15
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
17
d'octubre
a les
11:44h
Reconeix que a Girona "hi ha molt menys problemes que a les Terres de l'Ebre". De fet, la major part dels assumptes territorials dels quals se n'ha ocupat des del seu escó al Parlament Europeu tenen a veure amb les Terres de l'Ebre. L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras va reunir-se dilluns passat a Tortosa amb representants de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia per fer balanç i reflexionar sobre les lluites ebrenques que també es lliuren a Brussel·les, moment que vam aprofitar per parlar-ne en esta entreivta.
- El passat mes de juliol, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va acordar reclamar a la Comissió Europea que rebutge el pla de Conca de l’Ebre mitjançant una resolució política no vinculant, però que marca “un punt d’inflexió” en la lluita antitransvasista. Com va viure este dia?
- A mi em sembla que aquell dia ho vam deixar ben encaminat. Jo em vaig quedar molt content. És clar que tindrem la partida guanyada i m’estranyaria moltíssim que això no és produís, és a dir, que la Comissió Europea no es pronunciés d’una manera definitiva i clara. Avui en dia no hi ha ningú a Brussel·les que vegi possible el Pla Hidrològic proposat pel Govern espanyol.
Hem de recordar que hi ha haver una missió de la Comissió de Peticions que va venir aquí al Delta per elaborar un informe. Aquest informe també diu que el Govern Espanyol ha de corregir. Per tant, amb franquesa, això només pot acabar bé. A mi em causaria una sorpresa extraordinària si no fos així. Vaja, i ens podríem llençar al contraatac, però no passarà.
- L’eslovac Pál Csáky (Partit Popular Europeu) redactor de l’informe de la Comissió de Peticions va votar favorablement a l’esmena impulsada per eurodiputats catalans que instava a la Comissió Europea a rebutjar el pla de conca de l’Ebre. Este és un símptova d’una posbbile divisió d’opinions en el grup popular europeu respecte la gestió hídrica de l’Estat Espanyol?
- Sí que potser és veritat aquesta divisió, però per a nosaltres, que un membre del grup Popular Europeu presideixi la Comisió, era especialment bo, perquè quan la Comissió presidida per una persona d’un grup on hi ha diputats espanyols, en aquest cas el PP, arriba a conclusions contràries a les que són defensades per aquests diputats espanyols del mateix grup, és d’una importància extraordinparia. Molt millor que si la presidència l’hagués tingut jo, o un altre diputat, per exemple.
- Confia que la queixa presentada per la PDE davant la Comissió Europea (CE) prosperarà? Té algun imput sobre quan pot resoldre?
Sobre això, amb franquesa, no en tinc cap. Desgraciadament en aquests temes la CE és lenta i a més té una allau de peticions extraordinària. Però s’ha de dir tot, el cas de l’Ebre, és un cas molt conegut per la CE, molt present per la CE i envers el qual la CE hi és ara molt favorable. Per tant, m’agradaria molt que fos ràpid, però si tarda una mica més o una mica menys, no m’inquietaria, el que vull és que s’acabi bé.
- Pot implicar sancions cap a l’Estat Espanyol la decisió de la CE?
No necessàriament. De fet, el que nosaltres no volem justament és que hi hagi sancions, del que es tracta és que es retirin certes coses i se'n corregeixin d'altres, de manera que el pla que ara hi ha es converteixi en un pla diferent, que sigui amb la direcció correcta, en què es respectin els cabals ambientals i la supervivència del Delta. No calen sancions, el que cal és que s’obligui al Govern espanyol a fer un canvi de pla. A no acceptar-li el pla que ha presentat.
- La Plataforma de les Terres del Sénia també va reclamar el juliol davant la Comissió de Peticions l'obertura d'un procediment d'infracció contra l'Estat Espanyol, per la indemnització del projecte Castor. Quina impressió hi ha des de les institucions europees sobre esta indemnització de 1350 MUER però que pot acabar suposant per a les arques dels espanyols prop de de 4.700 MEUR?
- Aquest assumpte, fa molts mesos el vaig denunciar personalment en el plenari i vaig dir que és un autèntic escàndol que el Govern espanyol hagi pagat 1.350 MEUR al senyor Florentino Pérez per una cosa que era totalment desgraciada i horrorosa. Fa molt que hi lluitem i protestem. Però si he de ser franc, és un assumpte que veig més somort . És a dir, també confio que arribi algun moment en què es pugui fer un tomb en aquesta qüestió. Però tinc la impressió que la qüestió és menys present i ha fet menys efecte a Brussel·les. Potser per aquí hauríem de fer més força. Quan ets allà veus quines coses belluguen i quines no. I aquesta em sembla que, així com la de l’Ebre belluga molt, la qüestió del Castor, no tant.
