21
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
22
d'octubre
a les
14:51h
Doğu Eroğlu (Istanbul, 1987) ha viscut a Nova York, on feia d'investigador a l'Institute for the Study of Human Rights de la Universitat de Columbia. Més tard, va marxar a Ankara per a treballar a diferents rotatius turcs, en els quals ha escrit sobre polítiques mediambientals, drets humans i jihadisme. Els seus articles són la prova fefaent de què a Turquia, fins fa poc, Estat Islàmic feia i desfeia al seu gust. Aquesta setmana, Eroğlu ha impartit una conferència a la Facultat de Comunicació Blanquerna sobre les xarxes salafistes al seu país.
- Com acaba un jove qualsevol combatent amb Estat Islàmic?
- Hi ha moltíssimes webs que fan propaganda d'Estat Islàmic. El govern turc va accedir a tancar la majoria d'elles però va ser totalment estèril perquè l'endemà obrien una de nova. Aquesta propaganda és importantíssima perquè si tu ets un jove que simpatitza amb Estat Islàmic, però que no té cap relació amb les organitzacions terroristes, com pots conèixer als captadors si no s'apropen a tu? El primer contacte passa sempre per aquests webs. Els comences a seguir, comences a veure els seus vídeos de Youtube i entres a algun fòrum on discutiu sobre pràctiques salafistes o sobre el que passa a Síria. Després, et diran que tenen un grup de xat i allà et citaran per parlar de tot això en persona. Tot aquest procés transcorre sense mencionar en cap moment Estat Islàmic. Això és molt important, perquè no li pots entrar a un jove i demanar-li de cop i volta que marxi a combatre al terreny.
- És un procés de radicalització lent.
- El primer que fan és dir-te que no vagis a la teva mesquita de sempre, ni a l'escola pública. Intenten treure't del sistema religiós de l'Estat. Ja no vas a la mesquita, sinó a centres de pregària privats, on parleu del que podeu fer per l'islam. Més tard, aquesta conversa deriva un dia en la jihad. Et diuen que hi ha una guerra al sud, a Síria, i t'insinuen que tens certa responsabilitat d'anar allà o d'ajudar d'alguna forma. No només necessiten combatents, també volen gent que faci feines logístiques, doni diners, faci de captador o de mujahidí, és a dir, que marxin al Califat i visquin allà. Això ho fan moltes dones. Van allà i es casen amb un jihadista, perquè és la forma que Estat Islàmic els reserva per contribuir a la causa.
- Diu que existeix la figura del "jihadista a temps parcial". Què vol dir això?
- És una figura amb la qual m'he trobat molt, tant a Ankara com a Istanbul. A principis del 2015, Estat Islàmic pagava molt bons sous als seus combatents perquè havien aconseguit grans botins. Pagaven uns 400 dòlars al mes i, per a cada combat extra que lluitaven, rebien un extra. També els permetien quedar-se amb tot allò que capturaven, com cotxes o propietats. De fet, les lleis de Estat Islàmic ho regulen. Hi ha jutjats del Califat que donen llicències de propietat per a tot allò que s'ha conquerit. A més, alguns dels combatents intenten entrar aquests cotxes a Turquia per fer contraban i Estat Islàmic fa pagar impostos als membres que decideixen fer-ho. És una de les fonts d'ingressos que tenen. Són com mercenaris: van a combatre a Síria, tornen a Turquia i marxen de nou quan se'ls acaben els diners.
- Suposo que no tots ho fan per diners.
- No, ni de bon tros. Estat Islàmic té diferents incentius per a cada tipus de persona. Alguns ho fan per convicció, per a altres combatre és el seu ofici, la seva forma de guanyar-se la vida. També conec nois que ho fan per expiar algun pecat, com a redempció. Els imams els han dit que és l'única via que tenen per ser perdonats i els nois t'ho expliquen amb tota la sinceritat del món.
- Com es finança Estat Islàmic a Turquia?
