01
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
19:17h
Diu l'arquitecta i sociòloga urbana Susana Finquelievich que els conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació tecnològica són màrqueting pur. I que bona part del que ens han venut sobre les societats avançades no s'ha complert.
Finquelievich (Buenos Aires, 1947) és un referent internacional en la configuració i disseny de les ciutats futures. Doctora en Ciències Socials per l'École des Hautes Etudes de Paris i investigadora principal del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tecnològiques (CONICET, Argentina). També és autora de setze llibres, dedicats tots ells a analitzar com les societats accepten i evolucionen amb la tecnologia.
Aquest mes d'octubre ha passat per Barcelona per presentar el seu darrer llibre: I-Polis. Ciutats a l'era d'Internet (Ed. Diseño), un assaig que explora les cares tecnològiques de les ciutats. Passem una bona estona conversant sobre els canvis socials que ens ha portat Internet en les darreres dues dècades. "Hi ha una passió per la innovació però és una refundació contínua. Sempre partim de zero".
- Al seu llibre I-Polis fa un retrat de les ciutats tecnològiques, des de la més tecnòfoba fins a la més futurista, amb cíborgs i intel·ligència artificial. En què s'ha inspirat per fer aquest retrat?
- Em baso en investigacions anteriors meves, però també en Italo Calvino i el seu llibre de les Ciutats Invisibles. Són ciutats en les quals, d'una manera o altra, tothom hi ha estat. Però sóc crítica amb les etiquetes tecnològiques que hem fet servir al llarg dels anys, perquè el temps demostra que les intencions són unes i la realitat una altra. Les ciutats del coneixement, per exemple, en què han quedat? En res. Estan buides de coneixement. Yachai, a 20 km de l'Equador, n'és un exemple. I altres similars, a l'Índia o als països àrabs també estan buides. Què les diferencia d'un campus universitari?
Les ciutats del passat
- Què queda dels cibercafès o dels telecentres tan necessaris fa vint anys, als inicis d'Internet?
- Han desaparegut. Com les cabines telefòniques o les bústies de correus estan desapareixent de l'espai urbà. Els cibercafès s'han reconvertit en locutoris i els telecentres en espais de coworking, on tens connectivitat, seguretat, un cafè a mà, altra gent per discutir idees.
- El 2006, els LivingLabs europeus eren projectes potents promoguts per governs i centres tecnològics. Ja no en parla ningú...
- Encara funcionen però molts no es diuen així. A l'Argentina, en un poblet perdut de Còrdova, la Graciela Cáceres ha animat a tothom a programar software i a fer continguts per a la televisió digital. Ella sola, sense recursos econòmics, bosses de diners de la Unió Europea. Això és innovació. En canvi, quina innovació van produir els LivingLabs amb tots els diners que van rebre? A Finlàndia hi ha projectes interessants, com el cohousing per a les persones de la tercera edat. No estan lligats a innovació tecnològica, sinó al benestar social.
Tecnodependència
- Com som els ciutadans d'avui?
- Tecnodependents. Ens passa cada cop que hi ha una millora tecnològica. Però no és greu. Ningú va protestar quan va arribar l'electricitat, i ara ningú en pot prescindir. Som tecnodependents i podem comunicar-nos, relacionar-nos d'una altra manera. A l'Argentina hi ha una mena de Tinder, una xarxa social, per a persones grans, per socialitzar. No hem canviat tant en el fons, les passions són les mateixes.
- I els hàbits?
- Alguns sí que canvien, com estar enganxat al mòbil i fer-lo servir per a tot. La connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara, encara que es digui el contrari. És cert que ens estalviem d'anar al banc, que ja no quedem per a petites coses, però les idees i la inspiració sorgeixen en el presencial.
- Tenim la percepció de ser tan tecnodependents?
- No, malgrat que constantment fem esforços per adaptar-nos a tecnologies més innovadores. El gran canvi es produeix quan es passa, per primer cop, de l'analògic al digital. Ens canvia el cap. Després d'això, totes les revolucions tecnològiques que han de venir ens resultaran més fàcils.
- Què li sembla el concepte de sobirania tecnològica que promou l'Ajuntament de Barcelona?
- Em sembla admirable, perquè sense sobirania tecnològica no tens res, ni identitat. I no és gens utòpic pensar que es pot aconseguir. Per començar s'ha de ser propietari de la infraestructura, com ja ha passat a Sant Luís, a l'Argentina. Connectar a tota població de més de 20 habitants amb wifi. I tenir la gestió de les comunicacions i les canonades tecnològiques. Menem va vendre la telefonia, és a dir, el 'sistema nerviós' del país. Un error. No es pot deixar en mans privades el sistema nerviós del país, i has de protegir les dades dels ciutadans. No comerciar amb el big data que reculls com administració o govern.
