08
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
10:23h
"Espero que la gent vegi que darrere la manta també hi ha alegria, pau, honestedat, lluita i orgull", afirma Marie Faye, una de les participants al projecte de cooperativa impulsat per l'Ajuntament de Barcelona per trobar una alternativa al "top manta". Les quinze persones que es dedicaven a la venda ambulant no autoritzada i que van ser seleccionades en el projecte han començat a formar-se i, durant sis mesos, treballaran en un model de negoci viable per a la cooperativa. "L'objectiu és trobar una sortida digna a un fenomen complex i no tant fer polítiques per a aquestes persones, sinó amb elles", subratlla el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. El projecte també és la fórmula perquè els futurs cooperativistes puguin regularitzar la situació administrativa de forma definitiva amb l'acreditació d'una feina.
Els participants del projecte fan estudis de mercat de la ciutat de Barcelona, n'analitzen les oportunitats de negoci i exploren quines estratègies permetrien captar clients en una de les jornades de formació a la seu del grup de cooperatives Ecos. Les classes s'imparteixen també als locals del Casal de Barri El Besòs i del Col·lectiu Ronda, de dilluns a divendres al matí. També visitaran els principals mercats de la ciutat, com els Encants Vells, de Sants, o Zona Franca, per treure'n idees.
L'objectiu és dissenyar el model de negoci de la cooperativa i estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, amb l'assessorament de l'Ajuntament. Un dels tècnics del projecte, Ababacar Thiakh, explica que la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social consisteix en tres eixos principals: treballar la cohesió del grup, el model de negoci i les vies per regularitzar la situació administrativa.
El grup promotor de la cooperativa és format per quinze persones i està previst que el nombre de participants s'ampliï a 25 en tres anys per poder desenvolupar i executar el projecte. L'Ajuntament de Barcelona s'ha inspirat en experiències que van resultar exitoses en ciutats com Vancouver, a Canadà, i a Durban, a Sud-àfrica, per llançar aquesta iniciativa pionera a Catalunya i a l'estat espanyol.
Una manera per regularitzar la situació administrativa i trencar "el bucle"
Pisarello assenyala que la cooperativa oferirà una relació contractual als seus integrants que els permetrà acreditar una feina. "És una via imaginativa que, malgrat les dificultats, implica impugnar la rígida cotilla de la Llei d'Estrangeria, que limita molt els drets i les vies d'inclusió", afirma el primer tinent d'alcalde. O en paraules dels futurs cooperativistes, aquesta iniciativa els permetrà "trencar el bucle". No poden regularitzar la situació perquè no tenen feina i no tenen feina perquè no tenen una situació regularitzada.
"La cooperativa és una oportunitat per participar de forma activa en l'economia d'aquest país que ens ha acollit i no treballar en l'economia submergida", reivindica Faye, de la ciutat costanera de M'Bour, al Senegal, d'on va marxar fa quatre anys. Faye lamenta que se'ls retregui que no paguen impostos quan no tenen la possibilitat ni les vies per fer-ho. "Si no tenim papers d'autònom, com els pagarem?", pregunta.
Orgullosos de la lluita per treballar
Un altre dels participants al projecte, Pape Diop, espera treballar en la cooperativa d'aquí a uns mesos i aquestes expectatives el motiven a mirar el futur amb "orgull". Va arribar fa sis anys de la capital del Senegal, Dakar, i s'ha dedicat al 'top manta'. En la cooperativa, veu una manera per "dignificar la vida" de les persones que es troben en una situació vulnerable.
Faye també parla d'orgull i dignitat. Els dos coincideixen a destacar la seva lluita interna i el que significa l'"oportunitat" de formar-se en venda i comerç per dedicar-s'hi d'una manera "més digna". Faye ha venut al 'top manta' i deixa clar que és "molt dur". També estudia Administració i Direcció d'Empreses.
