14
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
17
d'octubre
a les
18:05h
Si el Comitè Federal del PSOE no ho esmena, Mariano Rajoy arribarà el 29 d'octubre a La Moncloa esparracat i amb la sensació d'haver salvat l'enèsim match point de la seva carrera. L'entesa que populars i socialistes van escenificar sota els paraigües a la desfilada militar del 12-O no amagarà l'extrema debilitat del seu govern. Un cop investit, Rajoy haurà de conviure amb una majoria hostil al Congrés, assetjat pels casos de corrupció i pendent dels interessos estètics dels seus avaladors: PSOE i C's.
Els grups de l'oposició li van ensenyar de nou les dents aquest dijous presentant una proposició de llei per actualitzar les pensions que suma 178 escons (PSOE, Podem, ERC, PDECat i PNB), dos per sobre la majoria absoluta. Un avís per a navegants: Existeix una majoria alternativa capaç de governar des del Congrés aprovant lleis contràries als interessos de La Moncloa. Els 17 escons dels independentistes (9 d'ERC i 8 del PDECat) que fa tres setmanes no valien per investir Sánchez serviran ara per decantar la balança. Males notícies per a Rajoy.
Aquest és el principal maldecap del PP. Malgrat els pactes que pugui assolir amb els socialistes per a la investidura i per a l'aprovació de diverses lleis (estabilitat pressupostària i Rrègim Electoral, entre altres), la trencadissa interna del PSOE i les seves urgències dificulten acords a llarg termini. El Grup Socialista s'haurà de fer perdonar l'heretgia d'haver investit Rajoy presentant iniciatives que tallin el pas a Podem. El paraigües socialista de Rajoy goteja.
Per forçar adhesions, Rajoy encara pot invocar Catalunya com a catalitzador. La unitat d'Espanya és el mínim comú denominador de les forces constitucionalistes, que comparteixen la necessitat de donar resposta als 'desacataments' de les institucions catalanes. El PSOE post-Sánchez té desada al congelador la proposta de crear una comissió per a la reforma Constitució. Espera temps millors. Descartada qualsevol cessió, al PSOE només li queda mantenir a mitja asta la bandera del federalisme sense moure's ni un centímetre de Granada. S'imposa la recepta de Rajoy: mantenir la pressió judicial i estendre l'amenaça d'inhabilitació als funcionaris d'alt rang del Parlament i el Govern, molt més vulnerables que els càrrecs polítics.
De moment, però, la via judicial no obté els resultats esperats i fins i tot s'ha demostrat contraproduent. Els ambaixadors de la UE van posar de manifest dilluns passat que no comparteixen la tàctica de l'estruç de Rajoy. A més, els casos del 9-N i de Forcadell alimenten els vincles entre les forces independentistes i la nova formació d'Ada Colau, que promet irrompre amb força al mapa electoral català. Concretament, a l'antic graner de vot del PSC.
Els grups de l'oposició li van ensenyar de nou les dents aquest dijous presentant una proposició de llei per actualitzar les pensions que suma 178 escons (PSOE, Podem, ERC, PDECat i PNB), dos per sobre la majoria absoluta. Un avís per a navegants: Existeix una majoria alternativa capaç de governar des del Congrés aprovant lleis contràries als interessos de La Moncloa. Els 17 escons dels independentistes (9 d'ERC i 8 del PDECat) que fa tres setmanes no valien per investir Sánchez serviran ara per decantar la balança. Males notícies per a Rajoy.
Aquest és el principal maldecap del PP. Malgrat els pactes que pugui assolir amb els socialistes per a la investidura i per a l'aprovació de diverses lleis (estabilitat pressupostària i Rrègim Electoral, entre altres), la trencadissa interna del PSOE i les seves urgències dificulten acords a llarg termini. El Grup Socialista s'haurà de fer perdonar l'heretgia d'haver investit Rajoy presentant iniciatives que tallin el pas a Podem. El paraigües socialista de Rajoy goteja.
Per forçar adhesions, Rajoy encara pot invocar Catalunya com a catalitzador. La unitat d'Espanya és el mínim comú denominador de les forces constitucionalistes, que comparteixen la necessitat de donar resposta als 'desacataments' de les institucions catalanes. El PSOE post-Sánchez té desada al congelador la proposta de crear una comissió per a la reforma Constitució. Espera temps millors. Descartada qualsevol cessió, al PSOE només li queda mantenir a mitja asta la bandera del federalisme sense moure's ni un centímetre de Granada. S'imposa la recepta de Rajoy: mantenir la pressió judicial i estendre l'amenaça d'inhabilitació als funcionaris d'alt rang del Parlament i el Govern, molt més vulnerables que els càrrecs polítics.
De moment, però, la via judicial no obté els resultats esperats i fins i tot s'ha demostrat contraproduent. Els ambaixadors de la UE van posar de manifest dilluns passat que no comparteixen la tàctica de l'estruç de Rajoy. A més, els casos del 9-N i de Forcadell alimenten els vincles entre les forces independentistes i la nova formació d'Ada Colau, que promet irrompre amb força al mapa electoral català. Concretament, a l'antic graner de vot del PSC.