17
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
18
de novembre
a les
17:15h
El PSOE ha optat pel xarop de bastó contra una part dels diputats díscols que van mantenir fins al final el "no" a la investidura de Mariano Rajoy. Ho ha fet amb diferents criteris i intensitats, però qui n'ha sortit més malparat és el PSC en bloc, que amb l'exclusió de Meritxell Batet es queda fora de l'òrgan de direcció grup parlamentari i del principal espai de comandament. Si bé Miquel Iceta va aconseguir xutar la pilota endavant i ajornar almenys dos mesos les conseqüències que aquesta actuació pugui tenir en la relació entre els dos partits i que es decidiran en una comissió mixta, la gestora necessitava exhibir caps tallats al grup del Congrés. Sobretot perquè alguns dels barons han exigit que s'anés més enllà d'una simple multa de 600 euros als diputats. El preu havia de ser més alt i els socialistes catalans han acabat sent silenciats i relegats dels principals càrrecs de pes. Almenys de moment.
En plena discussió sobre si es feia una purga total dels partidaris de Pedro Sánchez o bé es trobava un punt mig, la gestora ha acabat aplicant un criteri desigual en funció del diputat. El gest de magnanimitat amb Batet ha estat deixar vacant la seva plaça a l'espera de com es resol la relació amb el PSC -a la diputada balear Sofia Herranz l'han substituïda directament- i mantenir tres diputats catalans com a portaveus de comissió al Congrés. No ha tingut la mateixa sort José Zaragoza, que s'ha quedat sense presidir la comissió sobre la Unió Europea i que ja va ser expulsat de la direcció del grup l'any 2013 quan el PSC va desacatar les directrius del PSOE per defensar el dret a decidir.
Però tret de la deferència pels tres portaveus en comissió, el PSC es queda sense capacitat de participació en la presa de decisions del grup. La situació no és menor i es tracta d'una purga que no va ser comunicada pel president de la gestora, Javier Fernández, a Iceta en la reunió que van mantenir dilluns. En una situació d'interinitat, no està clar que sigui la gestora qui està prenent realment les decisions dins del PSOE. Tenint en compte que no té veu pròpia al Congrés, els set diputats del PSC queden pràcticament silenciats. Per molt que els socialistes catalans hagin fet arribar que no consideren justa aquesta decisió, però que la respecten i l'acaten, la pressió de barons com la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha donat fruits. El PSC tampoc té cap representant a la gestora del partit, una vacant que Iceta va anunciar que no es cobriria fins que es vegi en quins termes es desenvolupen les converses entre els dos partits.
La lectura: un PSC que s'ha excedit
El PSOE està especialment dolgut per l'actuació del PSC des del comitè federal en què Pedro Sánchez va acabar dimitint com a secretari general. La gestora entén que els socialistes catalans, tenint en compte que el PSC és un partit autònom, es va excedir del paper que li pertocava maniobrant i demanant primer que es convoqués un congrés del PSOE i trencant després la disciplina de vot passant per alt la decisió d'un comitè federal en el qual van participar.
Però lluny de tancar-se les ferides, el PSOE segueix obert en canal. Una part de la militància segueix organitzant-se per intentar forçar un congrés extraordinari mentre la gestora i Díaz prefereixen que el conclave no se celebri fins almenys la primavera de l'any vinent. De fet, els detractors de la dirigent andalusa, la imatge de la qual ha quedat tocada a nivell intern i extern, sospiten que pretén que el pròxim secretari general no torni a ser escollit per votació de la militància sinó a través dels delegats del partit. Que l'expresident espanyol Felipe González torni a la càrrega és també una senyal. De fet, González no ha dubtat en assegurar que veu Díaz amb prou "força" per liderat el PSOE, tot i que ho ha suavitzat posant sobre la taula que hi pot haver més dirigents amb aquesta capacitat.
Una interpretació "perversa"
A cap socialista se li escapa, però, que el problema va molt més enllà de les mesures disciplinàries. El debat de fons és ideològic i, en el cas de la crisi amb els socialistes catalans, s'hi suma les dificultats del PSC per mantenir un posicionament que sigui creïble en una Catalunya immersa en el procés sobiranista. La consideració de Catalunya com a nació és un escull insalvable i el fet que Podem faci bandera d'un projecte d'estat plurinacional fa que el PSOE es vulgui apartar de tot concepte que se li apropi. "És un problema seriós", ha admès el president d'Aragó, Javier Lambán, en declaracions a la COPE. L'origen de tots els mals és, segons ha dit, la reforma estatutària que va impulsar Pasqual Maragall i que, a ulls de l'ala dura del PSOE va suposar un flirteig amb el sobiranisme que ha acabat "desdibuixant" el PSC. Des de la direcció dels socialistes catalans hi ha qui lamenta que s'estigui fent aquesta associació "perversa" i "interessada" perquè dona rèdit electoral en territoris com Andalusia.
