Literatura

Edicions del Buc: fer la poesia imprescindible

L'editorial valenciana publica els últims títols de Maria Josep Escrivà, Josep Porcar i Ramon Ramon

Fins ara, Edicions del Buc ha publicat 8 llibres, "un petit tresor on es combina l’excel·lència literària, una passió exquisida pels detalls més ínfims i un finíssim sentit de l’humor"

| 25/10/2016 a les 15:24h
Arxivat a: Cultura, Josep Porcar, Maria Josep Escrivà, Ramon Ramon, Dídac Ballester, Edicions del Buc, poesia, literatura catalana, literatura
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/10/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Les cobertes dels dos darrers llibres d'Edicions del Buc Foto: Edicions del Buc


Es caracteritzen per uns dissenys de cobertes estridents, per portar-nos les veus de poetes necessaris dels Països Catalans però també d’altres indrets amb obres de gran valor literari, per tractar cada pàgina amb amor a la feina ben feta i a l’artesania com a art que possibilita llibres de meravelles. Així són les Edicions del Buc, sota l’emprenedoria de Francesc Bononad, Rubén Luzón, Josep Martínez i Pau Sanchis. El resultat dels vuit títols del seu catàleg és un petit tresor on es combina l’excel·lència literària, una passió exquisida pels detalls més ínfims i un finíssim sentit de l’humor. La combinació ideal per al merescut èxit que estan aconseguint a base d’insistir.
 
En els darrers temps, el País Valencià ha estat el niu des d’on han anat apareixent nous segells com Sembra Llibres, In Púribus, Drassana, El Petit Editor, Pruna o Edicions del Buc, entre d’altres. Edicions del Buc assumeix, convençudament i en aquesta positiva onada d’atreviment i expansió a càrrec d’un nou exèrcit de cases editorials, la responsabilitat de portar a domini públic un conjunt de poesia coherent en què els seus diferents volums dialoguen un amb l’altre, en què els autors i les autores s’identifiquen a través de connexions temàtiques, estilístiques i formals. Tot per oferir una autèntica biblioteca personal que servirà de prisma per entendre la poesia catalana del present i del futur.
 
Maria Josep Escrivà, l’aparent placidesa

La generació coneguda com a “Imparables” va voler canviar el paradigma, segons ells encarcarat, de la literatura catalana a finals del segle XX. S’ho van proposar amb manifestos, llibres, articles i una antologia que s’erigia amb ungles, dents i totes les armes dialèctiques, i poètiques, al seu abast. L’arribada d’aquesta nova tropa va esdevenir un revulsiu per a l’època, i d’alguna manera o l’altra les seves proclames no foren del tot menystingudes: el futur els hauria de donar la raó en més d’un punt. Un cop els dies han passat, s’ha de destacar que alguns dels integrants d’aquell grup contestatari han aconseguit bastir carreres molt sòlides, com són els casos, posem per cas, de Susanna Rafart (Ripoll, 1962), Lluís Calvo (Saragossa, 1963) o també Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968), que torna a publicar, després d’un llarg silenci, i ho fa a Edicions del Buc, cosa que demostra que una editorial considerada “petita” en cap cas no ho és si concentra aquesta volada de talent inqüestionable d’una de les autores més sofisticades, i al mateix temps properes, del País Valencià.
 
 

Coberta de «Serena barca» Foto: Edicions del buc

Amb la intenció d’enfrontar-se directament a dos dels tòpics lírics més investigats en la història de la poesia, com són l’amor i la mar, va iniciar Maria Josep Escrivà, ja fa anys, l’escriptura d’una sèrie de poemes que es volien enfrontar sense embuts, però tampoc sense superficialitats ni repeticions, al fonament de la paraula originària. Només per aquesta qüestió, el resultat, que porta per nom Serena barca, ja és un triomf, encara que haguem hagut d’esperar estona per aquest retorn.

L’autora hibernava perquè estava treballant lentament en la necessitat d’una evolució personal que marqués noves fites. En efecte, Escrivà s’ha desafiat a ella mateixa, i ha aconseguit una obra íntima, delicada i plena en tots els aspectes de la ultramodernitat, un poemari que ha incentivat entusiasme entre els lectors i els crítics i que de ben segur no decebrà ni als seus seguidors ni als estimadors dels versos fets amb una passió gens ni mica indulgent.
 
