Abdelaziz Jatim: «El concepte integració encara no està definit, és un tema gairebé filosòfic»

Abdelaziz Jatim és el cònsol del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó. El diplomàtic ha deixat el consolat a València enguany per fer-se càrrec de la representació en aquestes tres regions, entre les quals hi ha almenys 152.000 ciutadans d'origen marroquí. Jatim és un home serè, tranquil i amb les idees molt clares. Creu fermament que els països que no inverteixin en educació fracassaran. Està convençut que Europa no està actuant correctament amb els refugiats. Els atemptats els considera una bogeria i no entén com algú pot dir que mata en nom d'algun déu.

- Els moviments d'immigració sempre han estat presents en la societat marroquina però en quin punt ens trobem actualment?

- La figura, el context i les característiques de la immigració han canviat molt, sobretot si parlem de l'èxode massiu. Ara bé, aquest actualment arriba des de territoris on hi ha conflictes armats i que per descomptat plantegen nous reptes a la Unió Europea però també als països del Sud. I pel que fa a la immigració marroquina ha passat d'una etapa a una altra, ara ja estem en una immigració més legal, i per aconseguir-ho Marroc i la Unió Europea han treballat molt per normalitzar-la i canviar també la figura del perfil de l'immigrant marroquí.

- El somni europeu de tenir un habitatge, una feina estable, diners, encara se segueix venent en els països africans?

- Aquest somni europeu no és només per millorar el nivell de vida pel que fa a l'economia sinó que implica més coses, i això estem observant per part de la immigració marroquina. Aquest ja no és el somni del jove marroquí perquè Marroc també ha canviat, ha evolucionat. Les condicions socioeconòmiques han canviat.

- En què ha canviat?

- És un país jove que està creixent. Està atraient inversions estrangeres i ofereix possibilitats als joves de poder treballar al seu país i inclús brinda una oportunitat també a una immigració contrària, és a dir, hi ha joves que tornen d'Europa per treballar a Marroc. A banda, cal dir que el moviment dels marroquins té molt a veure amb la cultura, som un poble que ens movem molt. També és cert que passa com aquí a Espanya, hi ha gent que marxa per millorar la seva situació. Obren els ulls i miren al seu voltant a veure on poden anar a buscar una oportunitat a fora del seu país a causa de la crisi econòmica recent.

- La comunitat marroquina fa molts anys que està establerta tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Considera que està integrada?

- Se li demana a l'immigrant que faci esforços per integrar-se però el concepte integració encara no està definit, és un tema gairebé filosòfic. Jo crec que les societats que han sabut superar aquest problema són les que han fet esforços per ambdues parts. El que compartim és molt més interessant i profund que les nostres diferències en les creences religioses.

- Integració i convivència són paraules que podrien anar agafades de la mà. Creu que la comunitat marroquina els té assolits?

- De la mateixa manera que la integració, crec que la convivència també és una tasca d'ambdues parts. Hi ha uns valors comuns però també n'hi ha de particulars i la manera com els adopto hi té molt a veure. La immigració marroquina no planteja problemes a la societat ni a les autoritats. Ara mateix hi ha altres tipus d'immigració que els planteja aquests problemes. Ara bé, el que sí que és cert és que haurem de treballar per modificar la imatge que transmetem o que deixem que es percebi de nosaltres com a estrangers que han escollit viure a Espanya. Això és un esforç que implica treball, repeteixo, per part de les dues parts.
 
- Un dels principals perills que hi ha quan la integració i la convivència no existeixen és la creació de guetos.

- Els guetos són un perill. Ara veiem que vells països com Espanya, i aquí dono l'exemple de França, es creen aquests tipus de guetos –com la marginació geogràfica que és al pitjor o la marginació per les idees-. Una ètnia determinada que s'instal·li en una zona, per exemple, no només és responsabilitat dels que hi viuen sinó també de les autoritats que tenen unes polítiques que no són les adequades en matèria d'urbanisme i tampoc tenen relació directa amb la immigració. Està clar que una integració positiva passa per no crear guetos o no apartar-se de la societat però segueixo pensant que l'esforç és recíproc.

- Que li demanaria a l'Estat, i alhora a Catalunya, en matèria d'immigració?

- Doncs l'estat espanyol és un país que té una història d'immigració en sentit contrari. Durant la Guerra Civil van marxar cap a França i cap a Amèrica Llatina. Jo demanaria que quan es parli d'immigració que m'agradaria que es tingués més sensibilitat i més consideració, ja que estem parlant de persones que han hagut de deixar el seu país per buscar millorar la situació i per les seves famílies i que s'evitin els errors que s'han produït en el passat en altres països i que ara s'estan veient les conseqüències, tant de concepció com de planificació i d'execució de programes de govern destinats a aquestes comunitats estrangeres. S'ha d'aprendre dels errors dels altres.