Les del futur
- Sovint es manifesta temor pels robots o sistemes d'intel·ligència artificial amb els quals conviurem. És justificat?
- No s'han de confondre els cíborgs amb els robots. La ciutat ja està repleta de bits invisibles i de cíborgs. No parlo únicament de les persones que s'implanten algun mecanisme cibernètic al cos per perfeccionar-lo. Les nostres ments, actuant en xarxa i en temps real, ja ens converteixen en cíborgs. A banda vivim en ciutats on els serveis urbans són gestionats per tecnologia, traiem els diners dels caixers, les targetes de crèdit ens rastregen i cada pas que fem deixa empremta.
- Perdrem llocs de treball amb l'arribada dels robots?
- Aquesta és una de les principals preocupacions. Els nord-americans han fet estudis que conclouen que els treballadors de tasques molt rutinàries, com les administratives, els perdran. En canvi, en els nivells de gerència, no. Passarà com a la revolució industrial. També sorgiran noves professions, però fins que es formi la gent, es perdrà una generació. Potser no una generació sencera, probablement el més petit dels germans d'una família entrarà en aquest nou cicle.
- Cotitzaran també a la Seguretat Social?
- És el gran debat ara. Si ho fan, quina part cotitzaran? La substitució de l'home o l'estat jurídic del robot? La intel·ligència artificial es pot combinar amb la humana, no ve per si sola, la controlem nosaltres.
- El futurista Ray Kurzweil diu que les màquines ens controlaran..
- La tecnologia és una continuïtat narcisista de l'ésser humà. Fixa't en els robots, els dissenyem amb forma humanoide. S'ha de veure d'on surt la intel·ligència artificial, si de la cibernètica o de la biotecnologia. En algun laboratori del món deu haver-hi científics que estiguin desenvolupant una intel·ligència biològica no humana. De la mateixa manera que fa anys es van clonar animals.
- Com creu que evolucionarà l'espècie humana amb la tecnologia?
- L'Homo Sapiens té 200 mil anys, i no hem canviat gaire. Hem controlat la natalitat, tenim la inseminació artificial, més mescla racial, som més alts, etc. Però es donarà una potenciació de la intel·ligència, com a la pel·lícula Lucie. Yuval Harari tracta d'aquest tema en el seu darrer llibre Homo Deus. També s'ha d'estudiar què passarà en països avançats i perifèrics.
- Què passarà?
- No ho sé. Però sé el que passa ara. Per exemple, Barcelona és una ciutat evolucionada que combina la part històrica amb la moderna, no únicament pels recursos sinó per la consciència social i cívica que tenen els seus habitants. A l'Argentina s'està destruint el sistema de ciència i tecnologia, el govern de Macri ens ha retallat un 32% del pressupost mentre la inflació ha pujat un 30%. Què passarà amb els països predestinats a ser proveïdors de matèries primeres i no de coneixement pel designi de les grans potències? La producció del nou coneixement de ciència i tecnologia a qui li toca?
Finquelievich (Buenos Aires, 1947) és un referent internacional en la configuració i disseny de les ciutats futures. Doctora en Ciències Socials per l'École des Hautes Etudes de Paris i investigadora principal del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tecnològiques (CONICET, Argentina). També és autora de setze llibres, dedicats tots ells a analitzar com les societats accepten i evolucionen amb la tecnologia.
Aquest mes d'octubre ha passat per Barcelona per presentar el seu darrer llibre: I-Polis. Ciutats a l'era d'Internet (Ed. Diseño), un assaig que explora les cares tecnològiques de les ciutats. Passem una bona estona conversant sobre els canvis socials que ens ha portat Internet en les darreres dues dècades. "Hi ha una passió per la innovació però és una refundació contínua. Sempre partim de zero".
- Al seu llibre I-Polis fa un retrat de les ciutats tecnològiques, des de la més tecnòfoba fins a la més futurista, amb cíborgs i intel·ligència artificial. En què s'ha inspirat per fer aquest retrat?
- Em baso en investigacions anteriors meves, però també en Italo Calvino i el seu llibre de les Ciutats Invisibles. Són ciutats en les quals, d'una manera o altra, tothom hi ha estat. Però sóc crítica amb les etiquetes tecnològiques que hem fet servir al llarg dels anys, perquè el temps demostra que les intencions són unes i la realitat una altra. Les ciutats del coneixement, per exemple, en què han quedat? En res. Estan buides de coneixement. Yachai, a 20 km de l'Equador, n'és un exemple. I altres similars, a l'Índia o als països àrabs també estan buides. Què les diferencia d'un campus universitari?