L’amor, tanmateix, no només s’ha d’entendre com l’expressió definitiva, sexual almenys, entre amants, com potser es pensaria si seguíssim un prim pensament bàsic. És molt més, en efecte, i així ho desenvolupa Escrivà com un autèntic desplegament d’ales. Amb Serena barca, l’autora demostra que l’amor forma part de totes i cadascuna de les coses que tenen importància, de la mateixa manera que un poeta místic sap que la revelació rau en totes i cadascuna de les coses que ens envolten. Revelador i escruixidor és el poema “El pou: l’origen”, un cant gairebé impronunciable dedicat a la maternitat, fet a partir del retrat corporal, espiritual, absolut i metafòric de la mare de la poeta, que és totes les mares del món gràcies a l’arma més poderosa de totes, que és el vers sincer i esmolat, tot per fer estendard d’aquesta font de “vitalícia fortuna”. Ja que aquesta és una altres de les formes, plenes, amb què l’amor es regenera en un cicle on la veu poètica és testimoni del canvi i de la plenitud. De la mateixa manera, el paisatge també esdevé baluard d’una sentimentalitat entesa sense sentimentalismes.
 
Un altre poema, Arbre, es podria entendre, per així dir-ho, com un tribut a la llengua viva, i vivificadora, de la cosmogonia del mestre Ramon Llull a partir del seu entusiasme eròtic, precisament enguany que celebrem la figura d’un dels fundadors de la poesia catalana. Quan Maria Josep Escrivà escriu “El miracle, ser carn / en la fam del seu cos” està fent molt més que ser coherent amb la força del desig i transmetre-ho: es despulla de tota retòrica i ho fa sense cap mena de por ni vergonya, com en el seu dia ho va aconseguir també Ramon “Lo Foll” amb les seves màquines d’escriptures al·lucinades. I això no és gens fàcil. En un celebrat article, el poeta Víctor Obiols ho va explicar molt bé, a l’hora de comentar el treball líric de gran precisió de Maria Josep Escrivà amb aquesta Serena barca: “Per escriure un poema així fa falta molta perícia, molta honestedat, molt de talent poètic i vital, i un tremp moral incommensurable.”
 
Serena barca, que s’anomena així en tribut al cantautor Manolo García, conté veritables diamants significatius, com els poemes ja esmentats, però també molts d’altres. És el llibre més madur de Maria Josep Escrivà, que arriba al seu particular domini màgic del llenguatge, i ens retorna a la fe de permanència d’una de les poètiques més abrandades de l’actualitat.
 
Saber extreure la riquesa del dolor
 
 

Coberta de «Nectari» Foto: Edicions del buc

Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973) és també un dels poetes en llengua catalana més rellevants del País Valencià, i un dels més respectats. Amb una trajectòria importantíssima a les espatlles, havent-se emportat més que merescudament guardons com el Senyoriu d’Ausiàs March, el Vicent Andrés Estellés o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, no es permet el luxe d’adormir-se i repetir-se en les fórmules que fins ara li han funcionat.

Al contrari, Porcar es llença al buit i continua desenvolupant una poètica extrema en què els recursos literaris brillen per la seva capacitat de sorpresa. Per això un Nectari (Edicions del Buc, 2016) és tan valuós: perquè demostra que el poeta mai no té el camí fet i que s’ha de reinventar a cada instant, tal com el poeta J.V. Foix va fer entendre amb el seu quefer.
 
L’essència de Nectari rau en la consideració del procés alquímic com a fonament del material poètic que es presenta a ulls del contemplador. La veu que basteix els poemes procedeix d’un àmbit visionari en què es destaca, d’una forma insistent i precisa, la importància dels processos digestius dels insectes com a metàfora aplicable als éssers humans. D’aquesta manera, i a partir d’una aventura gàstrica, cada persona ha d’aprendre a convertir el dolor propi, lamentablement intransferible però sí mostrable, en cuirassa i guariment. Per aquest motiu, les formigues, la diminuta criatura que té més acte de presència en diferents poemes al llarg del llibre, tenen tanta importància i serveixen com a actants estructurals: saben extreure el nèctar, l’aliment, l’essència de les coses, com pregonava Emily Dickinson en algunes de les seves composicions més heroiques. El poeta, doncs, haurà de convertir-se en una mena d’aventurer, encara que sigui un aventurer microscòpic, a la recerca del velló d’or o de l’ésser atrapat en l’ambre de Jurassic Park.   
 