- Aconsegueixen molts diners amb els negocis fronterers. Per exemple, transporten a estrangers i turcs que volen anar a combatre a Síria. Els cobren uns 1.000 euros i els organitzen el viatge fins a la zona de combat. També fan negoci amb el contraban de tabac o de pistatxos, que vénen de Síria. Una altra gran font d'ingressos és la venda de petroli. Els diners que treuen del petroli van a parar directament a Raqqa i allà es distribueix a totes les cèl·lules terroristes.
- Parlem de les xarxes jihadistes que hi ha per tota Turquia. Les té localitzades en un mapa i explica com són de grans i qui les integra. Segueixen cap patró?
- La majoria es troben a zones urbanes i metropolitanes, com a Ankara o Istanbul. Sí que hi ha un patró i és que els captadors acostumen a estendre's per llocs que es troben immersos en processos urbanístics. Nosaltres li diem "gecekondu" [xabola, en català], zones on no està massa clar qui és el propietari del sòl i on la gent arriba i es construeix la seva casa. Allà l'estructura del govern no arriba a penetrar. Però actuen a tot arreu, també a universitats i a orfenats. És cert que les zones marginades són les candidates perfectes per captar adeptes, però hi ha certa diversitat. De la mateixa manera que hi ha adeptes que tenen més de 30 anys i també hi ha dones, tot i que la majoria són nois d'entre 15 i 25 anys.
- Qui s’encarrega de captar-los?
- Turquia tenia les seves pròpies cèl·lules d’Al-Qaeda abans que es produís l’atac de les Torres Bessones, però durant molt temps han estat adormides perquè no tenien on enviar tots aquests fanàtics. Els enviaven a Afganistan i Pakistan però ningú hi volia anar perquè eren causes perdudes. La intel·ligència turca les coneix perfectament i, malgrat que la premsa ha escrit rius de tinta sobre això, no ha actuat contra elles perquè els consideren gent normal, que els poden arribar a fer servir quan els necessitin i, fins i tot, poden ser reservistes de l’Exèrcit.
- El govern turc ha canviat la seva actitud i ara és més hostil amb l'autodenominat Estat Islàmic.
- Abans, Turquia veia Estat Islàmic com l'eina perfecta per aturar l'ascens dels kurds. Això es va veure de forma clara amb els episodis de Kobane. Però va arribar un moment en què la coalició liderada pels Estats Units va pressionar a Turquia, que va començar a canviar les seves polítiques a les fronteres. Abans, tothom podia passar la frontera entre Síria i Turquia. En un dia, en un sol punt fronterer hi podien creuar almenys 200 persones. Això ara s'ha aturat, no dràsticament però sí substancialment. També s'ha començat a arrestar captadors de jihadistes i combatents que tornen a Turquia. Molts cops, són arrestats, interrogats i els deixen en llibertat. Les poques mesures que s'han aprovat han vingut després de l'atemptat del 10 d'octubre de l'any passat, en el que van morir més de 100 persones. Però ja és massa tard. - D'on prové l'armament que utilitza Estat Islàmic?
- És molt difícil de dir d'on ve l'armament pesant, com rifles, míssils o vehicles militars. La majoria d'ells ja estaven en circulació des que va acabar la Guerra Freda. Pots trobar un kalàixnikov a l'Orient Mitjà molt fàcilment. El que sí que sabem és d'on treuen el material civil que es fa servir per crear bombes. Un d'ells és la corda detonant, l'ingredient que s'utilitza per donar l'energia suficient als explosius i que és essencial. Hi ha part d'aquest armament explosiu de Estat Islàmic que ve de companyies espanyoles, com MAXAM. De fet, no només Estat Islàmic té aquest material, també Al-Nusra, la branca d'Al-Qaeda a Síria. Espanya no és l'excepció. També ho fan empreses holandeses o índies.
- Aquestes empreses poden fer més esforços per evitar que el seu material acabi en mans jihadistes?
