ERC crida els regidors a evitar «una guerra de banderes» que no «dóna cap rendiment polític»

Els republicans envien una nota instant-los a "actuar de manera intel·ligent i evitar prendre acords que seran nuls de ple dret" allà on es vulgui retirar l'espanyola | Revela l'existència d'una taula nacional de partits i entitats sobre el procés que també coordina les respostes als embats de l'Estat | Avisa que "no ha establert cap estratègia de desobediència de manera generalitzada i col·lectiva, de moment" i demana protegir els funcionaris

Estelada a l'Ajuntament d'Olot
Estelada a l'Ajuntament d'Olot | Martí Albesa
17 de novembre del 2016
Actualitzat a les 17:15h
Com ha de respondre un electe d'ERC davant d'un requeriment de la justícia? Aquesta és la resposta que intenten resoldre els republicans en una nota informativa interna que han enviat aquest dimarts als seus representants públics del món local, a la qual ha tingut accés NacióDigital, i en què criden a evitar una "guerra de banderes", a no actuar de manera individualitzada i a aprofitar cada cas per denunciar la manca de qualitat democràtica de l'Estat, però també per recordar que la formació "de moment" no dóna suport a una estratègia generalitzada de desobediència. I és que, tot i que els únics electes d'aquest partit en un procés judicial relacionat amb el procés són els membres de l'equip de govern de Badalona, arran de l'obertura de l'Ajuntament el 12 d'octubre, els embats selectius de l'Estat es preveu que sigui una constant d'ara en endavant, tant per mirar de frenar judicialment el sobiranisme com per dividir un bloc que no disposa d'una estratègia conjunta en aquest àmbit.

En aquest sentit, ERC mira de calmar els seus regidors informant-los que una "Taula unitària formada per les entitats sobiranistes i els partits polítics independentistes" estudia els casos i pren les decisions de com reaccionar, intentant "garantir al màxim la coordinació política, respectant la decisió individual que requereix una citació judicial", amb l'organització de la massiva concentració de diumenge en suport als electes perseguits com a paradigma. Fonts coneixedores d'aquesta mesa expliquen no es tracta d'un òrgan creat específicament per respondre als embats de l'Estat, sinó que es tracta d'un espai de coordinació entre els partits i les entitats independentistes en relació al procés i, en aquest marc, també de la resposta davant requeriments judicials.

Sigui com sigui, els republicans donen sis principis per regir els criteris d'actuació davant possibles casos de judicialització de la política. El primer és la necessitat de "defensar i donar suport a tots els càrrecs electes encausats per l'Estat en motiu del procés independentista i de la convocatòria del referèndum" de forma conjunta i, per tant, la necessitat de participar a les convocatòries de suport en els ajuntaments.

Les concentracions de suport s'organitzen a nivell nacional

El segon punt fixa que "les concentracions de suport es convocaran des de la Taula de coordinació nacional" i, en cas que a nivell local hi hagi algun col·lectiu que agrupi aquests partits i entitats sobiranistes, aquest serà qui faci les indicacions oportunes. Així mateix, el manifest de l'acte es recomana que doni suport a l'encausat i destaqui "la baixa qualitat democràtica de l'Estat".

En tercer lloc, ERC garanteix la cobertura jurídica dels càrrecs encausats arran del procés, però avisa que "no ha establert cap estratègia de desobediència de manera generalitzada i col·lectiva, de moment". No nega el dret als regidors de prendre una decisió individual en aquest sentit, però deixa clar que la línia del partit no és que aquesta sigui la fórmula predominant. Si mai pren una decisió en aquest sentit, alerta, "serà en benefici del procés independentista" i s'informarà "quan sigui oportú". D'aquesta manera, es desmarca de la CUP, que a Berga o Vic ha decidit que els seus electes desobeïssin i no anessin a declarar al jutjat quan han rebut una citació.

"Actuar de manera intel·ligent"

Així mateix, en concret quant a la qüestió de la hissada d'estelades a les façanes dels consistoris o la retirada de les banderes espanyoles, els republicans recomanen "evitar una guerra de banderes", ja que creuen que socialment no "dóna cap rendiment polític". D'aquesta manera, en aquells municipis on hi ha "un ampli consens polític i social en no tenir penjada la bandera es recomana actuar de manera intel·ligent i evitar prendre acords que seran nuls de ple dret, que acabaran amb una sentència negativa i l'obligat al compliment de la sentència serà l'alcalde". I on ja s'hagi rebut una sentència en aquesta línia, el partit destaca que els seus electes "han penjat un rètol a la façana de l'ajuntament on es fa constar que aquella bandera hi oneja per imperatiu legal i no per voluntat democràtica", per bé que no recomanen explícitament que aquesta sigui la via a seguir.

De nou, la CUP aposta per una altra línia de desobediència frontal, i fins i tot a Berga s'ha mantingut l'estelada al consistori en dues jornades electorals, ignorant els requeriments judicials. Fonts dels republicans, però, apunten que no volen que el debat sobiranista giri entorn la presència d'una o altra bandera, per evitar donar una divisió en dues comunitats o impedir la suma a l'independentisme de catalans amb ascendència i fins i tot identificació espanyola, tal com intenta fer Súmate o candidats com Gabriel Rufián.

Evitar respostes unilaterals i individualitzades

Com a cinquena línia d'actuació, ERC recomana "evitar respostes unilaterals i individualitzades" i actuar "amb el màxim de consens polític amb la resta de forces sobiranistes, cercant aquelles iniciatives que despertin la complicitat de la majoria de la població", en relació a la realitat social de cada municipi, i en contacte també amb l'àrea de política municipal del partit. El resum ve a ser: sentit comú i adequar-se a l'entorn i a la realitat polítiques o socials.

Finalment, la circular dels republicans destaca que l'Estat "intentarà provocar una divisió interna entre el bloc independentista i utilitzarà qualsevol estratègia per l'enfrontament". En aquest sentit, crida a "respectar i garantir les funcions dels treballadors públics de totes les administracions", per no posar-los en la situació d'haver de decidir si desobeir o no l'Estat, i que siguin els electes aquells assumeixin "totes les responsabilitats" derivades dels seus actes "en tots els àmbits i especialment en el procés independentista".