16
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
12:33h
Miquel Iceta ha sortit victoriós de les primàries més incertes de tota la història del PSC. S'ha imposat amb un 54% dels suports a Núria Parlon, l'alcaldessa amb més projecció dins del socialisme català. Amb el càrrec de primer secretari al sac i ben lligat, a Iceta no li falta feina ni grans reptes per afrontar. El primer: la crisi amb el PSOE i la governabilitat d'Espanya.
La relació amb el PSOE
Ho ha dit per activa i per passiva: el PSC votarà en contra de la investidura de Mariano Rajoy encara que el pròxim comitè federal del PSOE canviï d'opinió i aposti per l'abstenció. Caldrà veure quines són les conseqüències tenint en compte que ja hi ha veus dins dels socialisme espanyol que carreguen contra el posicionament dels seus socis catalans. Iceta no és partidari de revisar el protocol de relacions que l'any 1978 van signar el PSC i el PSOE i aspira que la discrepància sigui tolerada. De fet, hi ha socialistes que plantegen que perquè sigui una discrepància controlada el més convenient seria acordar una "abstenció mínima" d'onze diputats. Tot i això, el PSC és conscient que el problema va més enllà de la investidura. Després vindran uns pressupostos i una política social i econòmica davant la qual els socialistes no podran romandre impassibles i que pot abocar el PSC a una dinàmica de trencament sistemàtic de la disciplina de vot. Per això, just després de saber que seguiria sent el primer secretari, Iceta va implorar al PSOE que no es converteixi en la "crossa" del PP.
El full de ruta independentista i el referèndum
Iceta ha estat un dirigent que ha cohesionat el PSC i que ha tancat una època de missatges erràtics del partit. Des del primer dia ha deixat ben clar que el seu partit no faria cap tipus de concessió al dret a decidir i només defensarà una reforma federal de la Constitució en base al document de Granada. El curs polític es preveu farcit d'enfrontaments amb l'Estat i de gestos de reivindicacions de sobirania per part del Parlament. Iceta seguirà com fins ara: no donarà cap joc al sobiranisme ni participarà en votacions que, sota el seu criteri, contravinguin la legalitat i les ordres dels tribunals. No tindrà cap mena de recel en coincidir amb PP i Ciutadans en aquest àmbit. Paral·lelament, seguirà defensant que la judicialització del procés sobiranista no és la millor via per canalitzar un conflicte polític que s'ha de resoldre per la via del diàleg entre els dos governs. Això sí, Iceta ja va avançar aquesta mateixa setmana que el seu partit votaria a favor del suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per poder jutjar l'exconseller Francesc Homs pel 9-N.
Una direcció més coral
Si Parlon hagués guanyat, la seva victòria hagués suposat la fi dels capitans que des del congrés de Sitges de 1994 comanda el PSC. El fet que sigui Iceta qui seguirà portant la batuta implicarà, segons ell mateix ha dit, una transició "suau i tranquil·la". Fins i tot dirigents que en aquestes primàries han donat suport a Iceta reconeixen que aquest es va "equivocar" en la confecció de l'anterior direcció, on escassejaven les cares joves. Ara, el primer secretari ho haurà d'esmenar i ho haurà de fer trobant un encaix per a Núria Parlon, que no acceptarà càrrecs en els quals no tingui una capacitat real d'incidència en la vida del partit. Tot i que aquest dissabte a la nit Iceta no va verbalitzar cap oferta concreta per a Parlon, en una entrevista a NacióDigitalja va avançar que la seva aposta era que seguís sent viceprimera secretària però que també assumís el càrrec de portaveu del PSC. Aquesta funció permetria a Parlon cultivar la seva projecció pública de cara a la tria del pròxim candidat socialista a la presidència de la Generalitat.
Reconnexió i rejoveniment de la militància
El PSC ha deixat de ser un partit central a Catalunya. El diagnòstic és compartit per la gran majoria de dirigents socialistes, que consideren que en els darrers dos anys era necessari posar ordre per cohesionar el partit després d'haver patit una escissió i una pèrdua de musculatura institucional i territorial sense precedents. A hores d'ara, el PSC és un partit més unit però més petit i Iceta tindrà com a repte els pròxims quatre anys buscar la manera de recuperar el terreny perdut. Les dades són alarmants. Més enllà de la pèrdua de vots, els socialistes pateixen un trencament generacional. L'edat de la seva militància se situa en una mitjana de 62 anys i la del seu votant en les eleccions del 27-S és de 59. Tot això en un moment en què formacions com Podem i Ciutadans sí han aconseguit nodrir-se de suport jove. El PSC també haurà de trobar la fórmula per tornar a ser vist com un interlocutor vàlid per part dels agents socials que marquen l'agenda política i social, i això passa també per un canvi de les seva estructura, de les maneres de fer i dels mecanismes per relacionar-se amb la societat.
La geometria variable a nivell territorial
Des del primer moment que va assumir la batuta del PSC, Iceta no ha tingut cap tipus de recança en incentivar pactes territorials de diferent naturalesa per tal de mantenir quota de representació institucional. Si bé a les darreres municipals es va evidenciar que el PSC és a hores d'ara un partit eminentment metropolità, els socialistes han aconseguit seguir comandant o tenint participació en el govern d'alguns ajuntaments rellevants gràcies a acords molt variats. A Lleida, per exemple, Àngel Ros és alcalde de la mà de Ciutadans; a Barcelona, Jaume Collboni ha aconseguit pactar amb Ada Colau; a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros és alcalde i governa amb PP i Unió i a ciutats com Girona o Terrassa el PSC té acords amb CDC. Aquesta mateixa setmana, a més, Iceta va obrir la porta a explorar una moció de censura a Badalona de la mà de Ciutadans, PP i CiU. Posar per davant l'autonomia local i tenir cintura per amollat-se a la realitat de cada ajuntament és la via triada pel PSC per compensar la caiguda territorial.
