entrevista

Susana Finquelievich: «Vivim en ciutats repletes de bits invisibles»

L'arquitecta i sociòloga urbana desconfia dels conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació

"Les etiquetes tecnològiques són màrqueting pur que només interessen a les multinacionals"

Afirma que la tecnologia actual ens fa ser "tecnodependents però potenciem igualment la part presencial"

| 01/11/2016 a les 15:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, Ciències Socials, disseny, ciutat, Susana Finquelievich, entrevista
Susana Finquelievich | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diu l'arquitecta i sociòloga urbana Susana Finquelievich que els conceptes que fins ara ens han servit per entendre la innovació tecnològica són màrqueting pur. I que bona part del que ens han venut sobre les societats avançades no s'ha complert.

Finquelievich (Buenos Aires, 1947) és un referent internacional en la configuració i disseny de les ciutats futures. Doctora en Ciències Socials per l'École des Hautes Etudes de Paris i investigadora principal del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tecnològiques (CONICET, Argentina). També és autora de setze llibres, dedicats tots ells a analitzar com les societats accepten i evolucionen amb la tecnologia.

Aquest mes d'octubre ha passat per Barcelona per presentar el seu darrer llibre: I-Polis. Ciutats a l'era d'Internet (Ed. Diseño), un assaig que explora les cares tecnològiques de les ciutats. Passem una bona estona conversant sobre els canvis socials que ens ha portat Internet en les darreres dues dècades. "Hi ha una passió per la innovació però és una refundació contínua. Sempre partim de zero".

- Al seu llibre I-Polis fa un retrat de les ciutats tecnològiques, des de la més tecnòfoba fins a la més futurista, amb cíborgs i intel·ligència artificial. En què s'ha inspirat per fer aquest retrat?

- Em baso en investigacions anteriors meves, però també en Italo Calvino i el seu llibre de les Ciutats Invisibles. Són ciutats en les quals, d'una manera o altra, tothom hi ha estat. Però sóc crítica amb les etiquetes tecnològiques que hem fet servir al llarg dels anys, perquè el temps demostra que les intencions són unes i la realitat una altra. Les ciutats del coneixement, per exemple, en què han quedat? En res. Estan buides de coneixement. Yachai, a 20 km de l'Equador, n'és un exemple. I altres similars, a l'Índia o als països àrabs també estan buides. Què les diferencia d'un campus universitari?

Susana Finquelievich ha passat per Barcelona per presentar el seu nou llibre. Foto: Adrià Costa


Les ciutats del passat

- Què queda dels cibercafès o dels telecentres tan necessaris fa vint anys, als inicis d'Internet?

- Han desaparegut. Com les cabines telefòniques o les bústies de correus estan desapareixent de l'espai urbà. Els cibercafès s'han reconvertit en locutoris i els telecentres en espais de coworking, on tens connectivitat, seguretat, un cafè a mà, altra gent per discutir idees.

- El 2006, els LivingLabs europeus eren projectes potents promoguts per governs i centres tecnològics. Ja no en parla ningú...

- Encara funcionen però molts no es diuen així. A l'Argentina, en un poblet perdut de Còrdova, la Graciela Cáceres ha animat a tothom a programar software i a fer continguts per a la televisió digital. Ella sola, sense recursos econòmics, bosses de diners de la Unió Europea. Això és innovació. En canvi, quina innovació van produir els LivingLabs amb tots els diners que van rebre? A Finlàndia hi ha projectes interessants, com el cohousing per a les persones de la tercera edat. No estan lligats a innovació tecnològica, sinó al benestar social. 

Tecnodependència

- Com som els ciutadans d'avui?

- Tecnodependents. Ens passa cada cop que hi ha una millora tecnològica. Però no és greu. Ningú va protestar quan va arribar l'electricitat, i ara ningú en pot prescindir. Som tecnodependents i podem comunicar-nos, relacionar-nos d'una altra manera. A l'Argentina hi ha una mena de Tinder, una xarxa social, per a persones grans, per socialitzar. No hem canviat tant en el fons, les passions són les mateixes.