Susana Finquelievich ha passat per Barcelona per presentar el seu nou llibre. Foto: Adrià Costa
Les ciutats del passat
- Què queda dels cibercafès o dels telecentres tan necessaris fa vint anys, als inicis d'Internet?
- Han desaparegut. Com les cabines telefòniques o les bústies de correus estan desapareixent de l'espai urbà. Els cibercafès s'han reconvertit en locutoris i els telecentres en espais de coworking, on tens connectivitat, seguretat, un cafè a mà, altra gent per discutir idees.
- El 2006, els LivingLabs europeus eren projectes potents promoguts per governs i centres tecnològics. Ja no en parla ningú...
- Encara funcionen però molts no es diuen així. A l'Argentina, en un poblet perdut de Còrdova, la Graciela Cáceres ha animat a tothom a programar software i a fer continguts per a la televisió digital. Ella sola, sense recursos econòmics, bosses de diners de la Unió Europea. Això és innovació. En canvi, quina innovació van produir els LivingLabs amb tots els diners que van rebre? A Finlàndia hi ha projectes interessants, com el cohousing per a les persones de la tercera edat. No estan lligats a innovació tecnològica, sinó al benestar social.
Tecnodependència
- Com som els ciutadans d'avui?
- Tecnodependents. Ens passa cada cop que hi ha una millora tecnològica. Però no és greu. Ningú va protestar quan va arribar l'electricitat, i ara ningú en pot prescindir. Som tecnodependents i podem comunicar-nos, relacionar-nos d'una altra manera. A l'Argentina hi ha una mena de Tinder, una xarxa social, per a persones grans, per socialitzar. No hem canviat tant en el fons, les passions són les mateixes.
- I els hàbits?
- Alguns sí que canvien, com estar enganxat al mòbil i fer-lo servir per a tot. La connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara, encara que es digui el contrari. És cert que ens estalviem d'anar al banc, que ja no quedem per a petites coses, però les idees i la inspiració sorgeixen en el presencial.
- Tenim la percepció de ser tan tecnodependents?
- No, malgrat que constantment fem esforços per adaptar-nos a tecnologies més innovadores. El gran canvi es produeix quan es passa, per primer cop, de l'analògic al digital. Ens canvia el cap. Després d'això, totes les revolucions tecnològiques que han de venir ens resultaran més fàcils.
- Què li sembla el concepte de sobirania tecnològica que promou l'Ajuntament de Barcelona?
- Em sembla admirable, perquè sense sobirania tecnològica no tens res, ni identitat. I no és gens utòpic pensar que es pot aconseguir. Per començar s'ha de ser propietari de la infraestructura, com ja ha passat a Sant Luís, a l'Argentina. Connectar a tota població de més de 20 habitants amb wifi. I tenir la gestió de les comunicacions i les canonades tecnològiques. Menem va vendre la telefonia, és a dir, el 'sistema nerviós' del país. Un error. No es pot deixar en mans privades el sistema nerviós del país, i has de protegir les dades dels ciutadans. No comerciar amb el big data que reculls com administració o govern.
"Vivim en la connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara" Foto: Adrià Costa
Les del futur
- Sovint es manifesta temor pels robots o sistemes d'intel·ligència artificial amb els quals conviurem. És justificat?
- No s'han de confondre els cíborgs amb els robots. La ciutat ja està repleta de bits invisibles i de cíborgs. No parlo únicament de les persones que s'implanten algun mecanisme cibernètic al cos per perfeccionar-lo. Les nostres ments, actuant en xarxa i en temps real, ja ens converteixen en cíborgs. A banda vivim en ciutats on els serveis urbans són gestionats per tecnologia, traiem els diners dels caixers, les targetes de crèdit ens rastregen i cada pas que fem deixa empremta.
- Perdrem llocs de treball amb l'arribada dels robots?
- Aquesta és una de les principals preocupacions. Els nord-americans han fet estudis que conclouen que els treballadors de tasques molt rutinàries, com les administratives, els perdran. En canvi, en els nivells de gerència, no. Passarà com a la revolució industrial. També sorgiran noves professions, però fins que es formi la gent, es perdrà una generació. Potser no una generació sencera, probablement el més petit dels germans d'una família entrarà en aquest nou cicle.
- Cotitzaran també a la Seguretat Social?
- És el gran debat ara. Si ho fan, quina part cotitzaran? La substitució de l'home o l'estat jurídic del robot? La intel·ligència artificial es pot combinar amb la humana, no ve per si sola, la controlem nosaltres.
- El futurista Ray Kurzweil diu que les màquines ens controlaran..
