19
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
20
d'octubre
a les
19:42h
L'acceleració constant que viu el procés independentista fa que els fets i les paraules estiguin més que mai sota la lupa de tots els actors, tant els protagonistes com els secundaris. El full de ruta és analitzat al detall, especialment des que Carles Puigdemont va apostar pel referèndum, i l'ordre dels esdeveniments pren especial rellevància a mida que avança el calendari. En una conferència a París, el president de la Generalitat va situar la proclamació de la independència després de la constitució d'un "nou parlament constituent", però aquest dimarts ha volgut deixar clar que aquesta proclamació arribarà després del referèndum. Sempre i quan, això sí, l'estat català guanyi la votació.
"Aquest poble votarà sí o no a la independència. El Govern treballa per convocar aquest referèndum", ha assenyalat Puigdemont durant la sessió de control al Parlament. La diputada Anna Gabriel, de la CUP, ha demanat explícitament a l'executiu que no es mogui "ni un mil·límetre" del full de ruta aprovat pel Parlament, i que reuneixi immediatament partits i entitats per anar cap a la consulta del setembre del 2017. El president, després d'un intercanvi dur, li ha adreçat un missatge inequívoc: si no hi ha pressupostos, no hi haurà referèndum. De moment, els comptes segueixen encallats tot i les reunions de caràcter tècnic que mantenen els negociadors.
L'Estat i la Generalitat
En clau de consulta d'autodeterminació, el Govern i la CUP discrepen públicament en una qüestió molt concreta: la via pactada. Puigdemont insisteix que es mantindrà fins a l'últim moment la mà estesa per tal d'acordar el referèndum -data, moratòria i contingut inclosos-, però els anticapitalistes ho descarten rotundament. "L'Estat ho boicotejarà tot", ha assegurat Gabriel, que ha citat tots els processos judicials oberts -cada vegada més- i els boicots de la diplomàcia espanyola a l'acció exterior catalana.
De portes endins, la confiança que té l'entorn governamental sobre la possibilitat de pactar un referèndum és més aviat escassa. Oriol Junqueras, vicepresident, i Raül Romeva, conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ja treballen en l'arquitectura legal de la consulta, que serà convocada pel Parlament. El que alguns observen com una proposta "coral" dins d'un executiu de coalició n'hi ha d'altres que consideren l'encàrrec de Puigdemont com un "regal enverinat". "Ja va bé que treballin una mica i que assumeixin conseqüències", destacava aquesta setmana un alt càrrec en referència a la tasca encarregada per part de Puigdemont als dos membres del Govern.
Pacte més d'hora o més tard
Des de cercles governamentals -no precisament els del Partit Demòcrata Català (PDC)- existeix la visió que Puigdemont i Artur Mas "no acaben d'estar alineats". El cert és que l'antiga Convergència va viure un fort debat abans de pactar l'actualització del full de ruta, en la línia del que ja va passar de portes endins quan Mas va cedir el seu lloc al llavors alcalde de Girona. El pla del referèndum genera dubtes en destacats dirigents de l'antiga cúpula de CDC, però públicament no hi ha discrepàncies.
Així ho ha demostrat aquest dimecres el mateix Mas en una conferència a Madrid, una setmana i dos dies després que hi anés Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ha insistit en l'oferta a l'Estat i ha arribat a la conclusió que de pacte n'hi haurà "tard o d'hora". Segons diversos dirigents consultats, un dels dubtes que tenia Mas sobre l'aposta pel referèndum unilateral era que feia arribar el xoc a un "punt de no retorn". Al president del PDC l'han anat a veure ambaixadors d'una desena de països i representants empresarials, però cap dirigent governamental espanyol.
Números i fiscalitat
La carpeta més urgent, però, és la dels pressupostos. La CUP i la Generalitat mantenen converses de tipus tècnic des de fa setmanes -els negociadors són pràcticament els mateixos que al maig passat, quan els anticapitalistes van tombar els números del Govern-, però de moment no hi ha acord ferm. Segons fonts coneixedores de les converses, el grup de l'esquerra independentista demana que s'apugi l'IRPF a les rendes superiors a 90.000 euros.