- I els hàbits?

- Alguns sí que canvien, com estar enganxat al mòbil i fer-lo servir per a tot. La connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara, encara que es digui el contrari. És cert que ens estalviem d'anar al banc, que ja no quedem per a petites coses, però les idees i la inspiració sorgeixen en el presencial.

- Tenim la percepció de ser tan tecnodependents?

- No, malgrat que constantment fem esforços per adaptar-nos a tecnologies més innovadores. El gran canvi es produeix quan es passa, per primer cop, de l'analògic al digital. Ens canvia el cap. Després d'això, totes les revolucions tecnològiques que han de venir ens resultaran més fàcils.

- Què li sembla el concepte de sobirania tecnològica que promou l'Ajuntament de Barcelona? 

- Em sembla admirable, perquè sense sobirania tecnològica no tens res, ni identitat. I no és gens utòpic pensar que es pot aconseguir. Per començar s'ha de ser propietari de la infraestructura, com ja ha passat a Sant Luís, a l'Argentina. Connectar a tota població de més de 20 habitants amb wifi. I tenir la gestió de les comunicacions i les canonades tecnològiques. Menem va vendre la telefonia, és a dir, el 'sistema nerviós' del país. Un error. No es pot deixar en mans privades el sistema nerviós del país, i has de protegir les dades dels ciutadans. No comerciar amb el big data que reculls com administració o govern.
 

"Vivim en la connectivitat contínua. Però també hi ha més comunicació cara a cara" Foto: Adrià Costa

 
Les del futur

- Sovint es manifesta temor pels robots o sistemes d'intel·ligència artificial amb els quals conviurem. És justificat?

- No s'han de confondre els cíborgs amb els robots. La ciutat ja està repleta de bits invisibles i de cíborgs. No parlo únicament de les persones que s'implanten algun mecanisme cibernètic al cos per perfeccionar-lo. Les nostres ments, actuant en xarxa i en temps real, ja ens converteixen en cíborgs. A banda vivim en ciutats on els serveis urbans són gestionats per tecnologia, traiem els diners dels caixers, les targetes de crèdit ens rastregen i cada pas que fem deixa empremta.

- Perdrem llocs de treball amb l'arribada dels robots?

- Aquesta és una de les principals preocupacions. Els nord-americans han fet estudis que conclouen que els treballadors de tasques molt rutinàries, com les administratives, els perdran. En canvi, en els nivells de gerència, no. Passarà com a la revolució industrial. També sorgiran noves professions, però fins que es formi la gent, es perdrà una generació. Potser no una generació sencera, probablement el més petit dels germans d'una família entrarà en aquest nou cicle.

- Cotitzaran també a la Seguretat Social?

- És el gran debat ara. Si ho fan, quina part cotitzaran? La substitució de l'home o l'estat jurídic del robot? La intel·ligència artificial es pot combinar amb la humana, no ve per si sola, la controlem nosaltres.

El futurista Ray Kurzweil diu que les màquines ens controlaran..

- La tecnologia és una continuïtat narcisista de l'ésser humà. Fixa't en els robots, els dissenyem amb forma humanoide. S'ha de veure d'on surt la intel·ligència artificial, si de la cibernètica o de la biotecnologia. En algun laboratori del món deu haver-hi científics que estiguin desenvolupant una intel·ligència biològica no humana. De la mateixa manera que fa anys es van clonar animals.

- Com creu que evolucionarà l'espècie humana amb la tecnologia?

- L'Homo Sapiens té 200 mil anys, i no hem canviat gaire. Hem controlat la natalitat, tenim la inseminació artificial, més mescla racial, som més alts, etc. Però es donarà una potenciació de la intel·ligència, com a la pel·lícula Lucie. Yuval Harari tracta d'aquest tema en el seu darrer llibre Homo Deus. També s'ha d'estudiar què passarà en països avançats i perifèrics.

- Què passarà?