La relació amb el PSOE
Ho ha dit per activa i per passiva: el PSC votarà en contra de la investidura de Mariano Rajoy encara que el pròxim comitè federal del PSOE canviï d'opinió i aposti per l'abstenció. Caldrà veure quines són les conseqüències tenint en compte que ja hi ha veus dins dels socialisme espanyol que carreguen contra el posicionament dels seus socis catalans. Iceta no és partidari de revisar el protocol de relacions que l'any 1978 van signar el PSC i el PSOE i aspira que la discrepància sigui tolerada. De fet, hi ha socialistes que plantegen que perquè sigui una discrepància controlada el més convenient seria acordar una "abstenció mínima" d'onze diputats. Tot i això, el PSC és conscient que el problema va més enllà de la investidura. Després vindran uns pressupostos i una política social i econòmica davant la qual els socialistes no podran romandre impassibles i que pot abocar el PSC a una dinàmica de trencament sistemàtic de la disciplina de vot. Per això, just després de saber que seguiria sent el primer secretari, Iceta va implorar al PSOE que no es converteixi en la "crossa" del PP.
El full de ruta independentista i el referèndum
Iceta ha estat un dirigent que ha cohesionat el PSC i que ha tancat una època de missatges erràtics del partit. Des del primer dia ha deixat ben clar que el seu partit no faria cap tipus de concessió al dret a decidir i només defensarà una reforma federal de la Constitució en base al document de Granada. El curs polític es preveu farcit d'enfrontaments amb l'Estat i de gestos de reivindicacions de sobirania per part del Parlament. Iceta seguirà com fins ara: no donarà cap joc al sobiranisme ni participarà en votacions que, sota el seu criteri, contravinguin la legalitat i les ordres dels tribunals. No tindrà cap mena de recel en coincidir amb PP i Ciutadans en aquest àmbit. Paral·lelament, seguirà defensant que la judicialització del procés sobiranista no és la millor via per canalitzar un conflicte polític que s'ha de resoldre per la via del diàleg entre els dos governs. Això sí, Iceta ja va avançar aquesta mateixa setmana que el seu partit votaria a favor del suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per poder jutjar l'exconseller Francesc Homs pel 9-N.
Una direcció més coral
Si Parlon hagués guanyat, la seva victòria hagués suposat la fi dels capitans que des del congrés de Sitges de 1994 comanda el PSC. El fet que sigui Iceta qui seguirà portant la batuta implicarà, segons ell mateix ha dit, una transició "suau i tranquil·la". Fins i tot dirigents que en aquestes primàries han donat suport a Iceta reconeixen que aquest es va "equivocar" en la confecció de l'anterior direcció, on escassejaven les cares joves. Ara, el primer secretari ho haurà d'esmenar i ho haurà de fer trobant un encaix per a Núria Parlon, que no acceptarà càrrecs en els quals no tingui una capacitat real d'incidència en la vida del partit. Tot i que aquest dissabte a la nit Iceta no va verbalitzar cap oferta concreta per a Parlon, en una entrevista a NacióDigitalja va avançar que la seva aposta era que seguís sent viceprimera secretària però que també assumís el càrrec de portaveu del PSC. Aquesta funció permetria a Parlon cultivar la seva projecció pública de cara a la tria del pròxim candidat socialista a la presidència de la Generalitat.
Reconnexió i rejoveniment de la militància
El PSC ha deixat de ser un partit central a Catalunya. El diagnòstic és compartit per la gran majoria de dirigents socialistes, que consideren que en els darrers dos anys era necessari posar ordre per cohesionar el partit després d'haver patit una escissió i una pèrdua de musculatura institucional i territorial sense precedents. A hores d'ara, el PSC és un partit més unit però més petit i Iceta tindrà com a repte els pròxims quatre anys buscar la manera de recuperar el terreny perdut. Les dades són alarmants. Més enllà de la pèrdua de vots, els socialistes pateixen un trencament generacional. L'edat de la seva militància se situa en una mitjana de 62 anys i la del seu votant en les eleccions del 27-S és de 59. Tot això en un moment en què formacions com Podem i Ciutadans sí han aconseguit nodrir-se de suport jove. El PSC també haurà de trobar la fórmula per tornar a ser vist com un interlocutor vàlid per part dels agents socials que marquen l'agenda política i social, i això passa també per un canvi de les seva estructura, de les maneres de fer i dels mecanismes per relacionar-se amb la societat.
La geometria variable a nivell territorial
Des del primer moment que va assumir la batuta del PSC, Iceta no ha tingut cap tipus de recança en incentivar pactes territorials de diferent naturalesa per tal de mantenir quota de representació institucional. Si bé a les darreres municipals es va evidenciar que el PSC és a hores d'ara un partit eminentment metropolità, els socialistes han aconseguit seguir comandant o tenint participació en el govern d'alguns ajuntaments rellevants gràcies a acords molt variats. A Lleida, per exemple, Àngel Ros és alcalde de la mà de Ciutadans; a Barcelona, Jaume Collboni ha aconseguit pactar amb Ada Colau; a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros és alcalde i governa amb PP i Unió i a ciutats com Girona o Terrassa el PSC té acords amb CDC. Aquesta mateixa setmana, a més, Iceta va obrir la porta a explorar una moció de censura a Badalona de la mà de Ciutadans, PP i CiU. Posar per davant l'autonomia local i tenir cintura per amollat-se a la realitat de cada ajuntament és la via triada pel PSC per compensar la caiguda territorial.