El Nectari de Josep Porcar arriba en tres parts diferenciades: “Unitats de desmesura” (22 poemes en què es combinen les composicions llargues i peces llampec de naturalesa aforística), “Anteres” (35 poemes curts i sintètics que actuen com joiells prematurs perquè sobretot es construeixen a partir d’una modulació en seqüències hermètiques a la manera de Paul Celan) i “Sàmares” (18 poemes que funcionen com a resolució salvatge i aglutinadora). La gran majoria de versos tenen un marcat caràcter simbòlic. En alguns dels seus millors moments, Josep Porcar recorda el poder oracular del Sènior Poètic Màrius Sampere, el més expressiu, aquell que ha arribat a un punt de dolça llibertat. També hi ha poemes que ens fan pensar en els brillants atreviments textuals de Josep Pedrals (perles vegetals i lingüístiques com De Lírium Tremens o in filo tempore en són la prova).
 
Un poema meravellós com Pinyol, curiosament dedicat al també company de col·lecció Ramon Ramon, és un estendard que parla sobre la pèrdua que significa acceptar segons quins fets. Un altre poema, Parsec, molt a la part inicial, ressonarà per sempre en els que entenen el vers com a crit de revolta: si Nietzsche va dir que Déu ha mort, Rilke va respondre dient que Déu encara no havia nascut, i aquí contesta Josep Porcar directament fent entendre que “déu no / no té collons”, i entra en una harmonia similar a la dels dos poetes europeus abans esmentats, perquè la prova de la desexistència de Déu rau en la seva infertilitat, en la seva incapacitat de germinar.
 
Nectari és aquest llibre que transforma els referents llegendaris en un retaule dedicat a les larves, als cucs i a les formigues: l’auge d’una mitologia microscòpica. Segons les apassionades paraules d’Alexandre Navarro, que fa una nota epilogal al final del recull de Porcar, Nectari és un dels “llibres de poemes més decididament imprescindibles de les primeres dècades del segle XXI.” A això es pot afegir que aquesta certesa no farà altra cosa que confirmar-se com més avancem en aquest nou mil·lenni.
 
L’ejaculació com a forma de vida
 
 

Coberta d'«Els temps interromputs» Foto: Edicions del buc

Dins Els temps interromputs de Ramon Ramon (Catarroja, 1970) hi ha un dels millors poemes-resposta que fins ara s’hagin escrit en llengua catalana, al mateix nivell del diàleg existent entre Assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés i Propietats de l’IKEA de Pau Sif, de lectura obligada.

En el cas que ens ocupa per al darrer lliurament fins ara d’Edicions del Buc, Càntic per al temple de Ramon Ramon és un diàleg obert amb Assaig de càntic al temple de Salvador Espriu, com també ja ho havien estat Assaig de plagi a la taverna de Pere Quart i Assaig de càntic en el temple de Jordi Larios. Tot plegat és una bella i necessària excusa, a vegades oblidada, com és recordar que la literatura és també una relació consanguínia amb la tradició immediata o no.
 
El cas és que Ramon Ramon, un poeta preocupat per les formes però també pels clàssics recents, torna a demostrar-se com a pedra de toc, i més que mai amb aquesta nova obra que presenta, possiblement la més àlgida que ens ha ofert fins ara, i això que superar Simfonia per a un estat de coma, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i el dietari Dins el camp d’herba no era fàcil. Sigui com sigui, el Càntic per al temple de Ramon Ramon està destinat a convertir-se en un dels poemes suprems en la Nova Era Post-Rita Barberà, un trist recordatori macabre de la proximitat del perill al que s’ha abocat tot un territori durant massa anys.
 
Els temps interromputs és una proposta alternativa i polifònica: ens presenta vint-i-set poemes, dels més poderosos de la factoria amb segell garantit que és Ramon Ramon, més una novel·la curta. Però, com? Una novel·la curta, també coneguda com a nouvelle en termes més erudits, dins d’un llibre de poesia? Què és això? Doncs un feliç atreviment, això és el que és. No hauria de sorprendre que un dels personatges més contundents de les terres valencianes, algú que està obsessionat per superar la condició imperiosa dels gèneres i que desitja donar forma als seus pensaments més imperants, torni al terreny de la publicació amb aquesta premissa, sobretot si és Edicions del Buc l’aparell fàctic que està al darrere de l’empresa. I és que Ramon Ramon, admirador de la literatura irlandesa com a emblema de brutalitat, resistència i alt risc estètic, es projecta amb el seu volum més irlandès, o sigui, més bèstia. S’hauria de culpar James Joyce i a Flann O’Brien de tot plegat, però sobretot s’hauria de culpar Ramon Ramon perquè és el responsable d’aquest fruit pervers i deliciós.
 