- No ho sé. Però sé el que passa ara. Per exemple, Barcelona és una ciutat evolucionada que combina la part històrica amb la moderna, no únicament pels recursos sinó per la consciència social i cívica que tenen els seus habitants. A l'Argentina s'està destruint el sistema de ciència i tecnologia, el govern de Macri ens ha retallat un 32% del pressupost mentre la inflació ha pujat un 30%. Què passarà amb els països predestinats a ser proveïdors de matèries primeres i no de coneixement pel designi de les grans potències? La producció del nou coneixement de ciència i tecnologia a qui li toca?
 

"Sense sobirania tecnologia no tens res, ni identitat" Foto: Adrià Costa


Etiquetes que desorienten

- Des de l'arribada d'Internet, hem inventat conceptes per entendre els canvis. Hem passat de la 'societat de la informació' a la 'societat del coneixement' ja?

- Estem en transició de la primera a la segona. Algun dia arribarem a la 'societat de la saviesa' (riu). Moltes vegades es diu que tenim sobreinformació, però ja hem adquirit habilitats per discriminar el que ens interessa i el que no.

- Vam tenir 'e-government' però ara anem cap al 'govern obert'...

- Tant de bo s'arribi al govern obert! Primer s'han de posar les dades a disposició del ciutadà. Però, quines? S'ha d'interrogar el ciutadà. I a més corrupció, més opacitat, més tancament dels governs. És interessant seguir la relació entre govern obert i corrupció, perquè avui dia n'hi ha tanta per tot arreu que poso en dubte el terme.

- De les' ciutats digitals' a les 'smart cities'

- València i Marsella van ser de les primeres Digital Cities però després de la súper campanya, tot es va quedar en pàgines webs, sense interacció amb els ciutadans. El concepte smart city no m'agrada, és una traducció absurda de l'anglès. Prefereixo parlar de ciutats connectades. Una ciutat pot ser 'intel·ligent' sense tecnologia, perquè cuidi el medi ambient, el benestar dels ciutadans. A l'Argentina intentem posar a disposició del ciutadà moltes apps: per estacionar, per veure quan arriba el bus, etc. I d'això se'n diu ciutat intel·ligent. Però la intel·ligència mereix més respecte, si us plau!

- Les etiquetes que serveixen per definir la innovació estan buides?

- Són màrqueting tecnològic pur. Les grans firmes ho saben molt bé. L'any passat vaig estar a Bolívia, que promou una ciutat intel·ligent, però cap ciutadà ha estat consultat per saber què voldria en aquell lloc on té casa seva, i hi viu.

- La participació ciutadana és la gran assignatura pendent de tots els governs..

- Mai es donen oportunitats al ciutadà de participar-hi en les decisions polítiques. Això passa a l'Amèrica Llatina. La UNESCO està plantejant el programa Information For All Program (IFAP), per formar al ciutadà per aconseguir el govern obert. Si l'obstacle és la corrupció, què i com podem actuar els ciutadans? Has d'explicar que la informació pública és un dret i com reclamar-lo. Això també és un procés. Però no s'està fent.

- Com veu les ciutats d'aquí a deu anys?

- Farem servir més els cotxes elèctrics, el sharing ens farà oblidar la propietat de les coses, les llogarem o intercanviarem. Veurem més iniciatives d'economia compartida, que no dependrà de grans empreses sinó d'iniciatives col·laboratives. El que es coneix com a economia col·laborativa, una altra etiqueta que el màrqueting de les grans empreses com Über o Airb&b ja ha desvirtuat. Però no ens deslliurarem del màrqueting tecnològic. No podem oblidar que vivim en societats capitalistes. El capitalisme té llarga vida. Com evolucionaran aquestes societats? Ho determinarà més la política que la tecnologia.