Els participants van ser seleccionats a partir de diversos criteris, com la situació de vulnerabilitat, d'entre més de 80 persones que es van interessar pel projecte després que les entitats socials en fessin difusió. A més del projecte de cooperativa, el consistori també té en marxa 40 plans d'ocupació per a persones que es dediquen al 'top manta', que se sumen als onze que ja va crear a Mercabarna fa uns mesos. Aquestes són algunes de les mesures socials que l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat per trobar alternatives al 'top manta' per a les persones que s'hi dediquen i per frenar aquesta activitat als carrers de Barcelona.
Els participants del projecte fan estudis de mercat de la ciutat de Barcelona, n'analitzen les oportunitats de negoci i exploren quines estratègies permetrien captar clients en una de les jornades de formació a la seu del grup de cooperatives Ecos. Les classes s'imparteixen també als locals del Casal de Barri El Besòs i del Col·lectiu Ronda, de dilluns a divendres al matí. També visitaran els principals mercats de la ciutat, com els Encants Vells, de Sants, o Zona Franca, per treure'n idees.
L'objectiu és dissenyar el model de negoci de la cooperativa i estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, amb l'assessorament de l'Ajuntament. Un dels tècnics del projecte, Ababacar Thiakh, explica que la creació d'un sistema cooperatiu d'intervenció social consisteix en tres eixos principals: treballar la cohesió del grup, el model de negoci i les vies per regularitzar la situació administrativa.
El grup promotor de la cooperativa és format per quinze persones i està previst que el nombre de participants s'ampliï a 25 en tres anys per poder desenvolupar i executar el projecte. L'Ajuntament de Barcelona s'ha inspirat en experiències que van resultar exitoses en ciutats com Vancouver, a Canadà, i a Durban, a Sud-àfrica, per llançar aquesta iniciativa pionera a Catalunya i a l'estat espanyol.
Una manera per regularitzar la situació administrativa i trencar "el bucle"
Pisarello assenyala que la cooperativa oferirà una relació contractual als seus integrants que els permetrà acreditar una feina. "És una via imaginativa que, malgrat les dificultats, implica impugnar la rígida cotilla de la Llei d'Estrangeria, que limita molt els drets i les vies d'inclusió", afirma el primer tinent d'alcalde. O en paraules dels futurs cooperativistes, aquesta iniciativa els permetrà "trencar el bucle". No poden regularitzar la situació perquè no tenen feina i no tenen feina perquè no tenen una situació regularitzada.
"La cooperativa és una oportunitat per participar de forma activa en l'economia d'aquest país que ens ha acollit i no treballar en l'economia submergida", reivindica Faye, de la ciutat costanera de M'Bour, al Senegal, d'on va marxar fa quatre anys. Faye lamenta que se'ls retregui que no paguen impostos quan no tenen la possibilitat ni les vies per fer-ho. "Si no tenim papers d'autònom, com els pagarem?", pregunta.
Orgullosos de la lluita per treballar
Un altre dels participants al projecte, Pape Diop, espera treballar en la cooperativa d'aquí a uns mesos i aquestes expectatives el motiven a mirar el futur amb "orgull". Va arribar fa sis anys de la capital del Senegal, Dakar, i s'ha dedicat al 'top manta'. En la cooperativa, veu una manera per "dignificar la vida" de les persones que es troben en una situació vulnerable.
Faye també parla d'orgull i dignitat. Els dos coincideixen a destacar la seva lluita interna i el que significa l'"oportunitat" de formar-se en venda i comerç per dedicar-s'hi d'una manera "més digna". Faye ha venut al 'top manta' i deixa clar que és "molt dur". També estudia Administració i Direcció d'Empreses.
Els participants van ser seleccionats a partir de diversos criteris, com la situació de vulnerabilitat, d'entre més de 80 persones que es van interessar pel projecte després que les entitats socials en fessin difusió. A més del projecte de cooperativa, el consistori també té en marxa 40 plans d'ocupació per a persones que es dediquen al 'top manta', que se sumen als onze que ja va crear a Mercabarna fa uns mesos. Aquestes són algunes de les mesures socials que l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat per trobar alternatives al 'top manta' per a les persones que s'hi dediquen i per frenar aquesta activitat als carrers de Barcelona.