El crític Francesc Calafat va destacar el caràcter bukowskià de la poètica de l’autor d’Els temps interromputs. Però no hauria de ser només Charles Bukowski, tot i que sí és un bon començament, el prisma des d’on albirar les característiques principals d’aquesta obra, sinó més aviat Georges Bataille, pregoner de la literatura del mal. Bataille lluita per fer entendre que l’escriptor és l’ésser que circumda dues realitats tremendes, l’amor i la mort, amort segons un Biel Mesquida que les va voler unir en neologisme. Per a Bataille, l’escriptor, en aquest cas el poeta, ha d’executar el seu ofici amb atreviment, com a constatació dels seus actes sobirans. Des d’aquest convenciment, el mal mateix de la llibertat absoluta és el protagonista, encarnat en un follador infinit, de la novel·la Cronicó del semental, un retrat del cor de la ciutat de València, un gran fòrum romà de vanitats i de sexualitats que està al nivell d’El Teatre d’en Sabbath de Philip Roth.
 
Es pot considerar sense por a equivocar-se que Cronicó del semental beu de diferents referents ineludibles. Per una banda, es tracta d’un punt de frontera entre l’alfaBet i uN Nu de Josep Palàcios, i al mateix temps també és un intent reeixit de poetitzar l’esperit fervent de crematori que representa el treball d’Ausiàs March amb un estil que recorda el Juli Alandes o el Xavier Aliaga més desenfadats, mai mancats de cert lirisme. Per l’altra, els mallorquins Miquel Bauçà (Carrer Marsala. El vellard. L’escarcellera) i Antònia Vicens (Gelat de maduixa) també concorden amb aquestes coordenades de veu en ple de deliri que avança per un paisatge tremebund a una velocitat supersònica. Poesia? També, però a un nivell més electrocutat, integrat amb la mateixa prosa amb una plasticitat autèntica, útil, feridora. Tot al servei de la història que mostra com un personatge és víctima dels seus genitals malalts mentre persegueix forats per penetrar durant jornades decisives dintre de la radiografia viva de la insigne, i abominable alhora, ciutat de València. La persecució indecent esdevindrà una recerca del propi passat, una reconciliació amb els orígens i l’esperma. En aquest sentit, que la imatge que acompanyi El temps interromputs de Ramon Ramon sigui un detall del Retaule de la Mare de Déu de la Llet, obra d’Antoni Peris, és tot un encert per la cruel ironia que representa, aquesta que és tornar a situar el debat entre la fertilitat i la infertilitat de tota natura creadora.
 
És inevitable que Cronicó del semental ocupi amb frenesí les mirades dels lectors i dels crítics quan es comenti Els temps interromputs, perquè se’n parlarà: és un material tan subversiu, tan nou, tan poderós i tan atractiu que és inevitable que ens hi aturem. Sobretot interessa veure com la poesia i els seus mecanismes interns són prou hàbils com per assimilar material prosaic en el seu interior sense que això provoqui un curtcircuit, i és que el text narratiu de Ramon Ramon, escrit a la manera de l’Ulysses i el Finnegans Wake joyceans amb flux de consciència, encaixa perfectament amb uns poemes plens de ràbia malèfica, reivindicatius, amarats d’alcohol, sexe, foc, lluita i contactes constants amb romàntics autèntics com Percy Bysshe Shelley. Sens dubte, Ramon Ramon ens regala el seu millor llibre, treballat el 2002 al 2016, en terres valencianes i estrangeres. Els temps interromputs serà un admirable descobriment per a moltes persones que estimen la poesia i encara no coneixen l’obra d’aquest poeta grandiós.
 
