el Dia de la Constitució al costat de més consistoris del país, però ara per ara és complicat que acabi passant.
Amb aquest format, però, no seria estrany que tinents d'alcalde com Gerardo Pisarello o Jaume Asens -uns clàssics en les mobilitzacions sobiranistes- poguessin assistir en un acte que poguessin liderar els partits i entitats independentistes a Barcelona.
3. Unitat
Ho deia el cap de files del PDECat a Madrid, Francesc Homs, en un entrevista a NacióDigital: "Quan anem junts som imbatibles". Un dels motius pels quals s'ha posat en marxa una iniciativa com aquesta és que va generar un "ampli consens". "Qui cregui oportú obrir l'ajuntament, fantàstic, i qui no, també", destaquen dirigents consultats. El PDECat no donarà cap consigna al respecte, com ERC, mentre que la CUP i Demòcrates de Catalunya són més partidaris d'obrir simbòlicament les portes.
Algunes veus d'ERC culpen els nacionalistes de no haver volgut apujar més el llistó, fixant per exemple l'obertura dels ajuntaments, com va fer el de Badalona el 12-O, però d'altres dirigents admeten que fins i tot entre files republicanes tampoc no hi havia moltes ganes de grans mobilitzacions aquell dia, en part per l'existència del pont de la Constitució. Des del PDECat s'insisteix que no és moment de "gesticulacions" i que no comparteixen el "relat de microrruptures que alguns volen imposar".
4. Mescla de reivindicacions
Una de les vies que ha detectat l'independentisme per fer créixer els partidaris de l'estat català és eixamplar la base a través del discurs social. "Per adaptar les accions a cada municipis es poden fer treballs comunitaris, recollides de diners, de roba i altres materials o bé arreglar algun espai públic", destaquen les veus consultades. Un alcalde nacionalista consultat assenyala que una de les opcions és "comprar pintura i anar a arreglar el centre cívic".
Aquestes iniciatives no són és una novetat, sinó que l'ajuntament de Santa Maria d'Oló (Moianès) ja va convocar el 12-O una jornada de treball voluntari per arreglar l'"entorn natural i patrimonial". L'ajuntament d'Artés, d'altra banda, va preparar unes jornades de voluntariat per tal que tots els ciutadans que vulguin poguessin treballar. Un seguit de propostes que doten d'un un caire positiu i pràctic la reivindicació i poden dificultar a alguns electes que se'n desmarquin
5. Agafar la iniciativa
La decisió de l'ajuntament de Badalona d'obrir el 12-O va generar l'actuació immediata de la delegació del govern espanyol a Catalunya, en aquell moment en mans de María de los Llanos de Luna. Va ser la reacció de l'Estat, precisament, la que va generar una onada de solidaritat del sobiranisme. Aquest cop, la idea és que sigui a l'inrevés: que els municipis agafin la iniciativa amb accions de caràcter cívic i que cada consistori faci pinya amb els altres que decideixin sumar-se a les consignes de l'AMI.
"És un moment complex en què és important anar a la una, i prendre la iniciativa i no anar a remolc del que faci un o altre ajuntament és rellevant en aquest sentit", destaquen fonts consultades. Davant de fets que no generen unanimitat dins de l'independentisme, com ara l'actuació dels Mossos en els episodis de judicialització del procés o bé l'obertura de portes del 12-O, aquest cop s'ha volgut buscar la màxima unitat per no anar a remolc.
Així, fins i tot si cada ajuntament o els electes de cada municipi opten per accions diferents, amb nivells majors o menors de desobediència, ja existirà una imatge de coordinació, si totes elles coincideixen en uns mínims i un manifest comuns. El matí del 6-D se sabrà si l'estratègia ha funcionat.
1. Protecció dels funcionaris
Una de les consignes que repeteixen al Govern i al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) és que, mentre no s'aprovin les lleis de desconnexió i el país entri -teòricament- en una nova etapa a efectes normatius, no s'ha de "tensionar" el cos de funcionaris. Ho ha reiterat aquest dilluns la coordinadora general dels nacionalistes, Marta Pascal, que s'ha adherit als actes del 6-D posant com a condició que no els treballadors públics no es vegin afectats per hipotètiques conseqüències.
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, en roda de premsa. Foto: @pdemocratacat
Alguns alcaldes consultats demanen també "deixar de banda" els funcionaris i carregar la responsabilitat només sobre els electes fins que no s'hagi de fer efectiva la ruptura, però Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, no ha tancat la porta a què els treballadors públics que ho vulguin puguin treballar si l'ajuntament així ho decideix. Dirigents sobiranistes consultats assenyalen que ja hi ha empleats que "treballen en dies de festa" -de la mateixa manera que també ho fan els electes-, però que en aquest cas no se'ls vol posar en un compromís. "Posem per cas que tenia comprat un viatge per fer pont i l'ajuntament decideix obrir: es corre el risc que quedi assenyalat si no ve", destaca un alt responsable municipal del PDECat.