- Però el Banc Europeu d’Inversions en el seu dia va avalar aquest projecte.
- Sí, i justament per això per aquí podríem pressionar, perquè d’alguna manera hi ha diner europeu. Hi ha un error de projecte mal fet i mal finançat, per això recomanaria molt que es fes força en aquest terreny. Tot i que he de dir que en aquests assumptes la pressió del territori és fonamental, perquè els eurodiputats tenim el poder que tenim.
- La Comissió Europea (CE) va aprovar el juliol la primera llista de la Unió Europea d’espècies exòtiques invasores. Una llista que conté 37 espècies que causen danys a una determinada escala i que justifiquen, per tant, l'aplicació de mesures específiques en tota la Unió, segons exposa la CE. Entre elles, però, no hi consta el cargol poma (Pomacea maculata), tot i que des del 2008 provoca estralls importants en l’hemidelta esquerre del delta de l’Ebre. És cert que continuen vigents les Decisions de la UE per evitar la introducció i la propagació del caragol en territori europeu, però creu que la no inclusió en la llista és un símptoma de què Europa no acaba de creure’s l’amenaça d’aquesta plaga?
- A mi em va estranyar molt. Perquè recordo com ens vam reunir una delegació ebrenca que va venir a Brussel·les i que va servir per parlar amb experts de la Comissió i tots sabien perfectament de què anava això del cargol poma i tots es van mostrar inquiets i preocupats. Per això, quan la llista d’espècies exòtiques no inclou el cargol poma a mi em sorprèn. I per això penso que per aquí jo podria fer pressió juntament amb altres diputats i almenys fer-ho corregir. Perquè una espècie més destructiva que el caragol poma deu ser difícil de trobar. Francament, és molt mal senyal. Només pot ser oblit, perquè no entenc com de la reacció dels experts, que ens van donar tota la raó, després no s’hagi derivat la inclusió del caragol en el llistat.
- En quin punt es troba la lluita del cargol poma a Europa?
- Pel que jo en sé, no s’ha avançat gaire. Pel que jo en sé estem en el mateix moment de dir “hem de lluitar, hem intentat diverses maneres per lluitar i el màxim que en podem fer és frenar l’expansió”. Em sembla que encara som aquí. L’últim any o any i mig no he vist cap millora, cosa que em sap molt greu.
- El passat mes de juliol, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va acordar reclamar a la Comissió Europea que rebutge el pla de Conca de l’Ebre mitjançant una resolució política no vinculant, però que marca “un punt d’inflexió” en la lluita antitransvasista. Com va viure este dia?
- A mi em sembla que aquell dia ho vam deixar ben encaminat. Jo em vaig quedar molt content. És clar que tindrem la partida guanyada i m’estranyaria moltíssim que això no és produís, és a dir, que la Comissió Europea no es pronunciés d’una manera definitiva i clara. Avui en dia no hi ha ningú a Brussel·les que vegi possible el Pla Hidrològic proposat pel Govern espanyol.
Hem de recordar que hi ha haver una missió de la Comissió de Peticions que va venir aquí al Delta per elaborar un informe. Aquest informe també diu que el Govern Espanyol ha de corregir. Per tant, amb franquesa, això només pot acabar bé. A mi em causaria una sorpresa extraordinària si no fos així. Vaja, i ens podríem llençar al contraatac, però no passarà.
- L’eslovac Pál Csáky (Partit Popular Europeu) redactor de l’informe de la Comissió de Peticions va votar favorablement a l’esmena impulsada per eurodiputats catalans que instava a la Comissió Europea a rebutjar el pla de conca de l’Ebre. Este és un símptova d’una posbbile divisió d’opinions en el grup popular europeu respecte la gestió hídrica de l’Estat Espanyol?
- Sí que potser és veritat aquesta divisió, però per a nosaltres, que un membre del grup Popular Europeu presideixi la Comisió, era especialment bo, perquè quan la Comissió presidida per una persona d’un grup on hi ha diputats espanyols, en aquest cas el PP, arriba a conclusions contràries a les que són defensades per aquests diputats espanyols del mateix grup, és d’una importància extraordinparia. Molt millor que si la presidència l’hagués tingut jo, o un altre diputat, per exemple.
- Confia que la queixa presentada per la PDE davant la Comissió Europea (CE) prosperarà? Té algun imput sobre quan pot resoldre?
