10 d'octubre: parlar clar a Madrid

«Puigdemont no serà ambigu, però a molt estirar s'endurà algun titular a l'esmorzar d'avui. I quan torni tindrà uns pressupostos per pactar amb la CUP»

10 d'octubre del 2016
Actualitzat a les 12:27h

Espero que hàgiu aprofitat el bon temps. Ha estat el primer cap de setmana de sortida massiva a collir bolets. Em temo que, encara no ho admeteu, si heu agafat el cistell i caminat una estona pel bosc haureu tingut poc èxit. La sequera no perdona. Tenim per davant una setmana carregada que va començar ahir a la nit amb el cop de porta de Gerard Piqué a la selecció espanyola de futbol. Avui a primera hora Puigdemont serà a Madrid i ja no pararem fins dissabte amb les primàries del PSC i el festival de Sitges. Donem la benvinguda a opinió a Ricard Ustrell, que debuta amb declaració d'intencions.

Puigdemont és avui a Madrid. El president participa en un d'aquests esmorzars en un hotel de luxe on l'escoltaran la premsa, els tafaners habituals, algun ambaixador i, amb sort, un o dos dirigents del PSOE i de Podem. També es reuneix amb Pablo Iglesias. Puigdemont parlarà clar i, tal i com explica Oriol March, plantejarà un last call per trobar una solució acordada que passi pel referèndum. A molt estirar s'endurà titulars. Quan torni a Barcelona la prioritat serà pactar el pressupost amb la CUP. Ja s'està negociant tal i com expliquen avui Roger Tugas i Oriol March. Divendres us vam avançar en exclusiva que la CUP volia un gir en polítiques educatives. Us anirà bé llegir l'opinió de Joan Serra per situar-vos.

Iceta i Parlon, a totes. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, i Núria Parlon, número dos i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, recorren aquesta setmana agrupacions per convèncer els militants que són la solució per tornar el partit a una posició central. Una aposta segura i clàssica contra una altra amb potencial i risc. Hi ha, també, una qüestió generacional de fons. El debat se sobreposa amb els moviments per recuperar la federació catalana del PSOE, atès que ni un ni altre volen fer president Rajoy. A Manuel Bustos ja el van temptar el 2004 com explica ell mateix en un llibre de Sara González.

El model turístic, de nou. Ahir al vespre el Jordi Besus va explicar que guies turístics de la Sagrada Família cobren als comerços comissions del 20% per dur-los turistes. És habitual en altres països, però suposo que coincidirem en que no és una pràctica associada al turisme de qualitat. Barcelona té tres reptes: l'habitatge, la mobilitat i embridar el turisme. Del que passa en tenen més "culpa" els governs del PSC i de CiU que el d'Ada Colau, però és a ella a qui li toca ara buscar solucions eficaces.


Vist i llegit

A l'Ara Balears Antoni Trobat ens feia el retrat d'una generació, la de principis dels 80, que, castigada per la crisi, ha tingut problemes per fer realitat els seus projectes vitals. Afirmava que a Mallorca topaven amb la incomprensió dels progressistes acomodats. I això complica a aquests darrers, quan fan política, connectar amb els més joves. A Catalunya, el mateix. 


 El passadís

La militància en organitzacions independentistes d'"àmbit nacional complet" i compromeses amb "el territori" obliga, sovint, a la coherència i equival, sempre, a fer quilòmetres. És el que els va passar als membres del consell polític de la CUP. Es van reunir aquest dissabte a Vilamur, al terme de Soriguera, un petit municipi del Pallars Sobirà que governen des de les darreres eleccions. Amb els pressupostos i el referèndum en dansa l'excursió s'ho valia.


 L'efemèride

Avui fa deu anys que el cercador Google revolucionava el sector d'internet comprant el canal de vídeos Youtube per 1.650 milions d'euros. El canal tenia aleshores un milió de continguts. Va ser l'adquisició més cara de la història del cercador i es va tancar en un restaurant de carretera per evitar indiscrecions. Avui són centenars de milions de vídeos que han revolucionat el nostre consum digital i fet de Google un monstre.


 L'aniversari

El 10 d'octubre de 1908 va néixer Mercè Rodoreda. És l'escriptora catalana més influent, llegida i traduïda. Com a tota la seva generació la Guerra Civil la va marcar i va viure l'exili. Les seves novel·les més conegudes són La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies o Aloma. L'escriptora, que va passar els darrers anys de la seva vida a Catalunya, va morir el 1983 a Girona. Deu anys abans, el crític i editor Josep Maria Castellet la va visitar a Ginebra. El cineasta Ventura Pons va recrear la visita a Un berenar a Ginebra atansant-nos a una dona reservada i genial.


Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital


Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.