Susana Finquelievich fotografiada a l'Ateneu Barcelonès. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències del referèndum de l'1 d'octubre
 00:24 Un manifest denuncia «l'ofensiva» de l'Estat contra educació, cultura i llibertats a Catalunya. El text, impulsat per la Revista Mirall, està signat per un centenar de personalitats del món del periodisme, la política i la cultura.
 00:02 OPINIÓ «La pressa i la rendició», l'article de Joan Foguet.
 00:01 OPINIÓ «La flama no s'apagarà», l'article d'Aura Ruano. 
 00:00 OPINIÓ «La deriva espanyola», l'article de Josep-Lluís Carod-Rovira. 
 23:59 LA VEU DE NACIÓ «No hi ha 155 suau», l'article d'Arnau Urgell.
 22:50 Clam del Camp Nou per la llibertat de Sànchez i Cuixart. Partit plàcid del conjunt blaugrana, que aplana el camí cap als vuitens de final de la Lliga de Campions amb un 3-1 contra l'Olympiacos.
 22:32 La Moncloa considera l'advertiment del PDECat un "xantatge inacceptable". El president de la Generalitat ha afirmat al consell nacional del partit que aixecarà la suspensió de la independència si s'aplica l'article 155.
 21:59 Santi Vila acusa l'Estat d'alimentar un clima de «por i angoixa» que pot afectar l'economia. El conseller d'Empresa considera "inadmissible" el boicot del govern espanyol a la seguretat jurídica de Catalunya.
 21:57 Així veu Pedro Sánchez el sobiranisme: "Reaccionari", "regressiu" i basat en "retallar drets". El líder del procés català afirma a Brussel·les que el procés català "és la materialització de l'antipolítica que s'està vivint en altres parts d'Europa, ja sigui a Hongria o a Polònia".
 21:31 VÍDEO Una periodista de RAC1, agredida en una manifestació unionista a Barcelona. Un manifestant l'ha increpat i l'ha colpejat amb el pal d'una bandera espanyola. Unes 600 persones s'han concentrat a la Diagonal de Barcelona per reclamar la unitat d'Espanya.
 21:28 Entrevista a Josep Soler: «El conflicte a Catalunya afectarà de ple l'economia espanyola». Pep Martí conversa amb el director general de l'Institut d'Estudis Financers, que afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable".
 20:44 Puigdemont garanteix al PDECat que aixecarà la suspensió de la independència si Rajoy no dialoga. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, li fa costat per aixecar la suspensió de la declaració d'independència "quan cregui oportú". 
 19:49 ANÀLISI Del paper d'Alemanya a l'impacte econòmic: la Unió Europea i el procés, en deu claus. Brussel·les manté una ambigüitat calculada davant del conflicte, entre un suport tebi a Rajoy i la preocupació per l'efecte de la crisi política en el creixement. Per Pep Martí. 
 19:38 L'exdirector general de la Unesco demana una reunió Catalunya-Espanya "sense condicions ni apriorismes". Federico Mayor Zaragoza demana "serenitat i altura de mires" per evitar conseqüències "greus".
 19:28 Comín no veu "contradiccions" entre que Barcelona sigui "la capital de la República" i la seu de l'Agència Europea del Medicament. El conseller de Salut assegura que la candidatura catalana "és la millor".
 19:06 VÍDEO Albiol aprofita els talls a la Diagonal per carregar contra Puigdemont. El líder del Partit Popular a Catalunya ha penjat un vídeo al seu Twitter gravat al peu de l'avinguda en què critica les conseqüències de la "gran" manifestació d'ahir. 
 19:04 Amnistia Internacional considera excessius els càrrecs de sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i demana suspendre la presó provisional. "Demanem a les autoritats que retirin els càrrecs de sedició presentats contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i que posin fi immediatament a la seva presó provisional", ha dit Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
 18:41 Rajoy i Rivera es reuneixen durant més d'una hora per tractar l'aplicació del 155. El líder de Cs es desplaça a la Moncloa i insisteix al president espanyol que convoqui eleccions.
 18:14 Citen a declarar un digital català per la publicitat institucional del referèndum. Joan Puig, de Directe.cat, ha de comparèixer divendres en qualitat de testimoni a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia, de Barcelona.