El missatge que s'envia a la CUP és que, per parlar d'això, cal tramitar els comptes. ERC manté perfil baix després que en l'anterior negociació dels comptes hi hagués un conflicte obert entre CDC -llavors encara anomenada així- i els republicans per la reforma de l'IRPF. Qui ha parlat en públic és Demòcrates de Catalunya, integrant de Junts pel Sí, que s'ha mostrat favorable a estudiar una pujada impositiva a les rendes altes si això permet aprovar els comptes. Si es compleixen els plans de l'executiu, haurien d'estar aprovats en l'últim ple del 2016.
"Aquest poble votarà sí o no a la independència. El Govern treballa per convocar aquest referèndum", ha assenyalat Puigdemont durant la sessió de control al Parlament. La diputada Anna Gabriel, de la CUP, ha demanat explícitament a l'executiu que no es mogui "ni un mil·límetre" del full de ruta aprovat pel Parlament, i que reuneixi immediatament partits i entitats per anar cap a la consulta del setembre del 2017. El president, després d'un intercanvi dur, li ha adreçat un missatge inequívoc: si no hi ha pressupostos, no hi haurà referèndum. De moment, els comptes segueixen encallats tot i les reunions de caràcter tècnic que mantenen els negociadors.
L'Estat i la Generalitat
En clau de consulta d'autodeterminació, el Govern i la CUP discrepen públicament en una qüestió molt concreta: la via pactada. Puigdemont insisteix que es mantindrà fins a l'últim moment la mà estesa per tal d'acordar el referèndum -data, moratòria i contingut inclosos-, però els anticapitalistes ho descarten rotundament. "L'Estat ho boicotejarà tot", ha assegurat Gabriel, que ha citat tots els processos judicials oberts -cada vegada més- i els boicots de la diplomàcia espanyola a l'acció exterior catalana.
Anna Gabriel, diputada de la CUP, aquest dimecres al Parlament Foto: ACN
Pacte més d'hora o més tard
Des de cercles governamentals -no precisament els del Partit Demòcrata Català (PDC)- existeix la visió que Puigdemont i Artur Mas "no acaben d'estar alineats". El cert és que l'antiga Convergència va viure un fort debat abans de pactar l'actualització del full de ruta, en la línia del que ja va passar de portes endins quan Mas va cedir el seu lloc al llavors alcalde de Girona. El pla del referèndum genera dubtes en destacats dirigents de l'antiga cúpula de CDC, però públicament no hi ha discrepàncies.
Artur Mas, aquest dimecres en un esmorzar informatiu de Madrid Foto: ACN
Així ho ha demostrat aquest dimecres el mateix Mas en una conferència a Madrid, una setmana i dos dies després que hi anés Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ha insistit en l'oferta a l'Estat i ha arribat a la conclusió que de pacte n'hi haurà "tard o d'hora". Segons diversos dirigents consultats, un dels dubtes que tenia Mas sobre l'aposta pel referèndum unilateral era que feia arribar el xoc a un "punt de no retorn". Al president del PDC l'han anat a veure ambaixadors d'una desena de països i representants empresarials, però cap dirigent governamental espanyol.
Números i fiscalitat
La carpeta més urgent, però, és la dels pressupostos. La CUP i la Generalitat mantenen converses de tipus tècnic des de fa setmanes -els negociadors són pràcticament els mateixos que al maig passat, quan els anticapitalistes van tombar els números del Govern-, però de moment no hi ha acord ferm. Segons fonts coneixedores de les converses, el grup de l'esquerra independentista demana que s'apugi l'IRPF a les rendes superiors a 90.000 euros.
El missatge que s'envia a la CUP és que, per parlar d'això, cal tramitar els comptes. ERC manté perfil baix després que en l'anterior negociació dels comptes hi hagués un conflicte obert entre CDC -llavors encara anomenada així- i els republicans per la reforma de l'IRPF. Qui ha parlat en públic és Demòcrates de Catalunya, integrant de Junts pel Sí, que s'ha mostrat favorable a estudiar una pujada impositiva a les rendes altes si això permet aprovar els comptes. Si es compleixen els plans de l'executiu, haurien d'estar aprovats en l'últim ple del 2016.