- I tant! El que passa és que no compta com a tràfic d'armes perquè són materials civils. Un exemple és la corda detonant que he mencionat abans i que es fa servir al sector de la construcció i en la mineria per explotar algunes de les galeries. El que passa és que si ho combines amb altres materials, ja tens una bomba. Per això ho venen tant a la lleugera i no se li pot aplicar cap embargament. És perfectament legal. Però els governs coneixen la situació a Síria i saben que vendre corda detonant a territori turc és perillós, però no rastregen aquestes compres perquè no hi ha conseqüències legals.
- Com acaba un jove qualsevol combatent amb Estat Islàmic?
- Hi ha moltíssimes webs que fan propaganda d'Estat Islàmic. El govern turc va accedir a tancar la majoria d'elles però va ser totalment estèril perquè l'endemà obrien una de nova. Aquesta propaganda és importantíssima perquè si tu ets un jove que simpatitza amb Estat Islàmic, però que no té cap relació amb les organitzacions terroristes, com pots conèixer als captadors si no s'apropen a tu? El primer contacte passa sempre per aquests webs. Els comences a seguir, comences a veure els seus vídeos de Youtube i entres a algun fòrum on discutiu sobre pràctiques salafistes o sobre el que passa a Síria. Després, et diran que tenen un grup de xat i allà et citaran per parlar de tot això en persona. Tot aquest procés transcorre sense mencionar en cap moment Estat Islàmic. Això és molt important, perquè no li pots entrar a un jove i demanar-li de cop i volta que marxi a combatre al terreny.
- És un procés de radicalització lent.
- El primer que fan és dir-te que no vagis a la teva mesquita de sempre, ni a l'escola pública. Intenten treure't del sistema religiós de l'Estat. Ja no vas a la mesquita, sinó a centres de pregària privats, on parleu del que podeu fer per l'islam. Més tard, aquesta conversa deriva un dia en la jihad. Et diuen que hi ha una guerra al sud, a Síria, i t'insinuen que tens certa responsabilitat d'anar allà o d'ajudar d'alguna forma. No només necessiten combatents, també volen gent que faci feines logístiques, doni diners, faci de captador o de mujahidí, és a dir, que marxin al Califat i visquin allà. Això ho fan moltes dones. Van allà i es casen amb un jihadista, perquè és la forma que Estat Islàmic els reserva per contribuir a la causa.
- Diu que existeix la figura del "jihadista a temps parcial". Què vol dir això?
- És una figura amb la qual m'he trobat molt, tant a Ankara com a Istanbul. A principis del 2015, Estat Islàmic pagava molt bons sous als seus combatents perquè havien aconseguit grans botins. Pagaven uns 400 dòlars al mes i, per a cada combat extra que lluitaven, rebien un extra. També els permetien quedar-se amb tot allò que capturaven, com cotxes o propietats. De fet, les lleis de Estat Islàmic ho regulen. Hi ha jutjats del Califat que donen llicències de propietat per a tot allò que s'ha conquerit. A més, alguns dels combatents intenten entrar aquests cotxes a Turquia per fer contraban i Estat Islàmic fa pagar impostos als membres que decideixen fer-ho. És una de les fonts d'ingressos que tenen. Són com mercenaris: van a combatre a Síria, tornen a Turquia i marxen de nou quan se'ls acaben els diners.
- Suposo que no tots ho fan per diners.
- No, ni de bon tros. Estat Islàmic té diferents incentius per a cada tipus de persona. Alguns ho fan per convicció, per a altres combatre és el seu ofici, la seva forma de guanyar-se la vida. També conec nois que ho fan per expiar algun pecat, com a redempció. Els imams els han dit que és l'única via que tenen per ser perdonats i els nois t'ho expliquen amb tota la sinceritat del món.
Doğu Eroğlu, durant la seva entrevista Foto: Adrià Costa
- Com es finança Estat Islàmic a Turquia?
- Aconsegueixen molts diners amb els negocis fronterers. Per exemple, transporten a estrangers i turcs que volen anar a combatre a Síria. Els cobren uns 1.000 euros i els organitzen el viatge fins a la zona de combat. També fan negoci amb el contraban de tabac o de pistatxos, que vénen de Síria. Una altra gran font d'ingressos és la venda de petroli. Els diners que treuen del petroli van a parar directament a Raqqa i allà es distribueix a totes les cèl·lules terroristes.