 18:14 ÚLTIMA HORA Restablerta la circulació a l'Avinguda Diagonal de Barcelona en sentit Llobregat. També es pot circular per totes les vies transversals, excepte el Passeig de Gràcia, i falta per obrir la via en sentit Besos.
 18:04 La comissió de reforma constitucional del PSOE s'estavella per la repressió de l'Estat. Units Podem deixa en suspens la participació arran del 155 o la declaració d'independència, el PDECat no hi serà si se suspèn l'autonomia, ERC ja va avançar que no hi participaria i C's creu que serà un fracàs.
 17:43 Filtren la declaració de Trapero a l'Audiència Nacional: "La Guàrdia Civil no volia marxar sense els cotxes". El major dels Mossos va transmetre a la jutge que va advertir la benemèrita que desallotjar els manifestants del 20-S provocaria un problema d'ordre públic.
 17:43 La crida de Mònica Terribas a informar dels moviments de la Guàrdia Civil no vulnera la normativa. Agents del cos van denunciar el programa i un reduït grup d'ultres es va manifestar davant dels estudis de Catalunya Ràdio per protestar contra la petició de la presentadora del programa, que ha estat avalada pel CAC.
 17:23 Eurodiputats reclamen debatre sobre l'empresonament de Sànchez i Cuixart al Parlament Europeu. La decisió es prendrà en una reunió dijous i depèn del suport del grup socialdemòcrata.
 16:44 El xoc amb Catalunya pot fer que l'economia espanyola creixi 13.000 milions menys del previst. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal confirma, com va avançar Montoro, que la persistència sobre la "incertesa" pot tenir un impacte negatiu d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals en el PIB del 2018.
 16:58 L'empresonament de Sànchez i Cuixart erosiona el relat del PSC; ho explica Sara González. Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy. L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta.
 16:43 VÍDEO Nicolás Maduro, a Évole: "Vigila Jordi, a Espanya empresonen els Jordis". El president de Veneçuela convida el periodista a anar "quan vulgui a Caracas" i critica l'empresonament dels dirigents de l'ANC i Òmnium.
 16:15 «Així no»: la duríssima resposta de l'Assemblea al tebi suport del Barça. El club desplegarà una pancarta amb el lema “Diàleg, respecte, esport” arran de les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 16:07 El PSC demana a Comín que expliqui com afecta el procés independentista a la candidatura de Barcelona com a seu de l'AEM. “No ens podem permetre, per culpa de la incertesa política, perdre una oportunitat com aquesta", ha alertat Assumpta Escarp.
 16:07 El Tribunal de Comptes resoldrà dijous la pròrroga demanada per Mas pel 9-N. L’expresident i els exconsellers ja ha abonat 2,2 milions i han demanat més temps per ingressar els tres milions restants.
 15:54 Òmnium Cultural deixarà buit el seient de la llotja ofert pel FC Barcelona per denunciar "la manca de llibertat" de Jordi Cuixart. Òmnium ha declinat l'oferiment, tot i que ha publicat un tuit on agraeix el gest del club blaugrana.
 15:49 Jordi Sànchez demana el canvi de cel·la després de ser increpat per diversos reclusos de la presó de Soto del Real.  Els presos van cridar “Viva España” mentre el dirigent sobiranista es dirigia al menjador.
 14:31 L'Ajuntament de Barcelona preveu reobrir l'avinguda Diagonal a la tarda un cop retirada la cera de les espelmes que es van encendre aquest dimarts en la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Òmnium lamenta els problemes de mobilitat, el PP demana dimissions i C's es queixa del "descontrol municipal"
 14:22 La Guàrdia Civil demana suport econòmic per telèfon als catalans. L'Asociación Española de Guardias Civiles (AEGC) busca finançament entre la ciutadania catalana.
 14:21 ÚLTIMA HORA L'Audiència Nacional demana la identificació dels mossos que van actuar l'1-O. El tribunal sol·licita al cos que detalli l'actuació dels agents col·legi per col·legi.
 14:20 El Síndic denuncia que l'empresonament de Sànchez i Cuixart vulnera drets fonamentals. Rafael Ribó recorda que una sentència del Tribunal Constitucional avala les entitats o partits que defensen idearis independentistes, encara que pretenguin alterar l'ordre constitucional.
