Benvinguts a la setmana del retorn de Mariano Rajoy! Durant gairebé un any ha estat president en funcions i aquesta setmana l'acabarà com a cap de l'executiu per obra i gràcia del PSOE. Tindrà una legislatura difícil, però el tràngol de la investidura el superarà amb l'abstenció socialista. Falta saber si el PSC s'hi sumarà o mantindrà el no contra el criteri del PSOE. El que és clar és que el "si tu no hi vas ells tornen" i el recent hashtag #femforaRajoy han perdut sentit. L'aprenent de bruixot José Zaragoza ha basat les darreres campanyes en demonitzar el PP. I als socialistes catalans se'ls gira en contra: com a alternativa a la independència proposen reformes constitucionals que passen pel "malvat" PP, i ara els companys del PSOE han decidit mantenir-lo a la Moncloa. Avui Felip VI comença a la Zarzuela la ronda protocol·lària prèvia (entre d'altres hi va Francesc Homs) a la investidura. #fempresidentRajoy doncs.
El PSC té un tràngol difícil. Els socialistes catalans comencen avui mateix un pols, que passarà per la ratificació immediata del no a Rajoy en un consell nacional demà, per intentar que el PSOE els toleri votar diferent a la resta del grup socialista i salvar la cara. Iceta ja deixar ahir clar que, del contrari, es regalaran més arguments als independentistes. Si el PSOE no ho tolera i Iceta és coherent, els set diputats del PSC poden acabar al grup mixt del Congrés fent companyia a Homs i al PDECat. Per situar-vos us ajudarà l'anàlisi de Sara González i l'opinió de Joan Serra Carné.
Desobediència a Vic. L'altre focus de l'actualitat serà a Vic. A les deu del matí el regidor de la CUP Joan Coma Roura anirà a l'ajuntament a fer feina. No tindria res d'especial si no fos perquè a la mateixa hora l'esperen a l'Audiència Nacional a declarar per incitar a la sedició. No hi anirà i pot ser que el detinguin. La CUP i el conjunt de l'independentisme s'han mobilitzat per impedir que els Mossos executin l'ordre del jutge. Coma Roura explica en un article a NacióDigital les raons per desobeir.
Extraescolars: massa o poc? Si teniu fills segur que heu dedicat moltes hores a discutir si les extraescolars són o no bones i quines complementen millor la seva formació en tots els aspectes. Si no, haureu d'assistir a desenes de debats d'amics i familiars sense tenir-ne massa opinió. Ahir la Cristina Garde va publicar cinc raons a favor i cinc en contra que us ajudaran a aclarir una mica les idees.
Vist i llegit
Marc Bassets és un periodista jove que ja fa anys que fa feina als Estats Units. Dissabte ens presentava un interessant reportatge a El País a partir de la lectura d'assajos que, a les portes de les eleccions, us ajudaran a entendre el moment pel que passa la superpotència, "un país fracturat per l'individualisme, el poder desbocat de les elits, la desigualtat i el populisme". Crónicas del derrumbe el titulava.
El passadís
Poc a poc, el Govern avança en la negociació dels pressupostos amb la CUP. Hi estan implicats els grups parlamentaris però també la conselleria d'Economia i la de la Presidència. I dos alts càrrecs són clau i presents en moltes trobades: el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, i el secretari general de la Vicepresidència i d'Economia, Josep Maria Jové. El primer va arribar al govern de la mà de Francesc Homs com a cap de gabinet d'Artur Mas però va guanyant perfil, i al segon Oriol Junqueras ja el va situar com a president del consell nacional d'ERC. Seguiu-los la pista.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1971, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, el músic vendrellenc Pau Casals rebia la Medalla de la Pau de mans del secretari general U Thant. El seu discurs (el popular "I'm a catalan") va ser un al·legat en favor de la pau i de la identitat nacional de Catalunya, aleshores sota el jou franquista. Aquí el teniu sencer (la part més cèlebre comença als 4'35").
L'aniversari
Pau Casals va ser un dels intel·lectuals de referència i més respectats de l'exili. Li van oferir presidir la Generalitat i ho va sospesar, però va optar per dedicar-se de ple a la seva carrera de violoncel·lista. El càrrec el va ocupar Josep Irla, que va néixer tal dia com avui de l'any 1874. Irla, que des de 1938 era president del Parlament, va assumir el càrrec després que els franquistes afusellessin Lluís Companys i s'hi va estar fins el 1954. El va substituir Josep Tarradellas, que va poder restituir la institució el 1977. Irla, industrial deu suro nascut a Sant Feliu de Guíxols, va morir el 1958 a França. La fundació del seu partit, ERC, du el seu nom. El 30' de TV3 li va dedicar un documental.
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.