L'IEC sobre la nova «Gramàtica» catalana: «És molt més rupturista que l''Ortografia'»

Ratificada la renovació de l'Ortografia catalana, que inclou la polèmica supressió de la majoria dels accents diacrítics, l'Institut d'Estudis Culturals (IEC) posa rumb ara a la presentació pública de la seva primera Gramàtica institucional, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre i es presentarà oficialment a meitats de desembre. Segons ha explicat en una entrevista a l'ACN Vicenç Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica, el nou tractat -gestat al llarg de la darrera dècada- és "dens i seriós" i recull una gramàtica "més oberta i descriptiva", amatent a les noves realitats lingüístiques.

"La nova Gramàtica no està sistemàticament darrera l'usuari amb l'espasa, com fins ara, sinó que busca donar pautes viables dins la globalitat actual", ha assegurat. Amb tot, no preveuen que generi "soroll mediàtic", malgrat ser "molt més rupturista" que l'Ortografia. Fins ara, l'obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l'IEC el 1918.

La Gramàtica presenta la norma a partir de la descripció actualitzada del català i dels seus usos i varietats territorials i en subratlla els trets compartits. Presenta els fets gramaticals pertanyents a la llengua, els classifica, n'explica les propietats, cita els casos més generals i els exemplifica. 

El text explicita també si una variant pertany a uns determinats parlars o registres, si el fet és més propi de la llengua oral o de l'escrita, si té una tradició arrelada o bé més recent o si presenta restriccions gramaticals. Un document, segons Pitarch, que esdevé una "foto fixa" de la gramàtica del català actual, que s'anirà difonent i adaptant, amb versions per "popularitzar-la" i acostar-la al "gran públic".

Oberta a la "realitat lingüística"

Durant anys, explica Pitarch, s'han sancionat com a incorrectes castellanismes, barbarismes o gal·licismes que, en canvi, autors prestigiosos havien utilitzat. La perspectiva que s'aplica ara al nou tractat parteix d'una llengua "activa i dinàmica", atent a la variació territorial i formal de registres, un aspecte que fins ara quedava "tallat". "La nova Gramàtica és molt més oberta a la realitat lingüística. No parteix del model de llengua fix i establert d'abans, que evitava el moviment", ha explicat Pitarch.

En aquesta línia, assegura, la nova Gramàtica "no està sistemàticament darrera l'usuari amb l'espasa, sinó que pretén fer un model de llengua que, per sobre de la variació, tingui usos cada vegada més confluents i doni pautes perquè sigui viable dins la globalitat".

Amb tot, segons Pitarch, la Gramàtica també "dóna testimoniatge" de l'estat de la llengua i reconeix construccions acceptables i altres que no ho són. "La funció de la Gramàtica és vetllar per assenyalar les interferències lingüístiques. Per exemple, la fórmula 'tinc que' és una estructura sintàctica castellanitzada a cap nivell ni context és correcte", ha recordat. 

L'Ortografia, retocable

En la mateixa entrevista amb l'ACN, Pitarch ha defensat que la renovació de l'Ortografia està feta amb una responsabilitat "profunda". "Hem tingut en compte els valors socials, simbòlics i vertebradors", ha insistit, garantint que no han actuat "a la lleugera".

"Llençar consignes com que l'ortografia és l'ànima de la llengua és sorprenent", afegint que durant aquest temps s'han sentit afirmacions que "no van enlloc". Així, assegura que revoltar-se contra "punts concrets" de l'ortografia és "fàcil", però contra tota l'articulació d'una obra és "més complex". 

En aquesta línia, es mostra convençut que la societat catalanoparlant assumirà els canvis "molt ràpidament" i fa una crida a incorporar uns canvis que entenen com a "raonats". "Si, malgrat tot, al cap de quatre anys alguns d'aquests aspectes queden pel camí, automàticament es tornaran a retocar", ha reblat.