 14:14 L'abraçada de l'os de l'Estat a Tusk: premiat a Oviedo en paral·lel a l'amenaça del 155; per Joan Serra Carné. El president del Consell Europeu, al costat de Jean Claude Juncker i Antonio Tajani, recollirà divendres en nom de la Unió Europea el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia. Rajoy coincidirà amb Tusk a la reunió del Consell Europeu abans de la distinció a les institucions comunitàries, i també té programats contactes amb Juncker i Tajani.
 14:07 ERC i Romeva descarten l'"oferta" de Rajoy de convocar eleccions, mentre que Joaquim Forn apunta que caldrà estudiar-la.
 13:34 Ajornat el Congrés de Drets Humans de l'Advocacia Catalana per «la situació política i social» de Catalunya. Els organitzadors justifiquen la decisió perquè, en l'actualitat, els drets fonamentals són motiu de "viva polèmica". S'havia de celebrar a Terrassa entre aquest dijous i divendres.
 13:22 Entitats contràries a la independència convoquen una concentració a les 20.00h a Barcelona sota el lema "Prou Puigdemont! Prou Junqueras!".
 12:48 Joan Josep Omella, que a principis d'octubre va mantenir contactes amb Mariano Rajoy i Oriol Junqueras per explorar una possible mediació entre els governs espanyol i català, s'ha limitat a afirmar: "Sentim la preocupació que sent tota la població i resem".
 12:48 El cost de reprimir l'independentisme: el desplegament de la policia espanyola supera els 34 milions. L'allotjament dels agents en vaixells i hotels suposa la major part de la despesa juntament amb les dietes pel desplaçament fins al 28 d'octubre.
 12:48 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, evita referir-se a la tensió política sobre Catalunya durant la presentació de la memòria de Càritas del 2016. "Avui no toca", ha etzibat quan li han preguntat els periodistes.
 12:29 VÍDEO Gabilondo: "Fi de trajecte". “S'imaginen una comunitat autònoma intervinguda i una república independent alhora?”, es pregunta el periodista.
 12:03 L'oferta de rendició de Moncloa: que Puigdemont convoqui eleccions per frenar el 155. Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy.
 11:43 Hisenda preveu substituir Junqueras per un perfil tècnic si aplica el 155. El Ministeri creu que encara pot incrementar el control sobre els comptes catalans.
 11:42 Iceta nega que Sànchez i Cuixart siguin presos polítics. El primer secretari del PSC creu que la presó preventiva és "desproporcionada" i considera que no van cometre un delicte de sedició.
 11:29 Romeva demana a Europa que s'impliqui en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. El conseller d'Afers Exteriors denuncia a Brussel·les la negativa "irresponsable" del govern espanyol: "Negar la realitat i confrontar-la amb violència no genera solucions".
 11:05 L'avinguda Diagonal continuarà tallada tot el matí a causa de la cera de la concentració pels presos polítics. De moment, es van obrint la majoria de cruïlles.
 11:02 Oriol Junqueras: «El govern espanyol indulta sis persones corruptes i n'empresona dues d'honrades».
Entrades anteriors »
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el consell nacional extraordinari del PDECat del 18 d'octubre del 2017 | PDECat
Oriol March | 13 comentaris
01/01/1970
El president de la Generalitat intervé davant del consell nacional de la formació un dia abans que caduqui l'ultimàtum de la Moncloa | La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, assegura que cal proclamar la independència si s'aplica el 155 per tal de fer efectiu el mandat de l'1-O
01/01/1970
El text, impulsat per la "Revista Mirall", està signat per un centenar de personalitats del món del periodisme, la política i la cultura
Kiko Tur, aquest dilluns a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El grup de la Marina Alta s'acomiada dels escenaris i del públic català amb el concert del proper divendres a la sala Razzmatazz de Barcelona | "Els feixistes estan envalentits perquè ha vist les actuacions de la Guàrdia Civil", afirma Tur en aquesta entrevista a NacióDigital
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 5 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»