De Guindos es resisteix als aires de tercera via del Cercle d'Economia

Anna Balletbó, exdiputada socialista i presidenta de la Fundació Palme, gaudeix de la vida social, i avui és dia assenyalat. L'espai elegant i transversal del Cercle d'Economia acull la presentació del llibre España amenazada, del ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos. Hi ha expectació i es forma un petit embús a l'entrada. De Guindos saluda efusivament el president de la casa, Anton Costas, i a antics dirigents d'UDC presents, com Jordi Casas i Josep Sánchez Llibre. Hi ha molts polítics a Madrid que noten a faltar els dirigents democristians, i en aquestes abraçades es percep sempre un element de nostàlgia.

Entra Josep Creuheras. "Qui és aquest?", diu un dels qui esperen el ministre. "El de Planeta", li xiuxiuegen. "Ah!". Salvador Gabarró, Luis Conde, Sebastià Salvadó, expresident etern del RACC... Van entrant més vips, alguns habituals del Cercle, d'altres que vénen avui perquè hi és el ministre. D'entre els representants de la política, la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, el delegat del consorci de la Zona Franca, Jordi Cornet, i Alberto Fernández. Tampoc gaire més rostres coneguts del "PP partit".

Al Cercle, el perfil del ministre entra bé. Un empresari present l'elogiava en un petit cercle -"No és ni del PP", però es lamentava de seguida: "No té poder dins del nucli dur del partit". Hi ha la sensació que De Guindos sí que entén la gravetat del problema polític que planteja Catalunya, però que no pot, o ni es planteja, qüestionar l'ortodòxia del PP davant el procés. D'entre el públic, algú li ha preguntat si ell i el seu govern són empàtics. I ell ha respost que un govern ha de ser eficaç.

Fer d'intermediari

Al Cercle d'Economia li fascina el paper d'intermediari. Ho ha estat al llarg del seu itinerari com a entitat civil. Sempre traspua aires de tercera via. Però no ha estat fàcil dur el convidat d'avui al seu terreny. "A Catalunya sempre li anirà millor si anem junts", ha assegurat de Guindos a una pregunta de Màrius Carol sobre la situació a Catalunya. "A partir d'aquí, es pot parlar, començant pel sistema de finançament", ha cedit, tot i apuntar que l'any 2012 era impossible plantejar-ho per la gravetat de la crisi. 

Ha elogiat les "particularitats" de la personalitat catalana, però no ha volgut anar més enllà, ni tan sols quan Anton Costas li ha recordat que alguns territoris gaudeixen d'un estatus foral. "Crec que hi ha d'haver un nou sistema de finançament", ha insistit, sempre i quan no hi hagi dèficit en les comunitats autònomes.

Un altre intent de treure suc al ministre ha estat quan Carol ha recordat les dues persones que surten més mal parades del llibre del ministre: Rodrigo Rato i l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. "Rato va ser el meu cap durant vuit anys", ha afirmat Luis de Guindos. "Va ser un bon ministre d'Economia", ha afegit, per tot seguit intentar justificar el seu fracàs a Bankia. Això sí, "no ha estat l'únic culpable del que va passar a Bankia". Per passar a deixar-se anar a gust amb Fernández Ordóñez: "La de Bankia va ser la primera crisi bancària que no resol el Banc d'Espanya", ha dit. Tant la constitució de Bankia com la seva sortida a borsa van ser uns errors, repetint el que ja ha dit en altres fòrums.

Com ja és molt habitual en les trobades entre els polítics de l'Estat i els representants de les elits catalanes, la lògica del poder polític s'imposa. Són temps inexpugnables per als intermediaris.