Junqueras: «Tot i fer els millors pressupostos possibles, no són els que la gent necessita»

Al vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, li falta una setmana i mitja perquè el consell executiu li aprovi el seu primer projecte de pressupostos que superi el debat a la totalitat i pugui passar a debatre's en tràmit parlamentari, gràcies a que aquest cop la CUP no votarà les esmenes de la resta de l'oposició. En una jornada per presentar un document d'anàlisi sobre la pobresa i la desigualtat aquest dijous, no ha donat detalls dels comptes, però sí que ha avançat que continuaran "destinant el percentatge més alt possible" a polítiques socials. De fet, NacióDigital ja va avançar que la despesa social serà quasi 1.000 milions d'euros superior a la dels pressupostos vigents, els del 2015. Ara bé, ha admès que igualment no es tractarà del projecte de llei que li hauria agradat redactar: "Per molt que ens esforcem per fer els millors pressupostos possibles, no són els que la gent necessita ni mereix".

I és que, segons ha lamentat, les institucions catalanes tenen "recursos fiscals més escassos dels que ens pertocaria". I arran d'això, la ciutadania "necessita més recursos i fa un esforç fiscal molt superior al que reverteix de l'administració pública fonamental que assumeix aquestes despeses socials sovint massa en solitari". Fins que la República catalana sigui una realitat i la Generalitat pugui recaptar tots els tributs pagats al país, per tant, Junqueras no veu possible elaborar uns comptes suficients.

La desigualtat té un cost econòmic

Malgrat tot, ha fet una aposta per la despesa social, ja que aquesta és una "garantia de disponibilitat per a pressupostos futurs", ja que, "en molts àmbits, aquesta desigualtat acaba tenint preu econòmic, afecta al creixement i, per tant, a la recaptació futura". Són qüestions, per tant, que van "estretament lligades", per bé que igualment ha matisat que, tot i que la desigualtat i la pobresa no tinguessin un cost econòmic futur, també s'haurien de dedicar recursos per fer-los front. "Els dèficits educatius tenen conseqüències sovint molt més greus que la gestió dels dèficits pressupostaris", ha afegit.

Per això, ha assegurat que la proposta pressupostària per la qual treballa "centra la seva atenció en l'intent de resoldre bona part d'aquestes bosses de pobresa que estan enquistades i que la recuperació de caràcter macroeconòmic no aconsegueix resoldre". Pel que fa a la fiscalitat, ha criticat igualment el "veritable laberint en els mal anomenats incentius fiscals, que estan en la base del fet que, amb tipus mitjans a la mitjana de la Unió Europea, l'esforç fiscal en relació al PIB està set punts per sota de la mitjana Unió Europea", cosa que "beneficia a uns pocs en detriment de molts". De fet, tot i que la llei d'acompanyament no modifica els tipus dels grans impostos, com el de l'IRPF, tal com reclama la CUP, sí que elimina algunes bonificacions fiscals que afavorien sobretot a les rendes altes.

Sindicats i tercer sector, "cooperants imprescindibles"

Al seu torn, el secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha clos la jornada en substitució de la seva consellera, Dolors Bassa, que finalment no ha pogut assistir. "Amb els nous pressupostos tindrem un sarronet possibilista fins que no arribi el sarronet realista, quan tinguem més sobirania", ha apuntat Ginesta, que ha destacat el paper dels sindicats i el tercer sector com a "cooperants imprescindibles" de l'administració en l'avenç cap a una ocupació de qualitat i la lluita contra les desigualtats. "La millor política social que pot fer el nostre país és el treball digne", ha apuntat el també secretari de Treball del Govern, que ha subratllat els esforços per implantar un salari mínim de 1.000 euros i el fet que "el cooperativisme ja ha superat la crisi, en ocupació i qualitat de l'ocupació".