Tampoc es té una visió unànime del recorregut que ha de tenir el document de Granada. Pel PSC és punt de partida. Pel PSOE, punt d'arribada i subjecte a modificacions per poder-lo acordar amb el PP si en algun moment s'obre a reformar la Constitució. Així doncs, els deures de la comissió negociadora seran llargs i gens fàcils. O s'afronten i es produeixen cessions -a ulls del PSOE el PSC és qui més ha de cedir- per reajustar la relació o s'ajornen de nou els debats irreconciliables fins al pròxim conflicte. Al cap i a la fi, diu Iceta, de problemes "no n'han tingut tants" en quasi quaranta anys de relació.
En plena discussió sobre si es feia una purga total dels partidaris de Pedro Sánchez o bé es trobava un punt mig, la gestora ha acabat aplicant un criteri desigual en funció del diputat. El gest de magnanimitat amb Batet ha estat deixar vacant la seva plaça a l'espera de com es resol la relació amb el PSC -a la diputada balear Sofia Herranz l'han substituïda directament- i mantenir tres diputats catalans com a portaveus de comissió al Congrés. No ha tingut la mateixa sort José Zaragoza, que s'ha quedat sense presidir la comissió sobre la Unió Europea i que ja va ser expulsat de la direcció del grup l'any 2013 quan el PSC va desacatar les directrius del PSOE per defensar el dret a decidir.
Però tret de la deferència pels tres portaveus en comissió, el PSC es queda sense capacitat de participació en la presa de decisions del grup. La situació no és menor i es tracta d'una purga que no va ser comunicada pel president de la gestora, Javier Fernández, a Iceta en la reunió que van mantenir dilluns. En una situació d'interinitat, no està clar que sigui la gestora qui està prenent realment les decisions dins del PSOE. Tenint en compte que no té veu pròpia al Congrés, els set diputats del PSC queden pràcticament silenciats. Per molt que els socialistes catalans hagin fet arribar que no consideren justa aquesta decisió, però que la respecten i l'acaten, la pressió de barons com la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, ha donat fruits. El PSC tampoc té cap representant a la gestora del partit, una vacant que Iceta va anunciar que no es cobriria fins que es vegi en quins termes es desenvolupen les converses entre els dos partits.
La lectura: un PSC que s'ha excedit
El PSOE està especialment dolgut per l'actuació del PSC des del comitè federal en què Pedro Sánchez va acabar dimitint com a secretari general. La gestora entén que els socialistes catalans, tenint en compte que el PSC és un partit autònom, es va excedir del paper que li pertocava maniobrant i demanant primer que es convoqués un congrés del PSOE i trencant després la disciplina de vot passant per alt la decisió d'un comitè federal en el qual van participar.
Però lluny de tancar-se les ferides, el PSOE segueix obert en canal. Una part de la militància segueix organitzant-se per intentar forçar un congrés extraordinari mentre la gestora i Díaz prefereixen que el conclave no se celebri fins almenys la primavera de l'any vinent. De fet, els detractors de la dirigent andalusa, la imatge de la qual ha quedat tocada a nivell intern i extern, sospiten que pretén que el pròxim secretari general no torni a ser escollit per votació de la militància sinó a través dels delegats del partit. Que l'expresident espanyol Felipe González torni a la càrrega és també una senyal. De fet, González no ha dubtat en assegurar que veu Díaz amb prou "força" per liderat el PSOE, tot i que ho ha suavitzat posant sobre la taula que hi pot haver més dirigents amb aquesta capacitat.
Una interpretació "perversa"
A cap socialista se li escapa, però, que el problema va molt més enllà de les mesures disciplinàries. El debat de fons és ideològic i, en el cas de la crisi amb els socialistes catalans, s'hi suma les dificultats del PSC per mantenir un posicionament que sigui creïble en una Catalunya immersa en el procés sobiranista. La consideració de Catalunya com a nació és un escull insalvable i el fet que Podem faci bandera d'un projecte d'estat plurinacional fa que el PSOE es vulgui apartar de tot concepte que se li apropi. "És un problema seriós", ha admès el president d'Aragó, Javier Lambán, en declaracions a la COPE. L'origen de tots els mals és, segons ha dit, la reforma estatutària que va impulsar Pasqual Maragall i que, a ulls de l'ala dura del PSOE va suposar un flirteig amb el sobiranisme que ha acabat "desdibuixant" el PSC. Des de la direcció dels socialistes catalans hi ha qui lamenta que s'estigui fent aquesta associació "perversa" i "interessada" perquè dona rèdit electoral en territoris com Andalusia.
Tampoc es té una visió unànime del recorregut que ha de tenir el document de Granada. Pel PSC és punt de partida. Pel PSOE, punt d'arribada i subjecte a modificacions per poder-lo acordar amb el PP si en algun moment s'obre a reformar la Constitució. Així doncs, els deures de la comissió negociadora seran llargs i gens fàcils. O s'afronten i es produeixen cessions -a ulls del PSOE el PSC és qui més ha de cedir- per reajustar la relació o s'ajornen de nou els debats irreconciliables fins al pròxim conflicte. Al cap i a la fi, diu Iceta, de problemes "no n'han tingut tants" en quasi quaranta anys de relació.