10
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
11
d'octubre
a les
12:15h
El missatge oficial de la Generalitat, en els propers mesos, no es mourà d'una línia concreta: la insistència en el referèndum pactat "fins que acabi la legislatura". La publicitat de la via acordada, segons tenen detectat a Palau, és la manera adequada d'ampliar majories de portes endins -amb un ull posat als "comuns", avaladors del dret a decidir- i d'explicar a ambaixadors i representants diplomàtics que la voluntat de negociar no s'atura. Malgrat això, les esperances són pràcticament nul·les, i més ara que la lluita fratricida al PSOE acosta Mariano Rajoy a la Moncloa. La ràpida negativa del PP a la proposta de referèndum traslladada aquest dilluns a Madrid per part de Carles Puigdemont accelera la possibilitat que el referèndum, si es fa, s'organitzarà sota el paraigua de la legalitat catalana.
"No, no i no", ha estat la resposta del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, escasses hores després de la conferència de Puigdemont promoguda per l'agència Europa Press. "Seguirem defensant la legalitat amb tota fermesa", ha deixat clar Casado, que ha insistit en la via judicial per frenar el procés sobiranista. "Cap ideologia justificarà mai que algú se salti la llei", ha insistit el dirigent conservador. Rafael Catalá, ministre de Justícia, segueix instal·lat en el discurs que el referèndum no es farà de cap manera. "És molt perillós dir als ciutadans que es poden saltar la llei", ha defensat Catalá a la cadena espanyolista 13tv. El marge de col·laboració entre administracions per fer la consulta és nul, a hores d'ara, i el xoc institucional és lluny de resoldre's a través d'un referèndum.
La cadira buida de l'Estat
Puigdemont, en aquest sentit, s'ha queixat que a Generalitat està asseguda "sola" a la taula de negociació. El president, com en l'anterior ocasió que es va desplaçar a Madrid, ha ofert que es pugui votar a les urnes una proposta alternativa a la independència sorgida de l'Estat. En intervencions privades al llarg dels últims mesos, segons fonts consultades per NacióDigital, el dirigent nacionalista ha indicat que aquesta oferta espanyola podria convertir-se la casella del "no" en un hipotètic referèndum pactat.
La idea seria, doncs, que els catalans triessin entre la independència i una reforma de la Constitució que permetés més autogovern. Sempre i quan, això sí, la consulta fos pactada. Si és unilateral, el projecte que té en ment el Govern passa per una resposta binària sobre la independència. ERC ja s'ha encarregat de recordar que, en cas de referèndum acordat, la pregunta ha de seguir contenint exclusivament dues opcions, en la línia del que va aprovar el Parlament la setmana passada amb els vots de Junts pel Sí i la CUP.
Massa d'hora per parlar de la pregunta?
El disseny del referèndum anirà a càrrec del vicepresident Oriol Junqueras i del conseller d'Exteriors, Raül Romeva, que dins les seves competències hi té la de participació. Les línies mestres estan decidides, però es buscarà el màxim consens possible per integrar tantes sensibilitats com es pugui. Hi ha partits, però, que pensen que és massa d'hora per començar a detallar la votació del setembre vinent. És el cas d'Iniciativa, que aquest matí ha aixecat la veu per dir que començar a debatre la pregunta és fer un "flac favor" a la voluntat d'ampliar la base social sobiranista.
L'encarregada de fixar la posició ha estat Marta Ribas, coordinadora nacional d'ICV. "Tothom s'ha de sentir cridat a participar", ha destacat Ribas, partidària de la fórmula "confederal". En la consulta del 9-N, els ecosocialistes i Unió van pressionar perquè la pregunta anés més enllà de la independència, i això li va donar format d'arbre. Xavier Domènech, cap de files d'En Comú Podem, ha aprofitat la visita de Puigdemont a Madrid per recordar que reeditar la jornada de participació del 2014 pot generar "frustració".
Quan es va celebrar aquella votació feia pocs mesos que Podem havia irromput amb força a les eleccions europees celebrades aquell mateix any. Des d'aleshores, Pablo Iglesias s'ha convertit en un dels pocs dirigents estatals que ha defensat el dret a decidir des d'arreu d'Espanya. Aquest dilluns ha dinat amb Puigdemont en un restaurant proper al Congrés dels Diputats i, segons fonts coneixedores de la trobada, li ha traslladat suport al dret a decidir després d'escoltar la via catalana cap al referèndum.
El suplicatori d'Homs, el 9-N i el flanc exterior
Iglesias també li ha fet saber a Puigdemont que Podem votarà en contra del suplicatori necessari per jutjar Francesc Homs al Tribunal Suprem en relació a la seva participació en el 9-N. El mateix Homs, en la campanya electoral del 20-D, va demanar al partit lila que es posicionés sobre aquest suplicatori per tal que mostrés el seu compromís real amb el dret a decidir. La resposta li ha arribat deu mesos després.
