Daniel Pink: «L'era de la informació s'ha acabat. Ara hem de ser creadors empàtics»

“L’era de la informació s’ha acabat, ara anem cap a l’era conceptual. Els nostres fills, nosaltres, tots haurem de ser creadors empàtics”. Amb pronòstics com aquest el reconegut coach Daniel Pink va inaugurar ahir les jornades sobre innovació i educació Aprendizaje 360º, que durant tot el cap de setmana aplegaran sociòlegs, arquitectes o artistes per reflexionar sobre com adaptar l’educació a les transformacions econòmiques, culturals i socials. 
 
Pink, que es va fer mundialment famós fa uns anys amb el bestseller La sorprendente verdad que nos motiva (Ediciones Gestión 2000, 2009), on explicava els beneficis de la motivació del treballador per a l’empresa, va argumentar a la xerrada que organitzava el Col·legi Montserrat de Barcelona per celebrar el seu 90è aniversari, els motius pels quals hem deixat enrere l’era de la informació, on tots havíem de ser “treballadors del coneixement”. “Hi ha una triple A que avui ens empeny cap a l’era conceptual: l’Àsia, l’automatizació i l’abundància”.
 
L’economia capitalista, segons Pink, s’ha desenvolupat sota “la lògica de l’hemisferi esquerre”, “el de l’ordre, les seqüències, l'anàlisi, les regles”, ha dit. “Això ens ha permès produir molt, i d’aquí l’abundància, però qui ho està fent molt més barat que nosaltres? L’Àsia! I ho fa en cadena, de forma automatitzada”. Mentre passejava d’una banda a l’altra de l’escenari, el coach ha afirmat que això “ja no és suficient, cal activar l'hemisferi dret", i ho ha exemplificat amb una anècdota graciosa: “Què és l’home que va inventar la roda? Un imbècil. I l’home que va inventar les altres tres? Un geni”. En definitiva, que la genialitat s’ha d’associar més sovint a fer útil quelcom que d’entrada no ho és. "Una imatge val més que mil paraules, però una metàfora val més que mil imatges. Hem de ser creadors de metàfores", ha resumit.
 
Educar la creativitat
 
Però com educar els joves per a aquesta nova era? “L’alta tecnologia, la hightech, és molt maca –ha etzibat assenyalant una pantalla–, però els nostres fills ja no voldran només dissenyar-la. El que voldran és ajudar, assistir, tenir cura d’aquesta alta tecnologia”. Per a fer-ho, les dues grans habilitats que hauran de tenir seran la sensibilitat i la creativitat, el que ell ha anomenat tenir hightouch i dominar el highconcept fent un joc de paraules amb hightech.
 
Pink ha reclamat que les escoles –i les empreses– dediquin un espai a la llibertat creativa amb la instauració d’una “genius hour” (una hora de genialitat), en la qual els joves o els treballadors pensin en quin projecte desitjarien invertir el seu temps, sense encàrrecs previs ni ordres. Per això, seria imprescindible que se sentissin autònoms. “Hem construït les nostres societats amb la premisa que algú ha de controlar algú altre, però avui dia volem compromís, i aquest compromís només és possible amb autonomia”, ha assegurat.
 
Des d’aquests processos de genialitat, Pink ha diferenciat els treballadors antics que consideraven que la creativitat consistia a identificar problemes, amb els nous treballadors, que l’associen a solucionar-los. “Els nostres fills hauran de ser com els artistes, que composen, que imaginen el que no existeix, que pinten, que actuen. Volem científics que pensin com artistes i artistes que pensin com científics”, ha afirmat. I ha acabat la xerrada amb un eslògan que ha sonat molt nord-americà: "Dream big, start small", o alguna cosa com que cal somniar en gran, però començar de mica en mica.