27
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
14:11h
Torn dels grups de l'oposició al debat d'investidura. Després d'escoltar ahir un inusitadament dialogant Mariano Rajoy (tot i que cap grup es va creure el Rajoy 2.0) tocava debatre sobre el futur de la legislatura i de la posició que tindrà cada partit. I el que s'ha viscut, si més no en el primer tram, dóna pistes de la tònica dels propers mesos: mentre Mariano Rajoy demana "responsabilitat" al PSOE per evitar que la legislatura sigui estèril, la pugna serà molt dura a l'esquerra per liderar a l'oposició.
Els socialistes s'han reivindicat i el dúctil Antonio Hernando (pilar del sanchisme i del "no és no" fins fa quatre dies com abans també ho va ser del zapaterisme i del rubalcabisme) ha llançat dards a Podem. Els ha fet culpables de no facilitar l'alternativa i abocar-los a un pacte amb els independentistes i, al mateix temps, els ha recordat que no és el mateix "liderar l'oposició que portar pancartes". Els volien obligar a pactar amb ERC i el PDECAT... i han hagut d'acabar fent president a Rajoy.
La pugna de la legislatura serà entre una esquerra, el PSOE, que lluitarà per aparèixer com a útil ("hem evitat el desastre d'unes terceres eleccions") però alhora contundent ("no compti que li aprovem els pressupostos") i garant de la unitat d'Espanya, d'una banda. I, de l'altra, un espai que es reivindicarà com l'única garantia de l'esquerra i campiona de la plurinacionalitat mentre és acusada de "populista". En un discurs molt contundent i àcid amb el PSOE -i també amb el PP-, Pablo Iglesias els ha recordat que estan més a prop de Rajoy que d'ells. El líder d'IU, Alberto Garzón, al seu torn, ha acusat els socialistes de no fer distincions "entre el líder del PP, Donald Trump o Al Capone".
Iglesias va sortir de les eleccions del 26 de juny molt tocat després de fracassar en l'intent de sorpasso al PSOE per liderar l'alternativa, i ja s'intuïen desacords de fons amb IU i també amb el sector de Podem que lidera Íñigo Errejón. El cop d'estat a Ferraz, però, li ha donat una segona oportunitat. El líder de l'esquerra alternativa l'ha explotat sense entrar en cap debat de fons amb Rajoy, que relaxat i murri s'ha mirat la pugna de l'esquerra (i també entre les formacions emergents, C's i Podem, que segueixen utilitzant-se mútuament per marcar perfil).
La bronca al si de l'oposició que els deu mesos de bloqueig han fet permanent dificultarà al nou president del govern els acords però també encarirà que, a curt termini, floreixin alternatives sòlides al PP. No és el millor auguri per la legislatura que arrencarà dissabte amb Rajoy investit in extremis. No hi haurà terceres eleccions per Nadal. Es faran en un o dos anys.
Els socialistes s'han reivindicat i el dúctil Antonio Hernando (pilar del sanchisme i del "no és no" fins fa quatre dies com abans també ho va ser del zapaterisme i del rubalcabisme) ha llançat dards a Podem. Els ha fet culpables de no facilitar l'alternativa i abocar-los a un pacte amb els independentistes i, al mateix temps, els ha recordat que no és el mateix "liderar l'oposició que portar pancartes". Els volien obligar a pactar amb ERC i el PDECAT... i han hagut d'acabar fent president a Rajoy.
La pugna de la legislatura serà entre una esquerra, el PSOE, que lluitarà per aparèixer com a útil ("hem evitat el desastre d'unes terceres eleccions") però alhora contundent ("no compti que li aprovem els pressupostos") i garant de la unitat d'Espanya, d'una banda. I, de l'altra, un espai que es reivindicarà com l'única garantia de l'esquerra i campiona de la plurinacionalitat mentre és acusada de "populista". En un discurs molt contundent i àcid amb el PSOE -i també amb el PP-, Pablo Iglesias els ha recordat que estan més a prop de Rajoy que d'ells. El líder d'IU, Alberto Garzón, al seu torn, ha acusat els socialistes de no fer distincions "entre el líder del PP, Donald Trump o Al Capone".
Iglesias va sortir de les eleccions del 26 de juny molt tocat després de fracassar en l'intent de sorpasso al PSOE per liderar l'alternativa, i ja s'intuïen desacords de fons amb IU i també amb el sector de Podem que lidera Íñigo Errejón. El cop d'estat a Ferraz, però, li ha donat una segona oportunitat. El líder de l'esquerra alternativa l'ha explotat sense entrar en cap debat de fons amb Rajoy, que relaxat i murri s'ha mirat la pugna de l'esquerra (i també entre les formacions emergents, C's i Podem, que segueixen utilitzant-se mútuament per marcar perfil).
La bronca al si de l'oposició que els deu mesos de bloqueig han fet permanent dificultarà al nou president del govern els acords però també encarirà que, a curt termini, floreixin alternatives sòlides al PP. No és el millor auguri per la legislatura que arrencarà dissabte amb Rajoy investit in extremis. No hi haurà terceres eleccions per Nadal. Es faran en un o dos anys.