Rajoy 2.0 ja no té por de parlar... amb els constitucionalistes: les cinc claus de la investidura

El líder del PP demostra intenta exhibir-se com un dirigent que escoltarà i atendrà, el contrari del que ha fet fins ara | Sacrifica les concrecions en un discurs que nega les singularitats de Catalunya

La bancada del PSOE, al debat d'investidura
La bancada del PSOE, al debat d'investidura | PSOE
26 d'octubre del 2016
Actualitzat a les 21:27h
Mariano Rajoy, lider del PP i candidat a la reelecció com a president, ha fet un discurs d'investidura inusitadament curt. Amb cinquanta minuts n'ha tingut prou per fer una declaració d'intencions. Poques propostes concretes, pràcticament cap referència al plet català i a la corrupció i algunes idees exposades d'una forma molt general. Un president que diu estar disposat a parlar de tot, però no amb tothom. Aquestes són les cinc claus del seu discurs:

1. El govern que promet
Després de gairebé un any de govern en funcions, Rajoy admet que els desafiaments que Espanya té per davant "no es poden resoldre en solitari". Insisteix en que ell volia un govern d'àmplia base que no haurà pogut ser. Pel líder del PP ha de poder governar qui té més vots, tot i que ha evitat, aquest cop, posar damunt la taula la reforma de la llei electoral que ho consagri. Ha promès un executiu "sòlid, estable, durador i tranquil·litzador". No té, però, majories per sostenir-ho i, ara per ara, la legislatura que s'enceta albira poca cosa més enllà d'un executiu de transició per a què els grans partits, el PP i el PSOE, es reorganitzin per deixar enrere "l'amenaça" de Podem i Ciutadans.

2. El seu full de ruta
Rajoy no ha pujat al faristol del Congrés amb grans promeses. Al contrari. S'ha permès el luxe d'afirmar que ja va dir a l'agost quina és la seva oferta i que tot allò que va prometre és encara vàlid i es pot "consultar" als diaris de sessions. Una afirmació sorprenent atès que en aquella ocasió el PSOE va votar "no" i ara s'abstindrà. Evidenciava que qui ha canviat de posició són els socialistes. Li ha estat ben igual perquè la gran prioritat és deixar enrere els "recels d'inestabilitat". La seva idea no ha estat fer "un catàleg" de res sinó parlar de "grans objectius".

3. Els pactes amb el PSOE
Rajoy ha volgut ser curós i ha evitat "valorar què fa el PSOE" ara que, segons ell, hi ha "circumstàncies noves per a un govern en plenitud" gràcies al seu canvi de posició i també al de Ciutadans, que hi votarà a favor, i al dels regionalistes canaris i asturians. En la política de pactes Rajoy ha matisat molt el seu discurs. És la lliçó d'aquest any en funcions tot i que l'oposició, lògicament, no se la creu. El líder del PP ha après que la majoria absoluta ha marxat i ja no tornarà i que per això ho haurà de negociar tot si no vol que el Congrés dels Diputats sigui el seu Vietnam. "No em faltarà temps per escoltar i atendre", ha dit. És exactament el contrari del que ha fet mentre ha tingut majoria absoluta. Això sí només vol parlar amb les formacions constitucionalistes. Cap concessió als que qüestionen l'ordre constitucional.

4. Una mica més d'IRPF i una reunió per Catalunya
Catalunya no ha tingut una gran presència al seu discurs però quan parlava dels pactes entre constitucionalistes al cap de l'executiu se li entenia tot. Ha evitat un discurs formalment frontista (cap referència "al pes de la llei" i a la mà dura) però no concessions al diàleg amb la majoria parlamentària de Catalunya, que ofereix pactar un referèndum. De forma genèrica ha afirmat que està disposat a millorar el finançament de les autonomies de règim comú (com Catalunya) revisant mecanismes de solidaritat. Tot sobre el model actual, basat en la cistella d'impostos. Convocarà, això sí, una conferència de presidents per parlar-ne. No ho feia des de 2012. Catalunya seguirà en el règim comú. Ni rastre de la singularitat que busquen els defensors de la tercera via.

5. Per sortir de la crisi... confiança
Ni reforma del mercat de treball ni de la fiscalitat o el sistema de pensions. Rajoy sap que tindrà molt difícils els acords i va poder oferir poca més que "confiança" (i un punt de fe) per deixar enrere una crisi que ha destruït el teixit productiu espanyol i empobrit les famílies. Ell segueix aferrat al discurs d'un país que no només és viable sinó que pràcticament ha obrat un "miracle" permetent mantenir els 14 milions de persones subsidiades que va comptabilitzar. Ara les tornes han canviat i, segons ell, per cada nou pensionista es creen sis llocs de feina. El PP juga, però, molt amb les xifres.