Poc després que Puigdemont acabés la seva conferència s'ha sabut que les acusacions particulars del judici del 9-N -sindicats policials i Manos Limpias- demanen sis anys de presó i 22 anys d'inhabilitació per a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. La judicialització del procés ha estat una part clau de la conferència del president, que l'ha pronunciat davant de deu ambaixadors (entre els quals els de França, Bèlgica i Holanda) i cap membre del govern espanyol. Els ponts estan trencats i el referèndum, de moment, no els reconstrueix.
Mariano Rajoy conversa amb Pablo Casado i Jorge Moragas en una imatge d'arxiu Foto: Flickr PP
"No, no i no", ha estat la resposta del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, escasses hores després de la conferència de Puigdemont promoguda per l'agència Europa Press. "Seguirem defensant la legalitat amb tota fermesa", ha deixat clar Casado, que ha insistit en la via judicial per frenar el procés sobiranista. "Cap ideologia justificarà mai que algú se salti la llei", ha insistit el dirigent conservador. Rafael Catalá, ministre de Justícia, segueix instal·lat en el discurs que el referèndum no es farà de cap manera. "És molt perillós dir als ciutadans que es poden saltar la llei", ha defensat Catalá a la cadena espanyolista 13tv. El marge de col·laboració entre administracions per fer la consulta és nul, a hores d'ara, i el xoc institucional és lluny de resoldre's a través d'un referèndum.
La cadira buida de l'Estat
Puigdemont, en aquest sentit, s'ha queixat que a Generalitat està asseguda "sola" a la taula de negociació. El president, com en l'anterior ocasió que es va desplaçar a Madrid, ha ofert que es pugui votar a les urnes una proposta alternativa a la independència sorgida de l'Estat. En intervencions privades al llarg dels últims mesos, segons fonts consultades per NacióDigital, el dirigent nacionalista ha indicat que aquesta oferta espanyola podria convertir-se la casella del "no" en un hipotètic referèndum pactat.
La idea seria, doncs, que els catalans triessin entre la independència i una reforma de la Constitució que permetés més autogovern. Sempre i quan, això sí, la consulta fos pactada. Si és unilateral, el projecte que té en ment el Govern passa per una resposta binària sobre la independència. ERC ja s'ha encarregat de recordar que, en cas de referèndum acordat, la pregunta ha de seguir contenint exclusivament dues opcions, en la línia del que va aprovar el Parlament la setmana passada amb els vots de Junts pel Sí i la CUP.
Massa d'hora per parlar de la pregunta?
El disseny del referèndum anirà a càrrec del vicepresident Oriol Junqueras i del conseller d'Exteriors, Raül Romeva, que dins les seves competències hi té la de participació. Les línies mestres estan decidides, però es buscarà el màxim consens possible per integrar tantes sensibilitats com es pugui. Hi ha partits, però, que pensen que és massa d'hora per començar a detallar la votació del setembre vinent. És el cas d'Iniciativa, que aquest matí ha aixecat la veu per dir que començar a debatre la pregunta és fer un "flac favor" a la voluntat d'ampliar la base social sobiranista.
Pablo Iglesias, secretari general de Podem, ha dinat avui amb Carles Puigdemont a Madrid Foto: ACN
L'encarregada de fixar la posició ha estat Marta Ribas, coordinadora nacional d'ICV. "Tothom s'ha de sentir cridat a participar", ha destacat Ribas, partidària de la fórmula "confederal". En la consulta del 9-N, els ecosocialistes i Unió van pressionar perquè la pregunta anés més enllà de la independència, i això li va donar format d'arbre. Xavier Domènech, cap de files d'En Comú Podem, ha aprofitat la visita de Puigdemont a Madrid per recordar que reeditar la jornada de participació del 2014 pot generar "frustració".
Quan es va celebrar aquella votació feia pocs mesos que Podem havia irromput amb força a les eleccions europees celebrades aquell mateix any. Des d'aleshores, Pablo Iglesias s'ha convertit en un dels pocs dirigents estatals que ha defensat el dret a decidir des d'arreu d'Espanya. Aquest dilluns ha dinat amb Puigdemont en un restaurant proper al Congrés dels Diputats i, segons fonts coneixedores de la trobada, li ha traslladat suport al dret a decidir després d'escoltar la via catalana cap al referèndum.
El suplicatori d'Homs, el 9-N i el flanc exterior
Iglesias també li ha fet saber a Puigdemont que Podem votarà en contra del suplicatori necessari per jutjar Francesc Homs al Tribunal Suprem en relació a la seva participació en el 9-N. El mateix Homs, en la campanya electoral del 20-D, va demanar al partit lila que es posicionés sobre aquest suplicatori per tal que mostrés el seu compromís real amb el dret a decidir. La resposta li ha arribat deu mesos després.
Poc després que Puigdemont acabés la seva conferència s'ha sabut que les acusacions particulars del judici del 9-N -sindicats policials i Manos Limpias- demanen sis anys de presó i 22 anys d'inhabilitació per a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. La judicialització del procés ha estat una part clau de la conferència del president, que l'ha pronunciat davant de deu ambaixadors (entre els quals els de França, Bèlgica i Holanda) i cap membre del govern espanyol. Els ponts estan trencats i el referèndum, de moment, no els reconstrueix.