- Parlem de les xarxes jihadistes que hi ha per tota Turquia. Les té localitzades en un mapa i explica com són de grans i qui les integra. Segueixen cap patró?
- La majoria es troben a zones urbanes i metropolitanes, com a Ankara o Istanbul. Sí que hi ha un patró i és que els captadors acostumen a estendre's per llocs que es troben immersos en processos urbanístics. Nosaltres li diem "gecekondu" [xabola, en català], zones on no està massa clar qui és el propietari del sòl i on la gent arriba i es construeix la seva casa. Allà l'estructura del govern no arriba a penetrar. Però actuen a tot arreu, també a universitats i a orfenats. És cert que les zones marginades són les candidates perfectes per captar adeptes, però hi ha certa diversitat. De la mateixa manera que hi ha adeptes que tenen més de 30 anys i també hi ha dones, tot i que la majoria són nois d'entre 15 i 25 anys.
- Qui s’encarrega de captar-los?
- Turquia tenia les seves pròpies cèl·lules d’Al-Qaeda abans que es produís l’atac de les Torres Bessones, però durant molt temps han estat adormides perquè no tenien on enviar tots aquests fanàtics. Els enviaven a Afganistan i Pakistan però ningú hi volia anar perquè eren causes perdudes. La intel·ligència turca les coneix perfectament i, malgrat que la premsa ha escrit rius de tinta sobre això, no ha actuat contra elles perquè els consideren gent normal, que els poden arribar a fer servir quan els necessitin i, fins i tot, poden ser reservistes de l’Exèrcit.
- El govern turc ha canviat la seva actitud i ara és més hostil amb l'autodenominat Estat Islàmic.
- Abans, Turquia veia Estat Islàmic com l'eina perfecta per aturar l'ascens dels kurds. Això es va veure de forma clara amb els episodis de Kobane. Però va arribar un moment en què la coalició liderada pels Estats Units va pressionar a Turquia, que va començar a canviar les seves polítiques a les fronteres. Abans, tothom podia passar la frontera entre Síria i Turquia. En un dia, en un sol punt fronterer hi podien creuar almenys 200 persones. Això ara s'ha aturat, no dràsticament però sí substancialment. També s'ha començat a arrestar captadors de jihadistes i combatents que tornen a Turquia. Molts cops, són arrestats, interrogats i els deixen en llibertat. Les poques mesures que s'han aprovat han vingut després de l'atemptat del 10 d'octubre de l'any passat, en el que van morir més de 100 persones. Però ja és massa tard.
- És molt difícil de dir d'on ve l'armament pesant, com rifles, míssils o vehicles militars. La majoria d'ells ja estaven en circulació des que va acabar la Guerra Freda. Pots trobar un kalàixnikov a l'Orient Mitjà molt fàcilment. El que sí que sabem és d'on treuen el material civil que es fa servir per crear bombes. Un d'ells és la corda detonant, l'ingredient que s'utilitza per donar l'energia suficient als explosius i que és essencial. Hi ha part d'aquest armament explosiu de Estat Islàmic que ve de companyies espanyoles, com MAXAM. De fet, no només Estat Islàmic té aquest material, també Al-Nusra, la branca d'Al-Qaeda a Síria. Espanya no és l'excepció. També ho fan empreses holandeses o índies.
- Aquestes empreses poden fer més esforços per evitar que el seu material acabi en mans jihadistes?
- I tant! El que passa és que no compta com a tràfic d'armes perquè són materials civils. Un exemple és la corda detonant que he mencionat abans i que es fa servir al sector de la construcció i en la mineria per explotar algunes de les galeries. El que passa és que si ho combines amb altres materials, ja tens una bomba. Per això ho venen tant a la lleugera i no se li pot aplicar cap embargament. És perfectament legal. Però els governs coneixen la situació a Síria i saben que vendre corda detonant a territori turc és perillós, però no rastregen aquestes compres perquè no hi ha conseqüències legals.
El periodista turc Doğu Eroğlu Foto: Adrià Costa