No va sumar els vots suficients aquest dijous, però els tindrà dissabte, gràcies a l'abstenció del PSOE. Mariano Rajoy complirà aquest cap de setmana el formalisme de la investidura, prendrà possessió del càrrec i definirà la composició del seu govern. Veurem si hi acomoda Jorge Fernández Díaz, el ministre de la guerra bruta contra el sobiranisme. Si l'avui titular d'Interior hi té cabuda, el missatge a Catalunya serà nítid. Cap concessió, bel·ligerància. A NacióDigital us explicarem com arrenca la legislatura a Espanya, amb manifestació davant del Congrés inclosa. No us perdeu l'anàlisi del nou escenari que prepara per diumenge Joan Rusiñol.
El futur de Sánchez. Mentre Rajoy amplia l'estada a la Moncloa, Pedro Sánchez madura el seu futur al Congrés. L'exsecretari general del PSOE ha estat el protagonista (silenciós) de la primera sessió del debat d'investidura, i encara centrarà més flaixos aquest cap de setmana. Veure'l assegut en un escó secundari il·lustra les turbulències que viuen els socialistes. "No l'he aconseguit interpretar mai", confessava als passadissos del Congrés un il·lustre diputat del PSOE, crític amb la seva estratègia dels darrers mesos. Sánchez s'explicarà diumenge amb Jordi Évole a La Sexta. Té la intenció de votar "no" a Rajoy i mantenir l'acta de diputat, com avançava aquest divendres al migdia Sara González.
Xavier Domènech i el nou partit dels "comuns". En paral·lel a l'activitat parlamentària, els "comuns" continuen avançant en la construcció del nou subjecte polític, que volen tenir del tot definit en el primer trimestre de l'any que ve. El cap de files d'En Comú Podem hi té un paper principal, perquè és una figura ben vista per tots els socis. Domènech pronunciarà el 3 de novembre una conferència a Barcelona per definir els eixos programàtics del nou partit. Serà interessant qui escolta des de primera fila, per comprovar l'intent dels "comuns" d'eixamplar el seu espai polític. I en les setmanes posteriors es presentarà un manifest, amb protagonisme de la societat civil, que serà el tret de sortida del projecte capitanejat per Ada Colau.
El cost de les ambaixades espanyoles. El mastodòntic cos diplomàtic d’Espanya no té res a veure amb la xarxa de delegacions que la Generalitat ha consolidat en els darrers anys. Tot i la insistència amb què PP i Ciutadans critiquen la despesa catalana en acció exterior, és una evidència que el cost de les ambaixades espanyoles té una càrrega molt major per als contribuents. En el cas dels catalans, amb una càrrega afegida: que la diplomàcia espanyola actua també per torpedinar els avenços la internacionalització del procés sobiranista. No us perdeu la informació que firmaOriol March. L'Estat gasta gairebé set milions d'euros anuals només en lloguers per a ambaixadors i cònsols. Són dos milions més que els cinc que la Generalitat tenia previst destinar a delegacions, oficines i missions en el projecte de pressupostos per al 2016.
Vist i llegit
"Em considero Patrimoni de la Humanitat". L'afirmació correspon a Chimo Bayo, el DJ de referència de la coneguda "Ruta del Bakalao", i la feia aquesta setmana en una entrevista a eldiario.es. La conversa condensa algunes perles -com el titular- d'un dels noms propis de la festa valenciana dels anys 90, quan la carretera del Saler s'omplia de joves que anaven de discoteca en discoteca, mesclant música electrònica i drogues. Bayo ha escrit ara una novel·la que inclou referències a una dècada idealitzada per una generació sencera. "[Els 90] són el millor i el més pur de la història del país", escriu l'autor del llibre. Categòric.
La frase de la setmana
Dimecres, pocs abans de les sis de la tarda, Rafael Hernando esperava al pati del Congrés l’arribada Rajoy. Bregat en la tasca parlamentària, el portaveu del PP al Congrés somreia, conscient de la proximitat del retorn dels populars a la Moncloa. Potser perquè ja divisa la solució al bloqueig del darrer any, potser perquè el va poder el seu estil directe i agre, Hernando no va deixar escapar l’oportunitat per recordar a l’esquerra alternativa qui tornarà a manar. Dijous, en la intervenció prèvia a la primera votació de la investidura, va protagonitzar el moment més tens del debat. Va vincular Pablo Iglesias amb la "dictadura" de Veneçuela, sense que el líder de Podem tingués dret a rèplica. Els diputats de la formació lila, indignats, van deixar l’hemicicle en senyal de protesta. Hernando continuava somrient. Diputats i periodistes van rememorar altres enganxades sonores, com aquella agressió a Rubalcaba.
El nom propi
Fa quatre dies era l'escuder fidel de Pedro Sánchez i aquesta setmana ha defensat al Congrés l'abstenció del PSOE. Antonio Hernando és ara el rostre i la veu dels socialistes, que dissabte permetran la investidura de Mariano Rajoy. La salutació gèlida entre Hernando i Sánchez dimecres a la cambra baixa, minuts abans que Rajoy pronunciés el seu discurs, il·lustra la tensió dels darrers dies a Ferraz, també entre dos dirigents que es coneixen des de l'adolescència. Home de confiança de Sánchez fins a la seva decapitació -abans també va formar part del cercle més proper de Zapatero i Rubalcaba-, Hernando havia verbalitzat en repetides ocasions el no del PSOE a validar un govern del PP. Aquesta setmana ha justificat tot el contrari.
Els imperdibles
Aquest cap de setmana hi ha dues cites que mobilitzaran el personal a Barcelona i Girona. A Montjuïc (Fira de Barcelona) arriba una nova edició del Saló del Manga. I al parc de la Devesa se celebren les Fires i Festes de Sant Narcís. Us ho destaca el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, en la tria de propostes de dissabte i diumenge.
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.