24
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
25
d'octubre
a les
11:58h
Els debats lingüístics poden ser molt enverinats. La nova ortografia que prepara la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no ha estat una excepció i la decisió d’eliminar, en la pràctica, els accents diacrítics (només s’han "salvat" catorze parelles de mots), ha generat un debat intens entre els sectors compromesos amb la llengua i els filòlegs. Però segons ha pogut saber NacióDigital, la polèmica també ha esclatat en el si mateix de l’IEC. I concretament, en la Secció Filològica, que és la que ho va aprovar en primera instància.
La decisió de la presidenta de la secció, Teresa Cabré, i del seu equip de reduir de manera dràstica els diacrítics va dividir la Filològica des del mateix moment que es va plantejar. Quan es va fer pública la notícia sobre les noves normes d'accentuació, el 30 de setembre, ja feia temps que el tema treia fum a la secció i provocava discussions enceses.
Segons fonts de l’IEC, la “sentència” contra els accents no va ser unànime ni es va intentar buscar una posició consensuada. Diversos integrants de la Filològica van mostrar la seva discrepància, tant amb el contingut com amb les maneres de la direcció de la secció, considerades massa expeditives.
De 150 diacrítics a catorze
La proposta de reducció era severa: passaven de 150 a només catorze. Així, s’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuran també sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
Però aquests no van ser els únics canvis en l’ortografia. Es va optar per introduir modificacions en els mots prefixats o compostos amb el segon formant començant per r. Així, per exemple, coresponsable passa a escriure’s corresponsable, arítmia a arrítmia. Hi ha modificacions en l’ús dels guionets: es decideix usar guionet entre un prefix i un sintagma. Per exemple, es passa d’exdirector general a ex-director general. S’eliminen també les dièresis en derivats de mots cultes que acaben en al: laical o tropezoidal. S’introdueixen mots nous com blog i aiatol·là.
Sense consens
Una de les crítiques que es fa a la nova normativa, tant dins com fora de la Filològica, és que unes modificacions com aquestes s’han de fer després de dialogar amb els diversos àmbits que treballen amb la llengua. En paraules d’un lingüista, “fa cent anys es podia imposar un criteri determinat però ara cal fer-ho després d’escoltar els mestres de català, els traductors, els escriptors, cosa que no s’ha fet”.
Finalment, i davant la divisió, es va optar per una votació, en què es van imposar els criteris de Cabré de manera clara. Però entre els crítics hi havia persones de pes, com el mallorquí Joan Veny, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i considerat un dels lingüistes més prestigiosos dels Països Catalans. Però de poc li va servir. El mateix Veny ha confirmat a aquest diari aquesta informació malgrat que no ha volgut afegir més detalls sobre la discussió filològica.
Fonts de l’àmbit filològic expliquen a NacióDigital que a l’IEC encara batega el debat encès entorn el Diccionari de l’IEC (DIEC), que va enfrontar la Filològica al gruix dels lingüistes i va desembocar en la renúncia de l’aleshores responsable del diccionari. Era Teresa Cabré, l’actual presidenta de la secció.
La decisió de la presidenta de la secció, Teresa Cabré, i del seu equip de reduir de manera dràstica els diacrítics va dividir la Filològica des del mateix moment que es va plantejar. Quan es va fer pública la notícia sobre les noves normes d'accentuació, el 30 de setembre, ja feia temps que el tema treia fum a la secció i provocava discussions enceses.
Segons fonts de l’IEC, la “sentència” contra els accents no va ser unànime ni es va intentar buscar una posició consensuada. Diversos integrants de la Filològica van mostrar la seva discrepància, tant amb el contingut com amb les maneres de la direcció de la secció, considerades massa expeditives.
De 150 diacrítics a catorze
La proposta de reducció era severa: passaven de 150 a només catorze. Així, s’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuran també sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
Però aquests no van ser els únics canvis en l’ortografia. Es va optar per introduir modificacions en els mots prefixats o compostos amb el segon formant començant per r. Així, per exemple, coresponsable passa a escriure’s corresponsable, arítmia a arrítmia. Hi ha modificacions en l’ús dels guionets: es decideix usar guionet entre un prefix i un sintagma. Per exemple, es passa d’exdirector general a ex-director general. S’eliminen també les dièresis en derivats de mots cultes que acaben en al: laical o tropezoidal. S’introdueixen mots nous com blog i aiatol·là.
Sense consens
Una de les crítiques que es fa a la nova normativa, tant dins com fora de la Filològica, és que unes modificacions com aquestes s’han de fer després de dialogar amb els diversos àmbits que treballen amb la llengua. En paraules d’un lingüista, “fa cent anys es podia imposar un criteri determinat però ara cal fer-ho després d’escoltar els mestres de català, els traductors, els escriptors, cosa que no s’ha fet”.
Finalment, i davant la divisió, es va optar per una votació, en què es van imposar els criteris de Cabré de manera clara. Però entre els crítics hi havia persones de pes, com el mallorquí Joan Veny, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i considerat un dels lingüistes més prestigiosos dels Països Catalans. Però de poc li va servir. El mateix Veny ha confirmat a aquest diari aquesta informació malgrat que no ha volgut afegir més detalls sobre la discussió filològica.
Fonts de l’àmbit filològic expliquen a NacióDigital que a l’IEC encara batega el debat encès entorn el Diccionari de l’IEC (DIEC), que va enfrontar la Filològica al gruix dels lingüistes i va desembocar en la renúncia de l’aleshores responsable del diccionari. Era Teresa Cabré, l’actual presidenta de la secció.