És important que s’abracin amb força les creacions de Ramon Ramon, riques en lluminoses perversitats perquè Ramon Ramon no fa altra cosa que constatar la revolució de la pròpia individualitat. I ho fa superant el llegat d’Estellés, fent-nos avinents les noves direccions que voluntàriament emprèn la poesia catalana escrita al País Valencià a partir d’ara. En aquest mateix sentit, i com a apunt final de justícia poètica, caldria que els lectors s’afegissin a la defensa aferrissada que fa Ramon Ramon de la figura i de la tasca de Jaume Pérez Montaner, un dels majors poetes en llengua catalana, potser un dels secrets més ben guardats de la literatura actual.
 

Interior d'un dels llibres dissenyats per Dídac Ballester


No només una altra editorial independent
 
És important destacar els dissenys de les Edicions del Buc, a càrrec de Dídac Ballester: diferents, revoltats, impactants. No donen possibilitat a la indiferència gràcies a un conscient, però savi, desig de radicalitat. A partir de jocs visuals que juguen amb la combinació de colors, la tipografia i les estructures poligonals, cada coberta captura l’esperit del llibre, ja sigui a través d’una difuminació espiritual com té lloc amb Serena barca de Maria Josep Escrivà, l’escala blaugrana amb 123 de Màrius Sampere o l’homenatge explícit als pòsters cinematogràfics que es feien al Hollywood dels anys vuitanta, com és el cas de la coberta per al volum Els temps interromputs de Ramon Ramon, més semblant a una pancarta promocional d’un film de Nicolas Winding Refn que no pas d’una coberta tradicional.
 
Què més distingeix les Edicions del Buc? Cada autor arriba amb una imatge d’encapçalament a doble pàgina, imatge que defineix molt bé l’esperit del que es llegirà; amb una cita final que expandeix l’univers polisemàntic del terme Buc i de la seva cosmovisió; amb un perfil bioliterari de l’autor per part d’un altre autor de prestigi (Manuel Forcano per a Maria Josep Escrivà, Alexandre Navarro per a Josep Porcar i Jaume Pérez Montaner per a Ramon Ramon); amb una història delirant i divertidíssima que serveix d’Imprimatur que expliqui les característiques del text, de la tipografia i del material amb una nota d’humor amb caràcter temporal i històric; i finalment amb la possibilitat d’incloure il·lustracions, com el cas de Nectari de Josep Porcar, amb un dibuix de clausura nascut de la mà de Porcar Querol. Només aquests acompanyaments converteixen el viatge de publicar en les Edicions del Buc en una petita festa encantadora. Publicar és un acte sagrat, però també lúdic, una forma de deixar un testimoni feliç de l’ànima d’un temps, d’uns cors i d’uns valors.
 
Edicions del Buc no ofereix cap mena d’oportunitat a equivocar-se: cada títol que selecciona i que posa a disposició del món lector és un encert perquè eixampla la paraula poètica en totes les seves vessants i possibilitats. Ningú no s’hi podrà sentir exclòs, però al mateix temps els llibres que treuen són els màxims exponents dels estils que representen. En aquest sentit, són una continuació lògica de l’esperit de col·leccions mítiques com Jardins de Samarcanda (Eumo/Cafè Central) i connecten amb altres editorials d’ara com LaBreu Edicions, AdiA Edicions, Edicions Terrícola, Blind Books o Edicions Tremendes. En conclusió, el catàleg d’Edicions del Buc és sinònim d’estricta i responsable qualitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

