28
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
29
d'octubre
a les
12:55h
El PSC, cohesionat després de les primàries i en el "no" a Mariano Rajoy, vol evitar que el congrés que celebren entre el 4 i el 6 de novembre obri escletxes. És per això que, finalment, la referència a la via canadenca que havia inclòs Miquel Iceta a la ponència marc -el full de ruta del partit pels pròxims quatre anys- ha caigut del redactat final. Els socialistes catalans han preferit mantenir un discurs "molt federal" sense que es produeixin "confusions" sobre el fet que el seu objectiu primordial és reformar la Constitució.
L'esborrany que va presentar Miquel Iceta al consell nacional del passat juliol va aixecar polseguera. No havia estat debatut per la direcció i plantejava que, en cas que els catalans votessin en contra de la reforma de la Constitució, els socialistes catalans proposarien al conjunt dels espanyols "altres instruments democràtics -per exemple una llei de claredat com la canadenca- que establissin les condicions per, si correspon, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió".
Finalment, però, el document que es portarà a debat al congrés no fa cap referència a un pla B i es limita a assegurar que la reforma de la Constitució hauria de culminar amb "una expressió directa, via referèndum, de la ciutadania catalana, juntament amb el conjunt de la ciutadania espanyola".
Aquesta reforma, estableixen, hauria de suposar un "nou contracte" entre Catalunya i Espanya, ja que consideren que el pacte constitucional del 1978 evidencia "mostres clares d'esgotament". La sortida passa, defensen els socialistes, per un estat integrat "per diversos ens federats" que haurien de substituir les comunitats autònomes, però també per un reconeixement de Catalunya "com a nació" i de la "plurinacionalitat d'Espanya".
La relació amb el PSOE, sobre la taula
En el moment més complicat amb el PSOE per la seva decidió d'abstenir-se i facilitar així la investidura de Mariano Rajoy, s'han presentat fins a tres esmenes al congrés en què es planteja revisar el protocol de relació entre el PSC i el PSOE. La ponència marc fixa que el PSC és un "partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom" i que "ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom de la seva fundació". Però no concreta més enllà.
En tot cas, en termes tècnics, una proposta per canviar el protocol s'hauria de debatre a la comissió congressual sobre els estatuts del partit i hauria de rebre un 75% del suport dels seus membres per ser sotmesa a consideració. És per això que des de la direcció, que no són partidaris de promoure la revisió del protocol, donen per fet que les tres peticions no acabaran prosperant.
"Estreta col·laboració" amb els partits d'esquerres
El full de ruta del PSC també planteja que cal construir una majoria política a Catalunya i que cal fer-ho amb la "més estreta col·laboració possible entre les forces d'esquerres" que tenen presència al Parlament. El document fa referència específica a articular una "aliança catalana de progrés".
L'esborrany que va presentar Miquel Iceta al consell nacional del passat juliol va aixecar polseguera. No havia estat debatut per la direcció i plantejava que, en cas que els catalans votessin en contra de la reforma de la Constitució, els socialistes catalans proposarien al conjunt dels espanyols "altres instruments democràtics -per exemple una llei de claredat com la canadenca- que establissin les condicions per, si correspon, verificar el suport ciutadà a una eventual secessió".
Finalment, però, el document que es portarà a debat al congrés no fa cap referència a un pla B i es limita a assegurar que la reforma de la Constitució hauria de culminar amb "una expressió directa, via referèndum, de la ciutadania catalana, juntament amb el conjunt de la ciutadania espanyola".
Aquesta reforma, estableixen, hauria de suposar un "nou contracte" entre Catalunya i Espanya, ja que consideren que el pacte constitucional del 1978 evidencia "mostres clares d'esgotament". La sortida passa, defensen els socialistes, per un estat integrat "per diversos ens federats" que haurien de substituir les comunitats autònomes, però també per un reconeixement de Catalunya "com a nació" i de la "plurinacionalitat d'Espanya".
La relació amb el PSOE, sobre la taula
En el moment més complicat amb el PSOE per la seva decidió d'abstenir-se i facilitar així la investidura de Mariano Rajoy, s'han presentat fins a tres esmenes al congrés en què es planteja revisar el protocol de relació entre el PSC i el PSOE. La ponència marc fixa que el PSC és un "partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom" i que "ara més que mai, ha de tornar a ser el partit amb personalitat jurídica pròpia, sobirà i autònom de la seva fundació". Però no concreta més enllà.
En tot cas, en termes tècnics, una proposta per canviar el protocol s'hauria de debatre a la comissió congressual sobre els estatuts del partit i hauria de rebre un 75% del suport dels seus membres per ser sotmesa a consideració. És per això que des de la direcció, que no són partidaris de promoure la revisió del protocol, donen per fet que les tres peticions no acabaran prosperant.
"Estreta col·laboració" amb els partits d'esquerres
El full de ruta del PSC també planteja que cal construir una majoria política a Catalunya i que cal fer-ho amb la "més estreta col·laboració possible entre les forces d'esquerres" que tenen presència al Parlament. El document fa referència específica a articular una "aliança catalana de progrés".