2. Arreu del país
La crida de l'AMI és a tots els electes, no necessàriament als equips de govern. Això, traduït, vol dir que l'acció es pot fer de manera institucional o per part d'electes que no siguin de l'executiu municipal. "L'ideal seria que l'acció es fes a tots els municipis del país, que els electes que se sentin cridats facin un acte", destaquen veus consultades. Una de les interpretacions que es fan és que aquest caire mobilitzador també treu pressió als comuns, que s'hi poden adherir a títol individual, si ho volen.
El manifest que s'està coent farà referència a que la Constitució no respon als anhels actuals dels catalans, una idea que va més enllà de l'independentisme i que també busca atreure l'espai polític que lidera Ada Colau. Anna Gabriel, diputada de la CUP, va ser una de les persones que es va posar en contacte amb l'ajuntament de Barcelona per explorar la possibilitat que obrís les portes el Dia de la Constitució al costat de més consistoris del país, però ara per ara és complicat que acabi passant.
Amb aquest format, però, no seria estrany que tinents d'alcalde com Gerardo Pisarello o Jaume Asens -uns clàssics en les mobilitzacions sobiranistes- poguessin assistir en un acte que poguessin liderar els partits i entitats independentistes a Barcelona.
3. Unitat
Ho deia el cap de files del PDECat a Madrid, Francesc Homs, en un entrevista a NacióDigital: "Quan anem junts som imbatibles". Un dels motius pels quals s'ha posat en marxa una iniciativa com aquesta és que va generar un "ampli consens". "Qui cregui oportú obrir l'ajuntament, fantàstic, i qui no, també", destaquen dirigents consultats. El PDECat no donarà cap consigna al respecte, com ERC, mentre que la CUP i Demòcrates de Catalunya són més partidaris d'obrir simbòlicament les portes.
Sergi Sabrià, en roda de premsa aquest dilluns Foto: ERC
Algunes veus d'ERC culpen els nacionalistes de no haver volgut apujar més el llistó, fixant per exemple l'obertura dels ajuntaments, com va fer el de Badalona el 12-O, però d'altres dirigents admeten que fins i tot entre files republicanes tampoc no hi havia moltes ganes de grans mobilitzacions aquell dia, en part per l'existència del pont de la Constitució. Des del PDECat s'insisteix que no és moment de "gesticulacions" i que no comparteixen el "relat de microrruptures que alguns volen imposar".
4. Mescla de reivindicacions
Una de les vies que ha detectat l'independentisme per fer créixer els partidaris de l'estat català és eixamplar la base a través del discurs social. "Per adaptar les accions a cada municipis es poden fer treballs comunitaris, recollides de diners, de roba i altres materials o bé arreglar algun espai públic", destaquen les veus consultades. Un alcalde nacionalista consultat assenyala que una de les opcions és "comprar pintura i anar a arreglar el centre cívic".
Aquestes iniciatives no són és una novetat, sinó que l'ajuntament de Santa Maria d'Oló (Moianès) ja va convocar el 12-O una jornada de treball voluntari per arreglar l'"entorn natural i patrimonial". L'ajuntament d'Artés, d'altra banda, va preparar unes jornades de voluntariat per tal que tots els ciutadans que vulguin poguessin treballar. Un seguit de propostes que doten d'un un caire positiu i pràctic la reivindicació i poden dificultar a alguns electes que se'n desmarquin
5. Agafar la iniciativa
La decisió de l'ajuntament de Badalona d'obrir el 12-O va generar l'actuació immediata de la delegació del govern espanyol a Catalunya, en aquell moment en mans de María de los Llanos de Luna. Va ser la reacció de l'Estat, precisament, la que va generar una onada de solidaritat del sobiranisme. Aquest cop, la idea és que sigui a l'inrevés: que els municipis agafin la iniciativa amb accions de caràcter cívic i que cada consistori faci pinya amb els altres que decideixin sumar-se a les consignes de l'AMI.
Badalona va desobeir jutge obrint l'Ajuntament el 12 d'Octubre. Foto: Carles Palacio
"És un moment complex en què és important anar a la una, i prendre la iniciativa i no anar a remolc del que faci un o altre ajuntament és rellevant en aquest sentit", destaquen fonts consultades. Davant de fets que no generen unanimitat dins de l'independentisme, com ara l'actuació dels Mossos en els episodis de judicialització del procés o bé l'obertura de portes del 12-O, aquest cop s'ha volgut buscar la màxima unitat per no anar a remolc.
Així, fins i tot si cada ajuntament o els electes de cada municipi opten per accions diferents, amb nivells majors o menors de desobediència, ja existirà una imatge de coordinació, si totes elles coincideixen en uns mínims i un manifest comuns. El matí del 6-D se sabrà si l'estratègia ha funcionat.