una més
Anònim, 25/10/2016 a les 17:54
+1
-0
Sr Pons Alorda: no us creureu però conec una editorial amb seu a Badalona que va néixer l'any 2000 de la era cristiana anomenada edicions Pont del Petroli, dedicada exclusivament a l'edició de poesia . Ha publicat una setantena de títols dels més notoris autors poetes en llengua catalana en dues col·leccions i una més dedicada a la poesia visual. Aquesta editorial que no sé per què mai surt en cap referencia d'editorials catalanes, existeix i esta en actiu. Paraula.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Miquel Iceta, al darrer congrés del PSC | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
El fet que l'aval a la suspensió de l'autonomia no s'hagi votat ni a l'executiva ni al consell nacional enerva alcaldes i dirigents socialistes | Una trentena d'alcaldes se sumen al pols liderat per Parlon, Ballart, Mayoral i Giménez
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés sobiranista i l'aplicació de l'article 155
 07:40 PORTADES «El 58% dels catalans creuen que es deteriora la convivència», a «El Periódico». Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:24 La posada en escena de CaixaBank al País Valencià arriba en la setmana clau pel procés català, ho explica Jonathan Oca. Aquest dimarts es presentaran els resultats obtinguts de la companyia durant el tercer trimestre del 2017. Aquesta setmana el president de la Generalitat de Catalunya té previst aixecar la suspensió de la independència. L'entitat financera va decidir traslladar la seu social de Barcelona a Alacant.
 07:13 El rebuig d'un ampli sector del PSC al 155 reobre les ferides de les primàries, per Sara González. El fet que l'aval a la suspensió de l'autonomia no s'hagi votat ni a l'executiva ni al consell nacional enerva alcaldes i dirigents socialistes. Una trentena d'alcaldes se sumen al pols liderat per Parlon, Ballart, Mayoral i Giménez.
 06:57 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: El calendari de Puigdemont. "El president ha de sincronitzar la mobilització i el ritme institucional i ha decidit explicar-se al Senat abans de declarar la República", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia la Cecot, Jaume Collboni i Barcelona en Comú, el consell d'administració de CaixaBank, el decret de col·lectivitzacions i Josep Irla.
 06:48 VÍDEO Juan Carlos Girauta, portaveu de C's al Congrés, enxampat en directe mentint sobre les manifestacions independentistes. Assegura que els manifestants "van robar armes" de la Guàrdia Civil durant les concentracions d'Economia i queda retratat.
 00:27 OPINIÓ «Emprenedoria des de la Catalunya interior», l'article de Marina Geli. 
 00:26 OPINIÓ «Sobirania digital», l’article de Joan Subirats.
 00:25 OPINIÓ «Bombardejar Barcelona», l’article de Francesc de Dalmases. 
 00:25 LA VEU DE NACIÓ «L’última oportunitat del PSC», l'article d'Arnau Urgell. 
 23:52 Valls, primer ajuntament de la demarcació de Tarragona que aprova la moció contra l'aplicació del 155. El text, presentat de forma conjunta pels grups de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, ha estat aprovat per 14 vots a favor i tres en contra.
 23:30 Collboni considera "poc intel·ligents" les mesures del 155 i demana "eleccions immediates". El tinent d'alcalde socialista a l'Ajuntament de Barcelona nega estar preocupat per un possible trencament del pacte de govern amb Ada Colau a la capital catalana.
 23:03 Le Monde carrega durament contra Puigdemont, TV3 i l'independentisme. El diari francès considera que el president català optar per "l'estratègia de la tensió" i que l'independentisme vol el 155 per reforçar la unitat interna.
 22:09 Puigdemont, disposat a intentar acords fins al final a través de la "mediació". El president de la Generalitat segueix obrint la porta a anar al Senat per explicar la "realitat".
 22:09 La Cecot, amb la Generalitat: "Ens situem democràticament al costat de les institucions catalanes". Antoni Abad, president de la patronal del Vallès, assegura que sense la llibertat "no hi ha democràcia". 
 21:40 Marató d'actes de l'ANC per explicar el "futur immediat" de Catalunya. Se celebraran entre dimarts i dimecres d'aquesta setmana i hi participaran membres del Govern.
 21:40 Turull apel·la a l'esperit «pacífic i determinat» del 1977 per defensar l'autogovern. El conseller de la Presidència lamenta que, 40 anys després del retorn de Tarradellas, no hi hagi "diàleg i mediació" per preservar les institucions catalanes.
 21:09 Puigdemont preveu aixecar divendres la suspensió de la independència. El president de la Generalitat vol explicar-se al Senat, però manté el rumb i promourà la declaració de l'estat català durant el ple específic del Parlament. Ho explica Oriol March. 