- A quin tipus d'errors es refereix?

- El tema dels guetos, de la marginació i dels prejudicis. S'ha de definir què és una integració positiva, si estem parlant d'una forma d'integrar-se participant activament però guardant les seves arrels culturals, els seus valors però que es posi el focus sobre el qual es comparteix i no sobre les diferències. Si ens fixem en les diferències i ens comparem, un sempre pensa que és millor que l'altre. No hem de buscar la raresa en els comportaments.

- Considera que la societat espanyola, en general, és racista?

- Per mi la societat espanyola és molt acollidora, no és racista. Els marroquins que viuen aquí no han notat cap tipus d'acció racista. És cert però que sí que hi ha hagut algunes preses de posició fora del context però de forma general, és molt acollidora, accepta l'estranger i és un país on es viu molt bé.

- El fenomen de la immigració és un negoci per alguns. Mou molts diners, un clar exemple és la màfia de les pasteres.

- Sempre que hi ha desordre o caos, sempre hi ha grups o individus que s'aprofiten de la situació. Amb perill de semblar cínic, quan hi ha guerres apareixen moltes màfies que guanyen molts diners, aprofiten la situació per lucrar-se. Ara bé, el flux de les pasteres provinents del Marroc ha disminuït molt. Ara el moviment d'embarcacions ve d'un altre cantó. Estem veient com el Mediterrani s'està convertint en un cementiri pels que fugen de les guerres i de la situació econòmica que estan vivint i això interpel·la a tots els països, entre tots s'ha de buscar millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, tant en termes de pau com de millorar la seva qualitat social.

- Europa està fent tot el que cal amb el tema dels refugiats?

- Si s'està fent el suficient? Doncs crec que no. S'han de buscar respostes verdaderes i no només aquelles que són per interessos. No podem dependre de decisions estratègiques ni geoestratègiques ni econòmiques perquè estem parlant de persones. La situació d'aquestes persones és molt difícil, han fugit del seu país a causa de la guerra. D'un dia per l'altre s'han vist obligats a marxar. Si no es resolen els problemes d'arrel, si no es resol el conflicte i els altres focus de tensió això no acabarà. Primer hem d'aportar-los respostes en els seus països perquè la majoria de gent que marxa d'aquests països no vol fugir, vols quedar-se en el seu país, volen tornar i viure amb tranquil·litat, a casa seva.

- Durant l'acte de cloenda del curs acadèmic universitari vostè va dir que els joves marroquins no han de tenir por d'estudiar perquè no es posen en perill les seves arrels.
És evident que no es perd. Sempre es guanya. Sempre que s'aposta per l'educació es guanya. Estudiar t'obre, t'enriqueixes i et sents més fort. Serà pobra la vida si no s'obre a això. És molt trist i morir-se sense haver-se obert a l'educació i al coneixement. Saber més no et fa perdre les teves arrels ni les teves creences.

- Creu que s'inverteix prou en educació i que realment ocupa la posició que es mereix en l'escala de prioritats de molts països?

- En molts països del sud no sempre l'educació es pren seriosament, perquè hi ha altres necessitats. No entenen que invertir en educació és assegurar-se un futur. Hi ha països que han apostat per l'educació com Costa Rica, que ha decidit no tenir exèrcit i tota la despesa que anava destinada a l'exèrcit ara va a l'educació i ara són un referent. És un país molt interessant. Hi ha països que no ho tenen així. L'educació és el present i és el futur, no invertir és suïcidar-se. Així de clar.

- Per acabar, la pregunta obligada. Els atemptats islamistes sempre acaben amb el crit d'"Al·là és gran". Com a creient, què sent?

- Doncs bé, som almenys 1.400.000 ànimes de confessió de l'Islam i els protagonistes d'aquestes accions podrien ser el 0,0001% de tota la comunitat. La situació política és molt delicada i la inestabilitat i la bogeria han permès que uns perfils d'ignorants facin el que fan. Això no és l'Islam ni la interpretació ni res de res, es tracta de bogeria i d'automarginació. No ho veig en el meu Islam, ni ho reconec ni ho vull reconèixer, estem assistint a un grup extremista que ha nascut en un tancar i obrir d'ulls i que ha aconseguit tenir un enorme poder amb molts mitjans militars i financers però que crec que ara ja està patint que s'hagi pres la decisió que són un problema que s'ha de resoldre. Els atemptats no els puc explicar ni els puc comentar, són un sense sentit. En nom de quin Déu algú pot matar? Estàs matant, qui t'ha dit que matis en el nom seu? És una bogeria, no tinc adjectius per descriure-ho. És una bogeria que mata a innocents.