- La tecnologia és una continuïtat narcisista de l'ésser humà. Fixa't en els robots, els dissenyem amb forma humanoide. S'ha de veure d'on surt la intel·ligència artificial, si de la cibernètica o de la biotecnologia. En algun laboratori del món deu haver-hi científics que estiguin desenvolupant una intel·ligència biològica no humana. De la mateixa manera que fa anys es van clonar animals.
- Com creu que evolucionarà l'espècie humana amb la tecnologia?
- L'Homo Sapiens té 200 mil anys, i no hem canviat gaire. Hem controlat la natalitat, tenim la inseminació artificial, més mescla racial, som més alts, etc. Però es donarà una potenciació de la intel·ligència, com a la pel·lícula Lucie. Yuval Harari tracta d'aquest tema en el seu darrer llibre Homo Deus. També s'ha d'estudiar què passarà en països avançats i perifèrics.
- Què passarà?
- No ho sé. Però sé el que passa ara. Per exemple, Barcelona és una ciutat evolucionada que combina la part històrica amb la moderna, no únicament pels recursos sinó per la consciència social i cívica que tenen els seus habitants. A l'Argentina s'està destruint el sistema de ciència i tecnologia, el govern de Macri ens ha retallat un 32% del pressupost mentre la inflació ha pujat un 30%. Què passarà amb els països predestinats a ser proveïdors de matèries primeres i no de coneixement pel designi de les grans potències? La producció del nou coneixement de ciència i tecnologia a qui li toca?
"Sense sobirania tecnologia no tens res, ni identitat" Foto: Adrià Costa
Etiquetes que desorienten
- Des de l'arribada d'Internet, hem inventat conceptes per entendre els canvis. Hem passat de la 'societat de la informació' a la 'societat del coneixement' ja?
- Estem en transició de la primera a la segona. Algun dia arribarem a la 'societat de la saviesa' (riu). Moltes vegades es diu que tenim sobreinformació, però ja hem adquirit habilitats per discriminar el que ens interessa i el que no.
- Vam tenir 'e-government' però ara anem cap al 'govern obert'...
- Tant de bo s'arribi al govern obert! Primer s'han de posar les dades a disposició del ciutadà. Però, quines? S'ha d'interrogar el ciutadà. I a més corrupció, més opacitat, més tancament dels governs. És interessant seguir la relació entre govern obert i corrupció, perquè avui dia n'hi ha tanta per tot arreu que poso en dubte el terme.
- De les' ciutats digitals' a les 'smart cities'
- València i Marsella van ser de les primeres Digital Cities però després de la súper campanya, tot es va quedar en pàgines webs, sense interacció amb els ciutadans. El concepte smart city no m'agrada, és una traducció absurda de l'anglès. Prefereixo parlar de ciutats connectades. Una ciutat pot ser 'intel·ligent' sense tecnologia, perquè cuidi el medi ambient, el benestar dels ciutadans. A l'Argentina intentem posar a disposició del ciutadà moltes apps: per estacionar, per veure quan arriba el bus, etc. I d'això se'n diu ciutat intel·ligent. Però la intel·ligència mereix més respecte, si us plau!
- Les etiquetes que serveixen per definir la innovació estan buides?
- Són màrqueting tecnològic pur. Les grans firmes ho saben molt bé. L'any passat vaig estar a Bolívia, que promou una ciutat intel·ligent, però cap ciutadà ha estat consultat per saber què voldria en aquell lloc on té casa seva, i hi viu.
- La participació ciutadana és la gran assignatura pendent de tots els governs..
- Mai es donen oportunitats al ciutadà de participar-hi en les decisions polítiques. Això passa a l'Amèrica Llatina. La UNESCO està plantejant el programa Information For All Program (IFAP), per formar al ciutadà per aconseguir el govern obert. Si l'obstacle és la corrupció, què i com podem actuar els ciutadans? Has d'explicar que la informació pública és un dret i com reclamar-lo. Això també és un procés. Però no s'està fent.
- Com veu les ciutats d'aquí a deu anys?
- Farem servir més els cotxes elèctrics, el sharing ens farà oblidar la propietat de les coses, les llogarem o intercanviarem. Veurem més iniciatives d'economia compartida, que no dependrà de grans empreses sinó d'iniciatives col·laboratives. El que es coneix com a economia col·laborativa, una altra etiqueta que el màrqueting de les grans empreses com Über o Airb&b ja ha desvirtuat. Però no ens deslliurarem del màrqueting tecnològic. No podem oblidar que vivim en societats capitalistes. El capitalisme té llarga vida. Com evolucionaran aquestes societats? Ho determinarà més la política que la tecnologia.
Susana Finquelievich fotografiada a l'Ateneu Barcelonès. Foto: Adrià Costa