 20:59 Rebuig al 155 i condemna a les detencions: les línies vermelles dels pactes locals del PDECat. Els nacionalistes reuneixen els càrrecs territorials i els informen que a partir de divendres es replantejaran els pactes amb el PSC si voten a favor de la intervenció de l'autonomia. Informa Oriol March.
 20:58 La CUP convoca deu assemblees aquest dimarts per analitzar el moment polític i preparar mobilitzacions. Han de servir per debatre les passes a seguir per respondre a "l'intent de liquidació de l'autogovern de Catalunya".
 20:52 Maza torna a amenaçar Puigdemont amb la presó si declara la independència. El fiscal general de l'Estat adverteix que, "independentment", ja hi ha fets que han passat fins ara "pels quals s'haurà de respondre”.
 20:41 Resistència al 155: mossos, bombers, mestres i periodistes rebutgen la intervenció de l'Estat. Sindicats i associacions de treballadors públics dels diferents àmbits mostren la seva oposició a la intervenció anunciada del govern de Mariano Rajoy.
 20:32 La intervenció de l'Estat bloqueja més de 10 milions per a projectes d'entitats socials. El Govern afirma que hi ha 307 entitats afectades pels ajuts de la direcció general de d'acció cívica i comunitàroa i 224 en el cas de Joventut.
 20:18 Carles Pellicer convoca un ple extraordinari i urgent per rebutjar l'article 155. L'Ajuntament de Reus respon d'aquesta manera a la crida que feien l'AMI i l'ACM per impedir l'aplicació d'aquesta mesura per part del govern espanyol. 
 19:51 Els sindicats de Mossos s'oposen al 155 i esperen una aplicació «el menys lesiva possible». FEPOL, SPC, SME i USPAC veuen amb recel la intervenció de l'Estat a la policia catalana.
 19:45 Continua el bombardeig d'Anonymous en defensa de Catalunya: cau el web del CNI. Els hacktivistes han anunciat en un vídeo i diferents tuits que obren una nova fase de l'#opCatalunya, que ja va bloquejar diverses pàgines de l'estat espanyol durant el cap de setmana.
 19:26 Les connexions polítiques pesen més per fer negoci a Espanya que a Rússia, Marroc o Iran. L’Informe Global de Competitivitat indica que els directius espanyols creuen que l'Estat afavoreix aquelles empreses millor connectades. Per Roger Tugas. 
 19:11 L'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), rebutja l'aplicació del 155 i també una possible DUI. L’alcalde ha fet una crida al diàleg i ha s'ha mostrat a favor que es convoquin eleccions a Catalunya.
 18:57 La Federació Europea de Periodistes condemna l’intent del govern espanyol d’intervenir TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN. L’organització qualifica "d’inacceptable" la interferència política a la gestió dels mitjans de comunicació públics.
 18:47 «Els volem al carrer i entre nosaltres!»: manifest de suport a la llibertat de Sànchez i Cuixart. Fundadors i dirigents de l'ANC impulsen un text en què reclamen que els dos dirigents sobiranistes surtin de la presó. Informa Oriol March. 
 18:31 VÍDEOS «Els mitjans seran sempre vostres»: els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio rebutgen el 155. Les assemblees dels mitjans públics catalans es mobilitzen per respondre a la intervenció estatal.
 18:07 Juncker diu ara que "respecta l'expressió de la voluntat" que s'ha vist a Catalunya. El president de la Comissió Europea remarca que és "comprensible" buscar una "identitat pròpia" però reitera que no està a favor dels "separatismes".
 17:54 Els treballadors públics que van fer vaga el 3 d'octubre hauran de recuperar les hores. El Govern ho va decidir en un acord del 10 d'octubre que no es va fer públic, segons TV3.
 17:53 ERC denuncia que el Senat ha incomplert el propi reglament per activar el procés del 155. Els republicans demanen a la mesa de la cambra alta que iniciï de nou tots els tràmits i que aquest cop s'escolti la junta de portaveus i es debati aquesta qüestió a la comissió general de comunitats autònomes. Informa Roger Tugas. 
 17:39 El Cercle d'Economia exigeix "eleccions immediates" a Catalunya. L’entitat que presideix Juan José Brugera considera que l'escenari d'unes eleccions autonòmiques és l'"única alternativa" per evitar "un escenari de conseqüències imprevisibles i dramàtiques". Informa Pep Martí. 
 17:14 Almenys sis ajuntaments del Baix Montseny ja han convocat un ple de rebuig al 155. Exigeixen a l'Estat que aturi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, per tant, la suspensió de l'autonomia de Catalunya. Per Jordi Purtí. 
 17:14 Els Bastoners de Sabadell deixen de vendre loteria de Nadal i es passen a la Grossa. La colla ha pres la decisió en un moment de tensió política.
 16:36 Espanya, Alemanya i el 155: les comparacions odioses; un reportatge de Pep Martí. L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure. Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany.