Sobre això, amb franquesa, no en tinc cap. Desgraciadament en aquests temes la CE és lenta i a més té una allau de peticions extraordinària. Però s’ha de dir tot, el cas de l’Ebre, és un cas molt conegut per la CE, molt present per la CE i envers el qual la CE hi és ara molt favorable. Per tant, m’agradaria molt que fos ràpid, però si tarda una mica més o una mica menys, no m’inquietaria, el que vull és que s’acabi bé.
- Pot implicar sancions cap a l’Estat Espanyol la decisió de la CE?
No necessàriament. De fet, el que nosaltres no volem justament és que hi hagi sancions, del que es tracta és que es retirin certes coses i se'n corregeixin d'altres, de manera que el pla que ara hi ha es converteixi en un pla diferent, que sigui amb la direcció correcta, en què es respectin els cabals ambientals i la supervivència del Delta. No calen sancions, el que cal és que s’obligui al Govern espanyol a fer un canvi de pla. A no acceptar-li el pla que ha presentat.
Terricabras durant una roda de premsa amb els mitjans ebrencs. Foto: Sofia Cabanes
- La Plataforma de les Terres del Sénia també va reclamar el juliol davant la Comissió de Peticions l'obertura d'un procediment d'infracció contra l'Estat Espanyol, per la indemnització del projecte Castor. Quina impressió hi ha des de les institucions europees sobre esta indemnització de 1350 MUER però que pot acabar suposant per a les arques dels espanyols prop de de 4.700 MEUR?
- Aquest assumpte, fa molts mesos el vaig denunciar personalment en el plenari i vaig dir que és un autèntic escàndol que el Govern espanyol hagi pagat 1.350 MEUR al senyor Florentino Pérez per una cosa que era totalment desgraciada i horrorosa. Fa molt que hi lluitem i protestem. Però si he de ser franc, és un assumpte que veig més somort . És a dir, també confio que arribi algun moment en què es pugui fer un tomb en aquesta qüestió. Però tinc la impressió que la qüestió és menys present i ha fet menys efecte a Brussel·les. Potser per aquí hauríem de fer més força. Quan ets allà veus quines coses belluguen i quines no. I aquesta em sembla que, així com la de l’Ebre belluga molt, la qüestió del Castor, no tant.
- Però el Banc Europeu d’Inversions en el seu dia va avalar aquest projecte.
- Sí, i justament per això per aquí podríem pressionar, perquè d’alguna manera hi ha diner europeu. Hi ha un error de projecte mal fet i mal finançat, per això recomanaria molt que es fes força en aquest terreny. Tot i que he de dir que en aquests assumptes la pressió del territori és fonamental, perquè els eurodiputats tenim el poder que tenim.
- La Comissió Europea (CE) va aprovar el juliol la primera llista de la Unió Europea d’espècies exòtiques invasores. Una llista que conté 37 espècies que causen danys a una determinada escala i que justifiquen, per tant, l'aplicació de mesures específiques en tota la Unió, segons exposa la CE. Entre elles, però, no hi consta el cargol poma (Pomacea maculata), tot i que des del 2008 provoca estralls importants en l’hemidelta esquerre del delta de l’Ebre. És cert que continuen vigents les Decisions de la UE per evitar la introducció i la propagació del caragol en territori europeu, però creu que la no inclusió en la llista és un símptoma de què Europa no acaba de creure’s l’amenaça d’aquesta plaga?
- A mi em va estranyar molt. Perquè recordo com ens vam reunir una delegació ebrenca que va venir a Brussel·les i que va servir per parlar amb experts de la Comissió i tots sabien perfectament de què anava això del cargol poma i tots es van mostrar inquiets i preocupats. Per això, quan la llista d’espècies exòtiques no inclou el cargol poma a mi em sorprèn. I per això penso que per aquí jo podria fer pressió juntament amb altres diputats i almenys fer-ho corregir. Perquè una espècie més destructiva que el caragol poma deu ser difícil de trobar. Francament, és molt mal senyal. Només pot ser oblit, perquè no entenc com de la reacció dels experts, que ens van donar tota la raó, després no s’hagi derivat la inclusió del caragol en el llistat.
- En quin punt es troba la lluita del cargol poma a Europa?
- Pel que jo en sé, no s’ha avançat gaire. Pel que jo en sé estem en el mateix moment de dir “hem de lluitar, hem intentat diverses maneres per lluitar i el màxim que en podem fer és frenar l’expansió”. Em sembla que encara som aquí. L’últim any o any i mig no he vist cap millora, cosa que em sap molt greu.