 16:18 VÍDEOS Un arxiu de vídeos recull la brutalitat policial de l’1-O. El web difon imatges de les càrregues de la policia espanyola contra els votants, just l'endemà que el ministre d'Exteriors espanyol afirmés a la BBC que "moltes fotos eren falses". 
 15:51 Ballesteros a Puigdemont: «Per iniciar el camí de l'acord, a aquest alcalde el tindrà al seu costat». L'alcalde de Tarragona ha emès un comunicat dient que la pilota està a la teulada del president de la Generalitat per evitar que s'apliqui el 155. 
 15:12 Societat Civil Catalana es manifestarà diumenge pel «diàleg» però avala aplicar el 155. La mobilització es farà al passeig de Gràcia després que divendres el Senat hagi votat la suspensió de l'autonomia.
 15:11 L'alcalde de Blanes mostra el «rebuig total» al 155 i es planteja deixar el PSC. Els partits independentistes pengen una pancarta al balcó de l'ajuntament demanant la "llibertat dels presos polítics" amb el vistiplau de Lupiáñez.
 15:04 El Senat només ofereix dues opcions a Puigdemont per comparèixer: dijous a les 17.00 o divendres. Les dues alternatives xoquen amb la possibilitat de celebrar un ple dijous al Parlament.
 14:58 Raül Romeva afirma que els funcionaris obeiran al Govern i el Parlament i no a l'Estat. El conseller també assegura a la BBC que els membres de l'executiu no acataran el seu cessament i defensa que van ser escollits arran d'unes eleccions netes.
 14:56 Els periodistes de TVE responen amb duresa a la intervenció de TV3. El Consell d'Informatius considera que el govern espanyol vol aplicar unes mesures a la cadena catalana que encara no es compleixen a l'estatal.
 14:38 Ximo Puig assegura que les diferències entre socis sobre el 155 no afecta el pacte de govern valencià. El president de la Generalitat Valenciana confia que finalment no sigui necessària l'aplicació de l'article.
 14:24 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa que si hi ha eleccions han de ser acordades entre els dos governs perquè no siguin un "front de batalla". Des de París també assegura que alcaldes europeus i d'arreu del món li transmeten el rebuig a la unilateralitat però també a la "resposta autoritària" de l'Estat.
 14:16 ANC i Òmnium de Granollers demanen un ple urgent per l'amenaça del 155. Les dues entitats volen que l'alcalde de la ciutat, Josep Mayoral (PSC), el convoqui per instar el govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya a través de l'article 155.
 14:10 VÍDEO El rei va trucar a Volkswagen per demanar que marxés de Catalunya», diu 
Martí Anglada, delegat del Govern a França, en una entrevista a CNews.
 14:07 Miquel Iceta evita aclarir si Montilla votarà a favor del 155; informa Isaac Meler. Responsabilitza Puigdemont de la suspensió de l'autogovern si no convoca eleccions o va al Senat a demanar diàleg. Afirma que el seu partit "no es trencarà" malgrat les tensions internes per la intervenció del govern espanyol a Catalunya.
 13:55 Universitats per la República convoca vaga aquest dijous contra l'aplicació de l'article 155. La plataforma també reclama la llibertat per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Entrades anteriors »
Clients de CaixaBank fent operacions en uns caixers de l'entitat | ND
Jonathan Oca
01/01/1970
Aquest dimarts es presentaran els resultats obtinguts de la companyia durant el tercer trimestre del 2017 | Aquesta setmana el president de la Generalitat de Catalunya té previst aixecar la suspensió de la independència | L'entitat financera va decidir traslladar la seu social de Barcelona a Alacant
Mariano Rajoy, a San Siro, a la final de la Champion's del 2016, entre el Reial Madrid i l'Atlètic, junt a Felip VI o Florentino Pérez. | La Moncloa
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
L'Informe Global de Competitivitat indica que els directius espanyols creuen que l'Estat afavoreix aquelles empreses millor connectades | La confiança en els polítics és inferior que a Tailàndia, Uganda, el Congo o Turquia
Merkel i Rajoy, en una imatge d'arxiu | La Moncloa
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
L'unionisme intenta equiparar el polèmic article a un de similar de la Constitució de la República Federal, però no té res a veure | Els constitucionalistes Mercè Barceló i Xavier Arbós rebutgen que es puguin equiparar el sistema espanyol i l'alemany
01/01/1970
Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular | El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència
Seu del Banc Sabadell a Barcelona | Adrià Costa
Roger Tugas | 15 comentaris
01/01/1970
L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum | Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat